STSJAD ANDORRA, a 25 de febrer del 2010 - ROJ: STSJAD 56/2010
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé25 février 2010
Numéro110/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# TSJA, Sala Civil, 25 février 2010, n° TSJC-0110/09 (ROJ STSJAD 56/2010 ; ECLI:AD:TSJADAD:2010:56)
> Décision commentée : TSJA, Sala Civil, 25 février 2010, n° TSJC-0110/09 (ROJ STSJAD 56/2010 ; ECLI:AD:TSJADAD:2010:56) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par acte du 23 février 2007, les Srs Montenegro, Ferreras, Manzano et Ricart i Ricart, légataires, ont assigné Mme Serra, cohéritière grevée, en revendication de legs. Ils sollicitaient l'exécution des legs institués par le testament de la défunte Escudero, en date du 4 septembre 1997, formalisé par acte authentique.
Mme Serra a conclu au rejet de la demande sur le fond et, à titre préalable, a soulevé une exception de litisconsortium passif nécessaire. Le Tribunal des Batlles, par jugement du 27 mars 2009, a partiellement fait droit à la demande. Il a condamné la défenderesse à délivrer plusieurs biens immobiliers (appartements, étages, combles, un chalet situé à Escaldes-Engordany) et des objets mobiliers désignés par le testament, ainsi qu'à verser les loyers produits depuis le 1er janvier 2005, assortis d'intérêts légaux. Les dépens ont été mis à sa charge.
Les deux parties ont interjeté appel. La défenderesse soutient, en substance, qu'elle n'a pas la possession des biens légués, qu'elle ne peut donc les délivrer, et qu'il convient de déduire de la condamnation aux fruits les dépenses nécessaires à leur obtention. Les demandeurs sollicitent, pour leur part, la condamnation aux fruits qui auraient pu être perçus, et non aux seuls fruits effectivement perçus. Par ordonnance du 22 décembre 2009, la Sala a rejeté la demande de preuve en appel formée
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 25 de febrer del 2010 - ROJ: STSJAD 56/2010
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
TSJA, Sala Civil, 25 février 2010, n° TSJC-0110/09 (ROJ STSJAD 56/2010 ; ECLI:AD:TSJADAD:2010:56)
Reproduction verbatim
Décision commentée : TSJA, Sala Civil, 25 février 2010, n° TSJC-0110/09 (ROJ STSJAD 56/2010 ; ECLI:AD:TSJADAD:2010:56) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par acte du 23 février 2007, les Srs Montenegro, Ferreras, Manzano et Ricart i Ricart, légataires, ont assigné Mme Serra, cohéritière grevée, en revendication de legs. Ils sollicitaient l'exécution des legs institués par le testament de la défunte Escudero, en date du 4 septembre 1997, formalisé par acte authentique.
Mme Serra a conclu au rejet de la demande sur le fond et, à titre préalable, a soulevé une exception de litisconsortium passif nécessaire. Le Tribunal des Batlles, par jugement du 27 mars 2009, a partiellement fait droit à la demande. Il a condamné la défenderesse à délivrer plusieurs biens immobiliers (appartements, étages, combles, un chalet situé à Escaldes-Engordany) et des objets mobiliers désignés par le testament, ainsi qu'à verser les loyers produits depuis le 1er janvier 2005, assortis d'intérêts légaux. Les dépens ont été mis à sa charge.
Les deux parties ont interjeté appel. La défenderesse soutient, en substance, qu'elle n'a pas la possession des biens légués, qu'elle ne peut donc les délivrer, et qu'il convient de déduire de la condamnation aux fruits les dépenses nécessaires à leur obtention. Les demandeurs sollicitent, pour leur part, la condamnation aux fruits qui auraient pu être perçus, et non aux seuls fruits effectivement perçus. Par ordonnance du 22 décembre 2009, la Sala a rejeté la demande de preuve en appel formée
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer del 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 25 de febrer del 2010 - ROJ: STSJAD 56/2010 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- La representació processal dels Srs. Montenegro, Ferreras, Manzano i Ricart van interposar demanda, de data 23-2-2007, envers la Sra. Serra. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 25 février 2010 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-0110/09
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer del 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal dels Srs. Montenegro, Ferreras, Manzano i Ricart van interposar demanda, de data 23-2-2007, envers la Sra. Serra.
La representació processal de la defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 16-03-2007, i després d'articular excepció de litisconsorci passiu necessari, va sol·licitar, quant al fons, la desestimació de la demanda i la imposició a l'agent de les costes processals.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 27-03-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que hem d'estimar i estimem en part la demanda en reivindicació de llegats promoguda en data 23.II.07 per la Sra. Procuradora dels Tribunals andorrans, N'E.C.C., actuant en nom i representació dels Srs. Montenegro, Ferreras, Manzano i Ricart i Ricart -aquesta darrera representada legalment per la seva mare- contra la Sra. Serra, condemnant aquesta darrera al pagar els llegats ordenats per la difunta Escudero (a.c.s.) en son testament de data 4.IX.1997, formalitzant-ho mitjançant escriptura pública, i en els següents termes:
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 110/09 — Décision commentée
1.- lliurant a la Sra. Ricart el pis primer de l'edifici del XXXX, i pagant-li la quantitat corresponent als lloguers produïts per aquest des de l'1.I.05 i fins a la data de l'execució, augmentada amb els interessos legals comptadors per mensualitats vençudes; així com els objectes personals designats a la clàusula dissetena del testament de 4.IX.97;
2.- lliurant a la Sra. Manzano la planta segona de l'edifici del XXXX amb dret de pas i d'utilització d'ascensor per l'edifici del número YY del mateix carrer, i pagant-li la quantitat corresponent als lloguers produïts per aquest des de l'1.I.05 i fins a la data de l'execució augmentada amb els interessos legals comptadors per mensualitats vençudes; així com les joies, mobles i objectes personals designats a la clàusula setzena del testament de 4.IX.97; 3.- lliurant al Sr. Ferreras la planta tercera de l'edifici del XXXX amb dret de pas i d'utilització d'ascensor per l'edifici del número YY del mateix carrer; així com els plats d'estany designats a la clàusula tretzena del testament de 4.IX.97;
4.- lliurant a la Sra. Montenegro la planta quarta de l'edifici del XXXX amb dret de pas i d'utilització d'ascensor per l'edifici del número YY del mateix carrer, i pagant-li la quantitat corresponent als lloguers produïts per aquest des de l' l'1.I.05 i fins a la data de l'execució augmentada amb els interessos legals comptadors per mensualitats vençudes; així com les joies, mobles i objectes personals designats a la clàusula quinzena del testament de 4.IX.97;
5.- lliurant a la Sra. Ricart les golfes de l'edifici del XXXX amb dret de pas i d'utilització d'ascensor per l'edifici del número YY del mateix carrer, així com les joies i objectes personals designats a la clàusula setzena del testament de 4.IX.97;
6.- lliurant als Srs. Ricart, Ferreras, Montenegro i Manzano al solar i l'edifici dit xalet gran radicat al núm. ZZ del Carrer Santa Anna d'Escaldes-Engordany;
I imposem les costes processals causades, amb inclusió dels honoraris d'assistència lletrada, procuradoria i perits judicials, a la Sra. Serra.".
III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la resolució d'instància. Així, en dates 22 i 23 de juny de 2009, les parts agent i defenent respectivament, van presentar llurs escrits de conclusions, segons els quals i pels motius continguts en els mateixos, demanen que es procedeixi a la revocació de la sentència. Tanmateix, consten a les actuacions els escrits de contesta a les conclusions de les parts agent i defenent, de dates 10 i 14 de juliol de 2009 respectivament, en virtut dels quals demanen la desestimació dels recursos interposats de contrari.
IV.- Aquesta Sala va dictar Aute, referent a la petició de prova en aquesta alçada, en data 22-12-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX DESESTIMAR la petició de prova en segona instància sol·licitada per la representació processal de la Sra. Serra.. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada".
FONAMENTS DE DRET
I.- Procedeix diferenciar els diferents recursos que s'han interposat contra la resolució d'instància. Així, la part defenent justifica el seu recurs en els següents motius o greuges. Considera, en primer terme, que la desestimació de l'excepció de manca de legitimació passiva esdevé inadequada. Entén que com que es tracta d'una situació de pluralitat subjectiva de cohereus, cal reivindicar front a les dues cohereves i, per tant, al no haver-ho fet l'excepció ha de ser acollida. Per combatre l'afirmació del jutge a quo, sustenta que els béns objecte de llegat no són indivisibles, com succeeix amb les rendes i interessos, a la vegada que, en relació als immobles, s'està tramitant un judici de divisió en règim de propietat horitzontal. Afegeix que no es pot confondre la indivisibilitat de determinats drets reals, com la servitud, amb el caire indivisible de l'obligació de lliurament. De forma subsidiària, i pel cas que s'entengués que l'obligació de lliurament és indivisible, segons el dret romà, i que pot ésser exigida a qualsevol dels cohereus, caldrà reconèixer que el cohereu demandat té la possibilitat d'exigir que l'altre cohereu formi part com a defenent.
Aquest primer motiu o greuge no pot ésser acollit. En efecte, a les actuacions resten acreditats dos extrems: un, que la Sra. Andrade ha manifestat en reiterades ocasions la seva voluntat, com a cohereva, de procedir al lliurament dels llegats a favor dels legataris i dues, que s'ha de posar de manifest que si es posa en relació l'objecte dels llegats amb l'obligació de lliurar-los s'ha de convenir pel caire indivisible de la prestació de lliurament. I arribats a aquest extrem, segons s'extreu del Digest 30,1,8,1 i de les opinions de B. i . i de I., el supòsit en el qual diferents cohereus es veuen obligats al lliurament d'una prestació indivisible, procedeix atribuir-los el mateix tractament que a la solidaritat passiva, de forma que el creditor/s pot adreçar-se contra qualsevol d'ells o contra tots ells conjuntament en funció de l'existència del ius variandi que se li atribueix. Nogensmenys, com que el tracte que se li proporciona a una relació obligatòria indivisible, en funció del seu objecte, és el de la solidaritat passiva, se li confereix, a l'igual que en els supòsits de relació solidària, la possibilitat de reequilibrar-se econòmicament, podent-se dirigir contra els altres cohereus obligats al pagament i, a més, una particularitat pròpia de les relacions indivisibles amb pluralitat de subjectes, com és l'anomenada crida en causa. Així, l'existència de la crida en causa es justifica per concedir al demandat la possibilitat de cridar als altres cohereus, de forma que puguin manifestar el seu parer sobre la pretensió instada en la seva contra. Però cal recordar que en el present litigi el que articula la defenent no és una crida en causa, sinó una excepció de manca de legitimació passiva i de litisconsorci passiu necessari. I com es de veure cap d'aquestes dues poden ésser ateses en aquesta alçada.
II.- El segon motiu o greuge que articula la defenent contra la sentència d'instància rau en que no es comparteix el criteri de la sentència conforme al qual el pagament dels llegats es pot efectuar amb independència de la situació possessòria dels béns. Així, argumenta que no té la possessió dels béns objecte de llegat i que s'oposarà al fet que en tràmit d'execució de sentència es pugui subsanar aquest dèficit. En primer terme, s'ha de posar de manifest que en el cas que ens ocupa es tracta de llegats per vindicationem, de manera que el domini o la propietat dels béns i drets s'ha adquirit des de la mort del causant. Baldament, pel que fa a la possessió, excepte que estigui autoritzat a prendre possessió pel testador de l'objecte del llegat, esdevé necessari que li lliuri la part gravada, en aquest cas, el cohereu demandat. I, per tant, des d'aquesta òptica, correspon a la part gravada procedir al lliurament dels llegats, consistent en la possessió dels mateixos, ja sigui la possessió mediata o immediata, tota vegada que el domini ja pertany als legataris des de l'obertura successòria. I, en segon terme, perquè, com assenyala la part recorreguda, esdevé contradictori argumentar que no es poden lliurar els llegats perquè no es disposa de la possessió (essent càrrega del gravat assolir-la per tal de fer el lliurament) amb la reclamació de les despeses necessàries per a la conservació de la cosa.
III.- El tercer greuge o motiu estriba en la reclamació de la compensació de les despeses necessàries per a l'obtenció dels fruits. Així, indica que no és cert que la present al·legació no aparegui fins l'escrit de conclusions, ni tampoc que calgui efectuar una demanda reconvencional per a la compensació de les despeses necessàries per a l'obtenció dels fruits.
El que indica la resolució d'instància és que la defenent no ha promogut demanda reconvencional o excepció de compensació per tal de al·legar la possibilitat de detraure dels fruits a percebre les despeses necessàries per tal d'obtenir-los. Si s'analitza l'escrit de contesta a la demanda es pot observar com no s'ha plantejat demanda reconvencional, però aquest no s'escau quan no es reclama una suma que es deu, sinó que quan s'al·lega l'existència de compensació; és a dir, l'existència d'un dret de crèdit a favor del deutor, es pot articular via excepció. Des d'aquesta línia d'idees, s'ha d'indicar que l'oposició al pagament dels fruits sense que es procedeixi a descomptar l'import de les despeses necessàries, s'ha d'entendre com l'articulació d'una excepció de compensació per la part defenent i aquesta esdevé, perfectament, possible, tota vegada que la compensació judicial, que requereix l'existència dels crèdits recíprocs i exigibles, sense que calgui que siguin líquids, atès que la liquidació es produeix amb la resolució judicial o en fase d'execució de sentència, els extingeix en la mesura concurrent, com declara aquesta Sala en sentència de 18 de juny de 2008. Evidentment, les despeses necessàries per a l'obtenció dels fruits (cfr. D. 24,3,7) no podran ultrapassar, atès que no s'ha formulat reconvenció, en cap cas la quantitat reclamada.
La segona qüestió que al respecte de les despeses necessàries s'escau examinar és si procedeix el seu reconeixement. En aquest sentit, caldrà analitzar les al·legacions i la prova practicada per a determinar si s'ha acreditat el seu import o, com a mínim, han restat establertes les bases o criteris per a poder diferir la seva quantificació a la fase d'execució de sentència.
Així mateix, correspon estudiar junt amb aquest motiu, el recurs interposat per la part agent, atès que el mateix es destina a impugnar la condemna a l'abonament dels fruits efectuada per la sentència. En efecte, considera la part agent, i alhora recurrent, que s'hauria d'haver donat lloc als fruits que es podien haver percebut, segons el dret aplicable, i que aquesta esdevé també la sanció pel posseïdor de mala fe.
Quant a les despeses necessàries per a l'obtenció dels fruits, aquestes han de ser deduïdes, tota vegada que les mateixes esdevenen precises per a l'existència dels fruits. Des d'aquesta òptica d'idees, per despeses necessàries s'han d'entendre aquelles relatives a la conservació, manteniment i gestió dels béns immobles llegats. Consegüentment, segons la pericial econòmica que es troba als folis 719 a 733 s'ha de diferir a la fase d'execució de sentència, la quantificació de les despeses necessàries dels diferents pisos objectes de llegat en relació als fruits obtinguts pels mateixos, de manera que, acollint aquest motiu de recurs, es detraguin dels fruits les impenses necessàries per a haver generat els fruits que els béns objecte de llegat van produir des de la mort del causant i fins al seu lliurament.
Pel que es refereix al recurs de la part agent relatiu a la petició dels fruits que s'haguessin pogut percebre i no solament dels fruits percebuts, s'ha de posar en relleu el que segueix. La part agent i recurrent sol·licita les quantitats de 60.205,32 euros, pel que afecta al possible lloguer del xalet gran i del soterrani i a 12.600 euros, en relació al possible lloguer de l'apartament del Sr. Ferreras.. Però aquestes pretensions no poden ésser acollides. En efecte, els fruits que s'haguessin pogut percebre s'han de posar en connexió amb l'estat en el qual es trobaven els béns objecte de llegat en el moment de l'obertura successòria i en consonància amb el comportament de l'hereu en relació a l'administració dels mateixos. Per tant, com posa de manifest la sentència de primera instància i la pericial que es troba als folis 761, 764 i 767, els immobles no es trobaven en condicions de ser ocupats per a obtenir els lloguers que es sol·liciten com a possible fruits percebuts, ja fos pel seu estat ruïnós o perquè requerien d'obres per a la seva adequació. Per tant, s'ha de confirmar aquest extrem de la sentència d'instància i desestimar el recurs de la part agent.
IV.- L'estimació d'un dels motius del recurs de la part defenent justifica la no imposició de les costes processals a la part defenent recurrent. En canvi, la desestimació del recurs de la part agent, si bé hauria de justificar la imposició de les costes processals, la seva articulació condicionada al recurs de la part contrària, la necessitat d'impetrar l'auxili judicial per a l'obtenció de les seves legítimes pretensions, fa que aquesta Sala consideri que concorrin circumstàncies excepcionals per a no imposar les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Serra i DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Montenegro, Ferreras, Manzano i Ricart i Ricart contra la sentència, de data 27-03-2009, per l'Hble. Tribunal de Batlles, s'escau revocar exclusivament la seva part decisòria en el sentit d'incloure en els punts 1, 2 i 4 del decidim l'obligació, a determinar en fase d'execució, de detraure les despeses necessàries per a l'obtenció dels fruits dels referits béns immobles, i amb el manteniment dels demés pronunciaments efectuats. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.