STSJAD ANDORRA, a 27 de gener del 2010 - ROJ: STSJAD 42/2010
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 janvier 2010
Numéro214/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 janvier 2010, STSJAD 42/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:42)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 janvier 2010, STSJAD 42/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:42) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note préalable : la référence canonique fournie avec la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.*
## Faits et procédure
Par demande du 26 juin 2008, Mme Vara a saisi le Tribunal de Batlles à l'encontre de cinq co-indivisaires, les Srs Alcalá, Anaya, Miró, Almansa et Águila. Elle sollicitait trois chefs de demande : la division de la chose commune, consistant en un appartement et une place de parking, par l'acquisition de la quote-part des défendeurs ; la reddition de comptes sur la gestion et l'administration du bien depuis janvier 2007 ; la liquidation du solde qui en résulterait. Elle demandait également le remboursement des frais liés aux commissions rogatoires et la condamnation aux dépens. La demanderesse invoquait une volonté familiale de conserver le bien dans la famille, qui ressortirait de l'acte de vente.
Les défendeurs s'opposaient à la demande et sollicitaient son rejet avec condamnation aux dépens. Par jugement du 9 juillet 2009, le Tribunal de Batlles a débouté la demanderesse, absous les défendeurs et condamné Mme Vara aux frais de justice, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Mme Vara a interjeté appel. Les défendeurs ont conclu à la confirmation du jugement, tout en admettant le principe de la division et en réclamant, à titre subsidiaire, une vente aux enchères publiques si aucun d'entre eux n'acceptait de racheter la quote-part de la demanderesse. Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy. La formation comprenait également Mme Eulàlia Amat Llari et M. Jean Louis Vuillemin, président.
Le résumé généré automatiquement figurant dans la base ne fait pas partie de la décision et n'a pas été retenu comme source.
## Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs questions :
1. Le copropriétaire qui demande la sortie de l'indivision peut-il contraindre les autres co-indivisaires à acquérir sa quote-part ?
2. Lorsque le défendeur s'oppose à la modalité de partage proposée par le demandeur, sa position constitue-t-elle une demande reconventionnelle implicite ?
3. Le juge peut-il ordonner la division par vente aux enchères publiques ouvertes à des tiers, alors que la demande initiale visait l'attribution de la quote-part aux co-indivisaires ?
4. Les demandes de reddition de comptes et de liquidation, formulées à titre subsidiaire, doivent-elles être examinées ?
5. Quel est le régime des dépens ?
## Solution et dispositif
**Sur le premier moyen**, la Cour rejette l'argument. Elle rappelle que l'ordre juridique andorran considère l'indivision comme une situation anormale et transitoire. Chaque co-indivisaire peut en faire cesser le principe par l'action en partage (*actio communi dividundo*), fondée sur les textes du Code (3, 37, 5) et du Digeste (10, 2, 43). En revanche, la demande de Mme Vara tendait à imposer aux autres co-indivisaires l'acquisition de sa quote-part. Cette prétention porte atteinte à la sphère patrimoniale d'autrui et suppose un consentement que les défendeurs avaient expressément refusé. La volonté familiale alléguée ne peut être réalisée par une contrainte pesant sur les autres indivisaires.
La Cour écarte également les deux arrêts invoqués par l'appelante (14 mai 1998 et 30 septembre 1999). Le premier concernait un accord de partage entre associés d'une société civile, et le second, qui infirmait une attribution exclusive d'une cour, retient le critère de l'utilité commune du partage (Digeste 10, 3, 21).
**Sur le deuxième moyen**, la Cour refuse de voir une demande reconventionnelle
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 de gener del 2010 - ROJ: STSJAD 42/2010
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 janvier 2010, STSJAD 42/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:42)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 janvier 2010, STSJAD 42/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:42) (Lire sur source officielle)
Note préalable : la référence canonique fournie avec la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.
Faits et procédure
Par demande du 26 juin 2008, Mme Vara a saisi le Tribunal de Batlles à l'encontre de cinq co-indivisaires, les Srs Alcalá, Anaya, Miró, Almansa et Águila. Elle sollicitait trois chefs de demande : la division de la chose commune, consistant en un appartement et une place de parking, par l'acquisition de la quote-part des défendeurs ; la reddition de comptes sur la gestion et l'administration du bien depuis janvier 2007 ; la liquidation du solde qui en résulterait. Elle demandait également le remboursement des frais liés aux commissions rogatoires et la condamnation aux dépens. La demanderesse invoquait une volonté familiale de conserver le bien dans la famille, qui ressortirait de l'acte de vente.
Les défendeurs s'opposaient à la demande et sollicitaient son rejet avec condamnation aux dépens. Par jugement du 9 juillet 2009, le Tribunal de Batlles a débouté la demanderesse, absous les défendeurs et condamné Mme Vara aux frais de justice, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Mme Vara a interjeté appel. Les défendeurs ont conclu à la confirmation du jugement, tout en admettant le principe de la division et en réclamant, à titre subsidiaire, une vente aux enchères publiques si aucun d'entre eux n'acceptait de racheter la quote-part de la demanderesse. Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy. La formation comprenait également Mme Eulàlia Amat Llari et M. Jean Louis Vuillemin, président.
Le résumé généré automatiquement figurant dans la base ne fait pas partie de la décision et n'a pas été retenu comme source.
Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs questions :
Le copropriétaire qui demande la sortie de l'indivision peut-il contraindre les autres co-indivisaires à acquérir sa quote-part ?
Lorsque le défendeur s'oppose à la modalité de partage proposée par le demandeur, sa position constitue-t-elle une demande reconventionnelle implicite ?
Le juge peut-il ordonner la division par vente aux enchères publiques ouvertes à des tiers, alors que la demande initiale visait l'attribution de la quote-part aux co-indivisaires ?
Les demandes de reddition de comptes et de liquidation, formulées à titre subsidiaire, doivent-elles être examinées ?
Quel est le régime des dépens ?
Solution et dispositif
Sur le premier moyen, la Cour rejette l'argument. Elle rappelle que l'ordre juridique andorran considère l'indivision comme une situation anormale et transitoire. Chaque co-indivisaire peut en faire cesser le principe par l'action en partage (actio communi dividundo), fondée sur les textes du Code (3, 37, 5) et du Digeste (10, 2, 43). En revanche, la demande de Mme Vara tendait à imposer aux autres co-indivisaires l'acquisition de sa quote-part. Cette prétention porte atteinte à la sphère patrimoniale d'autrui et suppose un consentement que les défendeurs avaient expressément refusé. La volonté familiale alléguée ne peut être réalisée par une contrainte pesant sur les autres indivisaires.
La Cour écarte également les deux arrêts invoqués par l'appelante (14 mai 1998 et 30 septembre 1999). Le premier concernait un accord de partage entre associés d'une société civile, et le second, qui infirmait une attribution exclusive d'une cour, retient le critère de l'utilité commune du partage (Digeste 10, 3, 21).
Sur le deuxième moyen, la Cour refuse de voir une demande reconventionnelle
Sentència
TSJC-0214/09
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d’Andorra la Vella, a 27 de gener de 2010
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la Sra. Vara va interposar demanda, de data 26-06-2008, envers els Srs. Alcalá, Anaya, Miró, Almansa i Águila, segons la qual sol·licitava que es procedís a la divisió de la cosa comuna, mitjançant l’adquisició de la quota de l’agent, així com a retre comptes de la gestió i administració de la cosa comuna des de gener de 2007, amb la liquidació que correspongui, les despeses derivades de la tramitació de les comissions rogatòries i amb imposició de les costes processals.
La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 17 de juliol de 2008, i va demanar que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes processals.
II.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 9-07-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: “DECIDEIX: Desestimar la demanda formulada en data 26 de juny de 2008 per la procuradora Sra. Vall, actuant en nom i representació de la Sra. Vara, contra els Srs. Alcalá, Anaya, Miró, Almansa i ENTITY_9; absoldre els defenents de les pretensions de l’agent; i condemnar aquesta darrera a satisfer les costes judicials, inclosos honorari d’advocat i de procurador”.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 214/09 — Décision commentée
III.- La part agent va interposar recurs contra la sentència d’instància i, en data 20-10-2009, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 9-11-2009, demanava que es procedís a la confirmació de la sentència d’instància, amb imposició de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part agent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que amb l’acció de divisió de la cosa comuna, però adquirint la seva quota els seus germans, dóna compliment a la voluntat dels seus pares que el bé immoble romangui a la família. Afegeix que, en cap moment, es va impedir als defenents discutir en el present plet les condicions de l’adjudicació i cita, en defensa de la seva tesi, les sentències del Tribunal Superior de 30-09-1999 i de 14- 05-1998. En segon terme, manifesta que, quan s’addueix per la defenent a la venda en pública subhasta, s’està formulant una reconvenció implícita i, en tot cas, la sentència pot ordenar la divisió mitjançant la venda en pública subhasta. En tercer terme, considera que no es pot negar el dret a rebre informació i que es rendeixin comptes de la gestió, atès que es deriva de la condició de copropietari de l’agent, així com la liquidació del superàvit. Per últim, la condemna en costes no és justa, perquè la demanda s’interposava per donar compliment a la condició que es determinava en l’escriptura de compravenda.
II.- Pel que fa al primer motiu del recurs, el mateix ha de ser desestimat. En efecte, l’ordenament jurídic andorrà contempla la situació d’indivisió com una situació anòmala i transitòria, de forma que permet que cada comuner pugui fer cessar la indivisió mitjançant l’exercici de l’actio communi dividundo. I és en aquest sentit, que el Codi 3,37,5 i el Digest 10,2,43, possibiliten el recurs a la jurisdicció per part d’un comuner per egressar de la situació de comunitat. Malgrat el que s’acaba de dir, la recurrent pretèn sortir de la comunitat i obligar als restants comuners a l’adquisició de la seva quota. I aquesta pretensió no pot reeixir perquè, en primer terme, comporta una clara immissió en l’esferes alienes patrimonials, que requereix el consentiment dels restants comuners, els quals ja han manifestat la seva oposició, i, per altra part, perquè, encara que es manifesti que es vol donar compliment a la voluntat dels pares que el bé immoble romangui a la família, això no es pot aconseguir a través de la imposició als restants comuners d’adquirir la quota d’aquell que vol sortir de la indivisió.
En aquest sentit, no són invocables les sentències d’aquesta Sala de 14-05-1998 i de 30-09-1999 per quant en la primera d’elles existia un conveni de divisió entre els diferents socis d’una societat civil particular, mentre que, en la segona, precisament, es revoca la sentència del Tribunal de Batlles que havia atribuït en exclusiva a un dels comuners la propietat de l’hortet o pati de la casa, tot entenent que “no és conforme a la justícia ni a la llei 21 del Títol 3, llibre 10 del Digest segons la qual convé que en la divisió de predis el jutge s’atengui al que sigui més útil per a tots (“iudicem in praedis dividundis quod omnibus utilissimus est”)”.
III.- Pel que es refereix al segon dels motius, no aprecia aquesta Sala, a l’igual que tampoc ho va contemplar així el jutjador a quo, l’existència de cap demanda reconvencional implícita, sinó simplement que la part defenent s’oposa a la fórmula de la divisió proposta per la part agent. Si s’analitza la contesta a la demanda, es pot constatar com la defenent està d’acord en que prosperi l’acció de divisió de la cosa comuna, atès que no es pot obligar a cap comuner a romandre en comunitat (cfr. STSJA de 8-2-2001), i afegeix que “aquesta part no s’oposarà en el seu moment i quan s’hagin portat a terme els tràmits pactats en escriptura de compraventa, cas de no interessar a cap d’ells la compra de la participació de la demandant en el preu i les condicions que ella fixi –però que ja avancem que si són semblants a les pretensions contingudes en el seu escrit, a cap d’ells interessen- a la venda en pública subhasta dels referits béns”. També, en l’escrit de conclusions (foli 384) demana que eventualment, si s’estima l’acció de divisió de la cosa comuna “compte tingut que no ha manifestat cap dels restants copropietaris interès per adquirir la quota part de l’actora pel preu que pretén, que s’apliqui el procediment de pública subhasta oberta a licitadors...”
Per consegüent, interposada una demanda en la que s’exercita una acció de divisió de la cosa comuna, mitjançant l’adjudicació de la quota de l’agent als restants comuners, aquesta Sala entén que, ateses les manifestacions de la defenent, i el principi de congruència que requereix una identitat entre les al·legacions de les parts i la decisió de la sentència, i tota vegada que no es pot impedir a un comuner que surti de la indivisió, procedeix acordar la divisió de la comunitat en pública subhasta amb la participació de tercers licitadors. I això resulta del que disposa el Digest 10,3,21 i a la sentència d’aquesta Sala, de data 26-04-2001, en la que s’assevera que “ja que acordada la divisió, i en defecte d’entesa amistosa, la venda en pública subhasta d’una parcel·la d’uns 400 m2 situada en una urbanització, sembla el procediment més idoni per fer efectiva la divisió decretada en la sentència i per a obtenir el millor preu amb l’objectivitat que ministra la subhasta pública al marge del procediment unilateral que proposa l’agent”.
IV.- L’estimació del segon motiu del recurs comporta la revocació de la sentència quant a la procedència de l’acció de divisió de la cosa comuna. Tanmateix, no pot aquesta Sala pronunciar-se respecte dels pediments referents a la rendició de comptes i a la liquidació, si s’escau, del superàvit, tota vegada que en el recurs (foli 16 del rotlle), aquests pediments s’articulen com a subsidiaris de la segona pretensió (divisió de la cosa comuna en pública subhasta) que ha estat estimada i, per tant, al no haver-se promogut les diferents pretensions com alternatives, sinó la rendició de comptes i liquidació com a subsidiària de les pretensions articulades de forma preferent, l’estimació d’una d’aquestes impedeix examinar les restants.
V.- Quant a les costes processals, l’èxit del recurs justifica la no imposició de les costes processals d’aquesta alçada. Quant a les costes de primera instància, l’estimació en part de la demanda interposada comporta que cada part haurà de suportar les costes comunes per meitat, sense efectuar imposició a cap de les litigants de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Vara contra la sentència, de data 9-07-2009, dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria en el sentit de declarar que estimem la demanda presentada per la Sra. Vara envers els Srs. Alcalá, Anaya, Miró, Almansa i Águila i declarar que procedeix la divisió de la cosa comuna consistent en l’apartament tercer, primer, A, núm. 6, i la plaça de parking a la planta demisoterrani 2 i traster a la planta baixa, identificats amb el número 6, de l’XXXX. L’esmentada divisió s’haurà de portar a terme en pública subhasta amb la participació de licitadors tercers. S’han d’absoldre als defenents de la resta de pretensions instades en la seva contra. No procedeix la imposició de les costes processals d’instància ni d’aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.