STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2010 - ROJ: STSJAD 173/2010
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 juin 2010
Numéro49/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 173/2010 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 juin 2010)
> Décision commentée : STSJAD 173/2010, ECLI:AD:TSJADAD:2010:173 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La présente décision émane de la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, saisie d'un recours (rôle n° 49/10) contre une sentence du Batlle (juge de première instance) datée du 19 janvier 2010.
Le litige oppose Mme Soriano, demanderesse principale et appelante, à M. Ferreras, défendeur et demandeur reconventionnel. Mme Soriano avait introduit une demande, le 26 mai 2009, tendant à la condamnation de M. Ferreras au paiement de 9 869 euros, outre intérêts légaux et dépens. Le défendeur s'était opposé à la demande et avait formé une demande reconventionnelle tendant au paiement de 3 178,47 euros.
Par sa sentence, le Batlle a rejeté la demande principale et fait droit à la demande reconventionnelle, condamnant Mme Soriano à payer 3 178,47 euros, avec intérêts légaux depuis la date de la contestation de la demande reconventionnelle (23 juin 2009), et à supporter les dépens, honoraires d'avocat compris.
Mme Soriano a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, que le véhicule Toyota Corolla appartenait depuis l'origine à M. Ferreras, qu'elle n'en était que titulaire fiduciaire en raison d'une relation sentimentale, et que les paiements allégués par le défendeur devaient être compensés avec les frais de logement qu'elle avait supportés. M. Ferreras concluait à la confirmation de la sentence.
Le contenu de la décision n'indique pas l'identité du magistrat ayant présidé la formation au-delà de la composition mentionnée dans l'en-tête (Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari et Jean Louis Vuillemin, ce dernier présidant), ni la date exacte de l'arrêt de fixation de la procédure d'appel (non précisé dans la décision).
## Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs questions, que l'on peut ramener à trois :
1. **La preuve de la titularité du véhicule.** Le litige portait sur le point de savoir si le véhicule avait été acquis par M. Ferreras, auquel cas Mme Soriano ne serait qu'une prête-nom, ou par Mme Soriano elle-même, qui l'aurait ensuite cédé à charge pour le défendeur d'en assumer le prix.
2. **La portée de la relation sentimentale alléguée.** La Cour devait apprécier si l'existence d'une relation entre les parties, présentée par l'appelante comme expliquant l'absence de réclamation des salaires et l'assomption de la dette, constituait un élément déterminant du litige.
3. **La qualification des versements litigieux.** Il s'agissait de déterminer si la transmission de 3 000 euros, effectuée par virement, et les retraits de 500 euros constituaient des libéralités, des paiements d'une dette ou des contributions aux charges du foyer, et s'ils pouvaient être compensés avec des créances de l'appelante.
## Solution et dispositif
**Sur le premier moyen**, la Cour rejette l'argumentation de l'appelante. Elle relève que le document figurant au folio 16 établit que Mme Soriano a acquis le véhicule auprès du concessionnaire, qu'elle a remis en partie de paiement un véhicule lui appartenant et qu'elle a souscrit 36 lettres de change pour le solde. La Cour retient en outre que, lors de son interrogatoire, l'appelante a reconnu être l'acquéreur du véhicule, tout en indiquant qu'il était utilisé par M. Ferreras et qu'elle avait accepté d'en transférer la titularité moyennant l'engagement de celui-ci de régler les effets. Les témoignages, contradictoires entre eux, sont jugés non déterminants au regard de ces éléments.
**Sur le deuxième moyen**, la Cour écarte l'arg
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2010 - ROJ: STSJAD 173/2010
STSJAD 173/2010 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 juin 2010)
La présente décision émane de la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, saisie d'un recours (rôle n° 49/10) contre une sentence du Batlle (juge de première instance) datée du 19 janvier 2010.
Le litige oppose Mme Soriano, demanderesse principale et appelante, à M. Ferreras, défendeur et demandeur reconventionnel. Mme Soriano avait introduit une demande, le 26 mai 2009, tendant à la condamnation de M. Ferreras au paiement de 9 869 euros, outre intérêts légaux et dépens. Le défendeur s'était opposé à la demande et avait formé une demande reconventionnelle tendant au paiement de 3 178,47 euros.
Par sa sentence, le Batlle a rejeté la demande principale et fait droit à la demande reconventionnelle, condamnant Mme Soriano à payer 3 178,47 euros, avec intérêts légaux depuis la date de la contestation de la demande reconventionnelle (23 juin 2009), et à supporter les dépens, honoraires d'avocat compris.
Mme Soriano a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, que le véhicule Toyota Corolla appartenait depuis l'origine à M. Ferreras, qu'elle n'en était que titulaire fiduciaire en raison d'une relation sentimentale, et que les paiements allégués par le défendeur devaient être compensés avec les frais de logement qu'elle avait supportés. M. Ferreras concluait à la confirmation de la sentence.
Le contenu de la décision n'indique pas l'identité du magistrat ayant présidé la formation au-delà de la composition mentionnée dans l'en-tête (Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari et Jean Louis Vuillemin, ce dernier présidant), ni la date exacte de l'arrêt de fixation de la procédure d'appel (non précisé dans la décision).
Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs questions, que l'on peut ramener à trois :
La preuve de la titularité du véhicule. Le litige portait sur le point de savoir si le véhicule avait été acquis par M. Ferreras, auquel cas Mme Soriano ne serait qu'une prête-nom, ou par Mme Soriano elle-même, qui l'aurait ensuite cédé à charge pour le défendeur d'en assumer le prix.
La portée de la relation sentimentale alléguée. La Cour devait apprécier si l'existence d'une relation entre les parties, présentée par l'appelante comme expliquant l'absence de réclamation des salaires et l'assomption de la dette, constituait un élément déterminant du litige.
La qualification des versements litigieux. Il s'agissait de déterminer si la transmission de 3 000 euros, effectuée par virement, et les retraits de 500 euros constituaient des libéralités, des paiements d'une dette ou des contributions aux charges du foyer, et s'ils pouvaient être compensés avec des créances de l'appelante.
Solution et dispositif
Sur le premier moyen, la Cour rejette l'argumentation de l'appelante. Elle relève que le document figurant au folio 16 établit que Mme Soriano a acquis le véhicule auprès du concessionnaire, qu'elle a remis en partie de paiement un véhicule lui appartenant et qu'elle a souscrit 36 lettres de change pour le solde. La Cour retient en outre que, lors de son interrogatoire, l'appelante a reconnu être l'acquéreur du véhicule, tout en indiquant qu'il était utilisé par M. Ferreras et qu'elle avait accepté d'en transférer la titularité moyennant l'engagement de celui-ci de régler les effets. Les témoignages, contradictoires entre eux, sont jugés non déterminants au regard de ces éléments.
Sur le deuxième moyen, la Cour écarte l'arg
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 049/10
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010.
Reunida la Sala Civil del M.Carnero Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M Carnero Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.Carnero Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.Carnero Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la Sra. Soriano va interposar demanda, de data 26-05-2009, envers el Sr. Ferreras, en virtut de la qual sol·licita que es dicti sentència que condemni al defenent a l'abonament de la quantitat de 9.869 euros, amb més els interessos legals i les costes processals.
En data 9-06-2009, la part defenent va oposar-se a la demanda i va formular demanda reconvencional, segons la qual demana que es condemni a l'agent a l'abonament de la quantitat de 3.178,47 euros, amb més els interessos legals i les costes processals.
II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 19- 01-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que desestimant en tots els seus termes la demanda formulada per la Sra. Soriano contra el Sr. Ferreras, i estimant alhora la demanda reconvencional plantejada per aquest darrer contra la Sra. Soriano, ha de condemnar i condemna a la Sra. Soriano a pagar al Sr. Ferreras la quantitat total de 3.178,47. -euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda reconvencional, a saber el dia 23 de juny del 2009, fent imposició de les costes judicials ocasionades a la part actora i alhora defenent reconvencional, inclosos els honoraris d'advocada, a acreditar en període d'execució de sentència".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 49/10 — Décision commentée
III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 19-03-2010, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de data 15-04-2010, sol·licita la confirmació de la sentència, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.Carnero Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els que la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que del material probatori s'extreu que el vehicle Toyota Corolla *** ha estat sempre del Sr. Ferreras i així consta en el document núm.6 acompanyat a la demanda i que la Sra. Soriano esdevenia la titular fiduciària, degut a la relació sentimental que havien mantingut. Afegeix que el certificat de l'empresa A. i les testificals dels Srs. Vendrell, Plana, Carnero, i ENTITY_9 van en aquesta direcció. En segon terme, considera que la sentència no ha pres en consideració l'existència d'una relació sentimental entre els litigants, que explica el perquè s'assumeix el deute del vehicle, atès que aquest era seu des del primer moment i que esdevé sorprenent que hagués treballat i no hagués percebut ni reclamat els sous que ara es compensen. En tercer terme, combat l'estimació de la demanda reconvencional, atès que només s'aporta com a prova dels pagaments efectuats a favor de l'agent el document núm. 25, per un import de 3000 euros efectuat mitjançant transferència bancària. En canvi, la resta d'assentaments comptables són retirades en efectiu dels caixers automàtics. Afegeix que no s'ha provat l'import de les despeses derivades de la convivència, però esdevé qüestió pacífica que la relació sentimental va existir entre les parts. I, en darrer terme, dóna la part recurrent per reproduïdes les seves al·legacions i sol·licita la condemna de la defenent a les costes processals.
II.- Quant al primer dels extrems o greuges del recurs, el mateix no pot prosperar. Considera la recurrent que resta acreditat que el vehicle Toyota era del Sr. Ferreras des de la seva adquisició, com així resulta de la documental (núm. 6 de la demanda) i de la testifical. En canvi, si s'analitza la prova practicada, no es pot extreure aquesta conclusió. En efecte, en el document que obra al foli 16 de les actuacions, ressurt que el Sr. Ferreras va anar al concessionari a comprar el vehicle, però que aquest es va posar a nom de la Sra. Soriano, qui va lliurar en concepte de part del preu un vehicle de la seva propietat i que va acceptar 36 canvials al seu nom per la resta de preu del vehicle. Per tant, aquest document acredita el contrari; és a dir, que fou la Sra. Soriano la que va procedir a adquirir el vehicle Toyota Corolla. Quant als testimonis, mentre el Sr. Vendrell declara ignorar si el Sr. Ferreras era el propietari del vehicle (foli 247), el Sr. Carnero declara que té coneixement que el vehicle es trobava sota la titularitat del Sr. Ferreras i que una part del preu l'havia satisfet la Sra. Soriano (foli 238), els testimonis Sr. Plana i ENTITY_9 (folis 246 i 248) afirmen que el vehicle fou propietari del Sr. Ferreras des del primer moment. Però aquestes testificals, es veuen contradites no solament per la titularitat de la Sra. Soriano respecte del vehicle i pel fet que lliurés el seu vehicle de propietat a compte i assumís el pagament de les canvials, sinó perquè en la confessió en judici la pròpia Sra. Soriano admet que el turisme el va adquirir ella, però que l'utilitzava el defenent i que es va accedir a canviar la titularitat del vehicle si el defenent es comprometia a satisfer les lletres acceptades (foli 244). I aquesta declaració de la part agent s'adequa amb el certificat d'A., on consta que l'usuari del vehicle era el Sr. Ferreras. Per tant, no solament la prova practicada no permet defensar la tesi de la recurrent, sinó que la pròpia agent admet que ella fou l'adquirent del vehicle.
III.- El segon dels motius o greuges es fonamenta en impugnar la valoració de l'existència d'una relació sentimental entre els litigants, segons la qual el vehicle era del Sr. Ferreras des de la seva adquisició i també explica que no s'haguessin reclamat els havers laborals pendents. Tampoc aquest motiu pot prosperar, perquè en relació a la titularitat del vehicle ja s'ha raonat amb anterioritat i segons la prova que es troba a les actuacions es desprèn que fou adquirit per la Sra. Soriano i només amb posterioritat fou cedit al defenent, sempre que aquest assumís els deutes derivats del preu ajornat de pagament. I arribats a aquest extrem, la part agent manifesta que li va cedir el vehicle, sempre que assumís el preu restant (9.612 euros) i amb el compromís del defenent d'abonar la diferència entre el preu satisfet i el preu del vehicle (9.869 euros); quantitat que es reclama per la present demanda. En canvi, la part defenent manifesta que no ha existit cap relació sentimental, de forma que no es pot acceptar l'asseveració de la recurrent que es tracta d'un extrem pacífic i no controvertit, i que no es va abonar cap quantitat més pel vehicle perquè es va compensar amb els havers laborals que restaven pendents d'abonament. I des d'aquesta òptica d'idees, i en consonància amb la prova practicada, la tesi de la defenent és la que ha de ser acollida. En efecte, no solament l'existència d'una relació sentimental pot justificar la no reclamació dels havers, com indica l'agent, sinó que també podria abonar la situació contrària: si existeix relació laboral amb pagament de sou és perquè no existia relació sentimental. En tot cas, l'existència o no de la mateixa no esdevé rellevant per a resoldre aquest extrem, tota vegada que consta a les actuacions que la defenent va desenvolupar una prestació laboral per l'agent, amb un sou establert de 1.050 euros i que se li deuen un conjunt d'havers laborals que superen la quantitat reclamada per l'adversa, per la qual cosa si s'acull la compensació judicial, s'ha de desestimar la demanda i confirmar la solució acollida per la sentència d'instància.
IV.- Pel que fa al tercer motiu de recurs, aquest rau en la impugnació de l'estimació de la demanda reconvencional interposada pel Sr. Ferreras. Pel que fa a la reclamació de la factura relativa al vehicle de la part agent, per import de 178,47 euros, i a la transferència de 3000 euros per part del Sr. Ferreras, argumenta la recurrent que aquests imports s'han de compensar amb les despeses de la llar que satisfeia la part agent i derivades de la convivència de la parella.
Al respecte, s'escau posar de manifest el que segueix. En primer terme, s'ha d'insistir en el fet que l'existència d'una relació sentimental no esdevé una qüestió pacífica sinó controvertida, però que en relació a la negativa a l'abonament d'aquestes quantitats procedeix posar de relleu el següent. Cap dubte existeix en relació a la procedència de l'abonament de la factura de 178,47 euros derivada de la intervenció en un vehicle propietat de la Sra. Soriano i que ha satisfet el Sr. Ferreras. En canvi, pel que fa a la viabilitat de la reclamació dels 3000 euros, aquesta Sala no pot compartir el criteri del jutjador a quo. En efecte, consta provat que, en data 11-03-2008 el Sr. Ferreras va efectuar una transferència de 3000 euros a favor de la Sra. Soriano i consta també que, finalitzada la relació laboral l'any 2006, va continuar vivint en el domicili de la Sra. Soriano. I, des d'aquesta òptica, aquesta Sala comparteix el criteri que les liberalitats no es presumeixen, però no pot compartir l'argument d'instància segons el qual els reintegraments de 500 euros corresponen a l'abonament de les despeses d'habitatge del Sr. Ferreras, atès que es tracta de reintegraments que efectua el defenent i no consta la destinació dels diners. Per el contrari, la transferència de 3000 euros, una volta ja finalitzada la relació laboral sí es podria emmarcar en aquest context i trobar-se dotada d'una causa solvendi, de forma que, a manca d'acreditació de l'existència d'un préstec, i de no acreditació de la destinació dels reintegraments de 500 euros a favor de la Sra. Soriano, s'escau revocar en aquest extrem la sentència d'instància i no donar lloc a la procedència d'aquesta reclamació continguda a la demanda reconvencional.
V.- Els darrers motius constitueixen una remissió als arguments ja manifestats en els escrits rectors i en conclusions, sense que comportin l'enumeració de greuges o motius d'impugnació, de manera que els mateixos no integren per se cap motiu de recurs i , en relació a les costes processals, s'escau estar al que s'establirà tot seguit. L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Quant a les costes de primera instància, resulta que s'escau confirmar la imposició de les costes a l'agent derivades de la desestimació de la demanda i no efectuar imposició de les costes derivades de la estimació de la demanda reconvencional, atesa la seva estimació parcial.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.Carnero Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMEM EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Soriano contra la sentència, de data 19-01-2010, dictada per l'Hble. Batlle i revocar la seva part decisòria en el sentit de fixar la condemna de la Sra. Soriano a pagar al Sr. Ferreras l'import de 178,47 euros, amb més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda reconvencional, mantenint la resta dels seu pronunciaments, excepte allò que es conté en el fonament de dret cinquè de la present sentència pel que fa a les costes processals de les diferents instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.