SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat els recursos d'apel·lació interposats pel Comú d'Encamp i l'entitat mercantil Giner contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia anul·lat la liquidació de l'impost de radicació d'activitats per a l'edifici H.R. a Encamp per l'any 2007, però havia confirmat la liquidació de la taxa d'higiene pública. El tribunal ha considerat que el fet generador de l'impost de radicació d'activitats és l'exercici real de l'activitat i no la titularitat administrativa, i que en aquest cas, s'ha demostrat que no s'exercia cap activitat a l'edifici H.R. el 2007. Pel que fa a la taxa d'higiene pública, el tribunal ha considerat que el fet generador és la prestació del servei públic d'higiene, independentment de l'exercici o no d'activitat en el local. La sentència és ferma i executiva. Sentència Magistrats Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Núm. de Protocol: AD-0306-2/08 TSA: 021/09 S E N T È N C I A NÚM. 94-2009 PARTS: Apel·lant: Giner Representant: Ayuso Advocat: Talavera Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ENCAMP Representant: Daza Advocat: Calatayud Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Plaza Advocat : Sarabia COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de novembre de 2009 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0306-2/08. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La sentència núm. 2009-023, de 5 de febrer de 2009 dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, va estimar parcialment la demanda promoguda per l'entitat mercantil Giner i va declarar no ajustada al Dret la resolució del Comú d'Encamp per la qual els notificava i requeria de pagament del impost de radicació d'activitats corresponent a l'edifici de l'H.R. per l'any 2007 i va desestimar-la en relació a la liquidació de la taxa d'higiene per raó del mateix edifici i any, que considera ajustada al Dret. La sentència considera un fet notori que en l'edifici H.R. d'Encamp l'any 2007 no s'hi exercia cap activitat i com el fet generador del impost és l'exercici d'una activitat anul·la la liquidació. En relació a la taxa d'higiene ha entès que s'exerceixi o no l'activitat, l'Administració duu a terme els serveis necessaris per què s'hi exerceixi i la prestació d'aquest servei és el fet generador del tribut. 2.- La representació processal del Comú interposa un recurs contra la sentència pel que fa al impost de radicació ja que Giner era, l'any 2007, titular de l'activitat i no es pot exigir a les Administracions que en cada cas esbrinin si l'activitat s'exerceix o no. 3.- Giner interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència en relació a la taxa d'higiene considerant que en no exercir l'activitat hotelera en l'edifici de L.R. no s'ha beneficiat dels serveis quina prestació merita la taxa i per tant demana l'anul·lació de la mateixa amb revocació de la sentència. 4.- Dels escrits anteriors se n'ha donat trasllat a les parts contràries per procedir a la seva impugnació i un cop presentats els corresponents escrits s'ha evacuat el tràmit de conclusions escrites, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- El Comú d'Encamp mostra en el seu recurs d'apel·lació la disconformitat amb la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que estimant la demanda interposada per Giner anul·la la liquidació del impost de radicació d'activitats per l'H.R., amb l'argument de que la titularitat de l'autorització per l'exercici de l'activitat pressuposa l'exercici, de manera la meritació del impost no es pot deixar en cada cas a l'activitat probatòria sobre si s'exerceix o no l'activitat. Al contrari, la sentència, conforme a la tesi de Giner, ha considerat que aquesta presumpció d'exercici associada a la titularitat administrativa de l'activitat cedeix quan l'obligat tributari demostra que no s'ha realitzat cap activitat en el local perquè en aquests casos manca el mateix fet generador del impost que és l'exercici d'una activitat. L'article 32.1 de la Llei 10/2003, de 27 de juny, de les finances comunals, defineix el impost de radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals com un impost que grava "l'exercici" de qualsevol d'elles, i l'apartat 2 diu que és fet generador del impost "l'exercici" d'una activitat de les esmentades, i tot seguit defineix què s'entén per activitats. Al seu torn, l'Ordinació tributària de la parròquia d'Encamp defineix en l'article 14 el impost esmentat com un impost que grava "el fet d'exercir" una activitat i l'apartat 2 indica que el fet generador del impost és "l'exercici" d'una activitat, en termes iguals als de la Llei 10/2003. L'article 9 de la Llei de bases de l'ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996, després de dir que les normes tributàries s'interpreten segons els criteris generals admesos en Dret, afirma que "El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzades més enllà dels seus termes estrictes, no admetent-se l'analogia en aquests casos", imposant, per tant, una interpretació literal, és a dir, segons el sentit de les paraules que contenen els textos legals. La claredat dels textos transcrits i el criteri d'interpretació que conté l'article 9 de la LBOT porten a la clara conclusió de que el fet generador del impost i allò que grava la figura tributària és l'exercici de l'activitat i no la possibilitat d'exercir-la en el local o la mera titularitat administrativa que habiliti per l'exercici, com d'altra banda aquesta Sala ja ha sostingut en la sentència 2005-27, de 26 de maig. Des d'aquesta perspectiva és ajustat al Dret el raonament de la sentència apel·lada quan afirma que la titularitat d'una autorització administrativa per a l'exercici d'una activitat comercial equival al seu exercici real, però que aquesta presumpció cedeix davant la prova de que malgrat l'autorització vigent cap activitat és exercida. Això no significa que l'Administració comunal hagi d'esbrinar en cada cas si en el local destinat a la realització de l'activitat aquesta s'exerceix o no, doncs la presumpció simple és de que efectivament s'hi exerceix; significa que aquesta presumpció només pot ser destruïda, excepcionalment, mitjançant una prova a càrrec de l'obligat tributari que demostri, de manera absolutament indiscutible, que en el local no s'hi exerceix cap activitat. En el cas, que l'any 2007 a l'H.R. no s'hi exercia cap activitat, a més de ser un fet notori ve demostrat per l'acta notarial de presència de 17 de gener de 2004, que ho constata eloqüentment amb fotografies, fins el punt que l'edifici es trobava cercat amb rètols que contenen l'indicatiu de que l'edifici és en perill d'ensorrament. En conseqüència s'ha de confirmar la sentència amb desestimació del recurs d'apel·lació interposat pel Comú. Tercer.- La representació de Giner interposa un recurs d'apel·lació contra sentència que confirma la liquidació de la taxa d'higiene pública, amb l'argument de que si no hi havia activitat en l'edifici de l'H.R., aquest tampoc es beneficiava de la prestació del servei públic de recollida d'escombraries, deixalles o neteja de vies públiques, que són els fets generadors de la mateixa, segons l'article 10.1 de l'Ordinació tributària. De conformitat a l'article 16 de la Llei 10/2003, les taxes són tributs el fet generador dels quals és la prestació d'un servei públic i l'article 10.1 de l'Ordinació defineix la taxa d'higiene pública com un tribut que grava la prestació del servei públic d'higiene per qualsevol via de les abans anomenades i considera obligat tributari la persona física o jurídica titular d'una autorització de radicació d'una activitat comercial en el terme de la parròquia. Per tant, a diferència del cas anterior, la prestació del servei res te a veure amb l'exercici o no d'activitat en el local que es veu beneficiat per aquella, de manera que el fet generador de la taxa es produeix en tot cas, mentre el servei públic d'higiene es presti de manera que beneficiï el local. El que s'exposa comporta la desestimació del recurs interposat per Giner. Quart.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses del procés. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar els recursos d'apel·lació interposats per la representació del Comú d'Encamp i de l'entitat mercantil Giner contra la sentència 2009- 023, de 5 de febrer, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE