Décision commentée : STSJAD 222/2009, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 5 novembre 2009, n° 93-2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:222) (Lire sur source officielle)
Référence canonique fournie dans la demande : « Juridiction andorrane, — ». Cette mention étant incomplète, la référence ci-dessus est reprise des métadonnées du texte intégral (numéro ROJ et identifiant ECLI).
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
L'affaire concerne un assuré de nationalité andorrane, né en 1971 et exerçant la profession de plâtrier (guixaire). En mai 2005, il a été victime d'un accident de la circulation qui a entraîné un arrêt de travail de 703 jours. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) l'a déclaré guéri (alta mèdica) sans reconnaître de diminution de sa capacité de gain ou de travail suffisante pour ouvrir droit à une pension d'invalidité.
Par décision du 17 avril 2008, la CASS a prononcé la sortie de l'arrêt sans déclaration d'invalidité. Le recours administratif formé contre cette décision a été rejeté le 4 juin 2008.
Saisie par l'intéressé, la Sección Administrativa del Tribunal de Batlles a, par sentence n° 2009-37 du 12 mars 2009, rejeté la demande et jugé les décisions de la CASS conformes au droit.
Le requérant a interjeté appel. Il faisait valoir, à titre principal, que les certificats médicaux attestant la prolongation de l'arrêt de travail n'avaient pas été correctement appréciés, et demandait à être maintenu en arrêt. À titre subsidiaire, il sollicitait la reconnaissance d'une invalidité de degré I, en invoquant les rapports médicaux produits en première instance et l'expertise judiciaire, selon laquelle il ne pouvait plus exercer sa profession de plâtrier.
La CASS a conclu au rejet de l'appel. Les conclusions ont été versées et l'affaire mise en délibéré.
Précision sur les parties : la décision désigne à la fois le requérant sous le nom de « Sr. Amorós » (en-tête et parties) et de « Sr. Esteban » (antécédents n° 2 et fondement n° 4). Cette divergence de dénomination, probablement due à une erreur de rédaction, ne modifie pas l'analyse ; elle est relevée ici sans être tranchée.
Question de droit
Le litige pose deux questions, qui correspondent aux deux prétentions de l'appelant.
Première question : les séquelles de l'accident permettaient-elles de regarder l'état de l'assuré comme consolidé, justifiant la fin de l'arrêt de travail, ou leur amélioration par des traitements médicaux restait-elle suffisamment significative pour justifier son maintien ?
Seconde question : la perte de capacité de gain résultant des séquelles atteignait-elle le seuil de 66 % exigé pour l'attribution d'une pension d'invalidité de degré I ?
La juridiction devait donc arbitrer entre des appréciations médicales divergentes : rapports de médecins traitants (Dr Sarabia, Dr Alfaro) d'une part, avis de l'assessoria médica de la CASS et expertise du Servei de Medicina Forense d'autre part.
Sur le plan de la compétence, le Tribunal rappelle que la Sala Administrativa est compétente en vertu de l'article 39.3 de la Llei qualificada de
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0032-1/08. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 05 de novembre del 2009 - ROJ: STSJAD 222/2009 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 05 novembre 2009 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Núm. de Protocol: SS-0032-1/08 TSA: 032/09
S E N T È N C I A NÚM. 93-2009
PARTS:
Apel·lant: Amorós Representant: en nom propi Advocat: L.a.
Apel·lada: CASS Representant: C.M. Advocat: A.M.
A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de novembre de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0032-1/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-37, de 12 de març de 2009, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Amorós i va declarar que la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 17 d'abril de 2008 -que li donava l'alta mèdica sense declaració d'invalidesa- i la de 4 de juny de 2008, que desestimava el recurs administratiu interposat en contra, són ajustades al Dret.
2.- La representació processal del Sr. Esteban formula un recurs d'apel·lació contra la sentència argumentant que no ha estat valorada correctament la prova practicada en la primera instància, ja que hi ha certificats mèdics de prolongació de la baia laboral del Sr. Esteban de juny de 2008, per la qual cosa demana com a pronunciament principal que se'l mantingui en situació de baixa mèdica; subsidiàriament sol·licita que es declari una invalidesa del Grau I compte tingut els informes mèdics aportats amb la demanda que així ho palesen i la prova pericial practicada, en la que els perits constaten que el Sr. Esteban no pot treballar en la seva professió de guixaire.
3.- La representació de l'entitat parapública contesta el recurs d'apel·lació demanant la desestimació del mateix ja que la sentència valora correctament les proves practicades, cap de les quals permet concloure que la capacitat de guany del Sr. Esteban hagi disminuït en més de 66 %.
4.- Presentats els corresponents escrits de conclusions les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El Sr. Amorós, nascut l'any 1971 i de professió guixaire, va patir, el mes de maig de 2005, un greu accident de circulació, havent estat de baixa 703 dies sense que en donar-lo d'alta mèdica, la Caixa Andorrana de Seguretat Social apreciés una disminució de la capacitat de guany o de treball que conforme l'article 28 del Reglament Tècnic i article 1 del Reglament d'Aplicació número 18 permeti l'atribució d'una pensió d'invalidesa malaltia.
Com en la primera instància, demana que se'l mantingui en situació de baixa mèdica ja que continua fent rehabilitació i tractament mèdic, i subsidiàriament demana que se li reconegui una invalidesa malaltia del Grau I, pretensions que han estat rebutjades en la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Per la primera pretensió la part apel·lant es refereix als informes aportats amb la demanda (doctora Sarabia, que explica que el pacient requereix d'una rehabilitació funcional perllongada i doctor Alfaro, que després de descriure amb detall les lesions produïdes en l'accident indica que el Sr. Esteban fa rehabilitació funcional). No obstant, aquests informes són contradits, en aquest punt, per l'informe de l'assessoria Mèdica de la CASS, que diu que les lesions s'han de considerar consolidades, i per la prova pericial practicada davant la Batllia pel Servei de Medicina Forense, que després d'explicar l'estat actual de les lesions indica que a 28 de maig de 2006 es poden considerar totes elles consolidades i estabilitzades.
I així és efectivament, ja que de la valoració conjunta dels dictàmens mencionats se'n desprèn que les seqüeles que pateix el Sr. Esteban aquestes no són susceptibles de millora, almenys significativa, mitjançant tractaments mèdics, per la qual cosa no es pot mantenir la situació de baixa mèdica.
Això comporta la desestimació de la pretensió formulada de que es mantingui la situació de baixa mèdica del Sr. Esteban.
Tercer.- Pel que fa a la petició subsidiària d'invalidesa del Grau I, la prova practicada cenyeix les conseqüències de l'accident a lleugera coixesa dreta (doctors Águila i Esteban i informe del Servei de Medicina Forense) i tots convenen en que pateix rigidesa dels dits de la ma esquerra, que es valoren en 20 punts per l'informe pericial i en 11 en l'informe de l'Assessoria Mèdica de la CASS, sense que les conclusions a les que arriben des del punt de vista de percentatge d'invalidesa siguin neutralitzades per allò que explica l'informe del Dr. Alfaro, força complet, i que estableix un percentatge de 41,6 punts, en qualsevol cas allunyat del 66 % de pèrdua de la capacitat de guany que s'exigeix per atorgar la pensió d'invalidesa del Grau I.
En conseqüència, s'imposa la desestimació del recurs d'apel·lació també en la seva petició subsidiària.
Quart.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Amorós contra la sentència 2009-37, de 12 de març, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.