STSJAD ANDORRA, a 12 d'abril del 2010 - ROJ: STSJAD 25/2010
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé12 avril 2010
Numéro17/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 25/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:25)
> Décision commentée : STSJAD 25/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:25) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 12 avril 2010, recours n° 17/10, NIG TSA 76/09). La traduction du dispositif et des passages cités est proposée par nos soins à partir du catalan.*
## Faits et procédure
La commune d'Encamp (Hble. Comú d'Encamp) faisait édifier une résidence pour personnes âgées sur le territoire de la paroisse. Par une communication du président de la Commission technique d'urbanisme (CTU), prise à titre conservatoire, l'arrêt immédiat des travaux a été ordonné sur le fondement de l'article 147.1 de la Loi générale d'aménagement du territoire et d'urbanisme (LGOTU). La commune a formé un recours de reposition contre cette communication. La CTU, dans sa séance du 31 mars 2008, l'a rejeté.
Saisi d'un recours, le Tribunal de batlles a, par jugement du 30 septembre 2009, rejeté la demande de la commune. Celle-ci a interjeté appel le 25 novembre 2009, en soutenant principalement : (i) que le ministre chargé de l'aménagement du territoire n'était pas compétent pour ordonner l'arrêt des travaux ; (ii) que le projet relevait d'un intérêt public paroissial, couvert par la réglementation antérieure au Plan d'ordonnancement urbain de la paroisse (POUP), et qu'il était conforme au POUP actuel. Le Gouvernement (CTU), intimé, a soutenu que la mesure était fondée sur l'article 147.1 LGOTU, que le président de la CTU était le ministre compétent (article 131.1.a), et que le projet relevait nécessairement d'un « projet d'intérêt national », soumis à l'approbation préalable du Gouvernement en vertu de l'article 63 LGOTU.
Le président de la formation était M. Lluís Saura Lluvia ; le magistrat rapporteur était M. Bernard Plagnet.
## Question de droit
La Sala Administrativa était appelée à trancher quatre questions :
1. La compétence du ministre responsable de l'aménagement du territoire, en qualité de président de la CTU, pour décider l'arrêt des travaux ;
2. La régularité du recours à la procédure d'urgence prévue à l'article 147.1 LGOTU ;
3. L'application de l'article 57.d de l'Ordonnance générale d'urbanisme et de construction de la paroisse d'Encamp du 1er juin 1983, relatif aux équipements d'utilité publique ;
4. La qualification du projet au regard de l'article 61 LGOTU, c'est-à-dire la question de savoir si une résidence pour personnes âgées constitue un « projet d'intérêt national » dont la réalisation suppose l'approbation gouvernementale.
Le tribunal relève, à titre liminaire, que la question essentielle a déjà été tranchée par sa décision antérieure n° 65-2009 du 27 juillet 2009, qui avait jugé que la notion d'« édifice singulier » figurant à l'article 192 des normes d'urbanisme du POUP d'Encamp n'était pas compatible avec l'article 61 LGOTU. La présente affaire doit être appréciée dans ce contexte.
## Solution et dispositif
**Sur la compétence.** Le tribunal rappelle que le ministre responsable de l'aménagement du territoire est, en application de l'article 131-1 LGOTU, membre et président de la CTU, et qu'il a agi « en cette qualité conférée par la loi ». L'argument est rejeté.
**Sur la procédure d'urgence
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 12 d'abril del 2010 - ROJ: STSJAD 25/2010
Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 12 avril 2010, recours n° 17/10, NIG TSA 76/09). La traduction du dispositif et des passages cités est proposée par nos soins à partir du catalan.
Faits et procédure
La commune d'Encamp (Hble. Comú d'Encamp) faisait édifier une résidence pour personnes âgées sur le territoire de la paroisse. Par une communication du président de la Commission technique d'urbanisme (CTU), prise à titre conservatoire, l'arrêt immédiat des travaux a été ordonné sur le fondement de l'article 147.1 de la Loi générale d'aménagement du territoire et d'urbanisme (LGOTU). La commune a formé un recours de reposition contre cette communication. La CTU, dans sa séance du 31 mars 2008, l'a rejeté.
Saisi d'un recours, le Tribunal de batlles a, par jugement du 30 septembre 2009, rejeté la demande de la commune. Celle-ci a interjeté appel le 25 novembre 2009, en soutenant principalement : (i) que le ministre chargé de l'aménagement du territoire n'était pas compétent pour ordonner l'arrêt des travaux ; (ii) que le projet relevait d'un intérêt public paroissial, couvert par la réglementation antérieure au Plan d'ordonnancement urbain de la paroisse (POUP), et qu'il était conforme au POUP actuel. Le Gouvernement (CTU), intimé, a soutenu que la mesure était fondée sur l'article 147.1 LGOTU, que le président de la CTU était le ministre compétent (article 131.1.a), et que le projet relevait nécessairement d'un « projet d'intérêt national », soumis à l'approbation préalable du Gouvernement en vertu de l'article 63 LGOTU.
Le président de la formation était M. Lluís Saura Lluvia ; le magistrat rapporteur était M. Bernard Plagnet.
Question de droit
La Sala Administrativa était appelée à trancher quatre questions :
La compétence du ministre responsable de l'aménagement du territoire, en qualité de président de la CTU, pour décider l'arrêt des travaux ;
La régularité du recours à la procédure d'urgence prévue à l'article 147.1 LGOTU ;
L'application de l'article 57.d de l'Ordonnance générale d'urbanisme et de construction de la paroisse d'Encamp du 1er juin 1983, relatif aux équipements d'utilité publique ;
La qualification du projet au regard de l'article 61 LGOTU, c'est-à-dire la question de savoir si une résidence pour personnes âgées constitue un « projet d'intérêt national » dont la réalisation suppose l'approbation gouvernementale.
Le tribunal relève, à titre liminaire, que la question essentielle a déjà été tranchée par sa décision antérieure n° 65-2009 du 27 juillet 2009, qui avait jugé que la notion d'« édifice singulier » figurant à l'article 192 des normes d'urbanisme du POUP d'Encamp n'était pas compatible avec l'article 61 LGOTU. La présente affaire doit être appréciée dans ce contexte.
Solution et dispositif
Sur la compétence. Le tribunal rappelle que le ministre responsable de l'aménagement du territoire est, en application de l'article 131-1 LGOTU, membre et président de la CTU, et qu'il a agi « en cette qualité conférée par la loi ». L'argument est rejeté.
**Sur la procédure d'urgence
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0179-3/3/08 TSA: 76/09
S E N T È N C I A NÚM. 17-2010
PARTS:
Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ENCAMP
Representant: Porras
Advocat: Aguilar
Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)
Representant: Esparza
Advocat : Esparza
A la vila d'Andorra la Vella, el 12 d'abril de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0179-3/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 17/10 — Décision commentée
1.- L' HBLE. COMÚ D'ENCAMP va interposar recurs contra la decisió adoptada per la CTU en la sessió de data 31 de març de 2008, desestimatoria del recurs de reposició interposat pel Comú d'Encamp en data 15 de novembre de 2006 contra la comunicació del President de la CTU mitjançant el qual i de forma cautelar es decretava l'aturada immediata de les obres o treballs de construcció d'una residència per la gent gran que el Comú estava realitzant a Encamp.
2.- En la sentencia del 30 de setembre de 2009, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 25 de novembre de 2009, l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP, manifesta principalment que:
-el Ministeri d'Ordenament Territorial no té la competència per aturar les obres que realitzava el Comú d'Encamp dins el marc de les seves competències,
-el projecte de residència per la gent gran de la parròquia d'Encamp és un projecte d'utilitat publica parroquial emparat per la normativa urbanística anterior a l'aprovació del POUP,
-el projecte de construcció d'una residència per la gent gran tampoc infringeix la normativa urbanística actual prevista en el POUP,
-demana la imposició de les costes judicials a la part adversa.
L' HBLE. COMÚ D'ENCAMP ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 21 de gener de 2010, precisant principalment, que el projecte de la residència per la gent gran de la parròquia d'Encamp és un projecte d'utilitat pública parroquial emparat per la normativa actualment prevista en el POUP.
4.- En la seva contesta de data 17 de desembre de 2009, el MI Govern manifesta principalment que:
-l'aturada de les obres fou decretada en aplicació de l'article 147.1 de la LGOTU,
-l'article 131.1.a de la LGOTU estableix que el president de la CTU és el ministre responsable de l'Ordenament territorial,
-el projecte de la residència per a la gent gran d'Encamp contravé la legalitat urbanística anterior al POUP,
-el projecte de residència per a la gent gran contravé la normativa del POUP d'Encamp,
-la denominació « edificació amb singularitats » no respon a cap categoria establerta per la normativa legal o reglamentària, sinó que ha estat inventada pel Comú d'Encamp,
-de forma necessària i obligatòria la promoció de la residència per a la gent gran d'Encamp havia de ser tractada com a projecte d'interès nacional. Consegüentment, prèviament a l'inici de les obres era imprescindible l'aprovació per part del Govern de la iniciativa com a Projecte d'Interès Nacional, d'acord amb el que estipula l'article 63 de la LGOTU,
-demana la imposició de les costes a la part adversa.
El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 12 de gener del 2010.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre la competència del President de la CTU:
Segons l'article 131-1 de la LGOTU, El Ministre responsable de l'ordenament territorial és membre i president de la CTU i per tant ha pres aquesta decisió en aquesta qualitat conferida per la llei. En aquestes condicions, l'argument de l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP s'ha de rebutjar.
Tercer.- Referent a les mesures preses, cal recordar que segons l'article 147-1 de la LGOTU:
Procediment especial:
« 1.En situacions d'urgència, sigui per causa de perill públic, per contravenció manifesta de la legalitat urbanística o per evitar fets consumats o perjudicis a tercers, el ministre responsable de l'ordenament territorial, president de la Comissió Tècnica d'Urbanisme i per delegació d'aquesta, pot decretar amb caràcter executiu l'aturada immediata de les obres o treballs i ordenar 'execució de totes les mesures que siguin necessàries. Contra aquesta decisió, la persona interessada pot interposar recurs de reposició davant la Comissió ».
El Ministre podia per tant basar la seva decisió en aquest text. En efecte, la finalitat d'aquesta mesura era la d'evitar « fets consumats ». Per tant, els arguments de l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP s'han de rebutjar en aquest punt.
Quart.- sobre l'aplicació de l'article 57.d de l'Ordinació general d'urbanisme i construcció de la parròquia d'Encamp de l'1 de juny de 1983:
Aquest text disposa:
« en els casos d'utilitat publica, polisportius i zones d'esbarjo en general, en els quals el tipus d'edificació no s'adapti plenament a les Ordinacions presents, es podrà presentar als serveis idonis de l'Hble. Comú, un avantprojecte d'aquell immoble per al seu estudi i, en el seu cas, posterior aprovació ».
Resulta de la lectura literal d'aquest text que es tracta d'una disposició molt restrictiva, que s'ha d'interpretar estrictament i que no pot justificar les derogacions de la naturalesa d'aquelles previstes per a la residència per a la gent gran. Per tant, els arguments presentats per l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP s'han de rebutjar.
Cinquè.- Convé de precisar l'objectiu del litigi des del punt de vista de la reglamentació aplicable a la matèria.
En la sentencia de data 27 de juliol de 2009 (Sentencia 65-2009), aquesta Sala ha precisat quina era la qüestió principal afectada en aquest litigi:
« La qüestió essencial és saber si el concepte « d'edifici singular » que figura à l'article 192 de les Normes urbanístiques és compatible amb les disposicions de l'article 61 de la LGOTU relatiu als « projectes d'interès nacional ».
Aquesta sentència ha declarat expressament que la noció mateixa « d'edifici singular » no era compatible amb l'article 61 de la LGOTU relativa als « projectes d'interès nacional ». Aquesta conclusió resulta clarament d'aquesta sentencia, tot i que el conjunt de l'article 192 no s'ha pogut anul·lar, ja que la Sala havia tingut de respectar els termes del recurs d'apel·lació i no podia estatuir ultra petita.
En el fonament de dret Quart, aquesta Sala ha indicat:
« L'article 192 ja mencionat «inverteix» d'alguna manera el procediment, amb una iniciativa comunal seguida d'una aprovació pel Govern. El concepte « d'edifici singular » definit en aquest article 192 no és per tant compatible amb les disposicions de l'article 61 de la LGOTU i les disposicions de l'article 192 relatives a les excepcions previstes a favor d'aquest edifici singular s'han d'anul·lar ».
A més, resulta molt clar del Segon apartat de la decisió que precisament és el concepte mateix « d'edifici singular » que s'ha declarat contrari a l'article 61 de la LGOTU:
« Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i anul·lar l'article 192 (apartat 1.1 quan diu « exceptuant els casos d'edificació singular » i l'apartat 2 quan diu « llevat dels casos previstos o d'edificació singular; i tot l'apartat 5) de les normes urbanístiques incloses dins del POUP de la parròquia d'Encamp. »
Cal per tant treure les conseqüències del context jurídic en el qual s'ha d'apreciar la construcció d'una residència per a la gent gran.
Segons l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP, « no es tracta d'un projecte d'interès nacional, sinó d'un projecte d'interès comunal i destinat únicament i exclusiva a la gent gran de la parròquia d'Encamp » (veure foli 21, el recurs de l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP davant la CTU).
Aquest anàlisi és inexacte ja que un tal projecte s'ha de considerar com un projecte d'interès nacional en el sentit de l'article 61 de la LGOTU.
En efecte, cal extreure la lògica d'aquestes disposicions.
És evident que la construcció d'una residència per a la gent gran és una obra d'utilitat pública i aquest punt no la discutit el MI Govern: veure per exemple, la resolució del Govern de data 20 de desembre del 2006 (foli 146): « la utilitat publica d'una residència per a la tercera edat no és discutible ».
Però un tal projecte és un projecte d'interès nacional en el sentit de l'article 61 de la LGOTU:
« Projectes d'interès nacional:
Són projectes d'interès nacional tots aquells destinats a la construcció d'infrastructures viàries i de comunicació, a l'execució de la política hidràulica, de sanejament i energètica, a la lluita contra la contaminació i a la protecció de la natura, i també a la dotació de serveis de caràcter sanitari assistencial i educatiu, cultural, administratiu, de seguretat i protecció civil. Les edificacions pròpies dels projectes d'interès nacional no estan sotmeses a l'autorització dels comuns »
Aquest projecte entra be en la categoria dels « serveis de caràcter sanitari assistencial », ateses les seves característiques, que accedeixen del règim urbanístic general.
En conseqüència, el recurs presentat per l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP s'ha de rebutjar.
Sisè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CTU de 31 de març de 2008 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.