STSJAD ANDORRA, a 15 d'octubre del 2009 - ROJ: STSJAD 259/2009
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé15 octobre 2009
Numéro119/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 15 octobre 2009, n° 119/09 (ROJ STSJAD 259/2009)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 15 octobre 2009, n° 119/09, ROJ STSJAD 259/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:259 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 12 février 2003, des employés de la société « P.P.S.A. » procédaient au remplissage de la cuve de fioul domestique d'un immeuble de l'Edifici Prat Petit à Andorre-la-Vieille, dont le propriétaire avait conclu un contrat de fourniture avec cette société. Une fuite de gazole s'est produite par le tube de ventilation de l'installation et par l'orifice laissé par l'indicateur de niveau situé à la partie supérieure du réservoir. Le liquide, projeté contre le mur, s'est répandu sur le sol de l'immeuble.
Le 25 septembre 2007, le demandeur, M. Plana, a assigné MM. Sandoval et Bermudez, employés de la société, la société « P.P.S.A. » et son assureur « C.S.A. », en paiement de 146 861,57 euros au titre des dommages subis par l'immeuble. Le demandeur soutenait que les employés avaient vidangé le camion-citerne avec une pression excessive.
Les défendeurs ont soulevé l'exception de prescription, au motif qu'une plainte pour délit mineur de dommages par imprudence avait été déposée plus d'un an avant l'assignation, ainsi que l'exception de défaut de litisconsorce passif nécessaire, l'entreprise ayant
Par cette d??cision rendue par **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** (AD) sous la r??f??rence **STSJAD ANDORRA, a 15 d'octubre del 2009 - ROJ: STSJAD 259/2009**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11524151"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Civil"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11524151"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><input t??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? e; del sistema de calefacció de l'edifici, i, més subsidiàriament encara, va contestar i es va oposar a la demanda argumentant que no s'havia provat la culpa dels seus mandants en la producció del sinistre i que l'import reclamat no es corresponia, en tot cas, amb els danys que va patir l'immoble de l'agent.</p> <p id="anteced-3">III.- La representació processal del Sr. Bermudez va contestar igualment a la demanda en data 11 de desembre del 2007 negant la seva responsabilitat en la producció del sinistre.</p> <p id="anteced-4">IV.-??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="STSJAD 259/2009"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**STSJAD ANDORRA, a 15 d'octubre del 2009 - ROJ: STSJAD 259/2009**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 15 d'octubre del 2009 - ROJ: STSJAD 259/2009
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 15 octobre 2009 (n° 119/09), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 15 d'octubre del 2009 - ROJ: STSJAD 259/2009 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- La representació processal del Sr. Plana va formular demanda en data 25 de setembre del 2007 contra els Srs. Sandoval i Bermudez i contra la societat "P.P.S.A." i contra la companyia "C.S.A." en reclamació de la suma de 146.861,57 euros, import dels danys que va patir l'immoble propietat del seu mandant que, segons el seu parer, van ser ocasionats pels Srs. Sandoval i Bermudez, empleats de la societat demandada, al buidar amb excessiva pressió el camió de gasoil amb el que carregaven la cisterna de calefacció de l'XXXX, propietat del Sr. C..… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 15 octobre 2009 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 119/09
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 15 d'octubre de 2009
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Plana va formular demanda en data 25 de setembre del 2007 contra els Srs. Sandoval i Bermudez i contra la societat "P.P.S.A." i contra la companyia "C.S.A." en reclamació de la suma de 146.861,57 euros, import dels danys que va patir l'immoble propietat del seu mandant que, segons el seu parer, van ser ocasionats pels Srs. Sandoval i Bermudez, empleats de la societat demandada, al buidar amb excessiva pressió el camió de gasoil amb el que carregaven la cisterna de calefacció de l'XXXX, propietat del Sr. C..
II.- En data 11 de desembre del 2007 la representació processal del Sr. Sandoval, de la societat "P.P.S.A." i de la companyia d'assegurances "C.S.A." va formular amb caràcter peremptori l'excepció de prescripció, ja que entenia que entre el moment que l'agent va interposar una querella per la presumpta comissió d'un delicte menor de danys per imprudència i el dia que es va produir el sinistre que l'adversa entenia que era responsabilitat dels empleats del seus mandants ja havia transcorregut més d'un any. Subsidiàriament plantejava l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari, perquè considerava que era procedent la presència a les actuacions com a part condemnada de l'empresa andorrana "A.S.A.", que va ser qui va fer la instal·lació del sistema de calefacció de l'edifici, i, més subsidiàriament encara, va contestar i es va oposar a la demanda argumentant que no s'havia provat la culpa dels seus mandants en la producció del sinistre i que l'import reclamat no es corresponia, en tot cas, amb els danys que va patir l'immoble de l'agent.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 119/09 — Décision commentée
III.- La representació processal del Sr. Bermudez va contestar igualment a la demanda en data 11 de desembre del 2007 negant la seva responsabilitat en la producció del sinistre.
IV.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 7 d'abril del 2009 desestimant les excepcions de prescripció i de manca de litisconsorci passiu necessari i desestimant igualment la demanda formulada pel Sr. Plana, imposant-li a més les costes de la instància.
VI.- Contra la esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. C. i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la demanda.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- No es discuteix en les presents actuacions que el Sr. Plana va contactar amb la societat "P.P.S.A." per tal que li subministressin gasoil per la cisterna de calefacció de l'Edifici Prat Petit del Carrer Esteve Dolça número *** d'Andorra la Vella de la seva propietat, ni que el dia 12 de febrer del 2003 quan els Srs. Sandoval i Bermudez, empleats en aquell moment de la societat "P.P.S.A.", van procedir a omplir la esmentada cisterna es va produir una fuita de gasoil que va sortir pel tub de ventilació de la instal·lació situat al pati de la cara sud de la finca i pel forat que va deixar el rellotge de nivell situat a la part superior del dipòsit al sortir projectat contra la paret, quedant el gasoil entollat al terra de l'immoble.
El recurrent argumenta, en contra del que decideix la Sentència d'instància, que la responsabilitat per aquest fet correspon als esmentats empleats, ja que van buidar el camió amb una pressió excessiva, i, per tant, a la societat que subministrava el gasoil i a la seva companyia asseguradora.
II.- Per tal de recolzar el seu criteri el recurrent es fonamenta en els peritatges que aporta amb la demanda.
En primer lloc, amb la demanda que dóna origen a les presents actuacions l'agent aporta un informe pericial elaborat pel Sr. Porras, pèrit de l'entitat "Y.S.A." que assegurava l'immoble, que considera que "el sinistre es va produir únicament per un excés de pressió en la càrrega de gasoil per part de l'empresa "P.P.S.A.", que amaga la pressió descàrrega bomba en data sinistre", i que és freqüent que el personal que realitza aquestes tasques doni més pressió del normal a la bomba de buidat del camió per anar més ràpid (foli 51), de tal manera que encara que reconeix l'existència de defectes en la instal·lació considera que aquests no han estat rellevants en la producció del sinistre.
Pel que fa a l'informe de "T." (folis 74 i ss), que també s'acompanya amb la demanda, en ell es manifesta que "a falta de proves més concloents" la principal causa del vessament es pot associar a l'excessiva pressió en el moment de la càrrega "que, vistos els resultats provocats el seu valor deuria ser àmpliament superior al de la vàlvula de seguretat"... "tot a que hi ha altres factors que han ajudat a fer-lo més important". En aquest sentit, assenyala l'incompliment del Reglament de Seguretat per a Dipòsits i Aparells d'Utilització d'Hidrocarburs en Locals d'Habitació de 31 de maig del 1978 en aspectes que haurien pogut incidir en el sinistre, ja que la canalització hauria d'haver estat de 3" com a mínim tenint en compte que el dipòsit tenia una capacitat superior als 10.000 m3 i en tenia 2", el tub de respiració hauria hagut de desembocar a l'aire lliure en un punt visible des del lloc d'ompliment, i en el cas d'autes des d'aquest punt era totalment impossible veure'l i els recipients haurien d'haver estat col·locats dintre una cubeta de retenció estanca i incombustible, i això no es complia.
En període de proves l'agent aporta a més un informe del Sr. Ayuso (foli 195) que conclou que en la producció del sinistre van ser co-responsables els empleats que a l'emplenar el dipòsit no van comprovar que no sortís el gasoil i l'empresa que va instal·lar el sistema de calefacció, o el propietari de l'immoble, que no va posar els tubs de venteig a la vista des de la zona de càrrega del gasoil.
En el mateix període la representació processal del Sr. C. presenta un darrer dictamen elaborat per "I.A." (foli 204 i ss) que destaca que la vàlvula limitadora d'omplerta instal·lada no era adequada per la capacitat del dipòsit, i que, d'acord amb el Reglament del 1978, caldria haver disposat d'un sistema que permetés conèixer la quantitat de líquid a l'interior del recipient, els diàmetres de la canalització haurien d'haver tingut un diàmetre superior i el tub de venteig hauria d'haver estat visible des del punt de descàrrega. Per aquestes raons, conclou que no es pot descartar un excés de pressió en l'omplerta, ni l'existència d'un cós estrany que impedís el tancament de la vàlvula, però que el fet que els extrems dels tubs de venteig no fossin visibles des de la zona d'omplerta va tenir incidència en el sinistre.
III.- A favor de les seves tesis els defenents aporten un informe pericial elaborat pel Sr. Ayuso, pèrit de la companyia que assegurava "P.P.S.A." (foli 252 i ss), que estima correctes els dictàmens elaborats per "T." i "I.A.", mentre que rebutja el presentat pel pèrit Sr. Porras. En ell es conclou que no es pot descartar com a causa directa del sinistre un excés de pressió en l'omplerta, ni tampoc que un cós estrany impedís el tancament de la vàlvula, però que, en tot cas, la vàlvula limitadora d'omplerta de la que disposava la instal·lació era recomanada pel fabricant per dipòsits de capacitat inferior a 10.000 litres (i el que s'estava omplint quan es va vessar el gasoil en tenia 20.000) i "si realment hagués existit un excés de pressió a l'hora d'emplenar la cuba de gas-oil hauria funcionat la vàlvula de seguretat" (foli 255). D'altra banda, d'acord amb el Reglament de Seguretat per a Dipòsits i Aparells d'Utilització d'Hidrocarburs en Locals d'Habitació de 1978, calia disposar d'un sistema que permetés conèixer la quantitat de líquid a l'interior del recipient i no s'havia instal·lat, era precís que el diàmetre interior de la canalització d'omplerta fos de 3", i se'n havia instal·lat un de 2" i el tub de venteig hauria d'haver desembocat en un punt visible des del lloc d'omplerta, i això tampoc es complia.
IV.- En aquestes circumstàncies cal entendre que tres dels dictàmens que consten a les actuacions coincideixen en afirmar que el sinistre es podia haver produït per un excés de pressió en la descàrrega, però que aquesta presumpció es fa a manca de proves, ja que no s'havia acreditat que aquesta fos superior a l'habitual. D'altra banda, cal tenir en compte que la vàlvula de seguretat instal·lada podia suportar, segons els informes pericials, una pressió de 8kg/cm2 o 6kg (folis 210 i 218) i per tal de superar-la la prefixada al camió, que era inferior, s'haurien d'haver manipulat els limitadors i una vegada produït el sinistre s'haurien d'haver tornat a manipular, ja que a l'omplir el segon dipòsit el mateix agent admet que el xofer del vehicle va fer veure al Sr. C. que la pressió era de 1'9 kg., i no s'ha provat que aquesta actuació tingués lloc i, estant present en el buidat el propietari de l'immoble, aquestes manipulacions difícilment podien passar inadvertides.
En canvi, els informes posen de relleu sense cap mena de dubtes que la vàlvula de seguretat del dipòsit no era l'adequada per la seva capacitat i la canalització d'omplerta tampoc tenia el diàmetre necessari, defectes que no sols suposaven l'incompliment de les normes aplicables a aquestes instal·lacions, sinó que van tenir incidència en la producció del sinistre, ja que, com posa de relleu l'informe de "T.", (foli 77) "aparentment això es produï en superar-se la capacitat màxima de càrrega admesa pels sistemes de vàlvules de seguretat", de tal manera que si aquesta hagués estat la que requeria la capacitat del dipòsit i hagués funcionat correctament el vessament no s'hauria produït perquè la seva funció és precisament evitar-ho. A més, cal tenir en compte que, malgrat l'informe de "T." considera que la vàlvula en qüestió no presentava defectes quan el pèrit la va examinar cap dels pèrits que informen a les actuacions estava present quan es va desmuntar, com posa de relleu tant l'informe de "I.A." (foli 247), com el de "T." (folis 77 i 79), raó per la qual no es pot descartar que la vàlvula fos defectuosa. En el mateix sentit tots els informes coincideixen en que el tub de venteig hauria d'haver estat a la vista des del punt de descàrrega perquè la persona que l'efectua no pot estar al mateix temps descarregant i controlant el tub de ventilació.
Per aquests raons cal concloure que de la valoració conjunta i racional de les proves que consten a les actuacions es dedueix que no s'ha acreditat que els empleats de la defenent buidessin el camió a una pressió superior a l'habitual, però que, en tot cas, si la vàlvula limitadora dels dipòsits hagués funcionat correctament i els tubs de la instal·lació haguessin tingut el diàmetre correcte el sinistre no s'hagués produït i fins i tot si la vàlvula no ho hagués pogut evitar però el tub de ventilació hagués estat a la vista dels empleats de la defenent i el propietari de l'immoble en el moment en el què es va iniciar el vessament de gasoil els danys haguessin estat mínims o inexistents, raó per la qual procedeix considerar que no s'ha acreditat que el sinistre es produís com a conseqüència de l'actitud negligent dels empleats de la defenent i s'ha de confirmar la Sentència recorreguda.
V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Plana contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 7 d'abril del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.