SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer del 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal dels Srs. Montenegro, Ferreras, Manzano i Ricart van interposar demanda, de data 23-2-2007, envers la Sra. Serra. La representació processal de la defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 16-03-2007, i després d'articular excepció de litisconsorci passiu necessari, va sol·licitar, quant al fons, la desestimació de la demanda i la imposició a l'agent de les costes processals. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 27-03-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que hem d'estimar i estimem en part la demanda en reivindicació de llegats promoguda en data 23.II.07 per la Sra. Procuradora dels Tribunals andorrans, N'E.C.C., actuant en nom i representació dels Srs. Montenegro, Ferreras, Manzano i Ricart i Ricart -aquesta darrera representada legalment per la seva mare- contra la Sra. Serra, condemnant aquesta darrera al pagar els llegats ordenats per la difunta Escudero (a.c.s.) en son testament de data 4.IX.1997, formalitzant-ho mitjançant escriptura pública, i en els següents termes: 1.- lliurant a la Sra. Ricart el pis primer de l'edifici del XXXX, i pagant-li la quantitat corresponent als lloguers produïts per aquest des de l'1.I.05 i fins a la data de l'execució, augmentada amb els interessos legals comptadors per mensualitats vençudes; així com els objectes personals designats a la clàusula dissetena del testament de 4.IX.97; 2.- lliurant a la Sra. Manzano la planta segona de l'edifici del XXXX amb dret de pas i d'utilització d'ascensor per l'edifici del número YY del mateix carrer, i pagant-li la quantitat corresponent als lloguers produïts per aquest des de l'1.I.05 i fins a la data de l'execució augmentada amb els interessos legals comptadors per mensualitats vençudes; així com les joies, mobles i objectes personals designats a la clàusula setzena del testament de 4.IX.97; 3.- lliurant al Sr. Ferreras la planta tercera de l'edifici del XXXX amb dret de pas i d'utilització d'ascensor per l'edifici del número YY del mateix carrer; així com els plats d'estany designats a la clàusula tretzena del testament de 4.IX.97; 4.- lliurant a la Sra. Montenegro la planta quarta de l'edifici del XXXX amb dret de pas i d'utilització d'ascensor per l'edifici del número YY del mateix carrer, i pagant-li la quantitat corresponent als lloguers produïts per aquest des de l' l'1.I.05 i fins a la data de l'execució augmentada amb els interessos legals comptadors per mensualitats vençudes; així com les joies, mobles i objectes personals designats a la clàusula quinzena del testament de 4.IX.97; 5.- lliurant a la Sra. Ricart les golfes de l'edifici del XXXX amb dret de pas i d'utilització d'ascensor per l'edifici del número YY del mateix carrer, així com les joies i objectes personals designats a la clàusula setzena del testament de 4.IX.97; 6.- lliurant als Srs. Ricart, Ferreras, Montenegro i Manzano al solar i l'edifici dit xalet gran radicat al núm. ZZ del Carrer Santa Anna d'Escaldes-Engordany; I imposem les costes processals causades, amb inclusió dels honoraris d'assistència lletrada, procuradoria i perits judicials, a la Sra. Serra.". III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la resolució d'instància. Així, en dates 22 i 23 de juny de 2009, les parts agent i defenent respectivament, van presentar llurs escrits de conclusions, segons els quals i pels motius continguts en els mateixos, demanen que es procedeixi a la revocació de la sentència. Tanmateix, consten a les actuacions els escrits de contesta a les conclusions de les parts agent i defenent, de dates 10 i 14 de juliol de 2009 respectivament, en virtut dels quals demanen la desestimació dels recursos interposats de contrari. IV.- Aquesta Sala va dictar Aute, referent a la petició de prova en aquesta alçada, en data 22-12-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX DESESTIMAR la petició de prova en segona instància sol·licitada per la representació processal de la Sra. Serra.. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada". FONAMENTS DE DRET I.- Procedeix diferenciar els diferents recursos que s'han interposat contra la resolució d'instància. Així, la part defenent justifica el seu recurs en els següents motius o greuges. Considera, en primer terme, que la desestimació de l'excepció de manca de legitimació passiva esdevé inadequada. Entén que com que es tracta d'una situació de pluralitat subjectiva de cohereus, cal reivindicar front a les dues cohereves i, per tant, al no haver-ho fet l'excepció ha de ser acollida. Per combatre l'afirmació del jutge a quo, sustenta que els béns objecte de llegat no són indivisibles, com succeeix amb les rendes i interessos, a la vegada que, en relació als immobles, s'està tramitant un judici de divisió en règim de propietat horitzontal. Afegeix que no es pot confondre la indivisibilitat de determinats drets reals, com la servitud, amb el caire indivisible de l'obligació de lliurament. De forma subsidiària, i pel cas que s'entengués que l'obligació de lliurament és indivisible, segons el dret romà, i que pot ésser exigida a qualsevol dels cohereus, caldrà reconèixer que el cohereu demandat té la possibilitat d'exigir que l'altre cohereu formi part com a defenent. Aquest primer motiu o greuge no pot ésser acollit. En efecte, a les actuacions resten acreditats dos extrems: un, que la Sra. Andrade ha manifestat en reiterades ocasions la seva voluntat, com a cohereva, de procedir al lliurament dels llegats a favor dels legataris i dues, que s'ha de posar de manifest que si es posa en relació l'objecte dels llegats amb l'obligació de lliurar-los s'ha de convenir pel caire indivisible de la prestació de lliurament. I arribats a aquest extrem, segons s'extreu del Digest 30,1,8,1 i de les opinions de B. i . i de I., el supòsit en el qual diferents cohereus es veuen obligats al lliurament d'una prestació indivisible, procedeix atribuir-los el mateix tractament que a la solidaritat passiva, de forma que el creditor/s pot adreçar-se contra qualsevol d'ells o contra tots ells conjuntament en funció de l'existència del ius variandi que se li atribueix. Nogensmenys, com que el tracte que se li proporciona a una relació obligatòria indivisible, en funció del seu objecte, és el de la solidaritat passiva, se li confereix, a l'igual que en els supòsits de relació solidària, la possibilitat de reequilibrar-se econòmicament, podent-se dirigir contra els altres cohereus obligats al pagament i, a més, una particularitat pròpia de les relacions indivisibles amb pluralitat de subjectes, com és l'anomenada crida en causa. Així, l'existència de la crida en causa es justifica per concedir al demandat la possibilitat de cridar als altres cohereus, de forma que puguin manifestar el seu parer sobre la pretensió instada en la seva contra. Però cal recordar que en el present litigi el que articula la defenent no és una crida en causa, sinó una excepció de manca de legitimació passiva i de litisconsorci passiu necessari. I com es de veure cap d'aquestes dues poden ésser ateses en aquesta alçada. II.- El segon motiu o greuge que articula la defenent contra la sentència d'instància rau en que no es comparteix el criteri de la sentència conforme al qual el pagament dels llegats es pot efectuar amb independència de la situació possessòria dels béns. Així, argumenta que no té la possessió dels béns objecte de llegat i que s'oposarà al fet que en tràmit d'execució de sentència es pugui subsanar aquest dèficit. En primer terme, s'ha de posar de manifest que en el cas que ens ocupa es tracta de llegats per vindicationem, de manera que el domini o la propietat dels béns i drets s'ha adquirit des de la mort del causant. Baldament, pel que fa a la possessió, excepte que estigui autoritzat a prendre possessió pel testador de l'objecte del llegat, esdevé necessari que li lliuri la part gravada, en aquest cas, el cohereu demandat. I, per tant, des d'aquesta òptica, correspon a la part gravada procedir al lliurament dels llegats, consistent en la possessió dels mateixos, ja sigui la possessió mediata o immediata, tota vegada que el domini ja pertany als legataris des de l'obertura successòria. I, en segon terme, perquè, com assenyala la part recorreguda, esdevé contradictori argumentar que no es poden lliurar els llegats perquè no es disposa de la possessió (essent càrrega del gravat assolir-la per tal de fer el lliurament) amb la reclamació de les despeses necessàries per a la conservació de la cosa. III.- El tercer greuge o motiu estriba en la reclamació de la compensació de les despeses necessàries per a l'obtenció dels fruits. Així, indica que no és cert que la present al·legació no aparegui fins l'escrit de conclusions, ni tampoc que calgui efectuar una demanda reconvencional per a la compensació de les despeses necessàries per a l'obtenció dels fruits. El que indica la resolució d'instància és que la defenent no ha promogut demanda reconvencional o excepció de compensació per tal de al·legar la possibilitat de detraure dels fruits a percebre les despeses necessàries per tal d'obtenir-los. Si s'analitza l'escrit de contesta a la demanda es pot observar com no s'ha plantejat demanda reconvencional, però aquest no s'escau quan no es reclama una suma que es deu, sinó que quan s'al·lega l'existència de compensació; és a dir, l'existència d'un dret de crèdit a favor del deutor, es pot articular via excepció. Des d'aquesta línia d'idees, s'ha d'indicar que l'oposició al pagament dels fruits sense que es procedeixi a descomptar l'import de les despeses necessàries, s'ha d'entendre com l'articulació d'una excepció de compensació per la part defenent i aquesta esdevé, perfectament, possible, tota vegada que la compensació judicial, que requereix l'existència dels crèdits recíprocs i exigibles, sense que calgui que siguin líquids, atès que la liquidació es produeix amb la resolució judicial o en fase d'execució de sentència, els extingeix en la mesura concurrent, com declara aquesta Sala en sentència de 18 de juny de 2008. Evidentment, les despeses necessàries per a l'obtenció dels fruits (cfr. D. 24,3,7) no podran ultrapassar, atès que no s'ha formulat reconvenció, en cap cas la quantitat reclamada. La segona qüestió que al respecte de les despeses necessàries s'escau examinar és si procedeix el seu reconeixement. En aquest sentit, caldrà analitzar les al·legacions i la prova practicada per a determinar si s'ha acreditat el seu import o, com a mínim, han restat establertes les bases o criteris per a poder diferir la seva quantificació a la fase d'execució de sentència. Així mateix, correspon estudiar junt amb aquest motiu, el recurs interposat per la part agent, atès que el mateix es destina a impugnar la condemna a l'abonament dels fruits efectuada per la sentència. En efecte, considera la part agent, i alhora recurrent, que s'hauria d'haver donat lloc als fruits que es podien haver percebut, segons el dret aplicable, i que aquesta esdevé també la sanció pel posseïdor de mala fe. Quant a les despeses necessàries per a l'obtenció dels fruits, aquestes han de ser deduïdes, tota vegada que les mateixes esdevenen precises per a l'existència dels fruits. Des d'aquesta òptica d'idees, per despeses necessàries s'han d'entendre aquelles relatives a la conservació, manteniment i gestió dels béns immobles llegats. Consegüentment, segons la pericial econòmica que es troba als folis 719 a 733 s'ha de diferir a la fase d'execució de sentència, la quantificació de les despeses necessàries dels diferents pisos objectes de llegat en relació als fruits obtinguts pels mateixos, de manera que, acollint aquest motiu de recurs, es detraguin dels fruits les impenses necessàries per a haver generat els fruits que els béns objecte de llegat van produir des de la mort del causant i fins al seu lliurament. Pel que es refereix al recurs de la part agent relatiu a la petició dels fruits que s'haguessin pogut percebre i no solament dels fruits percebuts, s'ha de posar en relleu el que segueix. La part agent i recurrent sol·licita les quantitats de 60.205,32 euros, pel que afecta al possible lloguer del xalet gran i del soterrani i a 12.600 euros, en relació al possible lloguer de l'apartament del Sr. Ferreras.. Però aquestes pretensions no poden ésser acollides. En efecte, els fruits que s'haguessin pogut percebre s'han de posar en connexió amb l'estat en el qual es trobaven els béns objecte de llegat en el moment de l'obertura successòria i en consonància amb el comportament de l'hereu en relació a l'administració dels mateixos. Per tant, com posa de manifest la sentència de primera instància i la pericial que es troba als folis 761, 764 i 767, els immobles no es trobaven en condicions de ser ocupats per a obtenir els lloguers que es sol·liciten com a possible fruits percebuts, ja fos pel seu estat ruïnós o perquè requerien d'obres per a la seva adequació. Per tant, s'ha de confirmar aquest extrem de la sentència d'instància i desestimar el recurs de la part agent. IV.- L'estimació d'un dels motius del recurs de la part defenent justifica la no imposició de les costes processals a la part defenent recurrent. En canvi, la desestimació del recurs de la part agent, si bé hauria de justificar la imposició de les costes processals, la seva articulació condicionada al recurs de la part contrària, la necessitat d'impetrar l'auxili judicial per a l'obtenció de les seves legítimes pretensions, fa que aquesta Sala consideri que concorrin circumstàncies excepcionals per a no imposar les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Serra i DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Montenegro, Ferreras, Manzano i Ricart i Ricart contra la sentència, de data 27-03-2009, per l'Hble. Tribunal de Batlles, s'escau revocar exclusivament la seva part decisòria en el sentit d'incloure en els punts 1, 2 i 4 del decidim l'obligació, a determinar en fase d'execució, de detraure les despeses necessàries per a l'obtenció dels fruits dels referits béns immobles, i amb el manteniment dels demés pronunciaments efectuats. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE