ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data vuit de febrer del 2010, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem Herrera , com autor penalment responsable, d'un delicte major d'introducció per inducció i possessió de droga tòxica a fi de destinar-la a la venda i d'un delicte menor d'introducció i consum de droga tòxica, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ FERMA i una MULTA DE MIL VUIT CENTS EUROS (1.800 EUR), així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil. S'acorda el comís de la droga, diners i demés objectes incautats, a excepció del vehicle marca Mazda, model MX-3 matrícula AND-xxxxx, així com la destrucció de l'esmentada substància estupefaent". II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que vers el dia 3 d'octubre del 2009, el processat Herrera , nascut el dia 31 de juliol de 1972, de nacionalitat andorrana, sense domicili fix, ni ocupació laboral d'ençà l'inici del mes de juliol del 2009, condemnat per sentències del M.I. Tribunal de Corts de dates 15 de juliol de 2003 com autor d'uns delictes majors continuats d'introducció, cessió i consum de droga tòxica, cocaïna i èxtasi, 4 de juny del 2004 com autor d'un delicte major de falsedat en document privat, un delicte menor d'estafa i una contravenció penal de furt, 22 de febrer del 2006 com autor d'un delicte major continuat de falsedat en document privat, 16 d'octubre del 2006 com autor d'un delicte major de furt amb ús de claus de possessió il·legítima, 3 de setembre del 2007 com autor d'un delicte major de falsedat en document privat i un delicte menor d'estafa, i per sentències de l'Hble. Tribunal de Batlles de dates 22 d'abril de 1999 com autor d'un delicte menor d'apropiació indeguda, 3 d'octubre del 2000 com autor d'un delicte menor de conducció de vehicle sota la influència de begudes alcohòliques, 10 de novembre del 2003 com autor d'un delicte menor d'apropiació indeguda, 27 de desembre del 2005 com autor d'un delicte menor d'apropiació indeguda, encarregà mitjançant una trucada telefònica efectuada des d'una cabina pública de les Valls a una persona resident a la vila espanyola d'Igualada, la quantia de 15 grams de producte estupefaent cocaïna, a fi de destinar-la en la seva majoritat a la venda i en una petita part al seu propi consum que és d'1 o 2 grams a la setmana. Que el processat R. rebé a l'estació d'autobusos de la vila d'Andorra la Vella de tercera persona que no resta a disposició d'aquest M.I. Tribunal els 15 grams de producte estupefaent cocaïna que havia encarregat havent d'abonar la quantitat de 600 EUR i tallant-la amb posterioritat amb producte manicol obtenint una quantitat superior a 20 grams de producte estupefaent cocaïna. En data 7 d'octubre del 2009, vers les 4.05 hores, la patrulla del Servei de Policia formada per l'agent major 154 i l'agent 359, controlaren a la parada de bus anomenada la Quirola, radicada a proximitat del núm. 59 de l'Avinguda Príncep Benlloch, al processat R. en companyia de Galan i Palmer a l'interior del vehicle propietat de R. marca Mazda, model MX-3, matrícula XXXX. Practicat un registre del vehicle, el Servei de Policia incautà 10,6817 grams de producte estupefaent cocaïna, 3 sobres de manicol, un d'ells encetat, un telèfon mòbil marca ORG_0, una tarja de memòria i la quantitat de 453,09 EUR en metàl·lic, distribuïts en 4 bitllets de 20 EUR, 3 bitllets de 50 EUR, 1 bitllet de 200 EUR i xavalla, així com diversos rebuts bancaris estrangers i girs postals, havent resultat de l'examen del trànsit de les trucades realitzades a través del seu aparell de telefonia la comunicació del processat R. amb gran quantitat de persones relacionades amb el món dels estupefaents". III.-RESULTANT: Que contra la citada sentència interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Herrera , sol·licitant la revocació de la sentència de primera instància i que s'imposi al seu defensat una pena d'un any de presó del qual sis mesos ferms i la resta condicional. Exposa que va adquirir 15 grams de cocaïna pel seu propi consum i no per vendre. Afegeix que la quantitat de diners que li fou incautada és incompatible amb la manifestació de que per falta de mitjans econòmics havia de viure dins del seu vehicle. Finalment, estima que no existeix prova directa de la venda. IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs per considerar ajustada a dret la sentència recorreguda i que no hi ha motiu que justifiqui la reducció de la pena, donat els nombrosos antecedents de Herrera . FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que el conjunt de circumstàncies que concorren en el present cas d'autes evidencien que F. R. posseïa cocaïna, no sols pel seu propi consum, sinó també per destinar-ne part a la venda. En efecte, va adquirir 15 grams de cocaïna a un conegut seu que vivia a Espanya, la qual fou introduïda al Principat. Uns dies després li foren incautats 10,68 grams, al ser controlat pel Servei de Policia, juntament amb tres sobres de medicament Manicol, habitualment utilitzat per tallar la droga així com la quantitat de 453 EUR en metàl·lic. A més, el sistema de trucades telefòniques efectuades com a perdudes a través del mòbil del Sr. R. i via cabina telefònica és típic de les tècniques de comunicació dels traficants de droga. II.-CONSIDERANT: Per altra part, si bé les penes són severes, el Tribunal de Corts va prendre en consideració l'estat de reincidència i l'absència de garantia de la voluntat de reinserció social de Herrera . Per tant, les penes estan justificades. En aquestes condicions la sentència recorreguda ha de ser confirmada en tots els seus extrems. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Herrera . 2.- Confirmar en la seva totalitat la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 8 de febrer del 2010 en la causa TC-099-1/99. 3.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE