× Legislació relacionada Llei qualificada de la Justícia, de 3-9-93. article 39.3 Decret legislatiu del 30-5-2018 de publicació del text refós de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d'octubre del 2002. article 4.2 Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, de 15-11-89. article 76 STSJAD, Administrativa del 17 de juny del 2010 ( ROJ: STSJAD 149/2010 - ECLI:AD:TSJADAD:2010:149 ) Òrgan: Tribunal Superior de Justicia Seu: Andorra la Vella Recurs: 35/10 Data resolució: 17/06/2010 NIG: TSA:85/09 Ponent: Bernard Plagnet Tipus de resolució: Sentència Títol: Demanda de reconeixement de la condició de persona amb discapacitat. DRET ADMINISTRATIU GOVERN DECISIÓ DISCAPACITAT TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Ramirez contra la decisió del Govern d'Andorra que li negava la condició de persona amb discapacitat. La Sra. Ramirez havia argumentat que els metges forenses no havien tingut en compte la seva cervicàlgia amb limitació funcional, però el tribunal ha considerat que aquesta patologia ja estava inclosa en la valoració de la fibromiàlgia i que, per tant, no calia una valoració autònoma. El tribunal ha confirmat la decisió del Govern, que havia establit un grau de menyscabament del 28% de les capacitats físiques o sensorials, i ha declarat que la decisió és ajustada a dret. La Sra. Ramirez podrà sol·licitar una revisió de la valoració en el futur si les seves patologies evolucionen. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia Núm. de Protocol: AD-0291-1/08 TSA: 85/09 S E N T È N C I A NÚM. 35-2010 PARTS: Apel·lant: Ramirez Representant: en nom propi Advocat: Villalba Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Somoza Advocat : Bermudez COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juny de 2010 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0291-1/08. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La Sra. Ramirez va interposar recurs contra la denegació del MI GOVERN de data 17 de setembre de 2008 del recurs de reposició adreçat contra la resolució de la Ministra de Salut, Benestar, Família i Habitatge del 5 de juny de 2008, tot sol·licitant la seva nul·litat més el reconeixement del seu dret a ser considerada com a persona amb discapacitat. 2.- En la sentencia del 26 de novembre del 2009, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Ramirez. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 22 de gener del 2010, la Sra. Ramirez manifesta principalment que: -les tres patologies tingudes en compte pels metges forenses comporten que el grau de menyscabament sigui d'un 28 %. Per tant si al mateix s'hi afegeix la cervicàlgia, únicament es podrà arribar a la conclusió de que correspon a la Sra. O. un grau de menyscabament mínim del 33 % de les capacitats físiques o sensorials. En el seu escrit de conclusions, de data 22 de febrer del 2010, la Sra. Ramirez precisa que « aquesta part considera que els metges forenses no prenen en consideració ni valoren la cervicàlgia amb limitació funcional que pateix la meva principal ». 4.- En la seva contesta de data 8 de febrer del 2010, el MI GOVERN manifesta principalment que: -la cervicàlgia està contemplada a l'informe dels forenses nomenats pel Batlle, contràriament al que es sosté de contrari, i s'estableix finalment pels perits com a conclusió que li correspon a l'avui apel·lant un grau de menyscabament del 28 %, tal i com ja havia estipulat la CONAVA, i que per tant, no se li havia de reconèixer la condició de persona amb discapacitat. El MI GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 16 de febrer del 2010. 5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- El dia 5 de febrer del 2008, la Sra. Ramirez va presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud de valoració de la discapacitat. En la sessió del 2 de juny del 2008, la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA) va valorar l'expedient. La valoració era de 28 % i « no se li reconeix la condició de persona amb discapacitat als efectes del que preveu l'article 4.2 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat (veure foli 118). El metge assessor de la CONAVA ha confirmat aquesta valoració en el seu informe de data 10 de novembre de 2008. Segons el seu diagnòstic, la interessada presenta les següents patologies: Depressió, Fibromiàlgia, Síndrome Subacromilan espatlla esquerra (veure foli 121). Aquestes tres patologies figuren igualment en l'informe mèdic annexà à la sol·licitud de valoració de la discapacitat (veure foli 73). Per resolució de data 5 de juny del 2008, la Minístra de Salut, Benestar, Família i Habitatge, resolt « té un grau de menyscabament del 28 % i per tant, no se li reconeix la condició de persona amb discapacitat als efectes del que preveu l'article 4.2 de la llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat » (veure foli 8). Aquesta decisió ha estat confirmada pel MI Govern per una resolució de data 17 de setembre del 2008 (veure foli 9). L'argument essencial presentat per la Sra. Ramirez per contestar aquesta decisió és que « els metges forenses no prenen en consideració ni valoren la cervicàlgia amb limitació funcional que pateix la meva principal ». Tercer.- El litigi per tant, versa sobre la valoració de la cervicàlgia. En primer lloc, podem remarcar que els perits nomenats pel Batlle tenen en consideració la cervicàlgia, que analitzen com segueix: « amb limitació funcional al 50 %. Segons els estudis Bíomecànics realitzats a la Sra. O. aquesta limitació és secundaria a la patologia crònica que ja pateix » (veure foli 135). Aquest anàlisi correspon a les conclusions d'altres informes mèdics que figuren en l'expedient. Principalment l'Institut Biomecànic de Barcelona conclou : « El dèficit global de la musculatura cervical y lumbar es secundaria a la patologia crónica sufrida por la paciente » (veure foli 18). L'Institut Ferran de Reumatologia indica : « La paciente presenta un cuadro de FIBROMIALGIA con afectación funcional cuantificada por prueba mecánica que puede considerarse grave » (veure foli 46). La cervicàlgia, per tant, no es pot considerar com una patologia suplementària afegint-se a altres patologies que pateix la Sra. O. Per tant no hi cap una valoració autònoma, ja que en l'avaluació es te en compte les conseqüències de la FIBROMIÀLGIA. Així, els metges forenses indiquen: « FIBROMIÀLGIA en un context SEVER de dolor i limitació funcional, amb dèficit muscular de predomini cervical segons els estudis biomecànics » (veure foli 138). Podem remarcar que els metges forenses tenen en compte els altres exàmens mèdics que figuren en l'expedient abans mencionat. Els metges forenses arriben a conclusions similars a aquelles de la CONAVA: « En aquest cas, després de les corresponents valoracions, a la Sra. O. li correspon un grau de menyscabament del 28 % de les capacitats físiques o sensorials, tal com ja ha quedat establert en les anteriors valoracions realitzades per la CONAVA per al Ministeri de Salut i Benestar » (veure foli 139). La Sra. Ramirez no aporta cap element concret que permeti tornar a discutir aquesta valoració. Per consegüent, en l'estat actual d'aquesta situació, la seva demanda s'ha de rebutjar. Convé d'afegir que les patologies són susceptibles d'evolucionar i la interessada podrà en aquest cas sol·licitar una revisió de la valoració. En efecte, el mateix MI Govern indica en el recurs d'apel·lació (tercera), « el Reglament preveu que la revisió abans dels dos anys de l'antiga valoració té caràcter excepcional... ». Per tant, passat un període de temps es podrà presentar una nova demanda. Quart .- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Ramirez. Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió del MI Govern del 17 de setembre de 2008, confirmatòria de la resolució de la Minsitra de Salut, Benestar, Família i Habitatge del 5 de juny de 2008, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE