ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. Il.ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 29 d'abril del 2009 per la qual absolgué al processat Julián del delicte major d'homicidi per imprudència del que venia acusat. II.-RESULTANT: Que la precedent resolució es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer Resultant: "el dia 17 de juny del 2005, vers les 20.15 hores, el processat Julián, nascut el 12 de maig de 1976, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, circulava conduint el seu vehicle ORG_0 Zafira (E) XXXX, assegurat a la companyia Diez, per la carretera general núm. 3 en sentit ascendent, de Sornàs vers Arans, quan en arribar a l'alçada del càmping borda d'Ansalonga, radicat al marge dret de la calçada segons el seu sentit de circulació, el processat S. decidí aturar-s'hi per donar mitja volta i retornar vers la població de Sornàs, és a dir, en sentit descendent. Que una volta aturat al camí d'accés al càmping d'Ansalonga, el processat es va col·locar de manera perpendicular a la via, disposat a iniciar la maniobra de gir vers la seva esquerra amb intenció de retornar cap a Sornàs. Que la maniobra en aquell indret era permesa, doncs els dos carrils de la circulació estaven separats per una línia discontinua. Havent-hi una visibilitat des del lloc on era el processat, perpendicular a la calçada, a la vora de la via, d'uns 100 metres vers el sentit descendent, és a dir cap a Ordino, començant després una corba a l'esquerra. Que el processat, col·locat per iniciar la maniobra de canvi de sentit, va mirar a dreta i esquerra, constatant que no pujava ni baixava cap tipus de vehicle, per la qual cosa va iniciar la maniobra que l'havia de dur al carril descendent, el contrari del que provenia. Que iniciada la maniobra va aparèixer sobtadament pel carril ascendent, el que venia d'Ordino vers Arans, la motocicleta Suzuki model GSX 600, matrícula (AND) XXXX, conduïda per Nogués, circulant a una gran velocitat per la referida carretera general en direcció ascendent. Existint una limitació de velocitat en aquell indret, que afectava al Sr. M.R., de 60 km/h. Que quan el motorista va apercebre's de l'obstacle a la via, va intentar frenar amb la roda davantera, aixecant-se la roda del darrera i perdent tot seguit el conductor el control sobre la motocicleta, la qual cosa va fer que el Sr. M. sortís disparat impactant violentament contra la calçada i després contra el cotxe, lliscant la motocicleta també per la calçada fins arribar a impactar contra el lateral esquerra del vehicle conduït pel processat Julián. Que a conseqüència de l'accident, Nogués resultà mort". III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal interposa recurs d'apel·lació, interessant que es condemni al processat Julián com autor responsable del delicte major d'homicidi per imprudència tipificat a l'article 191 del Codi Penal vigent a l'època dels fets, a la pena de 2 anys de presó part condicional i de tres anys de privació del permís de conduir. Reprotxa al Tribunal no haver retingut cap falta de negligència del processat en la conducció del seu vehicle, i argumenta que: L'accident es va produir a l'interior del carril de circulació de la motocicleta conduïda per la víctima Nogués. Al moment de l'impacte el processat estava efectuant una maniobra de canvi de direcció, després d'haver-se aturat a l'entrada d'un camí d'accés privat i en un lloc en el qual si bé aquella maniobra no estava prohibida podia resultar perillosa. Contràriament al que afirma la sentència, els agents de policia no mantenen que quan el processat inicià la maniobra la motocicleta ja es trobés en el seu camp de visió, sinó que diuen al foli 60 "que no podem determinar si quan el conductor del turisme va iniciar la maniobra la motocicleta ja es trobava en el seu camp de visió o no" En la hipòtesi contrària, una distància de 100 m separaria els dos vehicles cosa que li donava el temps necessari al vehicle del processat per acabar la seva maniobra d'incorporació, independentment de la velocitat de la motocicleta. En cap moment s'ha pogut acreditar la velocitat del motorista. La velocitat de la víctima no constituïa l'única causa directa i eficient de la col·lisió, que té igualment per origen la imprudència del processat en la realització de la seva maniobra, si bé que la velocitat elevada, però no acreditada del difunt Nogués no pot fonamentar una absolució. IV.-RESULTANT: Que també interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de la Sra. Manzanares i el Sr. Manso, respectivament companya sentimental i germà del difunt Nogués, demanant que s'estimi la totalitat de les pretensions contingudes en el seu escrit de recurs, que es condemni a Julián com a autor del delicte d'homicidi imprudent i subsidiàriament, si s'hagués de partir la responsabilitat que es faci sobre la base del 20% a càrrec de la víctima i del 80% a càrrec del processat. Observa que existeix conducta imprudent de Julián en l'accident amb independència de la conducta i del resultat de mort de la víctima, i que consisteix en el fet d'efectuar un canvi de direcció en un lloc en el qual no està permès i incorporar-se a la via preferent sense respectar els usuaris. Sosté que el processat podia preveure la possibilitat d'un resultat danyós i que la única causa de l'accident és l'obstacle del vehicle del processat en la trajectòria de la moto. Posa en dubte la sinceritat dels testimonis escoltats a l'acte de la vista oral a iniciativa de la defensa del processat i posa de relleu que l'únic testimoni dels fets és Téllez, les declaracions del qual no van ser tingudes en compte pel tribunal. V.-RESULTANT: Que la defensa de Diez s'oposa als recursos en base a les següents consideracions: El xoc s'ha produït a cinc centímetres de la línia divisòria dels carrils. Els agents de policia no mantenen que quan el processat inicià la maniobra la motocicleta ja es trobés en el seu camp de visió, sinó que diuen al foli 60 "que no podem determinar si quan el conductor del turisme va iniciar la maniobra la motocicleta ja es trobava en el seu camp de visió o no" El processat no tenia obligació de cedir el pas a un vehicle inexistent en el moment d'iniciar la maniobra, i 100 m de visibilitat és més que suficient en una via on no és pot circular a més de 60K/h. No està demostrat que l'imputat hagi comès una infracció en relació a una norma de cura i que la causació del resultat lesiu sigui imputable a aquesta infracció. VI.-RESULTANT: Que la defensa de Julián també interessa la confirmació de la sentència. Posa de relleu que la víctima va perdre el control de la seva motocicleta per motiu de la seva velocitat que excedia llargament i que no ha quedat provada cap falta de negligència o imprudència envers el processat. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que l'article 191 de l'antic Codi penal, aplicable al cas, disposa que "qui cometi homicidi culposament serà castigat amb pena de fins a 2 anys i un mes de presó. La responsabilitat culposa està fonamentada en la possibilitat de tenir coneixement de l'event danyós que pot desprendre's de no adoptar les mesures adequades exigides o lògicament convenient podent i havent de fer-ho. La culpa del processat, en el delicte major d'homicidi per imprudència que se li reprotxa no se li pot imputar a no ser que els elements de la instrucció i de la vista oral permetin establir que va efectuar la seva maniobra de canvi de direcció sense prendre totes les precaucions necessàries per permetre evitar el resultat danyós que podia preveure. que: II.-CONSIDERANT: En ressurt dels elements del sumari Julián per realitzar la seva maniobra de canvi de direcció no va efectuar un mig gir sobre la calçada sinó que va entrar a un camí a la seva dreta que donava accés a la Borda d'Ansalonga; després d'haver parat el seu vehicle en aquest camí, quasi perpendicularment a la carretera, i haver verificat primer a la seva dreta després a la seva esquerra que no venia cap vehicle per la carretera principal, va començar la seva maniobra de travessar la calçada. Les fotografies preses sobre el lloc de l'accident per part de la Policia revelen que la maniobra del processat estava autoritzada doncs, tan la línia que separa els carrils de circulació com aquella que voreja la calçada en el sentit de marxa central eren discontinues. Les constatacions efectuades per l'enquestador i les fotografies posen en evidència que en el moment del xoc amb la moto, el vehicle del processat ocupava amb la seva part posterior i central el carril descendent de sentit vers Ordino. La seva part posterior esquerra ocupava part del marge esquerre del carril de sentit ascendent vers el Serrat, i la seva part posterior dreta es trobava a l'alçada del centre de la calçada. El punt de xoc està situat a uns centímetres de la línia divisòria de la calçada. Se'n pot deduir d'aquestes constatacions que el conductor de la moto tenia la possibilitat de continuar el seu camí passant per darrere del vehicle automòbil, el qual en el moment de la col·lisió havia pràcticament acabat la seva maniobra. La Policia va constatar que del lloc on va realitzar la maniobra el processat tenia una visibilitat de 100 metres en el carril per on circulava la moto, per tant aquest darrer conductor necessàriament també disposava d'aquesta visibilitat. De les constatacions del Servei de Policia n'apareix de manera certa que el conductor de la moto circulava al menys a 120Km/h en aquell lloc limitat a 60Km/h, a una velocitat que qualifiquen de "desmesurada, molt elevada i inadequada en relació al traçat de la via". Consideren possible, sense poder-ho assegurar per motiu de l'absència de traces de frenada, la hipòtesi segons la qual, quan el processat va iniciar la seva maniobra la moto no estava dintre del seu camp de visió. A l'acte de la vista oral J.V.P., que va veure passar la moto i es trobava a proximitats dels lloc de l'accident va avaluar la velocitat a 140 o 150Km/h. Segons l'atestat de Policia la velocitat de la moto era tan elevada que en la corba situada 100 m abans del punt de xoc, circulava sobre el carril de l'esquerra i es va aixecar sobre la roda davantera quan el seu conductor va frenar abans de perdre totalment el control del seu vehicle. III.-CONSIDERANT: La conseqüència del que s'ha dit, d'una part és que no es pot imputar cap falta d'imprudència o de negligència contra el conductor del vehicle automòbil. D'altra part que si el conductor de la moto hagués circulat a la velocitat autoritzada, l'accident no s'hauria produït. En aquestes condicions convé confirmar la sentència recorreguda que pels motius particularment precisos i persistents pronuncia l'absolució del Sr. Julián. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar els recursos d'apel·lació interposats pel Mgfc. Ministeri Fiscal i pels Srs. Manzanares i Manso. 2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada en data 29 d'abril del 2009 en la causa TC-004-4/06. 3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE