SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, al 15 d'abril del 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Vall va formular demanda de mesures paterno-filials en data 29 de gener del 2009 manifestant que havia mantingut una relació de parella amb el Sr. Palau i que tenien una filla en comú, que el citat senyor no complia amb els pactes continguts al conveni regulador signat per ells en data 23 d'octubre del 2007 especialment pel que fa al pagament de les despeses extraordinàries de la nena. Per aquesta raó, sol·licitava que es dictés Sentència acordant que la pàtria potestat de la menor havia de ser exercida conjuntament pels seus progenitors, la seva guarda i custòdia se li havia de confiar a ella, establint un règim de visites a favor del Sr. Palau i fixant una pensió d'aliments a càrrec seu i en favor de la nena de 360,61 euros mensuals, més la meitat de les seves despeses extraordinàries. II.- En data 26 de febrer del 2009 el Sr. Palau va contestar a la demanda afirmant haver satisfet puntualment la pensió de 150 euros en favor de la seva filla fixada en el conveni regulador subscrit pels litigants, mentre que no havia tingut mai coneixement de l'existència de despeses extraordinàries de la menor i manifestant que la seva situació econòmica era precària i que tenia dues filles més a les què feia arribar una pensió de 300 euros mensuals per les dues. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 15 d'octubre del 2009 estimant substancialment la demanda de mesures paterno-filials promoguda per la Sra. Vall, declarant que la pàtria potestat sobre la menor Cañete era compartida pels seus progenitors, atribuint la seva guarda i custòdia a la Sra. Vall, fixant un règim de visites a favor del Sr. Palau i condemnant a aquest a pagar l'import mensual de 330 euros en concepte de pensió d'aliments a favor de la seva filla, quantitat que s'incrementaria cada mes de gener segons la variació de l'IPC i que s'abonaria per endavant dins els cinc primers dies de cada mes a la Sra. Vall, sufragant els dos progenitors per meitat les despeses extraordinàries de la menor. IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Palau i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de fixar una pensió d'aliments a càrrec seu i en favor de la seva filla de 150 euros mensuals o, subsidiàriament, d'un import de 260 euros mensuals. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- La jurisprudència dels Tribunals andorrans ha destacat reiteradament que la pensió d'aliments a favor dels fills menors s'ha de fixar atenent a tres paràmetres: els ingressos d'aquell progenitor que l'ha de prestar, els d'aquell altre que en té la guarda i custòdia i les necessitats del menor. La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 15 d'octubre del 2009 condemna al Sr. Palau a pagar una pensió d'aliments de 330 euros mensuals en favor de la seva filla menor Cañete, decisió contra la qual s'alça el citat senyor argumentant que els seus ingressos no arriben als 1.585 euros com afirma la Sentència recorreguda, ja que ell cobra 1.470 euros de mitjana i no té paga doble per Nadal, sinó en tot cas un complement per les hores extraordinàries que efectua en aquelles dates, com es dedueix de l'extracte del seu compte bancari. Pel que fa a les seves despeses, manifesta que si pagués la pensió que fixa la Sentència d'instància aquestes sumarien l'import de 1.533,31 euros, raó per la qual és evident que no la pot assumir, admetent pagar 150 euros mensuals tal com es va pactar al conveni subscrit entre els litigants el dia 23 d'octubre del 2007 o, subsidiàriament, 260 euros mensuals. Pel contrari, afirma que els ingressos que percep la mare de la nena, la Sra. Vall, són superiors als que aquesta resolució manifesta, mentre que les necessitats de la menor no han augmentat des del moment en què les parts de comú acord van signar el conveni esmentat. II.- Per tal de donar resposta als arguments de la part recurrent cal posar de relleu que és cert que de l'extracte del seu compte bancari es dedueix que les sumes que el Sr. Palau cobra mensualment suposen un import mitjà de 1.470 euros mensuals (folis 37 a 40) i que de l'extracte de punts de la CASS es dedueix que per Nadal no cobra una paga doble sinó quantitats variables, no obstant el que no es pot admetre és el càlcul que fa el Sr. Palau de les seves despeses. En efecte, afirma el citat senyor que paga 300 euros cada mes per les altres dues filles que té a Colòmbia, no obstant, a l'Aute de 9 de febrer del 2009 en què se'l declarava en situació de pobresa es posa de relleu que el citat senyor va manifestar que cada mes enviava 300 euros al seu país dels quals 150 eren en concepte de manutenció dels seus pares i 150 per la de les dues filles que residien allí (foli 42), circumstància que referma en el seu recurs quan afirma que ni els seus pares, ni els seus germans tenen prou recursos per sobreviure raó per la qual els ha d'ajudar també. Per aquesta raó, malgrat la seva germana afirmi que el recurrent envia aquests 300 euros per atendre les necessitats de les seves filles, cal estar a les declaracions del Sr. Palau, tenint en compte a més a més que sols consta a les actuacions la prova d'haver enviat aquesta suma dues vegades (folis 46 i 47). En aquestes circumstàncies cal destacar que els aliments que ha de prestar als seus fills, entre ells la filla que té al Principat, són preferents als que ha de proporcionar als seus pares i germans, raó per la qual cal reduir les despeses que afirma tenir en 150 euros, sumant per tant 1.383 euros, que pot perfectament assumir amb els 1.470 que guanya, tenint en compte a més que l'atenció a les necessitats d'un fill menor és també prioritària davant d'altres despeses no estrictament necessàries del seu progenitor. III.- Pel que fa a la Sra. Orbeida Mora, a l'Aute de data 20 de novembre del 2008 es posa de relleu que ella mateixa reconeix en la seva compareixença que rep 625 euros mensuals cada tres mesos com ajuda del Govern, de tal manera que, en tot cas, al seu salari de 813 euros en situació d'activitat i 609 quan es trobava de baixa mèdica cal afegir-hi 312 euros més per aquest motiu, imports que en cas que no rebés del recurrent la pensió que fixa la Sentència d'instància difícilment li permetrien mantenir a la seva filla. D'altra banda, tampoc s'ha acreditat que convisqui amb una nova parella, ni que tingui habitacions llogades i, en tot cas, una tercera persona no té perquè subvenir a les necessitats d'una menor que no és filla seva i el fet de llogar habitacions del pis a on resideix a tercers, si fos cert, li permetria, en tot cas, a la Sra. Vall obtenir uns ingressos addicionals per tal de proporcionar a la seva filla unes millors condicions de vida, però tampoc excusaria al recurrent de col·laborar a la satisfacció de les necessitats de la menor amb una quantitat que, atès el cost actual de la vida al Principat, s'ha de considerar mínima. IV.- En relació a les necessitats d'un menor, cal posar de relleu que aquestes són creixents a mesura que el nen o la nena es fan més grans i, d'altra banda, el fet que les parts pactessin en un determinat moment una pensió de 150 euros en favor de la seva filla no vincula als Tribunals. V.- Malgrat desestimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta instància atesa la naturalesa del procediment de conformitat amb la disposició que recull el capítol X de la Novel·la 82. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Palau contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 15 d'octubre del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE