Sentència

TSJC-103/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de setembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Recio va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Zurita, en la qual interessava que es dictes sentència condemnant a l'adversa: a pagar-li una indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, o subsidiàriament injustificat, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda; a pagar-li el salari base, les hores extraordinàries, les dietes, les vacances i qualsevol altre concepte salarial que integrava el seu salari global durant tota la relació laboral i que no li ha estat abonat correctament; a declarar i cotitzar prop de la CASS les quantitats que es determinin com indemnitzacions i pels conceptes dalt ressenyats i les quantitats que li ha abonat l'empresari i que no han estat declarades ni cotitzades a la CASS durant tota la relació laboral.

II.- La societat Zurita va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que l'acomiadament del Sr. Recio fou fet en deguda forma i fou del tot justificat, ja que des del dia 26 de juliol del 2007, incomprensiblement, el treballador no es va tornar a incorporar al seu treball.

III.- La societat Zurita va formular igualment una demanda laboral contra el Sr. Recio en reclamació de la quantitat de 2.173,23 EUR, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte de preavís per desistiment unilateral del treballador, pretensió a la qual el Sr. Recio va oposar-se rotundament, contestant que mai la seva voluntat fou la de rescindir la relació laboral.

IV.- Segons Aute del dia 3 d'abril del 2009, l'Honorable Batlle va decretar d'ofici l'acumulació dels referits autes.

V.- Per sentència de data 16 d'abril del 2009, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles Secció civil, estimant parcialment la demanda del Sr. Recio contra la societat Zurita, va condemnar la defenent a pagar al demandant, la quantitat de 9.222,76 EUR (menys els 1.003,25 EUR ja percebuts) més interessos legals sobre l'import de 8.213,66 EUR des de la data de contesta a la demanda, i a cotitzar la quantitat bruta de 939,05 EUR i sense efectuar especial condemna en costes; desestimar la demanda formulada per la societat Zurita contra el Sr. Recio , absoldre el defenent de les pretensions de la part adversa i condemnar Zurita a sufragar les costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució totes les parts han interposat recurs d'apel.lacio.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat Zurita manifesta : que el Sr. Recio no ha complert amb les seves obligacions, i no ha sabut explicar de manera objectiva perquè durant 5 dies, no va prestar els seus serveis laborals a l'empresa, no es va personar a la seu de la mateixa o perquè durant 5 dies no va trucar cap dels dies al telèfon de l'empresa o del seu representant, malgrat no tenia suposadament ocupació efectiva, que no ha quedat acreditat que el Sr. Gibert no es poses en contacte telefònicament amb el Sr. Recio despreocupant-se durant 5 dies dels seus treballadors; que per tant el comportament de l'empresa o del seu representant acomiadant el Sr. Recio no pot titllar-se d'abusiu ni pot comportar qualificar-lo com a injustificat; que la desestimació de la demanda del treballador ha de comportar ara la total estimació de la demanda de l'empresa, ja que la Llei preveu que tant l'empresari com el treballador han d'indemnitzar-se recíprocament dels danys i perjudicis ocasionats voluntàriament o per imprudència.

II.- El Sr. Recio declara que els documents que consten en autes corroboren que l'empresa pagava als treballadors una part de la nomina per mitja de transferència bancària i l'altra part en un sobre amb diners en metàl·lic, que els treballadors de l'empresa feien 10 hores diàries, puntualitzant el Sr. Pastor que l'empresa les pagava totes al mateix preu; que en atenció a la negativa de l'adversa d'aportar el llibre de treball, a les manifestacions del Sr. Ferreras i del Sr. Pastor i al propi reconeixement tàcit per part de l'adversa del pagament de les dietes en metàl·lic, aquesta part creu necessari la inversió de la càrrega de la prova; que per tant s'ha de donar per certes les manifestacions del treballador i tenir en compte els aspectes salarials següents: un salari base de 9,47 EUR bruts des de l'inici de la relació laboral fins el mes de maig de 2007, i 9,63 EUR bruts a partir del mes de juny de 2007, una jornada de treball de 10 hores diàries, dietes de 10,53 EUR bruts per dia treballat fora del Principat; que l'article 64 de la Llei es deixa ben clar que les dietes tenen la consideració de salari i integren el salari global, i per tant s'han de declarar i cotitzar a la CASS; que la indemnització per acomiadament improcedent ascendeix a la quantitat de 11.550,86 EUR.

III.- Es pacífic que el dia 11 de gener del 2004, el Sr. Recio va començar a treballar per compte de la societat ENTITY_5; que el dia 26 de juliol de 2007, es va finalitzar l'obra a la qual treballava el Sr. Recio a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell; que per carta de data 1 d'agost del 2007, lliurada directament al treballador, l'empresa va comunicar al Sr. Recio el seu acomiadament, sense dret a preavís ni a cap compensació econòmica, per haver abandonat el seu lloc de treball a comptar del dia 26 de juliol.

IV.- L'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball preveu que l'empresari pot acomiadar el treballador sense necessitat de preavís ni d'obligació de satisfer cap compensació econòmica, en el supòsit d'abandó del treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada. En cas d'autes l'obra a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell va finalitzar-se el dia 26 de juliol del 2007, i per tant, pertocava a l'empresari donar als seus treballadors, noves instruccions, d'acord amb les disposicions de l'article 55 de la Llei laboral que estableixen que l'empresari esta obligat a donar ocupació al treballador en les condicions, el lloc i el temps convinguts. El poder de direcció el té l'empresari, i doncs és aquest darrer que ha de preocupar-se que una vegada una obra finalitzada, els treballadors de l'empresa tinguin una altra feina a realitzar i donar-los les instruccions al respecte. Per conseqüent, l'empresari no pot imputar al treballador el fet d'haver despreocupar-se totalment del seu treball a l'empresa durant els 5 dies laborables que van seguir el 26 de juliol del 2007, quan es una obligació del patró de no deixar els treballadors sense feina. Resulta de les declaracions escrites dels Srs. Suárez i Espada, que treballant a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, i doncs suposadament imparcials per no tenir cap vincle amb les parts, que el Sr. Recio, una vegada finalitzades les obres, va continuar fent acte de presència a l'Hospital els dies 26, 27, 30 i 31 de juliol, i que per tant, no va abandonar el seu lloc de treball. L'empresari pretén que el mateix dia 26 de juliol, va donar instruccions als seus treballadors de desplaçar-se a la SEU d'URGELL aquella mateixa tarda per començar una nova feina. Nogensmenys, aquest argument no fou al·legat en l'escrit de contesta a la demanda, sinó que al contrari, en l'esmentat escrit, la societat Zurita només va manifestar que: "...la conducta del Sr. Recio es, com a mínim, inexplicable puix que, sense motiu ni causa que ho justifiques, es passà mes de tres dies sense anar a treballar ni personar-se en el domicili de l'empresa a assabentar-se on havia de continuar treballant per Zurita desprès d'haver-se acabat les obres a l'Hospital....Així acabada la feina a l'Hospital, el mateix dia 26 de juliol de 2007, el Sr. Recio s'havia d'haver posat en contacte amb el Sr. Gibert o desplaçar-se al domicili de Zurita..." En cap moment es fa referència a instruccions donades el mateix dia 26 de juliol per anar a treballar a la SEU d'URGELL, sinó que l'únic greuge reprotxat al treballador es de no haver-se presentat al domicili de l'empresa una vegada les obres de l'Hospital acabades, quan, com s'ha dit mes amunt, es una obligació de l'empresa i no del treballador, organitzar els treballs i donar les instruccions necessàries per tal que no hi hagi cap interrupció en la feina. En conseqüent, l'acomiadament del Sr. Recio es del tot injustificat, el que obra dret al treballador a la indemnització de l'article 76 de la llei sobre el contracte de treball. Com que en el seu escrit de demanda el Sr. Recio no ha xifrat l'import de la indemnització reclamada en concepte d'acomiadament injustificat o fet en forma indeguda, sinó que va únicament sol·licitar la condemna de l'adversa a pagar-li la quantitat que el Tribunal fixi com a indemnització, no pot, en tràmit d'apel·lació, modificar les seves pretensions i reclamar per aquest concepte una quantitat superior a la fixada pel Tribunal de primera instància. S'ha doncs de confirmar l'import atorgat de 8.213,66 EUR pel referit concepte.

V.- La confirmació de l'acomiadament injustificat del Sr. Recio provoca automàticament la desestimació de la demanda de la societat Zurita contra el Sr. Recio en concepte de preavís per un desistiment unilateral del treballador que mai ha estat establert, atès que el desistiment del treballador no es presumeix i ha de resultar d'actes concrets i inequívocs que no existeixen en autes.

VI.- Respecte al presumpte pagament del salari en metàl·lic i a la realització de 10 hores extraordinàries per setmana, al·legats pel Sr. Recio, no consta en autes la prova suficientment significativa dels dits fets, ates que els testimonis Srs. Ferreras i Pastor no han confirmat de manera rotunda i inequívoca els seus escrits, davant el Jutjat de Primera Instancia de la SEU d'URGELL. Per tant, atès que el treballador no aporta la prova contraria, s'ha de valorar els butlletins de salari, firmats pel Sr. Recio, com prova de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius, i del seu import, d'acord amb les disposicions del darrer apartat de l'article 60 de la Llei laboral. Es cert que l'empresari no va aportar el llibre de treball previst en l'article 43 de la Llei sobre el contracte de treball. Nogensmenys, si aquest mancament constitueix una infracció laboral, en canvi, no pot tenir per efecte una inversió de la càrrega de la prova, ja que l'empresari no pot fet la prova negativa de que un treballador no ha fet les hores extraordinàries que reclama. Com aquesta Sala ha tingut l'oportunitat de declarar-lo, l'absència de llibre de treball priva l'empresari d'un mitja de prova important, però no pot exonerar el treballador establir la realitat i la veracitat de la seva demanda.

VII.- Pel que fa a les dietes, l'article 56 de la Llei disposa que es considera salari la remuneració o el guany que l'empresari lliura a l'assalariat com a contraprestació dels seus serveis; i tenen també la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en especies, llevat de les liberalitats de l'empresa; el salari global esta integrat pel salari base i tots els altres conceptes retributius que l'empresa pagui al treballador. L'article 64 afegeix que ultra el salari base, l'empresari pot pactar amb el treballador el pagament de retribucions complementàries com a pagues extraordinàries de desembre o altres mesos, participacions en els beneficis, comissions dietes o despeses de viatge, plus de transport, primes d'antiguitat, de puntualitat, de torn, de disponibilitat, de nocturnitat o altres. Totes elles tenen la consideració de salari i integren el salari global. D'acord amb les esmentades disposicions, si que les dietes s'han de declarar i cotitzar prop de la CASS, com tots els elements del salari global. Ara bé, el Sr. Recio no ha acreditat quins dies concrets va treballar a l'estranger, ja que aquesta Sala comparteix el raonament molt encertat del primer jutge respecte als volants enviats per l'empresa a la CASS per obtenir cobertura mèdica dels seus empleats a Espanya. També s'ha de confirmar la resolució recorreguda pel que fa al tema de les vacances, per no aportar el Sr. Recio en tràmit d'apel·lació ,elements de fets o de dret que siguin pertinents per tal de modificar la sentència, aleshores que tots els arguments de l'agent relatius a aquest concepte han estat depurats i correctament analitzats pel Tribunal a quo.

VI.- La desestimació d'ambdós recursos imposa de no fer especial condemna en costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència del Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 16 d'abril del 2009 en tots els seus extrems;

Sense fer especial imposicio de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE