STSJAD ANDORRA, a 27 de novembre del 2009 - ROJ: STSJAD 235/2009
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 novembre 2009
Numéro25/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Penal, 27 novembre 2009, STSJAD 235/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:235)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Penal, 27 novembre 2009, STSJAD 235/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:235) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 17 juin 2005, vers 20 h 15, le prévenu circulait sur la route générale n° 3, en direction d'Arans. Arrivé à hauteur d'un camping, il s'arrêta pour effectuer un demi-tour en direction de Sornàs. Il s'immobilisa sur un chemin d'accès privé, quasi perpendiculairement à la chaussée, puis entreprit la manœuvre de traversée après avoir vérifié, à droite puis à gauche, l'absence de véhicule sur la route principale.
Une motocyclette survint sur la voie ascendante. Sa vitesse, qualifiée par la Police de « désmesurada, molt elevada i inadequada », était de 120 km/h au minimum, alors que la limitation applicable était de 60 km/h. Le motocycliste tenta de freiner, perdit le contrôle de son engin, heurta la chaussée puis le flanc gauche du véhicule du prévenu. Le motocycliste décéda des suites de l'accident.
Le Tribunal de Corts prononça, le 29 avril 2009, l'acquittement du prévenu du chef d'homicide par imprudence. Deux appels furent formés : celui du Ministère public, qui sollicitait une condamnation à deux ans de prison avec sursis et trois ans de retrait du permis de conduire, et celui des proches de la victime (compagne et frère), qui demandaient à titre subsidiaire un partage de responsabilité de 80 % à la charge du prévenu et de 20 % à la charge de la victime. L'assureur du prévenu conclut au rejet des recours.
## Question de droit
La question posée à la Sala Penal était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si le prévenu avait commis une faute d'imprudence ou de négligence au sens de l'article 191 de l'ancien Code pénal, applicable aux faits, selon lequel « qui cometi homicidi culposament serà castigat amb pena de fins a 2 anys i un mes de presó » (texte reproduit dans la décision). D'autre part, il fallait apprécier si la vitesse excessive de la victime pouvait être regardée comme la cause exclusive de l'accident ou si elle devait être combinée avec une faute du conducteur, selon la répartition sollicitée par les appelants.
La décision rappelle le fondement de la responsabilité culpeuse : elle repose sur la possibilité de connaître l
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 de novembre del 2009 - ROJ: STSJAD 235/2009
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Penal, 27 novembre 2009, STSJAD 235/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:235)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Penal, 27 novembre 2009, STSJAD 235/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:235) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 17 juin 2005, vers 20 h 15, le prévenu circulait sur la route générale n° 3, en direction d'Arans. Arrivé à hauteur d'un camping, il s'arrêta pour effectuer un demi-tour en direction de Sornàs. Il s'immobilisa sur un chemin d'accès privé, quasi perpendiculairement à la chaussée, puis entreprit la manœuvre de traversée après avoir vérifié, à droite puis à gauche, l'absence de véhicule sur la route principale.
Une motocyclette survint sur la voie ascendante. Sa vitesse, qualifiée par la Police de « désmesurada, molt elevada i inadequada », était de 120 km/h au minimum, alors que la limitation applicable était de 60 km/h. Le motocycliste tenta de freiner, perdit le contrôle de son engin, heurta la chaussée puis le flanc gauche du véhicule du prévenu. Le motocycliste décéda des suites de l'accident.
Le Tribunal de Corts prononça, le 29 avril 2009, l'acquittement du prévenu du chef d'homicide par imprudence. Deux appels furent formés : celui du Ministère public, qui sollicitait une condamnation à deux ans de prison avec sursis et trois ans de retrait du permis de conduire, et celui des proches de la victime (compagne et frère), qui demandaient à titre subsidiaire un partage de responsabilité de 80 % à la charge du prévenu et de 20 % à la charge de la victime. L'assureur du prévenu conclut au rejet des recours.
Question de droit
La question posée à la Sala Penal était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si le prévenu avait commis une faute d'imprudence ou de négligence au sens de l'article 191 de l'ancien Code pénal, applicable aux faits, selon lequel « qui cometi homicidi culposament serà castigat amb pena de fins a 2 anys i un mes de presó » (texte reproduit dans la décision). D'autre part, il fallait apprécier si la vitesse excessive de la victime pouvait être regardée comme la cause exclusive de l'accident ou si elle devait être combinée avec une faute du conducteur, selon la répartition sollicitée par les appelants.
La décision rappelle le fondement de la responsabilité culpeuse : elle repose sur la possibilité de connaître l
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« En el recurs d'apel·lació interposat pel Magfc. Ministeri Fiscal d'una part, i per la representació processal dels Srs. Manzanares i Manso d'altra part, contra la sentència de data 29 d'abril del 2009 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, per un delicte d'homicidi per imprudència. Sent part el Sr. Julián i la companyia d'assegurances Diez. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. S… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 27 de novembre del 2009 - ROJ: STSJAD 235/2009 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.-RESULTANT: Que el M. Il.ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 29 d'abril del 2009 per la qual absolgué al processat Julián del delicte major d'homicidi per imprudència del que venia acusat. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 27 novembre 2009 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Rotlle núm. 25/09 Causa núm. TC-044-4/06 Sentència núm. 34-09
Ponent M.I. Sra. Marie Conte
Magistrats M.I. Srs. Aguilar
Marie Conte
Yves Picod
Andorra la Vella, a vint-i-set de novembre del dos mil nou.
En el recurs d'apel·lació interposat pel Magfc. Ministeri Fiscal d'una part, i per la representació processal dels Srs. Manzanares i Manso d'altra part, contra la sentència de data 29 d'abril del 2009 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, per un delicte d'homicidi per imprudència. Sent part el Sr. Julián i la companyia d'assegurances Diez. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el M. Il.ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 29 d'abril del 2009 per la qual absolgué al processat Julián del delicte major d'homicidi per imprudència del que venia acusat.
II.-RESULTANT: Que la precedent resolució es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer Resultant: "el dia 17 de juny del 2005, vers les 20.15 hores, el processat Julián, nascut el 12 de maig de 1976, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, circulava conduint el seu vehicle ORG_0 Zafira (E) XXXX, assegurat a la companyia Diez, per la carretera general núm. 3 en sentit ascendent, de Sornàs vers Arans, quan en arribar a l'alçada del càmping borda d'Ansalonga, radicat al marge dret de la calçada segons el seu sentit de circulació, el processat S. decidí aturar-s'hi per donar mitja volta i retornar vers la població de Sornàs, és a dir, en sentit descendent.
Que una volta aturat al camí d'accés al càmping d'Ansalonga, el processat es va col·locar de manera perpendicular a la via, disposat a iniciar la maniobra de gir vers la seva esquerra amb intenció de retornar cap a Sornàs.
Que la maniobra en aquell indret era permesa, doncs els dos carrils de la circulació estaven separats per una línia discontinua. Havent-hi una visibilitat des del lloc on era el processat, perpendicular a la calçada, a la vora de la via, d'uns 100 metres vers el sentit descendent, és a dir cap a Ordino, començant després una corba a l'esquerra.
Que el processat, col·locat per iniciar la maniobra de canvi de sentit, va mirar a dreta i esquerra, constatant que no pujava ni baixava cap tipus de vehicle, per la qual cosa va iniciar la maniobra que l'havia de dur al carril descendent, el contrari del que provenia.
Que iniciada la maniobra va aparèixer sobtadament pel carril ascendent, el que venia d'Ordino vers Arans, la motocicleta Suzuki model GSX 600, matrícula (AND) XXXX, conduïda per Nogués, circulant a una gran velocitat per la referida carretera general en direcció ascendent. Existint una limitació de velocitat en aquell indret, que afectava al Sr. M.R., de 60 km/h.
Que quan el motorista va apercebre's de l'obstacle a la via, va intentar frenar amb la roda davantera, aixecant-se la roda del darrera i perdent tot seguit el conductor el control sobre la motocicleta, la qual cosa va fer que el Sr. M. sortís disparat impactant violentament contra la calçada i després contra el cotxe, lliscant la motocicleta també per la calçada fins arribar a impactar contra el lateral esquerra del vehicle conduït pel processat Julián.
Que a conseqüència de l'accident, Nogués resultà mort".
III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal interposa recurs d'apel·lació, interessant que es condemni al processat Julián com autor responsable del delicte major d'homicidi per imprudència tipificat a l'article 191 del Codi Penal vigent a l'època dels fets, a la pena de 2 anys de presó part condicional i de tres anys de privació del permís de conduir.
Reprotxa al Tribunal no haver retingut cap falta de negligència del processat en la conducció del seu vehicle, i argumenta que:
L'accident es va produir a l'interior del carril de circulació de la motocicleta conduïda per la víctima Nogués.
Al moment de l'impacte el processat estava efectuant una maniobra de canvi de direcció, després d'haver-se aturat a l'entrada d'un camí d'accés privat i en un lloc en el qual si bé aquella maniobra no estava prohibida podia resultar perillosa.
Contràriament al que afirma la sentència, els agents de policia no mantenen que quan el processat inicià la maniobra la motocicleta ja es trobés en el seu camp de visió, sinó que diuen al foli 60 "que no podem determinar si quan el conductor del turisme va iniciar la maniobra la motocicleta ja es trobava en el seu camp de visió o no"
En la hipòtesi contrària, una distància de 100 m separaria els dos vehicles cosa que li donava el temps necessari al vehicle del processat per acabar la seva maniobra d'incorporació, independentment de la velocitat de la motocicleta.
En cap moment s'ha pogut acreditar la velocitat del motorista.
La velocitat de la víctima no constituïa l'única causa directa i eficient de la col·lisió, que té igualment per origen la imprudència del processat en la realització de la seva maniobra, si bé que la velocitat elevada, però no acreditada del difunt Nogués no pot fonamentar una absolució.
IV.-RESULTANT: Que també interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de la Sra. Manzanares i el Sr. Manso, respectivament companya sentimental i germà del difunt Nogués, demanant que s'estimi la totalitat de les pretensions contingudes en el seu escrit de recurs, que es condemni a Julián com a autor del delicte d'homicidi imprudent i subsidiàriament, si s'hagués de partir la responsabilitat que es faci sobre la base del 20% a càrrec de la víctima i del 80% a càrrec del processat.
Observa que existeix conducta imprudent de Julián en l'accident amb independència de la conducta i del resultat de mort de la víctima, i que consisteix en el fet d'efectuar un canvi de direcció en un lloc en el qual no està permès i incorporar-se a la via preferent sense respectar els usuaris.
Sosté que el processat podia preveure la possibilitat d'un resultat danyós i que la única causa de l'accident és l'obstacle del vehicle del processat en la trajectòria de la moto.
Posa en dubte la sinceritat dels testimonis escoltats a l'acte de la vista oral a iniciativa de la defensa del processat i posa de relleu que l'únic testimoni dels fets és Téllez, les declaracions del qual no van ser tingudes en compte pel tribunal.
V.-RESULTANT: Que la defensa de Diez s'oposa als recursos en base a les següents consideracions:
El xoc s'ha produït a cinc centímetres de la línia divisòria dels carrils.
Els agents de policia no mantenen que quan el processat inicià la maniobra la motocicleta ja es trobés en el seu camp de visió, sinó que diuen al foli 60 "que no podem determinar si quan el conductor del turisme va iniciar la maniobra la motocicleta ja es trobava en el seu camp de visió o no"
El processat no tenia obligació de cedir el pas a un vehicle inexistent en el moment d'iniciar la maniobra, i
100 m de visibilitat és més que suficient en una via on no és pot circular a més de 60K/h.
No està demostrat que l'imputat hagi comès una infracció en relació a una norma de cura i que la causació del resultat lesiu sigui imputable a aquesta infracció.
VI.-RESULTANT: Que la defensa de Julián també interessa la confirmació de la sentència. Posa de relleu que la víctima va perdre el control de la seva motocicleta per motiu de la seva velocitat que excedia llargament i que no ha quedat provada cap falta de negligència o imprudència envers el processat.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Que l'article 191 de l'antic Codi penal, aplicable al cas, disposa que "qui cometi homicidi culposament serà castigat amb pena de fins a 2 anys i un mes de presó.
La responsabilitat culposa està fonamentada en la possibilitat de tenir coneixement de l'event danyós que pot desprendre's de no adoptar les mesures adequades exigides o lògicament convenient podent i havent de fer-ho.
La culpa del processat, en el delicte major d'homicidi per imprudència que se li reprotxa no se li pot imputar a no ser que els elements de la instrucció i de la vista oral permetin establir que va efectuar la seva maniobra de canvi de direcció sense prendre totes les precaucions necessàries per permetre evitar el resultat danyós que podia preveure.
que:
II.-CONSIDERANT: En ressurt dels elements del sumari
Julián per realitzar la seva maniobra de canvi de direcció no va efectuar un mig gir sobre la calçada sinó que va entrar a un camí a la seva dreta que donava accés a la Borda d'Ansalonga; després d'haver parat el seu vehicle en aquest camí, quasi perpendicularment a la carretera, i haver verificat primer a la seva dreta després a la seva esquerra que no venia cap vehicle per la carretera principal, va començar la seva maniobra de travessar la calçada.
Les fotografies preses sobre el lloc de l'accident per part de la Policia revelen que la maniobra del processat estava autoritzada doncs, tan la línia que separa els carrils de circulació com aquella que voreja la calçada en el sentit de marxa central eren discontinues.
Les constatacions efectuades per l'enquestador i les fotografies posen en evidència que en el moment del xoc amb la moto, el vehicle del processat ocupava amb la seva part posterior i central el carril descendent de sentit vers Ordino. La seva part posterior esquerra ocupava part del marge esquerre del carril de sentit ascendent vers el Serrat, i la seva part posterior dreta es trobava a l'alçada del centre de la calçada. El punt de xoc està situat a uns centímetres de la línia divisòria de la calçada.
Se'n pot deduir d'aquestes constatacions que el conductor de la moto tenia la possibilitat de continuar el seu camí passant per darrere del vehicle automòbil, el qual en el moment de la col·lisió havia pràcticament acabat la seva maniobra.
La Policia va constatar que del lloc on va realitzar la maniobra el processat tenia una visibilitat de 100 metres en el carril per on circulava la moto, per tant aquest darrer conductor necessàriament també disposava d'aquesta visibilitat.
De les constatacions del Servei de Policia n'apareix de manera certa que el conductor de la moto circulava al menys a 120Km/h en aquell lloc limitat a 60Km/h, a una velocitat que qualifiquen de "desmesurada, molt elevada i inadequada en relació al traçat de la via".
Consideren possible, sense poder-ho assegurar per motiu de l'absència de traces de frenada, la hipòtesi segons la qual, quan el processat va iniciar la seva maniobra la moto no estava dintre del seu camp de visió.
A l'acte de la vista oral J.V.P., que va veure passar la moto i es trobava a proximitats dels lloc de l'accident va avaluar la velocitat a 140 o 150Km/h.
Segons l'atestat de Policia la velocitat de la moto era tan elevada que en la corba situada 100 m abans del punt de xoc, circulava sobre el carril de l'esquerra i es va aixecar sobre la roda davantera quan el seu conductor va frenar abans de perdre totalment el control del seu vehicle.
III.-CONSIDERANT: La conseqüència del que s'ha dit, d'una part és que no es pot imputar cap falta d'imprudència o de negligència contra el conductor del vehicle automòbil. D'altra part que si el conductor de la moto hagués circulat a la velocitat autoritzada, l'accident no s'hauria produït.
En aquestes condicions convé confirmar la sentència recorreguda que pels motius particularment precisos i persistents pronuncia l'absolució del Sr. Julián.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar els recursos d'apel·lació interposats pel Mgfc. Ministeri Fiscal i pels Srs. Manzanares i Manso.
2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada en data 29 d'abril del 2009 en la causa TC-004-4/06.
3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.