ECLI:AD:TSJADAD:2010:17 (STSJAD 17/2010, 3 mars 2010)
Décision commentée : STSJAD 17/2010, ECLI:AD:TSJADAD:2010:17, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 3 mars 2010 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Mme Cañete a sollicité auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) le bénéfice d'une pension d'invalidité pour maladie du groupe I. Sa demande a été rejetée par la Section administrative de la Batllia, par jugement du 11 juin 2009, au motif qu'elle ne présentait pas une perte de capacité de gain d'au moins deux tiers, condition posée par l'article 28 du Reglament Tècnic de la CASS. Cette appréciation reposait sur un rapport d'expertise médicale ordonné en première instance.
Mme Cañete a interjeté appel. Elle soutenait, en premier lieu, que le premier juge n'avait pas correctement apprécié ses pathologies ni les circonstances subjectives visées à l'article 1er du Reglament d'aplicació núm. 18. En second lieu, elle invoquait le risque de lymphœdème consécutif à la mastectomie subie en 2005, accompagnée de l'extirpation des ganglions du bras droit. La CASS s'est opposée au recours. Le débat oral ayant été remplacé par une procédure sur conclusions, les parties ont développé par écrit des moyens déjà formulés en première instance.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, composé des magistrats Lluís Saura Lluvia (président), Bernard Plagnet et Albert Andrés Pereira (rapporteur), a statué le 3 mars 2010.
Question de droit
La question posée était de savoir si, au regard des articles 28 du Reglament Tècnic et 1er du Reglament d'aplicació núm. 18, une assurée dont l'expertise médicale établit une incapacité partielle permanente de 10 à 15 % peut prétendre à une pension d'invalidité pour maladie, alors même que l'appréciation combinée des facteurs objectifs et subjectifs (âge, aptitudes, formation professionnelle) et le risque allégué de lymphœdème pourraient, selon elle, conduire à une perte de capacité de gain atteignant le seuil requis.
Plus précisément, deux points de droit se trouvaient en discussion :
- la méthode d'appréciation de l'invalidité, en particulier le rapport entre les éléments objectifs (pathologie) et les éléments subjectifs (situation socioprofessionnelle) ;
- la prise en compte d'un risque pathologique non actuel, lorsque l'expertise constate son absence à la date d'examen.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de la Batllia. Son raisonnement s'articule autour de trois étapes.
1. Le cadre normatif. Le Tribunal rappelle que la pension d'invalidité résultant d'une maladie est due à l'assuré dont la capacité de travail est diminuée d'au moins deux tiers. La situation doit être appréciée au regard de l'état général, de l'âge, des facultés physiques et mentales, ainsi que des aptitudes et de la formation professionnelles. L'article 2 du même règlement distingue trois catégories d'invalides, classées selon le contrôle médical.
2. L'articulation des facteurs objectifs et subjectifs. Le Tribunal reprend une jurisprudence qu'il qualifie de constante depuis sa décision núm. 95-05 du 15 mars 1995 : la classification de l'invalidité résulte de la combinaison des facteurs objectifs et subjectifs. Toutefois, cette combinaison ne fait pas disparaître la primauté de la pathologie invalidante, eu ég
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0048-2/08 TSA: 051/09
S E N T È N C I A NÚM. 11-2010
PARTS:
Apel·lant: Cañete Representant: en nom propi Advocat: Zapata
Apel·lada: CASS Representant: Águila Advocat : Almansa
A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de març de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0048-2/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 11 de juny de 2009 va desestimar la demanda formulada per la Sra. Cañete contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup I. La referida sentència ha considerat que la interessada no presenta una pèrdua de la capacitat de guany d'almenys dos terços, com preveu l'article 28 del Reglament Tècnic de la C.A.S.S., conclusió a la qual arriba en base al resultat de l'informe pericial mèdic que s'ha dut a terme en el corresponent període probatori.
2n.- La representació de la Sra. Cañete ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta substancialment en dos arguments diferents. Segon el primer, el Tribunal a quo no ha valorat degudament les patologies que presenta l'interessada i, en particular, les circumstàncies subjectives que recull l'article 1r. del Reglament d'aplicació núm. 18. En segon lloc, l'apel·lant defensa que s'ha de tenir en compte el risc que té de presentar un linfedema, com a conseqüència de la mastectomia que va patir l'any 2005, amb extirpació dels ganglis del braç dret.
3r.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Tal com ja ha declarat aquesta Sala en diverses sentències relatives a supòsits anàlegs al que ara s'examina, la resolució del present recurs d'apel·lació ha de partir del contingut de l'article 1r. del Reglament d'aplicació núm. 18, el qual disposa que la pensió d'invalidesa que resulti d'una malaltia en el sentit de l'article 28 del Reglament Tècnic es pagarà a l'assegurat que sofreixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys dos terços. La situació del malalt haurà de ser jutjada tenint en compte l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals.
D'altra banda, l'article 2n. del mateix Reglament estableix les tres categories en que poden ser classificats els invàlids, segons acord del control mèdic, en funció de si poden o no realitzar alguna activitat professional, o si requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la vida.
Tercer.- En el cas que ara s'examina, la prova pericial practicada en la primera instància (folis 97 a 101 de les actuacions) posa de relleu que l'única patologia objectivable que pateix la interessada seria la de la seva espatlla dreta, amb una limitació dolorosa dels últims graus d'amplitud articular en els moviments d'abducció, antepulsió i retropropulsió, que, tractant-se d'una persona dretana, comportaria una I.P.P. xifrada entre un 10 i un 15%. Pel que fa a les conseqüències de la mastectomia amb extirpació dels ganglis del braç dret, el dictamen pericial conclou que no existeix cap linfedema i que la pacient no efectua cap rehabilitació ni cap massatge limfàtic des del mes d'agost de 2008. En definitiva, els perits afirmen que la recurrent no presenta de moment cap contraindicació per a dur a terme la seva activitat laboral com a empleada de la neteja.
Com és evident, la valoració de les patologies que presenta la interessada, que només arriba a un total de entre el 10 i el 15%, es situa en un percentatge ben allunyat del 66% de pèrdua de la capacitat de guany que recull l'article 28 del Reglament Tècnic de la C.A.S.S. El mateix informe conclou que la Sra. Cañete pot exercir perfectament la seva activitat professional.
La part apel·lant considera que, a més d'aquestes patologies funcionals, cal tenir en compte els elements subjectius que contempla l'article 1 del Reglament d'aplicació núm. 18. Ara bé, cal tenir en compte que, com ha declarat una jurisprudència constant d'aquesta Sala des de la sentència núm. 95-05, de 15 de març de 1995, la classificació de la invalidesa ha de resultar de la combinació dels anomenats factors objectius i subjectius, és a dir, que cal prendre en consideració tant l'estat físic de l'interessat com l'edat i les seves aptituds i formació professionals, per tal d'establir si es troba capacitat per a desenvolupar qualsevol altra activitat laboral. Tanmateix, la necessària combinació d'aquests factors no pot ocultar el fet de què l'element bàsic, com bé diu la sentència impugnada, és precisament la patologia invalidant que pateix la interessada, atesa la pròpia naturalesa de la prestació sol·licitada, de manera que la situació sòcio-professional resulta en definitiva un element complementari, com es dedueix de l'esmentat article 2n. del Reglament d'Aplicació núm. 18, que disposa que la classificació s'establirà en funció del control mèdic corresponent. En aquest cas, el reduït percentatge d'I.P.P. no permet considerar que, fins i tot en funció dels elements subjectius de la interessada, s'arribi a una pèrdua de dos terços de la capacitat de guany.
Quart.- El segon dels arguments del recurs fa referència al risc que presenta la recurrent de patir un linfedema com a conseqüència de l'extirpació dels ganglis del braç dret que va patir en el seu moment. Sobre aquest punt, cal tenir en compte que el dictamen pericial ja ha tingut en compte aquesta circumstància, però determina que la interessada no presenta en l'actualitat aquesta patologia i ni tan sols realitza cap rehabilitació ni massatge limfàtic des d'agost de 2008. A la vista d'això, és concloent quan afirma que la recurrent no es troba incapacitada per a la seva activitat professional d'empleada de la neteja.
En conseqüència, s'ha de concloure que el conjunt de les patologies que presenta la interessada no té una entitat suficient per suposar una pèrdua de la capacitat de guany del 66%, com exigeixen els articles 28 del Reglament Tècnic i 1r. del Reglament d'aplicació núm. 18, de manera que s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació que formula la Sra. Cañete i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Cañete contra la sentència dictada l'11 de juny de 2009 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE