ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem, com a responsables penalment en concepte d'autors i sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a : Elías : pel delicte major de lesions doloses, a la pena d- UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL per la contravenció penal de resistència lleu als agents de l'autoritat, a la pena de SIS CENTS EUROS (600 EUR) DE MULTA. per la contravenció penal de vexacions lleus, a la pena de SIS CENTS EUROS (600 EUR) DE MULTA. de la contravenció penal d'agressió lleu, a la pena de DEU DIES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL. Girona : per un delicte major de lesions doloses, a la pena d- UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL. per la contravenció penal de resistència lleu als agents de l'autoritat, a la pena de SIS CENTS EUROS (600 EUR) DE MULTA. Morell de la contravenció penal d'agressió lleu, a la pena de DEU DIES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL. Que hem d'absoldre i absolem Girona i Morell dels delictes majors de lesions doloses pel que venien acusats. En concepte de responsabilitat civil és condemna solidàriament Elías i Morell , subsidiàriament amb la Sra. Talavera ha indemnitzar Girona en la quantitat de 1.317,62 EUR. Es condemna Girona , subsidiàriament amb la Sra. Talavera , ha indemnitzar a Zurita en la quantitat de 758,63 EUR, havent igualment de dipositar prop del Tribunal la quantitat de 5.828 EUR. Es deixa pel període d'execució de Sentència la determinació dels perjudicis soferts per Zurita arrel de la intervenció definitiva odontològica a la qual haurà de sotmetre's en el termini màxim d'un any a comptar de la fermesa de la present resolució, prèvia pericial mèdica així com la determinació dels honoraris d'advocat i despeses processals derivades de la present causa. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació". II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que, en data 23 de febrer de 2007, vers les 3.25 hores, el processat Elías , nascut el dia 12 de maig del 1961, de nacionalitat argentina i sense antecedents penals, trobant-se als serveis de la discoteca Surf d'Arinsal, quin establiment gerenta, essent la titular administrativa del mateix Talavera i amb pòlissa d'assegurances contractada amb ORG_0, va donar un cop de puny a la cara a Zurita , duent-lo un dels porters del local fins a l'exterior, tornant a entrar Zurita per demanar-li explicacions a Elías , moment en què aquest li digué "hijo de puta", "maricón", "y si eres un maricón nos la puedes chupar a todos" i "te voy a rebajar a tí y a todos los que vengan". Posteriorment, trobant-se Zurita ja a l'exterior del local, el processat Girona , nascut el dia 10 d'abril del 1967, de nacionalitat argentina i sense antecedents penals, treballant com a porter per compte del negoci Surf, li va donar un cop de puny a la boca, marejant-se Zurita i caient a terra. A resultes d'aquesta agressió Zurita va perdre dues peces dentals, presentant també tumefacció al llavi inferior per ferida contusa. Tanmateix, durant la mateixa matinada del dia 23 de febrer de 2007, a l'exterior de la mateixa discoteca Surf, en el marc d'una discussió entre un tercer i Girona , el processat Elías li donà un cop de puny a la cara, per darrera, i en el moment en que Girona intentà fugir del lloc fou agredit per tres persones, entre les quals es trobava el processat Morell , nascut el dia 3 de desembre del 1971, de nacionalitat argentina i sense antecedents penals, treballador del negoci Surf com a porter, que el feu caure a terra i li donà cops de peu i de puny. A conseqüència d'aquestes agressions Girona , en el moment de la seva detenció, forcejà amb els agents del Servei de Policia números 256 i 273 per evitar que fos emmanillat, tot intervenint també el processat Elías que volgué dificultar la tasca dels agents, que van haver d'apartar-lo del lloc fent ús de la força per a procedir a detenir al processat Girona ." III.-RESULTANT: Que contra la citada sentència interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Elías , sol·licitant la revocació de la sentència en el sentit d'absoldre el seu defensat del delicte major de lesions doloses i desestimar la responsabilitat civil que en dimana. Subsidiàriament condemnar-lo pel delicte del tipus bàsic de l'article 113.1 del Codi Penal a una pena d'arrest condicional, una multa no superior a 500 euros i una responsabilitat civil en concepte de pretium doloris no superior a 1000 euros. -D'absoldre el condemnat de la contravenció penal de resistència lleu als agents de l'autoritat. - D'absoldre el condemnat de la contravenció penal d'agressió lleu,. Pel que fa al delicte major de lesions doloses posa de relleu que els Sr. C. havia estat víctima d'una primera agressió susceptible d'haver ocasionat el tall al llavi; que les constatacions mèdiques no coincideixen amb les declaracions de la víctima i dels testimonis relatant una agressió "brutal i desproporcionada"; que les declaracions de Zurita , amic de la víctima, s'han de mirar amb precaució que el Sr. A. present en el moment dels fets no va reconèixer Elías ; que ningú ha pogut acreditar que la lesió que patí el Sr. C. al llavi ho fos per l'agressió del processat. A més a més posa èmfasi en que el Sr. C. no ha requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència, i que no ha estat acreditat que hagin de tornar al metge per al control del punt de sutura. Pel que fa la contravenció penal de resistència lleu a l'autoritat, sosté que el comportament descrit pels agents del servei de policia no constitueix un acte de resistència. Pel que fa la contravenció penal d'agressió lleu al Sr. S. posa de relleu que la condemna es basa, no sobre proves sinó, sobre conjectures fetes pels testimonis. IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs en base a les següents argumentacions: El cop de puny donat per Elías a Zurita queda establert per les declaracions de Morell ; i de la víctima i dels testimonis Zurita . Els testimonis coincideixen a declarar que l'agressió sobre el Sr. C. va ser violenta, i que varies persones, entre les quals Elías hi van participar. Resulta d'aplicació la jurisprudència de la Sala Penal en la que diu que "aquell que no comet materialment la infracció pot de tota manera ser considerat com autor si per la seva presència ha permès la realització de la infracció que necessariament ha de resultar d'un acte concorde". La diferència de corpulència entre el Sr. E. i la víctima no obligava en cap moment a aquest d'utilitzar aital violència. La seva posició de gerent, al contrari, li impedeix adoptar un comportament brutal i provocador i havia de fer regnar l'ordre per mitjans lícits i l'actitud adoptada per aquell en el curs del present procediment. V.-RESULTANT: Que la representació lletrada de la companyia d'assegurances C.O. SA manifesta no tenir cap objecció a fer en relació al recurs d'apel·lació presentat, deixant la seva apreciació al criteri d'aquesta Sala. VI.-RESULTANT: Que la defensa d'Zurita s'oposa al recurs. Manifesta que la tònica de la nit dels facts i el comportament constantment agressiu de Elías porten a la conclusió que ocorregué l'agressió, constatada a més a més, per dos testimonis que van poder veure la marca vermella a la cara del perjudicat. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Pel que fa el delicte major de lesions doloses: Que la víctima Girona que no tenia cap raó per perjudicar a Elías i per tant declarar falsament, va afirmar, tan davant el Servei de Policia (F.25) com a la vista oral que el cop de puny al llavi li havia estat donat pel processat. Les seves declaracions són confirmades per les de Zurita qui va afirmar, a la vista oral, que E. va agredir J.C. precisant que l'agressió va ser brutal i desproporcionada; per aquelles de Castillo (F.73) que va descriure com "els tres porters del local varen estar donant cops de puny a en C. fins que el varen fer caure al terra"; Per aquelles de Marti (f. 79) que descriu que tres porters i el propietari del local "entre tots quatre varen estar donant-li cops de puny a un noi que no conec de res", i precisant que el propietari de la discoteca havia començat per donar-li "algun cop a la cara". Finalment per aquelles del propi Elías (f.65) que va admetre haver reduït , amb dos altres empleats de la discoteca, J.C. "posant un genoll a l'esquena". La participació del processat a l'agressió de J.C. queda suficientment establerta. Tenint el fet que la víctima va patir un punt de sutura al llavi (f. 151), cosa que el va obligar a tornar al metge per a fer-se'l treure, patint així un tractament mèdic posterior a la primera assistència, qual cosa constitueix el delicte major de l'article 113.3 del Codi Penal. II.-CONSIDERANT: Sobre la contravenció penal d'agressió lleu, en el curs de la vista oral Zurita va afirmar que "E. li va donar un cop a la cara amb la mà" i no ha modificat la seva declaració, la qual coincideix amb les que va fer davant la Policia (f.15). Les seves declaracions estan confirmades per aquelles de Zurita qui relata que I.S. en sortir del lavabo, on s'havien dirigit el processat E. acompanyat de dos porters, tenia la cara "una mica vermella" i li va dir que dos porters i el propietari l'haurien pegat. Que la víctima va tenir al moment dels fets idèntics propòsits a Marti (f. 79), Finalment les declaracions de la víctima, que no estava en litigi amb Elías i no tenia cap raó per perjudicar-lo amb declaracions mentideres, són creïbles en la mesura en les quals va precisar de nou haver tornar a entrar a la discoteca per demanar explicacions al seu agressor, cosa que va fer efectivament abans de patir una nova agressió. III.-CONSIDERANT: Pel que fa la contravenció penal de resistència lleu als agents de l'autoritat, en ressurt de l'informe (f.12) establert pels agents de Policia titulars dels carnets professionals núm. 256 i 273, que a la seva arribada als llocs Elías va intentar una primera vegada prohibir l'entrada a la discoteca als agents, posant-se davant la porta. Que en el moment de la interpel·lació de Girona , Elías "s'ha dirigit vers nosaltres per impedir dita tasca, separant-lo l'agent 256 amb el genoll ja que no volia que ens l'emportéssim". Aquests agents van reiterar les seves declaracions a la vista oral. El comportament anteriorment descrit certament és constitutiu de la contravenció penal de resistència lleu en la mesura en la qual el responsable de l'establiment, el deure del qual era ajudar l'autoritat, ben al contrari s'hi va aplicar a complicar-los-hi la tasca. IV.-CONSIDERANT: Que les penes pronunciades pel Tribunal de Corts lluny de ser excessives estan adaptades a les circumstàncies de les agressions comeses de manera desproporcionada per varies persones contra una de sola. Les funcions exercides pel processat li prohibien adoptar un comportament brutal i provocador i havia de fer regnar l'ordre per mitjans lícits i l'actitud adoptada per aquell en el curs del present procediment. V.-CONSIDERANT: Que el Tribunal de primer instància ha avaluat exactament a la suma de 1.200 EUR la indemnització reparadora del Pretium doloris, qualificat de molt lleu (1/7) patit per J.C. VI.-CONSIDERANT: Que en conseqüència la sentència recorreguda ha de ser confirmada en la seva totalitat. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Elías . 2.- Confirmar en la seva totalitat la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 25 de març del 2009 en la causa TC-023-1/07. 3.- Condemnar el recurrent al pagament de les costes processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. 11-10 Rotlle núm. 36/09 Causa núm. TC-023-1/07 A U T E Andorra la Vella, trenta-u de març de dos mil deu. RESULTANT: Que en data 26 del corrent mes de març aquesta Sala Penal ha dictat la sentència núm. 12-10 en la present causa i rotlle. RESULTANT: Que amb posterioritat, la representació processal del Sr. Zurita ha presentat un escrit sol·licitant l'aclariment de la sentència per quant en el punt tercer de la mateixa es condemna el recurrent Sr. Elías al pagament de les despeses processals causades pel recurs i que entén que aquest Tribunal ha volgut incloure els honoraris d'advocat de segona instància que ha hagut de patir el Sr. S. per contestar i oposar-se al recurs formulat. Demanant l'aclariment d'aquest punt als efectes de l'execució. CONSIDERANT: En aquest cas, com ja té dit aquesta Sala (ST. 06-20 de 28-01-10) sobre el pagament dels honoraris d'advocat, convé considerar que segons les normes civils aplicables en el marc de l'acció civil feta davant la jurisdicció penal, la costum andorrana concretitzada en la Jurisprudència dels Tribunals del Principat, sempre ha inclòs els honoraris d'advocat en la condemna en costes, encara que la condemna al pagament dels honoraris d'advocat no sigui expressament enunciada en la sentència. Des d'aquest moment, en virtut d'aquesta regla, la petició de la part actora al pagament de les costes processals causades inclou necessàriament els honoraris d'advocat. En conseqüència el processat, condemnat a reparar les conseqüències del delicte i les costes processals causades, ho ha de ser igualment a pagar al perjudicat les despeses d'advocat de primera i segona instància. CONSIDERANT: Que d'acord amb el que disposa l'article 182 del Codi de Procediment Penal, el Tribunal podrà, dins el termini de cinc dies, d'ofici o a instància de part, rectificar qualsevol equivocació material, aclarir conceptes difusos o suplir eventuals omissions que s'observin en la sentència. La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, A C O R D A Complementar el DECIDIM de la sentència dictada en data 26 de març del 2010 en el Rotlle 36/09, Causa TC- 023-1/07, en el seu punt 3r, que queda redactat com segueix: "3.- Condemnar el recurrent al pagament de les costes processals causades pel recurs, inclosos els honoraris d'advocat de segona instància patits pel Sr. Zurita a determinar en període d'execució de sentència". Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia. Subir Diccionario RAE