SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat pel Sr. Bernat contra la sentència del Tribunal de Batlles que el condemnava a pagar 40.150 euros al Sr. Canals, més els interessos legals i les costes judicials. El tribunal ha considerat que la part recurrent no ha acreditat suficientment la seva versió dels fets, específicament la existència d'un préstec que justifiqués la retenció del diner. La sentència també confirma la imposició de les costes processals a la part recurrent, ja que no han concorregut circumstàncies excepcionals que justifiquin la seva no imposició. Finalment, el tribunal ha decidit imposar a la recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Sentència Magistrats Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin TSJC-0241/09 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Canals va interposar demanda, en data 2-06-2008, envers el Sr. Bernat, segons la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 40.150 euros, amb més els interessos legals i les costes judicials. En data 30-06-2008, la representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i, a l'ensems, va formular demanda reconvencional, en virtut de la qual demanava la compensació de deutes i la imposició de les costes processals a la part agent. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 1-09-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: " DECIDEIX: Que estimant en tots els seus extrems la demanda formulada per la representació processal del Sr. Canals contra el Sr. Bernat i desestimant íntegrament la demanda reconvencional formulada per aquest darrer contra el primer, hem de condemnar i condemnem el Sr. Bernat a satisfer al Sr. Canals la suma de 40.150.-EUR més els interessos legals produïts per la mateixa a comptar des del dia 30 de juny de 2008 i fins el dia del seu total pagament, imposant finalment al demandat el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades per la present causa, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència". III.- La part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 13-11-2009, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de conclusions, de data 9- 12-2009, va demanar la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que ha restat acreditat que el Sr. Canals disposava d'un compte propi a Andorra des de l'any 1996, de manera que si va transferir diners al compte del Sr. Bernat era perquè li devia diners i, per tant, el Sr. Bernat li va retornar solament la quantitat de 59.850 dels 100.000 euros rebuts. Afegeix que el testimoni, la Sra. Giner, és coneguda del recurrent, però no un estret lligam d'amistat, com assevera el jutjador a quo, i aquest testimoni assenyala que va sentir parlar els Srs. Bernat i Canals, que la quantitat a la que es referien era de 40.000 euros i que va presenciar el lliurament a l'alçada de la Diagonal amb Gràcia. I, en segon terme, manifesta que concorren circumstàncies excepcionals per a no imposar les costes processals, atès que cada part exposa la seva versió dels fets i l'acredita. II.- Quant al primer motiu de recurs, s'escau posar de manifest el que segueix. En primer terme, la tesi del recurrent que els diners es van transferir al seu compte, atès que existien deutes del transferent en front del Sr. Bernat i que per això va retenir la quantitat de 40.150 euros, no troba justificació adequada a les pretensions de la recurrent, tota vegada que, precisament, la no restitució del numerari a l'agent requereix l'acreditació d'una causa per a la retenció del mateix, que, segons el propi recurrent, és l'existència d'un préstec. I arribats a aquest extrem, s'ha de convenir amb el jutge a quo que el préstec esdevé un contracte aformal, de manera que pot perfeccionar-se verbalment, però, si és el cas, la càrrega de la prova de la seva existència, de si el mateix ho és amb interessos o sense, i del capital prestat, correspon a aquell que al·lega la seva existència, en consonància amb les regles del repartiment de l'onus probandi. Des d'aquesta òptica, correspon a la part agent reconvencional la prova dels seus fets constitutius, com és l'existència del préstec i les seves condicions. Així, per acreditar l'existència del mateix, aporta la declaració de la testimoni Sra. Giner (folis 93 i 94), en la que s'assenyala que es va lliurar, a Barcelona, una quantitat de diners, 25.000 euros, segons li havia referit el defenent, al Sr. Canals a la primavera de l'any 2004. I en la declaració judicial de la Sra. Giner (foli 185) si bé manifesta que va anar a Barcelona a lliurar la quantitat de diners, no coincideix amb el defenent-agent reconvencional sobre el vehicle en el qual van anar, existint una clara contradicció entre vehicles absolutament inconfusibles: un tot terreny BMW x-5 blanc, segons relata el defenent, i un vehicle esportiu de caire exclusiu: un ferrari. Però, en tot cas, la única prova del suposat préstec rau en la declaració de la testimoni, sense que existeix cap altra prova que avali aquesta tesi. Així, no solament existeix la incoherència abans detectada, sinó que no es precisa la data del lliurament i tampoc es determinen ni es concreten les condicions del mateix (interessos, termini de retorn, etc..). Per tant, aquesta sola declaració no ostenta la força necessària com a prova del fet constitutiu de la pretensió de l'agent-reconvencional, per la qual cosa s'escau la confirmació, en aquest extrem, de la sentència d'instància. III.- Quant a les costes processals, esdevé cert que la norma continguda a la Novel·la 82, cap. X exceptua la seva imposició si concorren circumstàncies excepcionals. Però, en el present cas, les circumstàncies excepcionals que addueix la recurrent no existeixen, atès que afirma que cada part ha efectuat les seves al·legacions i les ha acreditat. Però, com es pot observar, la recurrent no acredita les seves al·legacions i per això tant aquesta sentència com la d'instància refusen les seves pretensions. Consegüentment, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs i amb ell la de tot el recurs. La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Bernat contra la sentència, de data 1- 09-2009, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE