En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: que per aute de data 14 de juliol del 2009 l'Hble. Sr. Batlle de Guàrdia va decidir no donar lloc a la demanda interposada, en data 26 de juny de 2009, pel Sr. Salas, en tant que lletrat del Sr. Téllez. II.-RESULTANT: que contra l'esmentat aute de data 14 de juliol del 2009, el Sr. Salas, en representació del Sr. Téllez, interposà recurs d'apel·lació, entenent que l'aute de data 14 de juliol del 2009 dictat per l'Hble. Sr. Batlle de Guàrdia, i per extensió contra l'aute de data 27 d'abril del 2009 dictat pel M. I. Tribunal de Corts, conculquen els drets fonamentals a la llibertat, a la seguretat i a entrar lliurement al país d'acord amb les lleis reconeguts en els articles 9.1 i 21.1 de la Constitució i en l'article 5 i en el protocol número 4 de la Convenció per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats perquè amb dites resolucions es priva al Sr. P. a la llibertat i a la seguretat i al dret fonamental a entrar en territori nacional, ja que ambdues resolucions són arbitràries i contràries a la llei doncs el Codi Penal no condiciona la prescripció de la condemna al fet que el condemnat hagi estat jutjat i condemnat en rebel·lia processal. Al·lega també que tant un com altre autes conculquen el dret fonamental a la jurisdicció en la seva vessant del dret a una decisió fonamentada en dret perquè els seus raonaments són arbitraris i injustos, i també vulneren el dret al procés degut. Finalment, la part apel·lant també al·lega la vulneració dels drets a un tribunal imparcial e independent predeterminat per la llei, del dret a la defensa, així com el dret fonamental a la vida privada i familiar del Sr. P. reconeguts en els articles 6.1, 6.2, 10.1, 10.2, 14 de la Constitució i en els articles 6.1, 8.1, 8.2, 14 i 17 de la Convenció per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Per tot això, la part apel·lant demana que es deixi sense efecte l'aute del Tribunal de Corts de data 27 d'abril del 2009 i per extensió l'aute del Batlle de Guàrdia de data 14 de juliol del 2009 recaiguts en el marc de les causes TC-188-3/00, TC-190-4/00 i TC-043-3/00. III.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal, a qui es donà trasllat de l'escrit del recurs i que informà en el sentit d'impugnar el recurs perquè considera que la demanda interposada pel Lletrat Sr. Salas en data 26 de juny de 2.009, és una reproducció de la demanda interposada pel mateix Lletrat en data 6 de maig de 2.009, i que l'aute dictat per l'Hble. Sr. Batlle de Guàrdia en data 21 de maig de 2.009 en el marc del procediment urgent i preferent instat pel Lletrat Sr. E. C.A. no fou objecte d'apel·lació, havent en conseqüència esdevingut ferm, per lo que entén que la part demandant ha actuat amb abús de dret, tota vegada que sent ferma la resolució de primera instància dictada per l'Hble. Sr. Batlle de Guàrdia en data 21 de maig de 2.009, es formula novament en data 26 de juny de 2.009 la mateixa demanda que ja havia estat resolta i notificada, i a la qual s'aplanà per no haver-la recorregut. Amb caràcter subsidiari, el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs perquè considera que no hi ha hagut els greuges que denuncia la part apel·lant i interessa la desestimació del recurs d'apel·lació. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que, seguint la Jurisprudència d'aquest M.I. Tribunal en interpretació de l'article 16 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, havent estat designada per a la resolució del present recurs aquesta Sala Penal, s'ha donat al recurs el tràmit establert en els articles 199 i següents del Codi de Procediment Penal per la tramitació del recurs d'apel·lació que l'article 195 del mateix Codi preveu contra les resolucions dictades en primera instància pel Tribunal de Corts, en el decurs del qual totes les parts comparegudes en el present recurs d'apel·lació han tingut puntual trasllat de l'escrit interposat pel recurrent, havent pogut fer les al·legacions que consideraven escaients al seu dret. II.-CONSIDERANT: que, com abastament té declarat aquest Tribunal, en el marc de la protecció dels drets fonamentals cal fer la distinció entre dos procediments diferents, un que és aplicable en el cas de la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, i altre que és aplicable quan s'invoca una lesió de qualsevol altre dels drets fonamentals recollits en els Capítols III i IV del Títol II de la Constitució. Així, quan s'invoca la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció de l'article 10 de la Constitució, la via processal que cal seguir és la que preveuen els articles 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials i 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, en la redacció que li va donar la Llei qualificada de 22 d'abril de 1999 (en aquest sentit és reiterada la Jurisprudència, tant del Tribunal Constitucional, Aute de 2 de juliol del 1999, Aute de 18 de juliol del 2001, Aute 12 de novembre del 2003, com del M. I. Tribunal Superior de Justícia, Sentències de data 1 de febrer del 2000 y 19 d'abril del 2001, 30 de gener de 2007, totes elles de la Sala Administrativa). Ho diem perquè la part apel·lant al·lega com a fonament del recurs que l'aute de data 27 d'abril del 2009 dictat pel M. I. Tribunal de Corts no sols conculca els drets fonamentals a la llibertat, a la seguretat i a entrar lliurement al país reconeguts en els articles 9.1 i 21.1 de la Constitució sinó també el dret fonamental a la jurisdicció en la seva vessant del dret a una decisió fonamentada en dret, així com el dret al procés degut. És obvi que la pretesa vulneració del dret fonamental a la jurisdicció i al procés degut no poden ser objecte del present procediment urgent i preferent i en tot cas aquesta pretesa vulneració la Defensa del Sr. P. l'hauria de haver fet valer mitjançant un recurs d'apel·lació contra l'esmentat aute de 27 d'abril del 2009 doncs, com disposa l'apartat 1 de l'article article 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Penals, la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció ha de fer-se valer per la persona directament afectada fent ús "de tots els recursos i remeis jurisdiccional que corresponguin ordinàriament". I no consta que l'aute de data 27 d'abril del 2009 hagués estat recorregut en apel·lació pel Lletrat Sr. C. actuant en nom del Sr. Téllez. Àdhuc en el cas que la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció fonamental no hagués pogut ésser denunciada anteriorment, el procediment adient no és el procediment urgent i preferent sinó l'incident de nul·litat d'actuacions de l'article 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Penals. Pel que s'ha exposat, no pot ser objecte de la present resolució la pretesa vulneració del dret fonamental a la jurisdicció al·legada per la part apel·lant. III.-CONSIDERANT: que la part apel·lant al·lega que tant l'aute de data 27 d'abril del 2009 dictat pel M. I. Tribunal de Corts com, per extensió, l'aute de data 14 de juliol del 2009 dictat per l'Hble. Sr. Batlle de Guàrdia conculquen els drets fonamentals a la llibertat, a la seguretat i a entrar lliurement al país del Sr. P., d'acord amb les lleis reconeguts en els articles 9.1 i 21.1 de la Constitució i en l'article 5 i en el protocol número 4 de la Convenció per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats, perquè amb dites resolucions se'l priva de la llibertat, de la seguretat i del dret fonamental a entrar en territori nacional. Vistes aquestes al·legacions, cal tenir en compte els següents antecedents: 1r. En data 6 de febrer del 2009 el Sr. Salas, en tant que lletrat del Sr. Téllez, va formular davant del M. I. Tribunal de Corts sengles sol·licituds d'extinció de la responsabilitat criminal i de les penes imposades al Sr. P. en les causes acumulades núm. TC-188-3/00 i TC-190-4/00 i en la causa núm. TC-043-3/00, en les que el Sr. P. havia estat jutjat i condemnat en rebel·lia processal, demanant també que li fos reconegut el benefici de la rehabilitació i la cancel·lació dels antecedents penals a que donaren lloc dites condemnes. 2n. Per aute de data 27 d'abril del 2009 el M. I. Tribunal de Corts acordà desestimar les peticions contingudes en l'escrit presentat pel lletrat del Sr. P. en data 6 de febrer del 2009. 3r. L'aute del M. I. Tribunal de Corts de 27 d'abril del 2009 fou degudament notificat al lletrat del Sr. P. en data 30 d'abril del 2009, com es reconeix en el Fet primer de l'escrit del recurs d'apel·lació. 4t. El lletrat del Sr. P. no interposà recurs d'apel·lació contra l'aute de data 27 d'abril del 2009 dictat pel M. I. Tribunal de Corts. 5è. Per escrit presentat a la Batllia de Guàrdia en data 26 de juny de 2009, el lletrat Sr. Salas, en tant que lletrat del Sr. Téllez, formulà demanda per vulneració dels drets fonamentals d'acord amb el procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució demanant que es deixés sense efecte l'aute de 27 d'abril del 2009 del M. I. Tribunal de Corts per haver-se conculcat al Sr. P. els drets i llibertats continguts en els articles 6.1, 6.1, 9.1, 10.1, 10.2, 14 i 21.1 de la Constitució. Aquesta demanda fou desestimada per l'aute de data 14 de juliol del 2009 dictat per l'Hble. Sr. Batlle de Guàrdia, resolució que és objecte del present recurs d'apel·lació. 6è. El Sr. Salas, en tant que lletrat del Sr. Téllez, en data 6 de maig de 2009 ja havia formulat demanda per vulneració dels drets fonamentals d'acord amb el procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució contra l'aute de 27 d'abril del 2009 del M. I. Tribunal de Corts, i en idèntics termes als que s'exposen en la demanda formulada en data 26 de juny de 2009. Aquesta anterior demanda formulada en data 6 de maig de 2009 fou desestimada per aute de data 21 de maig de 2009 dictat per l'Hble. Sr. Batlle de Guàrdia, aute que no fou recorregut per la Defensa del Sr. P.. IV.-CONSIDERANT: que no es pot obviar el fet de la reiteració de la Defensa del Sr. P. en suscitar davant de la Batllia sengles demandes per vulneració dels drets fonamentals instant el procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució, de manera successiva i amb els mateixos fonaments i el mateix objecte, que és el de deixar sense efecte l'aute de 27 d'abril del 2009 dictat pel M. I. Tribunal de Corts. Aquestes demandes, idèntiques y reiteratives, donaren lloc a sengles autes, un primer de data 21 de maig de 2009 resolvent la demanda formulada en 6 de maig de 2009, i el segon de data 14 de juliol del 2009 resolvent la demanda formulada en data 26 de juny de 2009, resolucions ambdues que foren totalment desestimatòries dels pediments de cadascuna de les demandes. Sabem que, d'acord amb l'article 17 de la Llei Transitòria de Procediments Penals, les decisions que es dicten en el marc del procediment urgent i preferent no tenen en cap cas l'autoritat de la cosa jutjada, ni de la cosa jutjada material, ni de la cosa jutjada formal, doncs aquest mateix article 17, in fine, diu que dites decisions tampoc no tenen cap efecte suspensiu quant als procediments ordinaris. Però el que, per llei, les decisions que es dicten en el marc del procediment urgent i preferent no produeixin l'efecte de la cosa jutjada no vol dir que hom estigui autoritzat a formular successives demandes de contingut idèntic, amb els mateixos fonaments i el mateix objecte, pel sol fet d'haver estat desestimada la demanda precedent, doncs això suposa un clar exercici abusiu del dret i en el cas d'autes, en què ni tan sols s'interposà recurs d'apel·lació contra l'aute que desestimà la primera de les demandes, també palesa una cert menyspreu per les normes del procediment. V.-CONSIDERANT: que és objecte del present procediment urgent i preferent, com també ho fou del procediment urgent i preferent a que donà lloc la demanda formulada per la Defensa del Sr. P. en data 6 de maig de 2009, l'aute dictat en data 27 d'abril del 2009 pel M. I. Tribunal de Corts la denegació de les sol·licituds d'extinció de la responsabilitat criminal, de la rehabilitació i de la cancel·lació dels antecedents penals en relació a les condemnes dictades pel M. I. Tribunal de Corts contra el Sr. P. en les causes acumulades núm. TC-188-3/00 i TC-190- 4/00 i en la causa núm. TC-043-3/00, en les que el Sr. P. havia estat jutjat i condemnat en rebel·lia. Entén la part apel·lant que l'aute de data 27 d'abril del 2009 és arbitrari i contrari a la llei perquè el Codi Penal no condiciona la prescripció de la condemna al fet que el condemnat hagi estat jutjat i condemnat en rebel·lia processal. La prescripció de la pena és una causa d'extinció de la responsabilitat criminal que opera pel sol fet d'haver transcorregut els terminis fixats en el segon paràgraf de l'article 84 del Codi Penal per a cadascuna de les penes sense que aquesta s'hagi executat, sigui per la causa que sigui salvat, òbviament, el supòsit en què s'hagi acordat la suspensió de l'execució en el cas de les penes privatives o restrictives de llibertat, d'acord amb els articles 61 i 62 Codi Penal. El termini inicial o dies a quo per al còmput del termini és, segons disposa l'article 85 del mateix Codi, el dia de la notificació o publicació de la sentència ferma o de la data de trencament de la condemna o mesura, quedant el còmput interromput per la comissió d'un nou delicte punible al Principat d'Andorra. Però entenem que la qüestió de la prescripció de les penes imposades al Sr. P. pel M. I. Tribunal de Corts en les causes acumulades núm. TC-188-3/00 i TC-190-4/00 i en la causa núm. TC-043-3/00, no és una qüestió de vulneració de dret fonamental dels continguts en els Capítols III i IV del Títol II de la Constitució, sinó una qüestió de dret penal substantiu que no pot ser objecte del procediment urgent i preferent quan, a més a més, la Defensa del Sr. P. s'aplanà a l'aute de data 27 d'abril del 2009 dictat pel M. I. Tribunal de Corts tota vegada que no va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentat aute. La part apel·lant al·lega que el fet de què el M. I. Tribunal de Corts no hagi declarat la prescripció de les penes de presó imposades al Sr. P. conculca els seus drets fonamentals a la llibertat, a la seguretat i a entrar lliurement al país. En absolut podem compartir aital consideració. Suposem que la part apel·lant no ignora que els principis de legalitat i de seguretat jurídica, que constitueixen part fonamental de la clau de volta de tot règim democràtic, exigeixen el compliment i execució de les sentencies fermes en la forma prescrita a la llei. Com sigui que el Sr. P. es constituí en rebel·lia, de manera lliure i voluntària, i conscientment decidida doncs no em d'oblidar la seva condició d'advocat, és la seva posició processal de rebel el que condiciona la seva llibertat de desplaçar-se al Principat doncs és clar que en el cas d'entrar al Principat haurà de ser detingut i posat a disposició del M. I. Tribunal de Corts que té decretada la seva recerca i captura per tal de donar el degut compliment a les sentències fermes i procedir a l'execució de les penes que li foren imposades, mentre no se'n declari la seva prescripció. Per això, procedeix la desestimació del recurs i la confirmació íntegra de l'aute recorregut. VI.-CONSIDERANT: atesa la íntegra desestimació del recurs, procedeix imposar les despeses processals a la part apel·lant. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel lletrat Sr. Salas en representació del Sr. Téllez contra l'Aute de data 14 de juliol del 2009 dictat per l'Hble. Sr. Batlle de Guàrdia en el present procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució. Confirmar íntegrament dit Aute. 3.- Imposar a la part apel·lant les despeses processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa a l'Hble. Sr. Batlle, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE