SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha emès una sentència que resol els recursos d'apel·lació presentats pel Sr. Palau i la Sra. Pérez contra la sentència del Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de l'3 d'abril del 2009. La sentència original havia establit les condicions del divorci del matrimoni, inclòs el règim de visites paterno-filials i la pensió d'aliments per a la filla comuna. El Tribunal Superior de Justícia ha decidit modificar parcialment la sentència original, establint que el Sr. Palau podrà gaudir de la companyia de la seva filla els caps de setmana alterns, recollint-la al domicili matern el divendres en acabar l'escola i retornant-la el diumenge abans de les 19 hores. També ha decidit que els progenitors gaudiran de la companyia de la filla alternativament durant les vacances de Nadal i que la meitat alternativament de les vacances de Setmana Santa i Carnaval. Addicionalment, el tribunal ha decidit que les despeses extraordinàries de la filla comuna seran suportades pel Sr. Palau, sempre que la Sra. Pérez li comuniqui la seva procedència prèviament i sempre que aquestes siguin acceptades pel Sr. Palau, excepte en aquells casos en que la despesa sigui procedent pel correcte desenvolupament físic o psicològic de la menor. Finalment, el tribunal no ha imposat costes d'aquesta alçada. Sentència Magistrats Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC- 123/09 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 29 d'octubre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la Sra. Pérez va formular demanda de divorci contra el Sr. Palau en data 18 de maig del 2007 sol·licitant que es declarés la dissolució del matrimoni contret pels litigants, que s'atribuís la pàtria potestat sobre la filla comú Quesada als dos progenitors, restant la nena sota la guarda i custòdia de la seva mandant, que s'establís un règim de visites a favor del Sr. Palau i que es fixés una pensió d'aliments a favor de la filla comú i a càrrec del seu pare d'un import de 439,86 euros mensuals. II.- En data 8 de juny del 2007 la representació processal del Sr. Palau va formular excepció peremptòria de litispendència civil, afirmant que estava pendent de Sentència un procés de divorci tramitat al Jutjat de La Bisbal de l'Empordà (Girona-Espanya). Subsidiàriament, va contestar a la demanda manifestant el seu acord pel que fa a la petició de dissolució del matrimoni, i d'atribució de la pàtria potestat sobre la filla comú als dos progenitors, restant la menor sota la guarda i custòdia de la seva mare, i acceptant fer-se càrrec de la pensió de 439,86 euros que demanava l'adversa, però oposant-se al règim de visites que proposava la demandant, atès que en aquell moment la Sra. Pérez residia a Girona i obstaculitzava la relació entre el seu mandant i la Quesada, fet que havia tingut com a conseqüència que la nena desenvolupés una actitud de rebuig envers el seu pare. La representació processal del Sr. Palau formulava alhora demanda reconvencional sol·licitant que s'acordés un règim de contactes paterno- filials progressiu que descrivia. III.- La Sra. Pérez va contestar l'excepció peremptòria de litispendència civil plantejada per la part defenent, oposant-s'hi, i va contestar igualment la seva demanda reconvencional, plantejant també l'excepció peremptòria de litispendència civil i, en quan al fons, sol·licitant la seva desestimació. IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 3 d'abril del 2009 estimant en part la demanda formulada per la Sra. Pérez i també en part la reconvencional plantejada pel Sr. Palau i declarant la dissolució per causa de divorci del matrimoni civil contret pels cònjuges i establint les següents mesures: Primer: mantenir la pàtria potestat compartida sobre la filla comú Quesada i l'atribució de la guarda i custòdia a la mare. Segon: fixar una pensió per aliments global a càrrec del pare i a favor de la filla de 439,86 euros mensuals, que seria revisada cada any en funció de l'IPC, establint l'obligació dels progenitors de fer-se càrrec cada un de la meitat de les despeses extraordinàries de la filla. Tercer: establir un règim de contactes paterno- filials provisional i transitori per un termini de sis mesos. Quart: Fixar per després del termini predit un règim de contactes paterno-filials consistent en: 1/ Un cap de setmana de cada tres havent de presentar la mare a la filla a la meitat del trajecte entre la seva residència i el Principat i havent de recollir-la personalment el pare i presentant-la al domicili de la mare el diumenge abans de les 19 hores. En cas que el cap de setmana coincidís amb un dia festiu el temps de visita seria ampliat al dia de festa. 2/ La filla passaria la meitat de les vacances escolars d'estiu (partides en juliol i agost) i Nadal (partides del 23 de desembre fins el dia 2 de gener i del 2 a la represa de l'escola) de forma alternativa amb cadascun dels progenitors. El pare recolliria i tornaria la nena al domicili de la mare. 3/ La filla passaria les vacances escolars de Setmana Santa i Carnaval amb el seu pare que la recolliria i tornaria al domicili de la mare. I sense establir especial condemna en costes processals. V.- Contra la esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Palau i, en virtut dels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de modificar el règim de visites de paterno- filials establert, acordant que el pare pugui gaudir de la companyia de la seva filla els caps de setmana alterns, recollint i retornant a la nena al domicili de la seva mare, que quan un cap de setmana coincideixi amb un pont sigui ell qui tingui en la seva companyia a la nena, que pel que fa a les vacances d'estiu li correspongui a ell el mes d'agost, que les vacances de Nadal les passi la nena amb els dos progenitors alternativament, mentre que les de Setmana Santa les passi amb ell i les de Carnaval amb la seva mare. VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Pérez i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de modificar la decisió sobre les despeses extraordinàries de la menor, mantenint que aquestes siguin suportades pel pare com fins aquest moment, i oposant-se igualment a que el pare pugui visitar a la menor sols un cap de setmana de cada tres, a que ella hagi de portar a la menor a meitat de camí entre la seva residència i el Principat i al repartiment que fa la citada resolució de les vacances de Nadal i de Setmana Santa i Carnaval. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- El principal motiu dels recursos formulats pel Sr. Palau i la Sra. Pérez fa referència al règim de visites paterno-filials que disposa la Sentència d'instància. Els dos consideren més adient que s'acordi que, una vegada finalitzat el període transitori que en ella s'estableix per tal que la nena pugui recuperar una relació normal amb el seu pare, el Sr. Palau pugui gaudir de la companyia de la seva filla els caps de setmana alterns, recollint-la i retornant-la el seu progenitor al domicili matern i, malgrat en aquesta matèria l'Hble. Batlle era lliure de fixar el règim que cregués més convenient per la menor amb independència del parer dels seus pares, i malgrat el règim que en ella es recull s'ha de considerar de mínims i per tant els cònjuges poden augmentar-lo de comú acord, a fi d'evitar futurs conflictes entenem procedent estimar aquests petició que ha de comportar un benefici de la menor al augmentar els períodes en els què podrà estar en companyia del seu progenitor i, per tant, aquest motiu del recurs. Pel contrari, no procedeix estimar la petició del Sr. Palau de que quan el cap de setmana coincideixi amb un pont sigui ell qui tingui en la seva companyia a la nena, ja que considerem que aquesta solució comportaria una sèrie de disfuncions segons fos festa al Principat o a Catalunya i per tant, és millor no modificar en aquest cas els torns habituals, sense perjudici de que si el cap de setmana que li correspon al seu progenitor gaudir de la companyia de la nena és més llarg de l'habitual, degut a que per ella no és lectiu el divendres o el dilluns, el pare pugui perllongar-lo. II.- Pel que fa a les vacances d'estiu no es pot estimar la petició del Sr. Palau en el sentit que sigui ell sempre qui gaudeixi de la companyia de la Quesada en el mes d'agost, ja que aquesta decisió comportaria un perjudici per la Sra. Pérez perquè en la majoria de feines és més freqüent que les vacances es facin aquest mes, sense perjudici de que les parts puguin acordar un repartiment diferent si ho estimen procedent. Pel contrari, en benefici de la menor i donades les circumstàncies del cas, considerem procedent modificar el règim de visites fixat per la Sentència d'instància per Nadal, Setmana Santa i Carnaval, disposant que pel que fa a les festes de Nadal els progenitors de la Quesada gaudiran alternativament de la seva companyia des del començament de les festes escolars al 30 de desembre i des d'aquesta data a l'inici de l'escola, dividint-se igualment per meitat i alternativament les festes de Setmana Santa i Carnaval sempre que per l'escola de la Quesada sigui no lectiu aquest darrer període. III.- El punt més conflictiu del recurs formulat per la Sra. Pérez és aquell que fa referència a la seva petició de que es modifiqui la Sentència d'instància en el sentit de que sigui el Sr. Palau qui es faci càrrec de les despeses extraordinàries de la filla comú, prèvia acreditació documental per part de la seva mare. La Sra. Pérez sol·licitava en la seva demanda que les despeses extraordinàries de la menor fossin abonades pel Sr. Palau (foli 15), tal com es va pactar al conveni de separació dels esposos (foli 27) i com es venia fent fins aquell moment. El Sr. Palau al contestar a la demanda va admetre fer-se càrrec de les despeses complementàries i extraordinàries escolars, de formació i mèdiques de la filla -que no estiguessin intrínsicament compreses en el pagament de la pensió- sempre i quan li haguessin estat comunicades per la mare i el pare hagués donat la seva aprovació. Per aquesta raó, entenem que, havent-hi acord sobre aquest punt i no perjudicant en absolut a la menor que sigui el seu pare el que es faci càrrec d'aquestes despeses, procedeix modificar la Sentència recorreguda acordant que les despeses extraordinàries generades de la filla dels litigants seran ateses pel seu pare, entenent que, a partir de la data d'aquesta Sentència, sempre que es pugui generar una nova despesa, a part de les que ja en aquest moment suporta el seu pare sense queixa, la mare li haurà de comunicar al Sr. Palau i aquest sols l'haurà de satisfer-la si l'ha aprovat, a menys que aquesta sigui precisa pel correcte desenvolupament físic i psicològic de la menor. IV.- Atesa la naturalesa del litigi no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR PARCIALMENT tant el recurs formulat per la representació processal del Sr. Palau, com el plantejat per la de la Sra. Pérez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 3 d'abril del 2009, que REVOQUEM PARCIALMENT, disposant que les despeses extraordinàries de la filla comú dels litigants que el Sr. Palau pagui en l'actualitat seguiran sent suportades per ell i les que es generin a partir de la data d'aquesta resolució seran també a càrrec seu sempre que la Sra. Pérez li comuniqui la seva procedència prèviament i sempre que aquestes siguin acceptades pel Sr. Palau, excepte en aquells casos en que la despesa sigui procedent pel correcte desenvolupament físic o psicològic de la menor. A més pel que fa al dret de visitar a la seva filla decidim que el Sr. Palau podrà gaudir de la seva companyia els caps de setmana alterns començant el pare aquest dret de visita el primer cap de setmana que s'escaigui una vegada transcorregut el termini transitori fixat per la resolució d'instància i sempre que l'Hble. Batlle estimi procedent donar per finalitzat aquest règim transitori, havent de recollir el Sr. Palau a la seva filla al domicili matern el divendres en acabar l'escola i retornant-la al mateix domicili el diumenge abans de les 19 hores. Pel que fa a les vacances de Nadal els seus progenitors gaudiran de la companyia de la Quesada alternativament des del dia en que s'acabin les classes fins el 30 de desembre i des del dia 31 fins que tornin a començar i la meitat alternativament de les vacances de Setmana Santa i Carnaval. No es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE