ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que per aute de data 5 d'octubre del 2009 el Tribunal de Corts acordà atorgar l'extradició de la Sra. Oller, nascuda el 29 de novembre de 1947 a Ringestad (Dinamarca), de nacionalitat danesa, filla de K. i de B., titular del document XXX, demanada per les autoritats dels Estats Units d'Amèrica en virtut de l'ordre de detenció internacional núm. XXX de data 18 d'abril del 2007 dictada per l'autoritat judicial competent del Districte Occidental de Virgínia, Estats Units d'Amèrica, per la seva presumpta participació en un delicte de frau de títols i valors i en un delicte d'estafa. II.-RESULTANT: Que contra l'esmentat aute la representació processal de la Sra. Oller interposà recurs d'apel·lació fonamentat en que els motius següents: 1r) que la Sra. M. no és una fugitiva de la justícia dels Estats Units d'Amèrica perquè fins a mitjans de l'any 2002, en què va decidir marxar dels Estats Units perquè tenia tots els seus béns embargats, va gaudir de llibertat i no fou fons el dia 2 de març del 2007 quan es va dictar l'ordre de detenció, ordre que la Sra. M. desconeixia; 2n) la Sra. M. ha viscut els darrers 7 anys al Principat d'Andorra fent una activa vida pública i sent membre activa de l'Església Anglicana d'Andorra i amb plans de casament amb un ciutadà andorrà; 3r) la nul·litat de les primeres actuacions davant l'Hble. Sr. Batlle de guàrdia ja que la Diligència d'informació de drets i la Diligència d'interrogatori d'identitat es practicaren actuant com a intèrpret d'anglès, ja que la Sra. M. no entén correctament el català, la Sra. Garzón, Secretària judicial en funcions, que no consta tingui la titulació específica de traductora quan, d'acord amb l'article 61 del Codi de Procediment Penal s'havia d'haver nomenat un intèrpret d'anglès; 4t) motiu fonamental d'oposició és la prescripció, d'acord amb la llei americana, dels delictes pels quals es demana l'extradició; 5è) la demanda d'extradició manca de fonament legal perquè no es compleixen els drets de reciprocitat i de reconeixement mutu que estableixen les normes internacionals de dret públic, ja que els Estats Units d'Amèrica i el Principat d'Andorra no tenen subscrit cap conveni bilateral que reguli l'extradició entre ambdós països, ni els Estats Units han signat el Conveni Europeu d'extradició fet a Paris l'any 1957 ni el Protocol Adicional fet a Estrasburg l'any 1975; i, 6è) un darrer motiu per denegar l'extradició és que els fets dels que s'acusa a la Sra. M. no són creïbles per al qual cosa la seva demanda d'extradició obeeix a raons polítiques. Per tot això, la representació processal de la Sra. M. sol·licita la revocació de l'aute de data 5 d'octubre del 2009 dictat pel M. I. Tribunal de Corts i que es denegui l'extradició de la Sra. M., amb la seva posada en llibertat de forma immediata. III.-RESULTANT: Que, admès a tràmit el recurs d'apel·lació, es donà trasllat del recurs al Ministeri Fiscal que informà oposant-se al recurs i interessant la confirmació de l'aute recorregut, entenent que la Sra. M., que ha viscut els darrers 7 anys al Principat tenint una activa vida pública i que estaria a punt de casar-se amb un nacional andorrà, entendria prou bé el català i, en tot cas, no va precisà cap element que no hauria entès. El Ministeri Fiscal entén que els delictes pels quals es demana l'extradició de la Sra. M. no estan prescrits ja que el termini de prescripció és de 5 anys i els fets ocorregueren entre el mes d'abril de l'any 1998 i el mes de setembre del 2002. També entén el Ministeri Fiscal que la demanda d'extradició reuneix tots els requisits de l'article 7 i concordants de la Llei Qualificada d'Extradició, sense concorre cap causa de denegació i té fonament legal en el principi de reciprocitat, afegint que els fets que motiven la demanda d'extradició constitueixen al Principat un delicte major d'estafa de l'article 209.1.e) Codi Penal castigat amb pena de presó d'un a cinc anys, essent un delicte comú, contra el patrimoni, sense que s'apreciï cap motivació política. Per tot això, el Ministeri Fiscal interessa del Tribunal la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació íntegra de l'aute dictat pel Tribunal de Corts. IV.-RESULTANT: Que, en la data i hora assenyalades, es va celebrar la vista del recurs d'apel·lació en la que tan la defensa de la Sra. M., com a part apel·lant, com el Ministeri Fiscal, com a part apel·lada, informaren en el sentit escaient a les seves pretensions. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que, en primer lloc i per raons de coherència processal, cal en primer lloc examinar el motiu d'apel·lació fonamentat en una presumpta irregularitat comesa en les primeres actuacions davant l'Hble. Sr. Batlle de guàrdia doncs entén que, ja que la Sra. M. no entén correctament el català, les Diligències d'informació de drets i d'interrogatori d'identitat s'havien de practicar amb la intervenció d'un intèrpret d'anglès, tal com mana l'article 61 del Codi de Procediment Penal, quan actuà en dites Diligències la Sra. Garzón, Secretària judicial en funcions, de la que no es té constància titulació específica de traductora. Reiterem el que diu el M. I. Tribunal de Corts en l'aute recorregut ja que, tant pel contingut de les Diligències practicades que es limita a la informació de drets, interrogatori d'identitat i notificació de l'aute de presó provisional, com pels coneixements suficients de l'anglès per part de la Sra. T. , que en cap cas foren qüestionats ni per la Sra. M. ni per l'advocat que l'assistia en dites diligències, no es pot entendre que s'hagués causat indefensió material de cap mena quan, a més a més, cal raonablement suposar en la mateixa Sra. M. el coneixement, al menys elemental, del català doncs la mateixa part apel·lant reconeix en el seu escrit del recurs que la Sra. M. ha viscut els darrers 7 anys al Principat d'Andorra de forma activa i pública, essent membre activa de l'Església Anglicana d'Andorra, havent rebut felicitacions públiques per la seva tasca de decoració a l'Auditori Nacional i amb plans de contraure casament amb un ciutadà andorrà. I, no hem d'oblidar que, en tot cas, a la Sra. M. se li lliurà còpia de la demanda d'extradició en anglès per la qual cosa va tenir un cabdal coneixement en la seva llengua pròpia dels fets dels arguments jurídics que fonamentaven la demanda d'extradició adreçada contra ella per les autoritats dels Estats Units d'Amèrica. II.-CONSIDERANT: Que pel que fa a les al·legacions de què la Sra. M. no és una fugitiva de la justícia dels Estats Units d'Amèrica on hi va residir fins a mitjans de l'any 2002, quan va decidir marxar perquè tenia tots els seus béns embargats, i que va gaudir de llibertat durant tots aquests anys, tot i haver-se dictat l'ordre de detenció en data 2 de març del 2007, s'ha de recordar que els motius personals pels quals la Sra. M. va decidir marxar dels Estats Units d'Amèrica és qüestió irrellevant als efectes de la resolució del present recurs i de la demanda d'extradició i que, sigui quin sigui el qualificatiu que es vulgui donar, el cert és que la Sra. M. en aquests darrers dos anys ha estat una persona subjecta a una ordre de detenció internacional emesa en data 18 d'abril del 2007 per les autoritats dels Estats Units d'Amèrica, concretament per l'autoritat judicial competent del Districte Occidental de l'Estat de Virgínia. II.-CONSIDERANT: Que la demanda d'extradició de les autoritats dels Estats Units d'Amèrica ve motivada per una ordre internacional de recerca i captura contra la Sra. M. per la seva presumpta participació en un suposat frau bursàtil, en vulneració de les Seccions 78j(b) i 78ff del Codi dels Estat Units, de la Secció 240.10b-5v del Títol 17 del Codi de la Normativa Federal, i de la Secció 2 del Títol 18 del Codi dels Estats Units, castigat amb una pena màxima de deu anys de presó ferma, i en una suposada conspiració per cometre estafa per cable, en vulneració de les Seccions 371, 1343 i 2 del Títol 18 del Codi dels Estats Units, castigat amb una pena màxima de cinc anys de presó. Uns i altres fets poden constituir un delicte major d'estafa de l'article 209.1.e) del Codi Penal del Principat d'Andorra, que és delicte castigat amb una pena de presó d'un a cinc anys, amb la qual cosa es compleix l'exigència de l'article 2.a) de la Llei Qualificada d'Extradició de que els fets que donen lloc a l'extradició siguin castigats per les lleis de l'Estat sol·licitant i de l'Estat sol·licitat amb una pena de privació de llibertat o amb una mesura de seguretat que aplicada en el seu grau màxim sigui igual o superior a un any de privació de llibertat, exigència que a la vegada integra una de les condicions negatives, o prohibicions, previstes en l'article 14 de la mateixa Llei Qualificada, concretament la del núm. 6. III.-CONSIDERANT: Que els altres motius del recurs són que els delictes pels quals es demana l'extradició estarien prescrits d'acord amb la llei americana, que la demanda d'extradició manca de fonament legal i que els fets dels que s'acusa a la Sra. M. no són creïbles, cosa per la qual la part apel·lant considera que la demanda d'extradició obeeix a raons polítiques. És qüestió no discutida que el termini de prescripció aplicable als delictes pels quals les autoritats dels Estats Units d'Amèrica demanden l'extradició de la Sra. M. és el de 5 anys. D'altra banda, aquests delictes presenten el caràcter d'infraccions continuades i, d'acord amb la constant Jurisprudència, en aquest cas el dies a quo pel còmput del termini de prescripció s'ha de situar en la data de la darrera infracció. Els fets integrants dels suposats delictes ocorregueren en el període comprés entre el mes d'abril de l'any 1998 i el mes de setembre del 2002, encara que pel que fa a la Sra. M., en la hipòtesi que li és més favorable, es podria situar el dies a quo a la data del 8 de març del 2002. La part apel·lant al·lega que les actuacions posteriors a la data del 19 de novembre del 2001 eren actes purament civils que no podien interrompre la prescripció. Entenem que no és a aquest Tribunal, ni als tribunals andorrans, a qui correspon determinar la qualificació civil o penal de les actuacions ordenades contra la Sra. M. en aquest període comprés entre el 19 de novembre del 2001 i el 8 de març del 2002, sinó que aquesta és una qüestió que haurà de ser resolta per la competent autoritat judicial dels Estats Units d'Amèrica, davant de la qual la Sra. M. tindrà oportunitat de plantejar novament la petició de prescripció dels delictes. Si que és fet no discutit, per constar plenament acreditat, el dies ad quem per al còmput del termini de la prescripció, que podem fixar en la data del 28 de febrer del 2007 en què el Gran Jurat constituït a Charlottesville (Virgínia, USA) va acordar el processament penal de la Sra. Oller. També consta que en data 2 de març del 2007 es dictà ordre de detenció contra ella, ordre que es reiterà en data 18 d'abril del 2007. És clar, doncs, que la prescripció va quedar interrompuda per l'aute de processament en data 28 de febrer del 2007, i també ho hauria estat per l'ordre de detenció de la Sra. M. acordada en data 2 de març del mateix any. Per tot això, hem de concloure, com fa el Tribunal de Corts en l'aute recorregut, que els delictes que motiven la demanda d'extradició de la Sra. M. no estan prescrits i, per tant, no hi ha lloc a apreciar l'obstacle a l'extradició previst en l'article 14.9 de la Llei Qualificada d'Extradició. Pel que fa a la suposada manca de fonament legal de la demanda d'extradició, n'hi ha prou amb recordar el paràgraf segon de l'article 1 de la Llei Qualificada d'Extradició que reconeix a les jurisdiccions penals andorranes, en el cas de falta de tractats internacionals en la matèria, la potestat per atorgar l'extradició "sota les condicions i segons les regles d'aquesta Llei". Finalment, no hi ha cap motiu per no donar versemblança als fets exposats per les autoritats dels Estats Units d'Amèrica en la seva demanda d'extradició, ni hi ha cap indici que pugui donar lloc a la més mínima sospita de que els fets que motiven dita demanda són de caràcter polític o que l'extradició té una finalitat política. IV.-CONSIDERANT: Que la demanda d'extradició reuneix tots els requisits establerts en l'article 7 de la Llei Qualificada d'Extradició, segons els documents aportats als autes, que no és contrària a l'ordre públic andorrà o internacional i que no concorre cap de les prohibicions d'extradició previstes en l'article 14 de la mateixa Llei, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament l'aute dictat pel Tribunal de Corts. V.-CONSIDERANT: Que havent estat desestimat el recurs d'apel·lació en la seva totalitat, procedeix imposar a la part apel·lant les despeses del recurs. Decisio Vist la legislació vigent, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Oller contra l'aute de data 5 d'octubre del 2009 dictat pel Tribunal de Corts. 2.- Confirmar íntegrament l'aute de data 5 d'octubre del 2009 dictat pel Tribunal de Corts acordant atorgar l'extradició de la Sra. Oller, sol·licitada per les autoritats dels Estats Units d'Amèrica. 3.- Imposar a la part apel·lant les despeses del recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en dono fe. Subir Diccionario RAE