STSJAD ANDORRA, a 17 de juny del 2010 - ROJ: STSJAD 160/2010
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé17 juin 2010
Numéro44/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 17 juin 2010, n° 44-2010 (ROJ STSJAD 160/2010)
> Décision commentée : STSJAD 160/2010, ECLI:AD:TSJADAD:2010:160 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (recours n° 44/10, numéro de protocole AD-0097-2/07).*
## Faits et procédure
Le Plan d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP) de La Massana a été approuvé définitivement. Des propriétaires, les époux Cañellas, dont les terrains sont situés dans l'unité d'actuació N-12, en ont contesté les prévisions devant la Section administrative du Tribunal de Batlles.
Par jugement du 2 mars 2009, le Tribunal de Batlles a accueilli partiellement la demande. Il a déclaré que le plan méconnaissait l'article 71.c) et la disposition transitoire 1ª de la Loi générale d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU), sans pour autant prononcer l'annulation du POUP.
Les deux parties ont interjeté appel. Les époux Cañellas soutenaient que la juridiction de première instance n'avait pas tiré les conséquences de cette infraction, et qu'il convenait d'attribuer à l'unité N-12 le même volume constructible que celui résultant de la réglementation antérieure. La Commune de La Massana faisait valoir que l'étude de l'édificabilité globale figurait dans le mémoire du plan et que l'intégralité de la demande devait être rejetée.
Le Tribunal supérieur de justice a été saisi en appel. Il a rendu sa sentence le 17 juin 2010 à l'issue d'une audience orale, après que les parties ont été entendues.
## Question de droit
La décision soulève deux questions connexes.
**En premier lieu**, il s'agit de déterminer si le POUP satisfait à l'exigence de l'article 71.c) LGOTU, aux termes duquel les plans doivent contenir « un estudi justificat de l'edificabilitat global de la parròquia, calculat en aplicació de les disposicions vigents abans de la publicació de la present Llei, segons s'estableix a l'article 23, i de l'edificabilitat resultant del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ». Il s'agit notamment de savoir si les insuffisances éventuelles d'une telle étude entraînent la nullité du plan.
**En second lieu**, il convient de se demander si la disposition transitoire 1ª.2 LGOTU impose de maintenir, pour chaque unité d'actuació et notamment pour l'unité N-12, le volume constructible antérieurement reconnu aux propriétés.
## Solution et dispositif
**Sur la première question**, le Tribunal constate que les rapports d'experts sont contradictoires : l'un tient l'édificabilité pour dûment justifiée par les tableaux du mémoire, l'autre pour non justifiée « en cap document ». Il rappelle toutefois que la même question a déjà été tranchée par sa sentence n° 20-2010 du 12 avril 2010. Il retient que le mémoire contient un « estudi justificatiu de l'edificabilitat global » dont il résulte que l'édificabilité antérieure est maintenue, et que cette conclusion n'a pas été invalidée dans la procédure. Il en déduit que « les possibles insuficiències de l'estudi, que no la inexistència del mateix, no poden justificar la declaració de nul·litat del Pla, la qual cosa suposaria un resultat desmesurat respecte de la naturalesa de la hipotètica infracció ».
Le Tribunal ne conteste pas expressément le principe selon lequel la violation d'une disposition légale par un instrument de planification entra
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 17 de juny del 2010 - ROJ: STSJAD 160/2010
Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 17 juin 2010, n° 44-2010 (ROJ STSJAD 160/2010)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (recours n° 44/10, numéro de protocole AD-0097-2/07).
Faits et procédure
Le Plan d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP) de La Massana a été approuvé définitivement. Des propriétaires, les époux Cañellas, dont les terrains sont situés dans l'unité d'actuació N-12, en ont contesté les prévisions devant la Section administrative du Tribunal de Batlles.
Par jugement du 2 mars 2009, le Tribunal de Batlles a accueilli partiellement la demande. Il a déclaré que le plan méconnaissait l'article 71.c) et la disposition transitoire 1ª de la Loi générale d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU), sans pour autant prononcer l'annulation du POUP.
Les deux parties ont interjeté appel. Les époux Cañellas soutenaient que la juridiction de première instance n'avait pas tiré les conséquences de cette infraction, et qu'il convenait d'attribuer à l'unité N-12 le même volume constructible que celui résultant de la réglementation antérieure. La Commune de La Massana faisait valoir que l'étude de l'édificabilité globale figurait dans le mémoire du plan et que l'intégralité de la demande devait être rejetée.
Le Tribunal supérieur de justice a été saisi en appel. Il a rendu sa sentence le 17 juin 2010 à l'issue d'une audience orale, après que les parties ont été entendues.
Question de droit
La décision soulève deux questions connexes.
En premier lieu, il s'agit de déterminer si le POUP satisfait à l'exigence de l'article 71.c) LGOTU, aux termes duquel les plans doivent contenir « un estudi justificat de l'edificabilitat global de la parròquia, calculat en aplicació de les disposicions vigents abans de la publicació de la present Llei, segons s'estableix a l'article 23, i de l'edificabilitat resultant del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ». Il s'agit notamment de savoir si les insuffisances éventuelles d'une telle étude entraînent la nullité du plan.
En second lieu, il convient de se demander si la disposition transitoire 1ª.2 LGOTU impose de maintenir, pour chaque unité d'actuació et notamment pour l'unité N-12, le volume constructible antérieurement reconnu aux propriétés.
Solution et dispositif
Sur la première question, le Tribunal constate que les rapports d'experts sont contradictoires : l'un tient l'édificabilité pour dûment justifiée par les tableaux du mémoire, l'autre pour non justifiée « en cap document ». Il rappelle toutefois que la même question a déjà été tranchée par sa sentence n° 20-2010 du 12 avril 2010. Il retient que le mémoire contient un « estudi justificatiu de l'edificabilitat global » dont il résulte que l'édificabilité antérieure est maintenue, et que cette conclusion n'a pas été invalidée dans la procédure. Il en déduit que « les possibles insuficiències de l'estudi, que no la inexistència del mateix, no poden justificar la declaració de nul·litat del Pla, la qual cosa suposaria un resultat desmesurat respecte de la naturalesa de la hipotètica infracció ».
Le Tribunal ne conteste pas expressément le principe selon lequel la violation d'une disposition légale par un instrument de planification entra
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0097-2/07 TSA: 030/09
S E N T È N C I A NÚM. 44-2010
PARTS:
Apel·lant: Cañellas i altres
Representant: Morell
Advocat: Barba
Apel·lant: HBLE. COMÚ DE LA MASSANA
Representant: Araujo
Advocat: Duque
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Mercader
Advocat : Estany
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juny de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0097-2/07.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 44/10 — Décision commentée
1r.- La sentència de data 2 de març de 2009 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda interposada pels Srs. Cañellas contra el M.I. M.I. GOVERN i l'Hble. HBLE. COMÚ DE LA MASSANA, en impugnació de les previsions del Pla d'ordenació i urbanisme d'aquesta Parròquia, i, entre d'altres pronunciaments, va declarar que l'esmentat instrument d'ordenació urbanística infringeix l'article 71.c) i la disposició transitòria 1ª de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, encara que va considerar que aquesta infracció no comportava l'anul·lació del P.O.U.P.
2n.- La representació dels Srs. Cañellas va formular recurs d'apel·lació contra la referida sentència, en el qual afirma que el Tribunal a quo no extreu les conseqüències derivades de la infracció dels preceptes legals abans esmentats, ja que s'hauria de corregir el defecte, almenys quant a la unitat d'actuació N-12, on s'ubiquen els terrenys dels recurrents, de manera que li sigui assignat el mateix sostre edificable que tenia per aplicació de la normativa anterior a la L.G.O.T.U., d'acord amb el principi de manteniment de l'edificabilitat global de la Parròquia.
3r.- La representació del Comú de La Massana ha interposat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, que es fonamenta en què l'edificabilitat global està suficientment justificada en la memòria del P.O.U.P. i en què es respecta l'edificabilitat global calculada en funció de la normativa urbanística anterior, de manera que procedia desestimar íntegrament la demanda formulada pels agents.
4t.- Dels corresponents escrits d'apel·lació se'n va donar trasllat a la respectiva contrapart, que els van respondre oposant-se a les pretensions de l'adversa i refermant els arguments sostinguts en els seus respectius recursos.
5è.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Els recursos que plantegen les respectives representacions dels Srs. Cañellas i del Comú de La Massana versen sobre dues qüestions diferents, però íntimament relacionades. D'una banda, es discuteix un punt de naturalesa primordialment formal, com és el de determinar si el P.O.U.P. de La Massana compleix el requisit que estableix l'article 71.c) de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, segons el qual els plans han de contenir un "estudi justificat de l'edificabilitat global de la parròquia, calculat en aplicació de les disposicions vigents abans de la publicació de la present Llei, segons s'estableix a l'article 23, i de l'edificabilitat resultant del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial".
En segon lloc, és objecte de debat si la unitat d'actuació N-12, on se situen els terrenys dels agents, ha de mantenir el mateix sostre edificable que tenia per aplicació de la normativa anterior a la L.G.O.T.U.
Tercer.- La determinació de l'edificabilitat global de la parròquia que exigeix l'article 71.c) de la Llei resulta d'una evident rellevància, atès que, per una part, l'article 23 de la mateixa disposa que l'edificabilitat global de cada parròquia no pot ser superior a la que resulta del càlcul fet en aplicació de la normativa urbanística i de la construcció vigent abans de l'entrada en vigor de la llei. Ara bé, de manera temporal i durant el període de sis anys abans de la primera revisió del plans d'ordenació, s'ha de mantenir la mateixa edificabilitat global derivada de la normativa anterior, en aplicació de la disposició transitòria 1ª.2 del mateix text legal. En conseqüència, l'aplicació combinada d'aquests dos preceptes comporta que, durant el període de sis anys a què s'acaba de fer referència, l'edificabilitat global del P.O.U.P. ha de correspondre's amb la que s'obtenia de les normes anteriorment vigents.
La representació del Comú de La Massana, encara que reconeix l'existència d'algunes errades, sosté que l'exigència legal queda complerta a través de l'estudi que consta en la memòria del P.O.U.P., mentre que els agents afirmen que aquest estudi és insuficient per a les finalitats que pretén abastar. De fet, assisteix la raó a la part agent quan afirma que la sentència apel·lada no hauria extret les conseqüències derivades de la infracció de l'article 71.c) que proclama la referida sentència. De fet, la vulneració d'un precepte legal per part d'una disposició de caràcter reglamentari com és un instrument de planejament urbanístic comporta la nul·litat de ple dret d'aquesta darrera, com ho disposa expressament l'article 48.d) del Codi de l'Administració.
Els informes pericials que consten en les actuacions es manifesten totalment contradictoris sobre l'abast de la memòria del P.O.U.P. i sobre si resulta suficient l'estudi que conté la mateixa sobre l'edificabilitat global de la Parròquia, ja que un dels tècnics afirma que aquesta "es troba degudament justificada en els quadres 1, 2 i 3 de la memòria, que la detallen unitàriament, i en el contingut de les fitxes de les unitats" (foli 396), mentre que l'altre conclou que l'edificabilitat global "no està degudament justificada en cap document" (foli 464).
En aquestes condicions, convé recordar que aquesta qüestió ja va ser examinada en la sentència d'aquesta Sala núm. 20-2010 de 12 d'abril, que va resoldre un altre recurs dirigit contra l'acord d'aprovació del P.O.U.P. de La Massana, de manera que procedeix reproduir els mateixos arguments i la mateixa decisió d'aquella sentència.
Com es va dir llavors, "l'article 71.c) de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme disposa que els plans d'ordenació i urbanisme parroquials han de contenir, entre d'altres extrems, un estudi justificat de l'edificabilitat global de la Parròquia, calculat en aplicació de les disposicions vigents abans de la publicació de la Llei, i de l'edificabilitat resultant del propi P.O.U.P."
"La interpretació i aplicació d'aquest precepte s'ha de fer d'acord amb la seva finalitat, que no és altra que la de garantir l'efectivitat de la previsió continguda en l'article 23.1, segons el qual l'edificabilitat global que fixa el P.O.U.P. no pot ser superior a la que resulta del càlcul fet en aplicació de la normativa urbanística vigent abans de l'entrada en vigor de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme."
"En aquest cas, la memòria del Pla conté un estudi justificatiu de l'edificabilitat global (pàg. 224 del B.O.P.A. amb els quadres annexos) del qual resulta que es manté l'edificabilitat atorgada per la zonificació i la normativa vigent abans de l'entrada en vigor de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. Aquesta conclusió, que no ha quedat desvirtuada en aquest procés, permet estimar que s'han acomplert les previsions de l'article 23.1 de la Llei, abans esmentat. D'aquesta manera, les possibles insuficiències de l'estudi, que no la inexistència del mateix, no poden justificar la declaració de nul·litat del Pla, la qual cosa suposaria un resultat desmesurat respecte de la naturalesa de la hipotètica infracció".
En conseqüència, procedeix estimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Comú de La Massana, pel que fa al compliment del requisit que deriva de l'article 71.c) de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.
Quart.- La pretensió principal que formula la part agent descansa de manera especial en la disposició transitòria 1ª.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, afirmant que si aquest precepte determina que s'ha de mantenir l'edificabilitat global de la Parròquia, i el càlcul d'aquesta s'ha fet a base de sumar l'edificabilitat que la normativa anterior atribuïa a cada una d'aquestes unitats, la conclusió no pot ser altra que la d'assignar a totes i cadascuna el mateix sostre edificable que tenia anteriorment, cosa que no es compleix en aquest cas.
Aquesta pretensió no pot prosperar per dos motius fonamentals. En primer lloc, l'edificabilitat global que contempla la disposició transitòria 1ª.2 de la L.G.O.T.U., així com l'article 23 de la mateixa, fa referència al conjunt del territori parroquial, però no a cadascuna de les unitats d'actuació i molt menys de les propietat singulars. Com ja va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 28-2009, de 26 de març, "les Administracions competents, a l'hora d'elaborar els primers instruments de planejament general, disposen de competències discrecionals que els permeten alterar -amb les limitacions que veurem pel que fa a les edificabilitats globals- els usos urbanístics previstos en les Ordinacions d'urbanisme i construcció de les parròquies". En la mateixa sentència s'afirma que "el nou planejament no ve obligat a mantenir els aprofitaments dels sòls tal com venien reconeguts en les Ordinacions d'urbanisme i construcció parroquials".
En segon lloc, cal tenir en compte que el manteniment de l'edificabilitat global anterior a què es refereixen l'article 23 i la disposició transitòria 1ª de la L.G.O.T.U. no comporta tampoc una reproducció absoluta de la situació derivada de la normativa precedent, ja que la pròpia Llei, en l'apartat 2n. de l'article 23, així com el Reglament urbanístic, en el seu article 28, introdueixen un factor modificatiu o corrector. En efecte, la determinació dels metres quadrats edificables segons el règim anterior s'ha de fer prèvia deducció de les superfícies destinades a infraestructura viària segons les previsions del P.O.U.P. D'aquesta manera, un dels elements del nou planejament té incidència en la determinació de l'edificabilitat anterior, a través de la detracció de les superfícies destinades a vials en el P.O.U.P.
Aquesta és la situació que es planteja en aquest cas, en què les diferències que un dels dictàmens pericials aprecia entre l'edificabilitat resultant d'aplicar sense matisacions la normativa anterior i la que resulta del Pla d'ordenació impugnat es troba precisament en les superfícies que aquest destina a la xarxa viària. D'aquest manera, encara que el Comú hagués respectat per a cadascuna de les unitats, en principi, la mateixa edificabilitat que tenien anteriorment atribuïda, això no exclou que s'haguessin de deduir les superfícies dedicades a infraestructura viària, segons els articles 23.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i 28.2.b) del Reglament urbanístic.
En conseqüència, s'ha de concloure que ni el càlcul de l'edificabilitat global derivada de la normativa precedent produeix un resultat idèntic a la situació anterior, per la incidència de la infraestructura viària prevista en el nou pla d'ordenació, tal com disposa l'article 23.2 de la L.G.O.T.U., ni l'Administració està obligada a mantenir els mateixos aprofitaments unitat per unitat d'actuació. Per tot això, no procedeix acollir les pretensions que formulen els agents en el seu recurs d'apel·lació.
Cinquè.- No hi ha lloc a fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'Hble. HBLE. COMÚ DE LA MASSANA i desestimar el que formulen els Srs. Cañellas, ambdós contra la sentència dictada el 2 de març de 2009 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.
2n.- Desestimar la demanda formulada pels Srs. Cañellas contra l'acord d'aprovació definitiva del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de La Massana i contra la resolució de 4 de maig de 2007 de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que es confirmen íntegrament.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.