SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictat una sentència en relació amb el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Canales contra la resolució de la CASS que li havia denegat la prolongació de la baixa laboral i l'atorgament d'una pensió d'invalidesa. La sentència estableix que, tot i que la demanda inicial era diferent a la presentada en primera instància, els fets invocats eren idèntics i que les patologies de la Sra. Canales serien susceptibles de justificar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa. Per tant, el tribunal decideix revocar la sentència recorreguda i ordenar la transmissió de l'expedient a la CASS perquè procedeixi a un nou examen de la situació de la Sra. Canales i determine si té dret a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa. La sentència també estableix que la demanda de romandre en situació de baixa laboral ha de ser rebutjada, ja que les afeccions psiquiàtriques de la Sra. Canales estaven consolidades el dia 19 de gener de 2009 i no són susceptibles d'evolució. Finalment, el tribunal decideix no condemnar a la Sra. Canales al pagament de les despeses de la segona instància. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia Núm. de Protocol: SS-0017-1/09 TSA: 007/10 S E N T È N C I A NÚM. 36-2010 PARTS: Apel·lant: Canales Representant: en nom propi Advocat: Manso Apel·lada: CASS Representant: Bernat Advocat: Guerrero COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juny de 2010 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0017-1/09. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La Sra. Canales va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 25 de febrer de 2009, confirmant en alçada la decisió del 12 de gener de 2009, sol·licitant l'anul·lació de l'acte impugnat i el reconeixement del dret a ser reposada en situació de baixa mèdica i subsidiàriament a obtenir una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II. 2.- En la sentencia del 8 de gener del 2010, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Canales. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 19 de febrer de 2010, la Sra. Canales manifesta principalment que: -nega aquesta part haver desistit de cap de les peticions de la seva demanda -ha resultant clarament provat que la CASS no podia donar d'alta a la Sra. B. si no estava en condicions de poder treballar i, si les lesions ja estaven consolidades, cosa que la Sra. B. ignorava, la CASS havia d'haver- li atorgar la pensió d'invalidesa i no donar-la d'alta i deixar-la totalment desemparada. 4.- En la seva contesta de data 12 de març del 2010, la CASS manifesta principalment que: -hi ha una incongruència entre el que va al·legar i demanar en seu del recurs administratiu, i el que va fonamentar i demanar en seu de la demanda jurisdiccional davant el Tribunal del Batlle. -la qüestió de l'atorgament eventual d'una pensió d'invalidesa s'ha de plantejar en seu administrativa, mitjançant una petició concreta de la Sra. B. -no es pot practicar proves en segona instància que no es van demanar en primera instància 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Convé en primer lloc d'abordar la qüestió de procediment. En el seu escrit de recurs la Comissió contenciosa de la CASS, de data 23 de gener del 2009, deia que la Sra. B. demanava únicament « continuant la baixa laboral des del seu dia d'inici: veure foli 13. La comissió contenciosa de la CASS es va pronunciar únicament, en data 2 de març del 2009, sobre la prolongació del seu atur de treball: veure foli 18. Però en el seu recurs jurisdiccional de primera instància, de data 25 de març del 2009, la Sra. B. demanava seguir en situació de baixa laboral i subsidiàriament l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2 (veure foli12). Per tant, importa determinar si existeix una incongruència entre el recurs administratiu previ i la demanda jurisdiccional i la sentència s'ha de confirmar sobre aquest punt. És cert que les dues demandes són diferents, ja que en el recurs jurisdiccional, la interessada demana, a títol subsidiari, l'atorgament d'una pensió d'invalidesa. Però convé en aquest cas, superar la interpretació literal dels escrits. En realitat, els fets invocats en el recurs administratiu previ i en el recurs jurisdiccional són idèntics: la Sra. B. fa constar les mateixes patologies. Ara bé, aquestes patologies serien susceptibles de justificar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa i d'altra banda, varis escrits que figuren en l'expedient hi fan referència directa o indirectament. L'informe mèdic de la CASS s'ha pronunciat, conforme a la demanda literalment formulada per la Sra. B., únicament sobre la prolongació de la baixa laboral (informe de data 21 de gener de 2009, veure foli 93), però es fa igualment una referència indirecta a les condicions d'atorgament d'una pensió d'invalidesa: « El control mèdic considera que l'estat de la Sra. B. està estabilitzat i, fent aplicació del Barem de Calatayud i Álvarez dels accidents de treball, edició 1992, presenta una minva feble inferior al 66 % i completament compatible amb l'exercici d'una professió sedentària com la desenvolupa de comptable ». Els perits nomenat pel Battle diuen: « En aquest cas, no es pot tenir cap valoració de l'IPP, pel que fa a les patologies físiques, per la qual la determinació d'un IPP dependrà única i exclusivament de l'informe psiquiàtric forense efectuat pel Dr. Cañete » (informe de data 14 de juliol de 2009, veure foli 115 ). El perit especialista en psiquiatria escriu (informe de data 21 de novembre del 2010, veure foli 122): « A la meva manera d'entendre, li correspondrien de forma global (comprenent totes les patologies, incloent les psiquiàtriques) al barem CONAVA, una incapacitat de grau IV que inclou les disfuncions permanents que « complint els paràmetres objectius que s'especifiquen en cadascun dels sistemes o aparells, originen una discapacitat greu ». A aquest grau li correspon un percentatge de limitació del 70 % » ». D'altra banda, en el seu propi escrit de contesta , la CASS mateixa indica: « la mateixa s'ha de plantejar en seu administrativa, mitjançant una petició concreta, en la qual es decidirà, a la vista de la documentació emesa pels facultatius i de l'estat de salut de la Sra. B., si efectivament té dret a optar a una invalidesa, i de quina categoria » (punt Cinquè de l'escrit de contesta). En l'estat actual de l'expedient no és possible de determinar si la Sra. B. compleix les condicions per a beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa per malaltia i en aquest cas, a quin grup d'invalidesa s'ha de classificar. Convé per tant, de transmetre l'expedient a la CASS perquè procedeixi a un nou examen de la situació de la Sra. B., en vistes a determinar si la interessada té dret a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa. Tercer.- Sobre la demanda de romandre en situació de baixa laboral Convé d'examinar si les patologies estan o no consolidades. Evolució de les patologies físiques: « Com ja s'ha dit anteriorment, les patologies físiques, no presenten cap limitació funcional objectivable, i son representades únicament per un síndrome dolorós, que no pot considerar-se ni consolidat ni estabilitzat, sinó directament depenent d'una depressió crònica i major que està en plena evolució, així doncs l'evolució de les molesties físiques, serà totalment simètric a l'evolució de l'estat depressiu actual » (veure foli 115) Les afeccions de naturalesa psiquiàtrica: « per tractar-se d'una malaltia crònica, segons el meu criteri, aquestes patologies estaven consolidades ja el dia 19 de gener de 2009 i persisteixen en l'actualitat » (veure foli 121). Aquestes afeccions no són per tant susceptibles d'evolució i sobre aquest punt, les apreciacions dels perits nomenats pel Batlle coincideixen amb les conclusions de l'informe de la CASS (veure foli 94) i per tant és inútil de practicar una nova prova. Per tant, la demanda presentada per la Sra. B. s'ha de rebutjar sobre aquest punt. Com s'ha indicat anteriorment, aquesta situació implica estudiar- principalment per raons d'equitat, si la interessada, les patologies de la qual no són susceptibles d'evolució, pot o no beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa. Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer: Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Canales. Segon: Revocar la sentencia recorreguda i ordenar la transmissió de l'expedient a la CASS a fi de determinar si la Sra. Canales té dret a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa, compte tingut de la seva situació a la data del 19 de gener del 2009 Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE