SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Peña va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat anònima Barba, en reclamació de la quantitat de 9.304,30 EUR en concepte d'indemnització per resolució del contracte de treball practicada de forma unilateral i injustificada, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i cotització de l'esmentada quantitat prop de la CASS. II.- La societat Barba va plantejar l'excepció peremptòria d'inadequació de procediment, i sobre el fons va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que la Llei sobre el contracte de treball no fa menció alguna ni regula els convenis preparatoris que poden signar l'empresari i el treballador en vista a la formalització futura d'un contracte de treball; i que en el cas que la normativa laboral fos d'aplicació, l'indemnització demanada per l'adversa és excessiva i desproporcionada. III.- Per sentència del dia 10 de novembre del 2009 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va condemnar a la societat anònima Barba a pagar a la Sra. Peña la quantitat de 6.000 EUR juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, fent imposició de les costes processals ocasionades a la part defenent. V.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La Sra. Peña discrepa de la sentència de primera instància en la fixació de la indemnització que li fou atorgada, manifestant: que ha proposat una prova ampla i més que suficient que demostra que fou acomiadada una vegada iniciada la temporada d'esquí i amb les plantilles de monitors ja cobertes per part de les estacions d'esquí i que així mateix resta degudament acreditat que no va treballar en tota la temporada; que cal diferenciar la contractació d'un treballador per una sola temporada de 6 mesos, de la situació que ha viscut aquesta part, que ha estat contractada durant 20 temporades seguides i ininterrompudes per la mateixa estació; que no es tracta d'un contracte de durada determinada habitual, dels que s'estableixen per mesos o anys, sinó que té una especificitat concreta ja que es tracta d'una temporada d'esquí, amb una durada no establerta de forma predeterminada, i en un sector on, de no ésser contractat a principi de temporada, és molt difícil poder treballar en cap altra estació d'esquí; que aquesta especificitat concreta mereix un tracte també específic. II.- La societat Barba fonamenta el seu recurs en la indeguda qualificació del contracte i conseqüentment en la improcedència de la indemnització concedida, exposant: que les manifestacions de l'adversa i les proves sostenen que amb el contracte de data 17 d'octubre del 2008, les parts, com es feia des de 20 anys, només desitjaven quedar recíprocament obligades a la formalització futura d'un contracte laboral per escrit, fixant a més de forma genèrica algunes de les condicions laborals que havien de ser objectes de concreció en el contracte laboral definitiu; que la responsabilitat d'aquesta part s'ha doncs de limitar als danys i perjudicis eventualment causats a l'adversa a resultés de l'incompliment del precontracte; que l'adversa no ha provat la realitat del seu perjudici; que en tots supòsits dita indemnització no podria superar la quantitat de 3.409,44 EUR. III.- En data 17 d'octubre del 2008 la Barba va signar amb la Sra. Peña un contracte, que les parts van denominar precontracte, en el qual van pactar: "1) que Barba se obliga a dar trabajo a la Sra. Peña en calidad de monitor para la temporada invernal 2008-2009, y igualmente el trabajador se obliga a aceptar-lo...; 2) que la contratación de la Sra. Peña queda supeditada al hecho que obtenga la correspondiente autorización de trabajo y residencia del Principado de Andorra que le permita desarrollar las tareas de monitor; 3) que la Sra. Peña percibirá un salario base de conformidad con la categoría salarial establecida por Barba.; 4) que tan pronto como la Sra. Peña obtenga la correspondiente autorización de inmigración para poder trabajar en la empresa para la temporada 2008-2009, ambas partes formalizarán el correspondiente contracto de trabajo en el que se fijaran las condiciones especificas que deberán regir la relación laboral". Pertoca als Tribunals donar als convenis pactats entre les parts, la qualificació jurídica que els hi correspon, independentment de la denominació o qualificació donada per les parts. En el moment on es va signar el conveni d'autes, la relació laboral era regulada per la Llei sobre el contracte de treball de data 12 de juny del 2003, en la qual en cap punt, es fa referència a la possibilitat per les parts d'establir un precontracte de treball. En canvi, la Llei defineix el contracte de treball com aquell pel qual una persona (el treballador) es compromet, verbalment o per escrit, a prestar personalment un servei, intel·lectual o manual, o a realitzar una obra, per compte d'una altra persona (l'empresari) dins el seu àmbit d'organització i direcció mitjançant una remuneració de qualsevol naturalesa, anomenada salari. Si s'aplica aquests criteris al conveni firmat el dia 17 d'octubre del 2008 per les parts, es palès que el mateix compleix amb tots els requisits d'un contracte de treball per contenir en el pacte 1 el compromís de la Sra. Peña de prestar personalment un servei pel compte de Barba durant un temps determinat per la temporada d'hivern 2008-2009, i en el pacte 3 per precisar que en contraprestació del servei prestat la Sra. Peña percebrà un salari determinat. Atès que tant la Sra. Peña, com la societat Barba gaudeixen de manera evident, respectivament de la definició de treballador i d'empresari, tal com aquesta definició està establerta en els articles 8 i 9 de la Llei laboral, força és de constatar que el conveni pactat entre les parts el dia 17 d'octubre del 2008 correspon a un veritable contracte de treball amb la condició suspensiva de l'obtenció per part de la Sra. Peña de l'autorització de treball i residència. Per tant, una vegada obtinguda per la treballadora l'autorització esmentada, -i la Sra. Peña ha provat que dita autorització li fou atorgada el dia 12 de maig de 1999 fins al dia 12 de maig del 2009-, el contracte de treball esdevingué perfecte i executori, sense necessitat de cap altra formalització per un nou escrit. Malgrat la constitució ferma i definitiva de la relació laboral entre les parts mitjançant el contracte del dia 17 d'octubre del 2008, és pacífic que Barba mai va complir la seva obligació contractual de donar feina a la Sra. Peña durant la temporada d'hivern 2008-2009, sinó que per correu electrònic de data 9 de gener del 2009 la societat va notificar a la Sra. Peña que "nuestras vacantes han sido ya cubiertas", ço que s'equiparà a un acomiadament fet en forma indeguda i/o sense motiu justificat, donant dret al treballador a percebre l'indemnització de l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball. IV.- El referit article 76.2 de la Llei laboral estipula que "en els contractes per durada o obra determinada la resolució del contracte per part de l'empresari amb anterioritat al termini fixat, llevat dels casos de comiat procedent, de comiat justificat, de mutu acord de les parts o d'extinció del contracte per cas fortuït o força major, comporta l'obligació d'aquest de satisfer una indemnització pels danys i els perjudicis ocasionats al treballador que es fixada per la jurisdicció competent. En qualsevol cas la indemnització de danys i perjudicis no pot ser inferior ni a la indemnització per comiat injustificat que s'haurà d'haver donat en un contracte per durada indeterminada, ni a l'equivalent a tres mesos de salari per any que resti per transcórrer de la relació pactada". Aquesta normativa és l'única que s'ha d'aplicar al present litigi, perquè encara que la Sra. Peña hagi efectuat unes 20 temporades anteriors al servei de l'empresa, l'article 16 de la Llei sobre el contracte de treball diu expressament que els contractes per temporada s'assimilen als efectes de la present llei, als contractes per durada o obra determinada. En conseqüència, tenint compte d'una temporada d'esquí que dura al Principat, aproximadament, 6 mesos, i d'un salari mitjà mensual que fou de 2.220 EUR els primers mesos de l'any 2008, l'indemnització a la qual té dret, com a mínim la treballadora ascendeix a 3.330 EUR en el cas el més favorable. Nogensmenys, el Tribunal sempre pot incrementar l'import de l'indemnització legal en virtut de les circumstàncies. Encara que el comportament de Barba envers la Sra. Peña hagi estat molt deslleial per haver fet creure a la treballadora que podria tornar a fer de monitora a la estació com els anys precedents, amb la signatura d'un contracte de treball, i una vegada la temporada ja iniciada, haver comunicat a la mateixa que no es podia reincorporar en la plantilla de monitors, no existeix en l'acomiadament de la Sra. Peña cap circumstància extraordinària que justifiqués un augment de l'indemnització legal. Ara bé, en el seu escrit de contesta a la demanda Barba reconeix que en cas que la normativa laboral fos d'aplicació, la indemnització que correspondria a la Sra. Peña seria aproximadament de 6.000 EUR. Per tant, i com ho ha dit de manera molt encertada el primer jutge, els principis dispositiu i de congruència imposen condemnar a la part defenent la quantitat que ella mateix reconeix com ajustada a dret i als fets, i doncs en el present cas, a condemnar a la Barba a abonar a la Sra. Peña l'import de 6.000 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent. VI.- Malgrat la desestimació d'ambdós recursos, la matèria laboral i l'estimació de la majoria de la demanda de la treballadora determina condemnar la Barba a pagar les costes processals de segona instància. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar tant el recurs de la societat anònima Barba, com el recurs de la Sra. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 10 de novembre del 2009, en tots els seus extrems, condemnant a la societat anònima Barba a satisfer les costes judicials de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE