STSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2009 - ROJ: STSJAD 300/2009
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 décembre 2009
Numéro198/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 300/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 décembre 2009)
> Décision commentée : STSJAD 300/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:300, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 décembre 2009, recours n° 198/09 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Une salariée, Mme Miró, associée et présidente de la société ORG_1, a introduit une action en paiement contre cette société le 29 septembre 2008. Elle réclamait 8 727,23 euros, assortis des intérêts légaux depuis la date de la contestation de la demande, ainsi que les dépens.
Par jugement du 17 juin 2009, le Batlle (juge de première instance) a fait droit partiellement à la demande et condamné la société au paiement de 6 079,14 euros, avec intérêts légaux courant à compter de la fermeté de la décision, et aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur de la demanderesse.
Les deux parties ont formé appel. La Sala Civil a examiné séparément les deux recours, conformément aux exigences de congruence et de motivation qui découlent des articles 10 et 86 de la Constitution andorrane (renvoi figurant dans la décision).
Le recours de la demanderesse portait sur un point précis : le rejet de sa prétention au titre d'une somme de 1 376,98 euros, versée à Mme Ayuso en exécution d'une quittance de liquidation d'avoirs salariaux, dont la société contestait qu'elle eût été payée par la demanderesse. Le recours de la société portait, d'une part, sur une somme de 561,96 euros correspondant à des travaux effectués dans le local de la société, et, d'autre part, sur la condamnation aux dépens.
Le texte ne précise pas la base juridique exacte de la créance (nature contractuelle ou légale de l'obligation de paiement, qualification précise des sommes réclamées) ; il évoque seulement des « salaris » et une « liquidació d'havers laborals ».
## Question de droit
La décision soulève principalement quatre questions.
1. **Charge de la preuve du paiement.** Une partie qui allègue avoir acquitté une somme au profit d'un tiers, en l'occurrence la demanderesse qui affirme avoir payé la quittance de Mme Ayuso, doit-elle en rapporter la preuve, et quels éléments peuvent la établir ?
2. **Valeur probante de la quittance et du témoignage.** Une quittance signée, combinée à un témoignage qui en confirme le contenu, suffit-elle à établir le paiement lorsque la partie adverse n'apporte aucune preuve contraire ?
3. **Distribution de la charge de la preuve en cas de fait extinctif.** Le paiement étant un fait extinctif de l'obligation, la charge de la preuve incombe-t-elle au débiteur, et les règles de proximité ou de facilité probatoire peuvent-elles en modifier la répartition ?
4. **Dépens.** Le principe du « vencimento objectiu » (succombance objective) gouverne-t-il les dépens, et une estimation substantielle de la demande fait-elle obstacle à leur mise à la charge de la partie condamnée ?
## Solution et dispositif
La Sala Civil répond à ces questions de la manière suivante.
**Sur le recours de la demanderesse.** La juridiction retient que la quittance signée (fol. 91) et la déposition de Mme Ayuso, qui reconnaît avoir reçu les sommes et désigne Mme Miró comme seule personne ayant versé des fonds, établissent que le paiement a été effectué par la demanderesse. Le recours est accueilli sur ce point. Le montant de la condamnation est porté à 7 456,12 euros.
**Sur le recours de la société.** Concernant les 561,96 euros, la Sala confirme la solution de première instance. La société ne démontre pas avoir payé la somme à la demander
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2009 - ROJ: STSJAD 300/2009
STSJAD 300/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 décembre 2009)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 300/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:300, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 décembre 2009, recours n° 198/09 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Une salariée, Mme Miró, associée et présidente de la société ORG_1, a introduit une action en paiement contre cette société le 29 septembre 2008. Elle réclamait 8 727,23 euros, assortis des intérêts légaux depuis la date de la contestation de la demande, ainsi que les dépens.
Par jugement du 17 juin 2009, le Batlle (juge de première instance) a fait droit partiellement à la demande et condamné la société au paiement de 6 079,14 euros, avec intérêts légaux courant à compter de la fermeté de la décision, et aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur de la demanderesse.
Les deux parties ont formé appel. La Sala Civil a examiné séparément les deux recours, conformément aux exigences de congruence et de motivation qui découlent des articles 10 et 86 de la Constitution andorrane (renvoi figurant dans la décision).
Le recours de la demanderesse portait sur un point précis : le rejet de sa prétention au titre d'une somme de 1 376,98 euros, versée à Mme Ayuso en exécution d'une quittance de liquidation d'avoirs salariaux, dont la société contestait qu'elle eût été payée par la demanderesse. Le recours de la société portait, d'une part, sur une somme de 561,96 euros correspondant à des travaux effectués dans le local de la société, et, d'autre part, sur la condamnation aux dépens.
Le texte ne précise pas la base juridique exacte de la créance (nature contractuelle ou légale de l'obligation de paiement, qualification précise des sommes réclamées) ; il évoque seulement des « salaris » et une « liquidació d'havers laborals ».
Question de droit
La décision soulève principalement quatre questions.
Charge de la preuve du paiement. Une partie qui allègue avoir acquitté une somme au profit d'un tiers, en l'occurrence la demanderesse qui affirme avoir payé la quittance de Mme Ayuso, doit-elle en rapporter la preuve, et quels éléments peuvent la établir ?
Valeur probante de la quittance et du témoignage. Une quittance signée, combinée à un témoignage qui en confirme le contenu, suffit-elle à établir le paiement lorsque la partie adverse n'apporte aucune preuve contraire ?
Distribution de la charge de la preuve en cas de fait extinctif. Le paiement étant un fait extinctif de l'obligation, la charge de la preuve incombe-t-elle au débiteur, et les règles de proximité ou de facilité probatoire peuvent-elles en modifier la répartition ?
Dépens. Le principe du « vencimento objectiu » (succombance objective) gouverne-t-il les dépens, et une estimation substantielle de la demande fait-elle obstacle à leur mise à la charge de la partie condamnée ?
Solution et dispositif
La Sala Civil répond à ces questions de la manière suivante.
Sur le recours de la demanderesse. La juridiction retient que la quittance signée (fol. 91) et la déposition de Mme Ayuso, qui reconnaît avoir reçu les sommes et désigne Mme Miró comme seule personne ayant versé des fonds, établissent que le paiement a été effectué par la demanderesse. Le recours est accueilli sur ce point. Le montant de la condamnation est porté à 7 456,12 euros.
Sur le recours de la société. Concernant les 561,96 euros, la Sala confirme la solution de première instance. La société ne démontre pas avoir payé la somme à la demander
Sentència
TSJC-0198/09
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la Sra. Miró va interposar, en data 29-09-2008, demanda envers la mercantil ORG_1, segons la qual sol·licitava que es dictés sentència que condemnés a la defenent a l'abonament de la quantitat de 8.727,23 euros, amb més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals.
La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 13-10-2008, i va demanar que es procedís a la desestimació de la demanda, amb imposició a la part agent de les costes processals.
II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, en data 17- 06-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que estimant majoritàriament la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Miró contra la societat ORG_1, ha de condemnar i condemna aquesta darrera, al pagament a l'agent de la suma de 6.079,14 EUR, més els interessos legals que la mateixa devengui a comptar de la data de fermesa de la present resolució i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes judicials, inclosos honoraris d'advocats i procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 198/09 — Décision commentée
III.- Ambdues parts litigants van interposar recurs contra la sentència d'instància. Així, la representació processal de la part defenent va presentar el seu escrit de conclusions, en data 15-09-2009, i la part agent, en data 28-09-2009, mitjançant els quals demanaven la revocació de la resolució d'instància. Tanmateix, consta a les actuacions que ambdues parts recurrents van procedir a contestar a les conclusions i, en dates 21-10- 2009 i 26-10-2009, la part agent i la defenent van sol·licitar, respectivament, la desestimació dels recursos interposats de contrari, amb imposició de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la resolució d'instància. La necessària congruència, claredat i fonamentació jurídica de la resolució judicial requereix (cfr. arts. 10 i 86 CA) l'anàlisi separada dels recursos interposats.
Si es comença l'estudi pel recurs de la part agent, aquesta fonamenta el seu recurs en un únic motiu o greuge, consistent en la desestimació de la reclamació de la Sra. Miró per l'import satisfet a la Sra. Ayuso en concepte de liquidació d'havers laborals. Entén que no s'atribueix valor probatori als documents de quitança (docs. 26 i 28) ni al testimoniatge de la Sra. Ayuso. Quant a aquesta darrera, la testimoni va reconèixer que l'agent fou qui li va abonar la quitança (1.376,98 EUR). Si s'afegeix que cap prova d'haver efectuat aquest pagament ha portat a terme la mercantil ORG_1 s'ha de donar lloc a aquest greuge.
La sentència d'instància no dóna lloc a aquest extrem perquè considera que dels documents de quitança que es troben als folis 89 i 91 no es desprèn que els imports hagin estat sufragats per la part agent, i l'onus probandi incumbeix a la mateixa.
II.- Quant a aquest extrem, obra al foli 91 el document de quitança de la Sra. Ayuso, per import de 1.376,98 euros i que apareix signat, en data 30-11-2004, per l'agent i per la Sra. Ayuso. I pel que fa a la prova testifical de la Sra. Ayuso (foli 495), resulta que la testimoni manifesta ser cert que va rebre els imports en concepte de quitança, que els mateixos li van ser abonats per la Sra. Miró, atès que la única persona que li lliurava quantitats era l'esmentada Sra. Miró, de forma que aquesta li va abonar els salaris i la liquidació. En consonància amb el que s'extreu de la prova testifical, posat en relació amb la prova documental, s'escau l'estimació d'aquest motiu de recurs i, per tant, revocar la sentència i donar lloc al reintegrament a favor de la Sra. Miró d'aquesta quantitat de 1.376,98 EUR, elevant-se el total import a la quantitat de 7.456,12 EUR, sens perjudici del resultat del recurs de la part defenent contra la resolució d'instància.
III.- Pel que es refereix al recurs de la part defenent, aquesta articula dos motius o greuges contra la mateixa. En primer terme, considera que s'ha entès provat per la sentència que la Sra. Miró va satisfer per comptes de ORG_1 la quantitat de 561,96 EUR. Així T.P.S.L. si certifica que va efectuar uns treballs al local de ORG_1 i que els va cobrar, però no s'acredita qui els va abonar, sense que la tinença de la certificació pugui fer prova, tota vegada que la Sra. Miró era sòcia, presidenta i assalariada de la societat. I, en segon terme, assenyala que s'ha de procedir a la no imposició de les costes processals, atès que la confrontació judicial ha estat legítima.
La sentència d'instància entén que la demanda per l'import de 561,96 EUR s'ha d'estimar perquè els treballs es van efectuar en el local de ORG_1 i la factura està en possessió de la part agent. I aquesta conclusió s'ha de mantenir, per quant la recurrent no aporta cap acreditació documental o mitjançant altre mitjà probatori que hagi satisfet aquest import a la part agent, mentre que aquesta prova que els treballs es van fer al local on es trobava ubicat el negoci (foli 121), es trobava en possessió de la factura relativa a les obres (foli 48), sense que obsti el fet que la mateixa fos assalariada, sòcia o Presidenta de la mercantil ORG_1. I no esdevé cap escull, perquè les regles de l'onus probandi i de la proximitat o facilitat probatòria, permetien fàcilment a la mercantil defenent provar un fet extintiu com és el pagament si el mateix s'hagués produït per la seva part o bé el retorn del pagament realitzat per l'agent. I aquesta prova no s'ha produït, per la qual cosa, d'acord amb la distribució de la càrrega de la prova, s'ha de mantenir aquesta decisió de la sentència.
IV.- I, en darrer terme, també s'ha de desestimar la impugnació de les costes processals. I per un doble ordre de motius: un, perquè el principi que regeix el procés civil en l'ordenament jurídic de les Valls és el principi del venciment objectiu, contingut al Codi 7,51,5, de forma que s'ha de provar la concurrència de circumstàncies que puguin exceptuar-lo, con les contingudes a la Novel·la 82, cap. X. i cap causa s'ha provat al respecte, ni tan sols s'ha esmentat en l'escrit de conclusions. I, dos, perquè no es pot considerar la reclamació de la Sra. Miró com a excessiva, quan aquesta Sala considera que l'estimació del a seva demanda s'ha d'efectuar en l'import de 7.456,12 EUR sobre un import reclamat en la demanda de 8.727,23 EUR, de manera que s'ha de concloure que ens trobem en una hipòtesi d'estimació substancial de la demanda i on impetrar l'auxili judicial per a satisfer el seu dret subjectiu de crèdit esdevé correcte i adequat.
V.- Quant a les costes d'aquesta alçada procedeix imposar a la recurrent que ha vist desestimat el seu recurs les costes del mateix, mentre que pel que fa a les costes del recurs de la part agent no procedeix efectuar imposició de les mateixes, atès l'èxit aconseguit (cfr. Novel·la 82,cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de ORG_1 i ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Miró contra la sentència, de data 17-06-2009, dictada per l'Hble. Batlle i revocar la seva part decisòria en el sentit de declarar que procedeix estimar substancialment la demanda interposada per la Sra. Miró contra la mercantil ORG_0, S.L. i condemnar aquesta darrera al pagament de la quantitat de 7.456,12 euros, amb més els interessos legals que la mateixa meriti des de la fermesa de la present resolució i fins el dia del seu total pagament, amb imposició a la defenent de les costes processals. Quant a les costes d'aquesta alçada, s'escau estar a allò disposat en el fonament de dret cinquè de la present sentència.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.