SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la societat "G.C.S. SL" contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles el 29 d'abril del 2009. La sentència original condemnava a "G.C.S. SL" a pagar a la Sra. Sanz, titular administrativa del negoci "E.E.", la suma de 15.985,55 euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda. La societat "G.C.S. SL" havia contractat el negoci "E.E." per realitzar una reforma integral d'un immoble, però havia disputat la factura presentada per "E.E." per un import de 19.065,39 euros. Després d'un període probatori, la sala ha considerat que el dictamen pericial elaborat pel Sr. Tamarit és el més minuciós i detallat, i que les parts havien acceptat la valoració feta per aquest expert. Per tant, la sala ha confirmat la sentència original i ha imposat les costes del recurs a la part recurrent. Sentència Magistrats Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC- 134/09 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 22 d'octubre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 29 de juny del 2007 la representació processal de la Sra. Sanz, titular administrativa del negoci "E.E." va formular demanda d'embargament preventiu contra la societat "G.C.S. SL" en garantia de la suma de 19.065,39 euros, més interessos i costes, demanda que va ser estimada per Aute de data 2 de juliol del mateix any per tal de garantir l'esmentada suma més la quantitat de 3.432,00 euros prudencialment assenyalada per interessos i costes. II.- El dia 25 de juliol del 2007 la representació processal de la Sra. Sanz va formular demanda contra la societat "G.C.S. SL" en reclamació de la suma de 19.065,39 euros, import del subministrament de material divers i de l'execució de la reforma integral de la casa situada a la XXXX fets per la seva mandant en favor de la defenent, més els interessos legals a comptar de la data en què havia de fer-se efectiu el deute o, subsidiàriament, a comptar de la data de contesta a la demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment. III.- La representació processal de la societat "G.C.S. SL" (GCS S.L.) va contestar a la demanda en data 19 de setembre del 2007 oposant-se a la reclamació de l'adversa per entendre que la factura elaborada per ella era excessiva i injustificada. IV.- Les parts van formular els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. V.- En data 29 d'abril del 2009 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Sanz, titular administrativa del negoci "E.E.", contra la societat "G.C.S. SL" i condemnant a aquesta darrera a pagar a l'agent la suma de 15.985,55 euros, junt amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda pel que fa a la suma de 12.784,49 euros, sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància. VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "G.C.S. SL" i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació, i que es condemni exclusivament a la seva mandant al pagament de la suma de 12.704,33 euros, corresponent, pel que fa a 6.607,72 euros, al material utilitzat i, en relació als 6.096,61 euros restants, a les hores emprades per instal·lar-lo, imposant a l'adversa les costes del procediment. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en el curs de l'any 2006 la societat "G.C.S. SL" ( en endavant GCS) va encomanar verbalment al negoci "E.E." la reforma integral d'una casa adossada radicada a la Font d'Arans, Parròquia de La Massana i propietat de la Sra. Valverde. Una vegada realitzada la reforma, l'empresa "E.E." va presentar una factura per import de 19.065,39 euros, considerant que per tal de portar-la a terme havien estat precises 498 hores de mà d'obra i el material que enumerava. Atès que GCS no estava d'acord amb aquest còmput, el Sr. Manzanares (en representació de GCS), la Sra. Valverde (en qualitat de propietària de l'obra) i el Sr. Manzanares (en representació de l'empresa "E.E.") es van reunir i van acordar que encomanarien a l'enginyer tècnic Sr. Tamarit que efectués una valoració de les hores que havien estat precises per tal de realitzar les tasques facturades i que ells acceptarien el resultat al què s'arribés. En aquest sentit es pronuncien tant el Sr. Tamarit (foli 213 en relació al 109), com el Sr. Manzanares (foli 186 en relació al 110), com la Sra. Valverde (foli 189 en relació al 111). Cal tenir igualment en compte que en el seu escrit de rèplica la representació processal de la Sra. Sanz, titular administrativa del negoci "E.E.", va reconèixer també que el Sr. Manzanares de GCS i el Sr. De Haro van acordar que l'enginyer elèctric Sr. Tamarit valoraria els treballs per resoldre les discrepàncies que havien sorgit entre les parts. D'altra banda, ha quedat acreditat a les actuacions que el citat senyor va revisar la factura presentada i va arribar a la conclusió que, en total, les hores a facturar havien de ser 381 (en comptes de les 498 reclamades) quantitat que calia multiplicar per 23 euros, cost que ningú discuteix, sense que es pronunciés sobre el valor del material facturat (folis 115 i 116). No estant conforme amb aquesta valoració, la representació processal de la Sra. Sanz, titular administrativa del negoci "E.E.", va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra GCS reclamant la suma de 19.065,39 euros, defensant que el material emprat tenia un cost de 6.878,11 euros i que les hores emprades havien estat 498, tal com ella havia defensat des d'un principi i adjuntant un informe del Sr. Álvarez que confirmava la correcció de la factura reclamada i la defenent s'hi va oposar recolzant-se en la valoració feta pel Sr. Tamarit. En període probatori d'aquestes actuacions es va portar a terme un altre peritatge elaborat per "P." que entenia que les hores necessàries per portar a terme l'obra havien estat 254,34, mentre que el valor del material era 6.594,54 euros. II.- La factura en la què es fonamenta la demanda formulada per "E.E." es pot desglossar en dos apartats: el primer fa referència al cost del material emprat per efectuar la reforma de l'immoble propietat de la Sra. Valverde, que es valora en 6.878,11 euros, mentre que el segon respon al cost de la mà d'obra que per 498 hores de treball a un preu de 23 euros fent un total de 11.454 euros, quantitat a la què s'han d'afegir 733,28 euros pel 4% d'impostos, resultant l'import de 19.065,39 euros, que és el que es reclama. Pel que fa al valor del material emprat, el perit Sr. Tamarit no s'havia pronunciat sobre aquest punt, com reconeix al contestar les preguntes que se li formulen (foli 212 en relació al 106), i el dictamen pericial efectual per "P." (foli 162), considera que del valor facturat per aquest concepte s'han de descomptar 283,57 euros de material que finalment no es va instal·lar, donant un total de 6.594,54 euros (foli 162), que és l'import que estima correcte la Sentència recorreguda i que la societat GCS no discuteix en el seu recurs. Pel contrari, la recurrent, després de defensar en la seva contesta a la demanda i en el seu escrit de dúplica que l'informe del Sr. Tamarit era correcte i per tant que les hores emprades en l'obra eren 381 (folis 81 i 100), criteri que posteriorment accepta la Sentència d'instància, quan presenta el seu escrit de conclusions argumenta que cal admetre el criteri de "P.", que considerava que les hores emprades eren 254,34, fet que segons la defenent era molt poc rellevant perquè el cost era similar, i el mateix defensa en aquesta alçada, en la què es pot veure que la diferència no era tant insignificant com s'argumentava. III.- Els arguments de la recurrent no es poden admetre per dues consideracions bàsiques: En primer lloc, la recurrent va contra el seus propis actes quan defensa en el curs del procediment la correcció d'un determinat dictamen i en el tràmit de conclusions, una vegada observa que el dictamen pericial portat a terme durant el procediment li és més favorable, defensa que el primer no era correcte i que es va tractar d'una valoració ràpida, tenint en compte a més que les parts van acceptar que el dictamen que elaborés el Sr. Tamarit seria vinculant. En segon lloc, dels tres dictàmens que consten a les actuacions aquesta Sala no pot acceptar les conclusions de l'elaborat pel Sr. Álvarez aportat junt amb la demanda (foli 62), ja que el citat perit es limita a considerar que les hores que es facturen són correctes, sense valorar les diferents partides, i argumentant exclusivament que es va tractar d'una reforma integral, que era una feina entretinguda i que qui la va encarregar era qui havia de controlar que no s'esmercessin hores excessives en l'obra. Pel que fa al dictamen elaborat per "P.", es tracta d'un treball fet correctament però en el què es detecten algunes mancances que fan que no es puguin valorar com correctes les hores que aquest dictamen considera procedents per portar a terme la tasca realitzada: un és que, en resposta a les al·legacions presentades per la representació processal de la Sra. Sanz, el tècnic que va elaborar l'informe manifesta no ha tingut en compte les vegades que s'ha fet la instal·lació, perquè no ho ha pogut constatar, quan la defenent no nega que fos precís refer-la en alguna ocasió, un altre és que no mesura el temps necessari per desmuntar la instal·lació, argumentant que no se sap el que hi havia i la pericial no demanava res al respecte, raó per la qual no les pot avaluar, quan ell mateix considera lògic que fossin precises algunes hores per desmuntar-la i, per últim, que manifesta igualment que es podrien haver fet modificacions durant els treballs que desconeix (foli 164), però que la defenent no nega. Pel contrari, en el dictamen elaborat per el Sr. Tamarit (folis 115 i 116), malgrat es tracta d'anotacions a mà al costat de les diferents quantitats que apareixen a la factura que es reclama, s'ha valorat el temps realment emprat en la instal·lació de cada un dels materials utilitzats per la reforma i també el temps necessari per desmuntar la instal·lació. Per aquesta raó, malgrat els dos informes estan fets de manera seriosa, entenem que el elaborat pel Sr. Tamarit és més minuciós, detallat i complert que el presentat per "P.", posant de relleu un major coneixement dels fets i tenint en compte a més que les parts es van comprometre a acceptar la valoració feta pel primer, considerem correcte la decisió presa per la Sentència recorreguda i per tant procedent la seva confirmació. IV.- La Sentència recorreguda no fa expressa imposició de les costes de la instància, decisió a la què també s'oposa la recurrent argumentant que procedia imposar-les a l'adversa que, en no voler sotmetre's a l'informe elaborat pel Sr. Tamarit, l'havia obligat a presentar la demanda que dóna origen al present procediment. No obstant, aquesta pretensió tampoc es pot estimar, en primer lloc, l'import de la factura reclamada segons l'informe del Sr. Tamarit sols s'havia de reduir pel que fa a 2.691 euros, ja que en comptes de les 498 hores facturades entenia procedents 381, i el recurrent mai va dipositar la quantitat resultant. D'altra banda,fins i tot quan GCS va consignar la suma que ell considerava deure va descomptar unilateralment 8.000 euros que afirmava, sense cap prova, que li devia el gerent de l'adversa. Per aquesta raó, si bé la titular del negoci "E.E." no es va sotmetre al dictamen que resolia la discòrdia existent tal com s'havia pactat, la recurrent tampoc li va abonar la suma que aquest informe entenia procedent i, per tant, va obligar a la Sra. Sanz a presentar la demanda que dóna origen al present procediment. V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "G.C.S. SL" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 29 d'abril del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE