SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Govern d'Andorra i ha confirmat la sentència de primera instància que declarava l'existència de responsabilitat administrativa del Govern pels danys produïts en un accident de trànsit ocorregut el 17 de novembre de 2006. El tribunal ha considerat que la zona on es va produir l'accident presentava riscos i que l'administració havia pres mesures insuficients per prevenir-los, malgrat la multiplicació d'accidents en la zona. Per tant, el tribunal ha fixat una indemnització de 3572,81 euros, més els interessos legals, a favor del demandant. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia Núm. de Protocol: AD-0087-3/08 TSA: 53/09 S E N T È N C I A NÚM. 01-2010 PARTS: Apel·lant: M.I. GOVERN Representant: S.V. Advocat: C.M. Apel·lada: Pera Representant: Zurita Advocat : Villegas COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener de 2010 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0087-3/08. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- El Sr. Pera va interposar recurs contra la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud formulada en data 16 de novembre de 2007, sol·licitant es dicti sentencia revocant la decisió impugnada i condemnant el MI Govern a satisfer a l'agent la suma de 3572,81 EUR. 2.- En la sentencia del 10 de juny del 2009, el Tribunal de Batlles ha estimat « substancialment la demanda » i ha fixat la indemnització a satisfer pel MI Govern en la suma de 3572,81 EUR, més els interessos legals. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 1 de setembre del 2009, el MI GOVERN manifesta principalment que: -la caiguda de pedres es deu a esdeveniments climatològics molt concrets, com el desglaç, les fortes pluges i les gelades molt fortes, -el Tribunal de Batlles no podia concloure, ni que la caiguda de pedres fos repetitiva i no ocasional, com si que es demostra, ni que el Govern no ha fet res per protegir la zona, -demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals. En el seu escrit de conclusions de data 15 d'octubre del 2009, el MI Govern precisa que la obligació de manteniment de les carreteres no implica en absolut que aquestes hagin d'estar en perfecte estat de forma continuada i al llarg de tots els moments del dia. 4.- En la seva contesta de data 23 de setembre del 2009, el Sr. Pera manifesta principalment que: -el fet que en un indret concret s'hagin produït varis episodis de caigudes de pedres, sigui pel motiu que sigui, l'administració ha de procedir a prendre les mesures escaients per tal de protegir la zona; aquesta part considera que cinc intervencions en un any son més que suficients per considerar que no estem parlant d'un fet aïllat i d'un cas fortuït; -en el present cas la inactivitat de l'administració general és manifesta, -demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals. El Sr. Pera ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 14 d'octubre del 2009. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- El Sr. Pera ha patit danys en el seu vehicle en data 17 de novembre de 2006. Aquest accident ha estat provocat per una caiguda de pedres ocorreguda a la carretera general 2 a l'alçada de l'avinguda de la Bartra. L'interessat ha presentat una sol·licitud al M.I. Govern, en data 16 de novembre de 2007, en estimar que la falta de servei ocasionada per la mala organització del servei constitueix una causa de responsabilitat administrativa en aplicació de l'article 59 del Codi de l'Administració (veure foli 15). Es tracta per tant de determinar si, en les circumstàncies del cas, la responsabilitat de l'administració es pot atribuir sobre la base de la falta de servei. Tercer.- Resulta de l'examen de l'expedient que, en aquesta zona, es van produir durant l'any 2006 en diferents indrets incidents de la mateixa naturalesa. Així, el servei de la policia va fer constar en el seu informe desprès de la seva intervenció en el lloc de l'accident: «durant l'any 2006 es van efectuar, previ requeriment, un total de cinc intervencions per esllavissades en el tram comprés entre la rotonda dels dos Valires i la Urbanització Valira Nova, parròquia d'Encamp. Totes van afectar la plataforma de la carretera general numero 2, fent-se necessari la intervenció del servei de carreteres del MI Govern, així com del servei de Bombers per netejar i assegurar la zona » (veure foli 86). Aquestes intervencions es descriuen en la « fitxa d'Intervenció », de data 8/03/2006 (foli 94), 12/03/2006 (veure foli 95); 8/06/2006 (veure foli 96); 13/10/2006 (veure foli 97); 17/11/2006 (veure foli 98). El servei afegeix: « durant l'any 2006, en el tram de la C.G. núm 2 que ens ocupa, el servei de manteniment de carreteres del Ministeri d'Ordenament Territorial del MI Govern d'Andorra, va efectuar treballs d'instal·lació d'unes barreres dinàmiques de protecció de la calçada, segons informació donada pel Sr. Valverde, responsable de dit departament » (veure foli 86, punt 8). En el seu « comunicat d'actuació », el cap de guàrdia indica « Arribats al lloc del sinistre, els Bombers del GRIM han procedit a inspeccionar la zona, què ja havia estat declarada com a perillosa amb anterioritat » (veure foli 107) Igualment, en un informe de data 12 de gener del 2009, el Departament de Prevenció i Extinció d'Incendi i Salvament indica, referent a l'accident del 17 de novembre del 2006, « abans però recomanem al Sr. Manzanares (responsable de Carreteres del Govern) que caldria assegurar l'estabilitat del talús amb un estudi tècnic acurat, per evitar possible risc de caigudes de pedres en el futur. Risc que es difícil d'avaluar en el moment dels fets, sens un estudi previ de l'estabilitat del talús » (veure foli 106). Podem citar l'informe del servei de circulació de la parròquia d'Encamp (de data 16 d'abril del 2009) en el qual confirma « que soc coneixedor de la problemàtica a l'avinguda de la Bartra, per les diverses actuacions del Servei de Circulació, anteriors a l'any 2009, i la continua caiguda de rocs sempre esdevenia quan hi havia :desglaç de la neu; precipitacions molt fortes de pluges; fortes gelades » (veure foli 129). Resulta per tant d'aquests diversos documents que la zona en la que es va produir l'accident presentava riscos i que era objecte d'una vigilància particular per part de l'administració. Aquesta ha pres sens dubte algunes mesures però aquestes es mostren insuficients com ho demostra la successió d'accidents ocorreguts durant l'any 2006. En el pla jurídic, la responsabilitat de l'administració es fonamenta, en aquest cas, en la teoria del «defecte de manteniment normal » de la via (veure Sentencia d'aquesta Sala, núm. 2005-12 del 5 de maig de 2005, Recull, pàgina. 671). Es cert que els usuaris han de suportar conseqüències derivades dels mínims defectes o d'aquells que raonablement no es poden exigir a l'administració que els prevegi, no és igual pel que fa als riscos particulars que existeixen en certes zones, principalment en aquelles que s'exposen als riscos de caigudes de pedres. En aquest cas, tenint en compte la multiplicació dels accidents ocorreguts en la zona considerada, l'administració hauria hagut de procedir més ràpidament als treballs que permetessin d'assegurar la circulació en aquesta via. Aquesta insuficiència és constitutiva d'una falta de servei en el sentit de l'article 59 del Codi de l'administració i la responsabilitat de l'Estat ha quedat per tant compromesa El muntant dels danys no s'ha discutit i per tant la sentència de primera instància s'ha de confirmar. Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel MI GOVERN Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar l'existència de responsabilitat administrativa del MI Govern d'Andorra pels danys produïts en data 17 de novembre de 2006 al vencible matricula XXXX propietat del demandant i fixar la indemnització a satisfer pel MI Govern d'Andorra en la suma de 3572,81EUR, més els interessos legals que la mateixa produeixi a comptar de la fermesa de la sentencia de primera instància i fins a la data del seu efectiu pagament. Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE