STSJAD ANDORRA, a 11 de desembre del 2009 - ROJ: STSJAD 226/2009
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé11 décembre 2009
Numéro97/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 226/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 11 décembre 2009)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 11 décembre 2009, recours n° 97/09, ROJ STSJAD 226/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:226 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des seules mentions figurant dans le texte de la décision.*
## Faits et procédure
Par décret du 25 juillet 2007, le Gouvernement d'Andorre a approuvé le Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua destinada al consum humà (règlement relatif aux critères sanitaires de la qualité de l'eau destinée à la consommation humaine). Son article 27-2 disposait que le choix des substances de traitement relevait de l'entreprise distributrice et que ces substances devaient être utilisées « d'acord amb els estàndards internacionals reconeguts ».
La société Farré a formé un recours de reposició le 22 août 2007. Elle contestait que le choix des substances soit laissé à l'entreprise distributrice, et réclamait que la liste des substances soit établie par le ministère compétent. Par résolution du 17 octobre 2007, le Gouvernement a accueilli en partie ce recours. Le nouvel article 27-2, publié au BOPA n° 88, renvoie désormais à une liste de substances figurant à l'annexe IX, chacune étant associée à une norme de référence UNE (Una Norma Espanyola). Selon la décision, cette annexe s'inspire très directement du règlement espagnol.
La société Farré a saisi le Tribunal de Batlles d'un recours juridictionnel. Dans ses écritures, elle soutenait que la présentation de la liste, et non la liste elle-même, était en cause. Elle relevait que les normes de référence étaient rédigées en espagnol, qu'elles étaient payantes et qu'elles n'avaient ni été traduites en catalan ni annexées au texte. Par jugement du 26 mai 2009, le Tribunal de Batlles a estimé en partie la demande et jugé que l'article 27-2 méconnaissait le principe de sécurité juridique consacré par l'article 3-2 de la Constitution.
Le Gouvernement a interjeté appel le 13 juillet 2009. Il soutenait que l'alinéa 2 ne pouvait être dissocié de l'alinéa 1, que les standards internationaux étaient des normes techniques et non des normes de contenu juridique, et qu'un professionnel du secteur devait connaître les protocoles applicables. La société Farré a conclu à la confirmation du jugement le 29 juillet 2009. Le litige était ainsi circonscrit à la seule légalité de l'article 27-2, à l'exclusion de toute autre question.
## Question de droit
La question posée à la Sala Administrativa était de savoir si un règlement qui incorpore par renvoi, dans son article 27-2, des normes techniques internationales rédigées dans une langue étrangère, non traduites et non accessibles gratuitement, porte atteinte au principe de sécurité juridique au sens de l'article 3-2 de la Constitution andorrane.
Cette question en appelait deux autres, implicitement tranchées par le tribunal. La première portait sur la nature des exigences attachées à la sécurité juridique selon le destinataire de la norme. La seconde concernait la portée de l'incorporation par renvoi de normes techniques dans un acte réglementaire.
## Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur retient une analyse en deux temps. Il rappelle, d'abord, que le Tribunal constitutionnel a défini la sécurité juridique comme la « síntesi múltiple » d'un ensemble de principes (légalité, hiérarchie, publicité, non-arbitraire), et que la loi doit reposer sur des critères « objectius, clars i racionals » (causes 99
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 11 de desembre del 2009 - ROJ: STSJAD 226/2009
STSJAD 226/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 11 décembre 2009)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 11 décembre 2009, recours n° 97/09, ROJ STSJAD 226/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:226 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des seules mentions figurant dans le texte de la décision.
Faits et procédure
Par décret du 25 juillet 2007, le Gouvernement d'Andorre a approuvé le Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua destinada al consum humà (règlement relatif aux critères sanitaires de la qualité de l'eau destinée à la consommation humaine). Son article 27-2 disposait que le choix des substances de traitement relevait de l'entreprise distributrice et que ces substances devaient être utilisées « d'acord amb els estàndards internacionals reconeguts ».
La société Farré a formé un recours de reposició le 22 août 2007. Elle contestait que le choix des substances soit laissé à l'entreprise distributrice, et réclamait que la liste des substances soit établie par le ministère compétent. Par résolution du 17 octobre 2007, le Gouvernement a accueilli en partie ce recours. Le nouvel article 27-2, publié au BOPA n° 88, renvoie désormais à une liste de substances figurant à l'annexe IX, chacune étant associée à une norme de référence UNE (Una Norma Espanyola). Selon la décision, cette annexe s'inspire très directement du règlement espagnol.
La société Farré a saisi le Tribunal de Batlles d'un recours juridictionnel. Dans ses écritures, elle soutenait que la présentation de la liste, et non la liste elle-même, était en cause. Elle relevait que les normes de référence étaient rédigées en espagnol, qu'elles étaient payantes et qu'elles n'avaient ni été traduites en catalan ni annexées au texte. Par jugement du 26 mai 2009, le Tribunal de Batlles a estimé en partie la demande et jugé que l'article 27-2 méconnaissait le principe de sécurité juridique consacré par l'article 3-2 de la Constitution.
Le Gouvernement a interjeté appel le 13 juillet 2009. Il soutenait que l'alinéa 2 ne pouvait être dissocié de l'alinéa 1, que les standards internationaux étaient des normes techniques et non des normes de contenu juridique, et qu'un professionnel du secteur devait connaître les protocoles applicables. La société Farré a conclu à la confirmation du jugement le 29 juillet 2009. Le litige était ainsi circonscrit à la seule légalité de l'article 27-2, à l'exclusion de toute autre question.
Question de droit
La question posée à la Sala Administrativa était de savoir si un règlement qui incorpore par renvoi, dans son article 27-2, des normes techniques internationales rédigées dans une langue étrangère, non traduites et non accessibles gratuitement, porte atteinte au principe de sécurité juridique au sens de l'article 3-2 de la Constitution andorrane.
Cette question en appelait deux autres, implicitement tranchées par le tribunal. La première portait sur la nature des exigences attachées à la sécurité juridique selon le destinataire de la norme. La seconde concernait la portée de l'incorporation par renvoi de normes techniques dans un acte réglementaire.
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur retient une analyse en deux temps. Il rappelle, d'abord, que le Tribunal constitutionnel a défini la sécurité juridique comme la « síntesi múltiple » d'un ensemble de principes (légalité, hiérarchie, publicité, non-arbitraire), et que la loi doit reposer sur des critères « objectius, clars i racionals » (causes 99
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0197-2/07 TSA: 047/09
S E N T È N C I A NÚM. 97-2009
PARTS:
Apel·lant: M.I. M.I. GOVERN
Representant: Durán Durán
Advocat: Escolano Escolano
Apel·lada: Farré
Representant: E.C.Farré Pastor
Advocat : Suárez Suárez
A la vila d'Andorra la Vella, el 11 de desembre de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0197-2/07.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 97/09 — Décision commentée
1.- La societat Farré va interposar recurs contra la resolució del Govern de data 17 d'octubre del 2007 que estimava en part el seu recurs de reposició formulat contra el Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua destinada al consum humà aprovat per Decret del 25 de juliol del 2007.
2.- En la sentencia del 26 de maig del 2009, el Tribunal des Batlles ha estimat en part la demanda formulada per la societat Farré.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 13 de juliol del 2009, el M.I. M.I. GOVERN manifesta principalment que:
-està d'acord amb els pronunciaments de la sentencia, llevat el que es deriva del fonament de dret onzè i que comporta la declaració que l'article 27-2 del Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua destinada al consum humà, aprovat per decret del 17 d'octubre del 2007, no és ajustat a dret,
-l'apartat 2 de l'article 27 no es pot deslligar de l'apartat 1; queda clarament establert que els processos de tractament estan sotmesos i han d'estar en concordança amb les exigències sanitàries establertes en el Reglament,
-no pot existir vulneració del principi de seguretat jurídica a partir del moment que els estàndards internacionals son normes tècniques i no són normes reglamentaries o de contingut jurídic,
-els mitjans tècnics que han de permetre i garantir que l'aigua sigui apta al seu consum, no han de ser íntegrament continguts en la legislació,
-no seria creïble que algun responsable o professional dedicat a l'abastament d'aigua destinada al consum humà, que manipuli aquest tipus de productes n'ignori els protocols o manuals d'utilització,
-demana la imposició de les costes processals a l'adversa.
4.- En la seva contesta de data 29 de juliol del 2009, la societat Farré, manifesta principalment que:
-l'article 27-2 és de quasi impossible aplicació per les referències a una legislació internacional canviant i desconeguda pels agents que operen a Andorra en la matèria que ens ocupa,
-demana la confirmació de la sentencia i la imposició de les costes processals a l'adversa.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta dels escrits presentats pel M.I. GOVERN i per la societat Farré, el sol punt que resta en litigi en aquesta segona instància és la qüestió de la legalitat de l'article 27-2 del Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua destinada al consum humà.
En primer lloc, convé de fer un breu resum dels fets que han donat lloc al present litigi:
El M.I. GOVERN havia aprovat per decret de data 25-7-2007 el Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua destinada al consum humà (BOPA, 62). Aquest Reglament disposava en el seu article 27-2:
« 2. L'elecció de les substàncies per a la realització dels tractaments és responsabilitat de l'empresa subministradora. Les substàncies han de ser utilitzades d'acord amb els estàndards internacionals reconeguts.»
La societat Farré ha presentat un recurs de reposició davant el MI M.I. GOVERN en data 22 d'agost del 2007, en el qual manifestava principalment (punt 10a, veure foli 44):
« Aquest article deixa en mans de l'empresa subministradora l'elecció de les substàncies per a la realització de tractaments; però creiem que la elaboració de la llista de substàncies a utilitzar és responsabilitat i competència del ministeri, que és qui disposa dels mitjans i coneixements necessaris per homologar i anar mantenint actualitzada la llista relativa a les substàncies a utilitzar en la realització dels tractaments de l'aigua. I en aquest sentit, Farré lamenta el llistat de substàncies de tractament autoritzades que existia en l'anterior reglament, hagi estat eliminat »
El MI M.I. GOVERN tenint en compte aquestes observacions, manifesta en la seva resolució de data 17 d'octubre del 2007 (veure foli 16):
« considerem que aquesta (l'addicció d'una llista de substàncies autoritzades per tractar l'aigua) milloraria substancialment la norma i alhora afegiria seguretat a aquells procediments tècnics que puguin ser emprats en el tractament de l'aigua...procedeix modificar l'article 27.2 annexant a la norma la llista de substàncies per tractar l'aigua i alhora l'article 27.3 a fi de que a més, es pugui regular convenientment l'ús de qualsevol nova substància que es vulgui emprar amb aquestes finalitats »
El text de l'article 27-2 del Reglament ha estat modificat i el nou redactat del Reglament ha estat aprovat per decret de data 17 d'octubre del 2007 (BOPA, num 88). En aquest nou redactat, l'article 27-2 disposa:
« 2. Les substàncies que es poden emprar en els diferents processos de tractament de l'aigua destinada al consum humà, són les que figuren en l'annex IX d'aquest Reglament. Aquestes substàncies han de ser utilitzades d'acord amb el que preveuen els respectius estàndards internacionals, havent de respectar en cada cas, els requisits d'ús que puguin ser exigits pel ministeri encarregat de la salut »
El referit annex IX, dona el llistat de substàncies que es poden utilitzar per a tractar l'aigua destinada al consum humà i, per cadascuna d'aquests substàncies, precisa la referència de l'estàndard internacional corresponent, aquests estàndards són les normes de referència U.N.E., és a dir Una Norma Espanyola. En efecte, la llista presentada en l'annex IX s'inspira molt directament en el reglament espanyol (com ho mostra el document que figura en el foli 18 i següents).
La societat Farré ha presentat un recurs jurisdiccional en el qual no contradiu pròpiament parlant, que s'hagi afegit la llista (ja que ella mateixa ho havia demanat), sinó la manera de presentar aquesta llista. Així ho indica en el seu recurs de primera instància, (veure foli 5): « Però per aplicar convenientment aquests productes del llistat ANNEX IX, seria del tot escaient que el MI M.I. GOVERN tingués ja aquests « Estàndards internacionals » a Codi de norma convenientment escrits en la nostra llengua i així hauria d'incorporar al mateix article 27 del Reglament.. »un altre apartat o punt on especifiqués aquest extrem i fos el nostre MI M.I. GOVERN qui es responsabilitzés de llur aplicació »
Retrobem un argument de la mateixa natura, però una mica més precisa en dos informes:
En primer lloc, en l'informe realitzat pel Laboratori BIOTOP en data 6 de juny del 2008: « Referent a l'ús del català resulta xocant que el reglament de l'octubre del 2007 proposi com a referència tècnica uns documents necessaris per tractar l'aigua que són una sèrie de referències de l'UNE (Una Norma Espanyola) que són redactats en castellà i a més a més són de pagament (és tracta en total d'uns 78 documents que cal adquirir a l'organisme espanyol corresponent per tal de poder aplicar el reglament andorrà) » (veure foli 151).
Trobem la mateixa objecció en l'informe pericial de data 5 de febrer de 2009, redactat per S. « document copiat de la normativa espanyola, sense adjuntar ni traduir al català les corresponents normes de referència U.N.E. » (veure foli 179).
La sentencia recorreguda estima que aquest article vulnera el principi de seguretat jurídica que figura a l'article 3-2 de la Constitució.
Tercer.- El Tribunal constitucional ha precisat el principi de la seguretat jurídica en dret andorrà:
« hem d'indicar que el principi al·ludit és la síntesi múltiple de la resta de principis que el precepte esmentat conté (legalitat, jerarquia, publicitat, no arbitrarietat etc... »
(Causa 99-1-L : BOPA num. 18 de 12 d'abril del 2000)
« La llei ha de fonamentar-se en criteris objectius, clars i racionals, de manera que en el seu text existeixi una relació coherent entre la finalitat perseguida i els mitjans utilitzats »
(Tribunal constitucional, causa 2000-1-L (BOPA num 60 de 18 d'octubre del 2000), fonament jurídic tercer)
Però, segons la doctrina resultant principalment de la jurisprudència del Tribunal europeu dels Drets Humans, el principi de la seguretat jurídica engloba igualment la necessitat de la claredat i de la visibilitat del dret.
Però per apreciar l'abast i les exigències d'aquest principi, cal distingir segons s'adreci a tots els ciutadans o especialment als professionals especialistes d'aquestes qüestions.
En aquest cas, aquestes normes s'adrecen evidentment als professionals que tenen els coneixements necessaris i per tant han de conèixer els estàndards internacionals dels quals l'annex IX del Reglament dona les referències precises.
En aquestes condicions, el principi de la seguretat jurídica no s'ha vulnerat, tenint en compte les circumstàncies específiques del cas.
En conseqüència, cal concloure que l'article 27-2 del Reglament és conforme a dret.
Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel MI M.I. GOVERN
Segon: Revocar la sentencia recorreguda i declarar que l'article 27-2 del Decret del 17 d'octubre de 2007 pel qual s'aprova el Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua destinada al consum humà (BOPA num. 88 del 24 d'octubre del 2007) és ajustat a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.