SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Garzón va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Farré, en reclamació de les quantitats de: 4.061,30 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat; 80,48 EUR en concepte de diferència entre el calculat per l'empresa i el que realment li corresponia percebre a títol de les vacances; 5,43 EUR nets, en concepte de diferència entre el calculat per l'empresa i el que realment li tocava percebre a títol de nòmina del mes de desembre; amb cotització a la CASS de les referides quantitats. II.- La societat Farré va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que els motius de l'acomiadament són certs i justifiquen el mateix. III.- Per sentència de data 3 de setembre del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant integrament la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Farré a satisfer al Sr. Garzón la quantitat principal de 4.384,87 EUR, més els interessos legals a partir del dia 11 de març del 2009, així com la quantitat de 86,62 EUR bruts, la qual haurà d'ésser objecte de cotització prop de la CASS, de conformitat amb la legislació vigent en la matèria, i millorada amb els interessos legals a comptar del dia 15 de desembre del 2008, i a l'abonament de les costes processals. IV.- Contra aquesta resolució la societat Farré ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta: que l'acomiadament fou efectuat en data 11 de desembre del 2008, i per tant la normativa a aplicar era l'article 72.6 de la Llei sobre el contracte de treball de 12 de juny del 2003; que els 3 motius de l'acomiadament han quedat acreditats; que ens trobem davant un supòsit que tot i reconèixer la sentència, que els fets i les causes denunciades per l'acomiadament han quedat acreditats, en definitiva l'acomiadament es injustificat. II.- El Sr. Garzón va començar a treballar pel compte de la societat Farré, al mes de febrer de 2007. El dia 11 de desembre del 2008, l'empresa va lliurar al treballador una carta comunicant-li el seu acomiadament d'immediat, pels motius següents: haver disminuït voluntàriament el seu rendiment durant la jornada laboral del dia 10 de desembre, mentre es trobava a l'obra de G.S. de SANT PERE DEL TARTER; haver injuriat i faltat al respecte greument a l'empresari i la seva esposa, reiteradament, i haver mancat greument a l'obligació relativa al bon ordre i disciplina de l'empresa, desobeint les directives donades pel patró, en base als apartats 6, 10 i 11 de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball de 12 de juny del 2003. L'empresa va oferir al treballador la quantitat de 783,27 EUR en concepte de liquidació laboral. III.- S'ha prèviament de posar de manifest que el contracte de treball pactat entre les parts, es va formar al mes de febrer del 2007 i es va extingir al mes de desembre del 2008. Per tant, la norma que li es aplicable, és la Llei sobre el contracte de treball del dia 12 de juny del 2003, ja que la nova Llei laboral va entrar en vigor el dia 21 d'abril del 2009 i que aquesta nova norma legislativa no pot regular un contracte que ja fou resolt abans de ser dita llei aplicable. A més a més, la protecció del drets individuals i la llibertat dels ciutadans, exigeix que una norma legislativa no pot haver efectes retroactius, llevat que ho decideixi expressament. IV.- La regularitat formal de la carta d'acomiadament no està discutida per la part agent. Respecte al fons, la mateixa imputa al treballador 3 motius d'acomiadament justificat, més concretament: una disminució voluntària en el rendiment durant el treball; una injúria greu vers l'empresari o encarregat o vers la seva família; un mancament greu a l'obligació relativa al bon ordre de l'empresa, desobeint els directius donats pel patró, supòsits contemplats en l'article 75 apartats 6, 10 i 11 de la Llei sobre el contracte de treball. Pertoca doncs a l'empresari acreditar els motius esmentats. VI.- Respecte a la disminució voluntària en el rendiment durant el treball, resulta del testimoniatge del Sr. Mercader, que el dia 10 de desembre del 2008 el Sr. Garzón es trobava a l'XXXX, i durant tot el dia no va treballar, donant tombs per l'obra i parlant amb altres persones. Encara que no sigui una disminució voluntària en el rendiment durant el treball al sentit de l'article 72.6 de la Llei laboral que exigeix una disminució del rendiment en funció del pactat, i al llarg del temps, aquest comportament del treballador correspon al menys a un mancament greu a les obligacions relatives al bon ordre, disciplina de l'empresa i a l'execució del contracte. Si s'afegeix que també queda acreditat per les declaracions dels Srs. Zapata i Mercader que el Sr. Garzón no feia mai el que se li deia, fent cas omís als ordres rebuts, essent irrespectuós en certes ocasions amb els seus superiors, si que queda provat que el treballador va mancar greument el dia 10 de desembre del 2008, i de manera més lleu, però reiterada, a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa i a l'execució del contracte de treball, justificant el seu acomiadament sense preavís ni obligació d'indemnitzar-lo. En conseqüència, i sense que hi hagi menester examinar el motiu d'acomiadament relatiu a l'injúria greu vers l'empresari o encarregat, s'ha de considerar l'acomiadament del Sr. Garzón justificat i desestimar el mateix de la seva demanda d'indemnització per acomiadament injustificat. VII.- Pel que fa a les pretensions del Sr. Garzón en concepte d'havers laborals, la societat Farré no fa en tràmit d'apel·lació, la més mínima critica de la resolució impugnada, ço que determina la seva confirmació sobre aquest punt del litigi. VIII.- Malgrat l'estimació del recurs, el caràcter laboral del litigi, així com l'estat d'insolvència del sr Garzón imposen de no fer especial condemna de les costes processals de segona instància. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Estimar el recurs de la societat ENTITY_5; Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 3 de setembre del 2009 en el sentit de condemnar a la societat Farré a satisfer al Sr. Garzón la quantitat de 86,62 EUR bruts, la qual haurà d'ésser objecte de cotització prop de la CASS, de conformitat amb la legislació vigent en la matèria, i millorada amb els interessos legals a comptar del dia 15 de desembre del 2008, i a l'abonament de les costes processals. Sense fer especial imposició de les costes processals de segona instancia. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE