STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2010 - ROJ: STSJAD 179/2010
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 juin 2010
Numéro74/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 179/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:179)
> Décision commentée : STSJAD 179/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:179) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La salariée, Mme Ferrer, a été engagée le 22 décembre 2007 par M. Bueno, titulaire administratif de l'établissement H. Pendant des congés passés en Espagne (Murcie), son véhicule est tombé en panne le 29 avril 2009, alors qu'elle devait reprendre son poste le 30 avril. Le véhicule, confié à un garage, ne lui a été restitué que le 4 mai 2009, date à laquelle elle a entrepris le trajet de retour vers Andorre. L'employeur lui a alors notifié un licenciement immédiat, sans préavis ni indemnité, pour absence injustifiée de cinq jours ouvrables consécutifs (30 avril et 1er, 2, 3 et 4 mai, selon les dates retenues par la juridiction ; la décision mentionne aussi « 31 d'abril », date inexistante, et « 4 dies » à un autre endroit).
Saisi d'une demande en paiement d'une indemnité pour licenciement injustifié et de salaires impayés, le Tribunal unipersonnel des Batlles (jugement du 26 février 2010, selon les antécédents) a fait droit très partiellement à la demande : il a condamné l'employeur à verser 44,79 EUR et à régulariser les cotisations à la CASS. La salariée a interjeté appel.
Devant la Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (TSJA), seuls restaient en litige l'indemnité pour licenciement injustifié, le salaire servant de base de calcul et le nombre de jours récupérables. La décision est rendue le 29 juin 2010 par un collège composé de MM. Jean Louis Vuillemin (président et rapporteur) et Joan Manel Abril Campoy, et de Mme Eulàlia Amat Llari.
## Question de droit
Le litige soulève trois questions distinctes :
1. Une panne de véhicule survenue pendant des congés à l'étranger constitue-t-elle une « justification » au sens de l'article 104 du Code de relations du travail (Llei 35/2008), qui qualifie de faute très grave, autorisant le licenciement disciplinaire, trois absences ou plus non justifiées au cours d'un mois ?
2. Le salaire de base mensuel retenu pour le calcul des sommes dues doit-il être fixé à 1 350 EUR, en l'absence de bulletins de paie remis au salarié ?
3. Le nombre de jours récupérables (27 selon l'appelante, 7 selon la première instance) doit-il être modifié ?
## Solution et dispositif
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2010 - ROJ: STSJAD 179/2010
La salariée, Mme Ferrer, a été engagée le 22 décembre 2007 par M. Bueno, titulaire administratif de l'établissement H. Pendant des congés passés en Espagne (Murcie), son véhicule est tombé en panne le 29 avril 2009, alors qu'elle devait reprendre son poste le 30 avril. Le véhicule, confié à un garage, ne lui a été restitué que le 4 mai 2009, date à laquelle elle a entrepris le trajet de retour vers Andorre. L'employeur lui a alors notifié un licenciement immédiat, sans préavis ni indemnité, pour absence injustifiée de cinq jours ouvrables consécutifs (30 avril et 1er, 2, 3 et 4 mai, selon les dates retenues par la juridiction ; la décision mentionne aussi « 31 d'abril », date inexistante, et « 4 dies » à un autre endroit).
Saisi d'une demande en paiement d'une indemnité pour licenciement injustifié et de salaires impayés, le Tribunal unipersonnel des Batlles (jugement du 26 février 2010, selon les antécédents) a fait droit très partiellement à la demande : il a condamné l'employeur à verser 44,79 EUR et à régulariser les cotisations à la CASS. La salariée a interjeté appel.
Devant la Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (TSJA), seuls restaient en litige l'indemnité pour licenciement injustifié, le salaire servant de base de calcul et le nombre de jours récupérables. La décision est rendue le 29 juin 2010 par un collège composé de MM. Jean Louis Vuillemin (président et rapporteur) et Joan Manel Abril Campoy, et de Mme Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
Le litige soulève trois questions distinctes :
Une panne de véhicule survenue pendant des congés à l'étranger constitue-t-elle une « justification » au sens de l'article 104 du Code de relations du travail (Llei 35/2008), qui qualifie de faute très grave, autorisant le licenciement disciplinaire, trois absences ou plus non justifiées au cours d'un mois ?
Le salaire de base mensuel retenu pour le calcul des sommes dues doit-il être fixé à 1 350 EUR, en l'absence de bulletins de paie remis au salarié ?
Le nombre de jours récupérables (27 selon l'appelante, 7 selon la première instance) doit-il être modifié ?
Solution et dispositif
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 074/10
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Ferrer va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra el Sr. Bueno, titular administratiu del negoci H., en reclamació de la quantitat de 8.338,56 EUR, o subsidiàriament, de 7.005,67EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i d'havers laborals pendents, més aquella quantitat que resulti acreditada en concepte de pagament dels dies recuperables, amb declaració a la CASS de les referides quantitats, així que de la diferència entre l'import rebut en concepte de nòmina i l'import declarat.
II.- El Sr. Bueno va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, i subsidiàriament, en el negat cas que es considerés que l'acomiadament ha estat injustificat, va manifestar que l'indemnització que hauria de percebre l'adversa no podria ser superior a 45 dies per any treballat, el que comportaria una indemnització total de 2.944,38 EUR, contestant que l'acomiadament de la treballadora fou del tot justificat donat que la mateixa va faltar injustificadament a la feina per un període superior a 3 dies laborables consecutius.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 74/10 — Décision commentée
III.- Per sentència de data 26 de febrer del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant molt parcialment la demanda de la part agent, va condemnar al Sr. Bueno a pagar a la Sra. Ferrer la quantitat de 44,79 EUR, i a regularitzar les cotitzacions a la CASS dels salaris percebuts durant la relació laboral de conformitat amb el que porta el II Considerant, imposant al defenent les costes judicials causades amb menció dels honoraris d'assistència lletrada i procuradoratge en les condicions del darrer V Considerant.
IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Ferrer ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta : que si bé és cert que va deixar d'assistir al seu treball durant 4 dies consecutius, també ho és que la causa està justificada atès queda acreditat en autes que el seu vehicle que se li va espatllar quan va iniciar el seu viatge de retorn cap ANDORRA, fou portat al taller de MURCIA el 28 d'abril del 2009 i no li fou retornat fins el 4 de maig del 2009; que va trucar a l'empresa per avisar-la de la marxa de la reparació del vehicle als efectes de l'organització de la feina; que l'indemnització que li correspon ha de ser calculada de conformitat amb el que disposa l'article 82.3 del Codi de Relacions laborals i sobre la base d'un salari mensual de 1.350 EUR; que el darrer salari percebut és de 1.350 EUR i no pas de 1.295,13 EUR; que els dies recuperables són 27 i no pas 7.
II.- És pacífic que el dia 22 de desembre del 2007 la Sra. Ferrer va començar a treballar pel compte de l'H.; que al mes d'abril del 2009 la treballadora va estar de vacances a MURCIA a ESPANYA i s'havia de reincorporar al seu lloc de treball el dia 30 d'abril; que el dia 29 d'abril se li va espatllar el seu vehicle i va portar-lo al taller; que el dia 5 de maig va iniciar el seu viatge de retorn cap ANDORRA; que quan va presenciar-se a l'empresa se li va notificar una carta comunicant-li el seu acomiadament d'immediat sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer-li cap compensació econòmica, per no haver-se presentat al seu lloc de treball durant 5 dies laborables consecutius, sense causa justificada, concretament els dies 31 d'abril, 1, 2, 3 i 4 de maig; que l'empresa va oferir a la treballadora la quantitat de 735,34 EUR en concepte de liquidació de la relació laboral: 226,49 EUR en concepte de salari de 4 dies del mes de maig del 2009, 396,35 EUR en concepte de 7 dies recuperables, 112,50 EUR en concepte de 2,5 dies de vacances no gaudides.
III.- En tràmit d'apel·lació només queda a resoldre la problemàtica relativa a l'indemnització per acomiadament injustificat, a l'import del salari que ha de servir de base de càlcul, i al nombre de dies recuperables.
Respecte a l'acomiadament de la treballadora no es negat que la Sra. Ferrer hagi faltat a la seva feina durant 5 dies laborables consecutius, més concretament els dies 31 d'abril, 1, 2 3 i 4 de maig del 2009. Nogensmenys, la part recurrent justifica aquesta absència pel fet que el dia 29 d'abril, quan estava de vacances a ESPANYA, el seu cotxe es va espatllar i tan sols va poder recuperar-lo, una vegada arreglat, per tornar a ANDORRA, el dia 4 de maig. L'article 104 del Codi de relacions laborals expressa que són faltes molt greus, autoritzant un acomiadament disciplinari, 3 o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes. En el sentit d'aquest article, la justificació difereix de la causa o de la motivació. És a dir que per que l'absència d'un treballador al seu lloc de treball durant 3 dies o més en el període d'un mes, sigui justificada, no és suficient que dita absència sigui motivada per qualsevol causa, sinó que és imprescindible que la causa al·legada sigui de natura a impedir de manera peremptori, que el treballador pugui presenciar-se al seu lloc de treball, com la malaltia per exemple. Per tant, la pana ocorreguda a un vehicle no pot ser considerada com una justificació per no reincorporar-se a la feina durant 5 dies, ja que existeix d'altres mitjans per traslladar-se d'ESPANYA a ANDORRA. En conseqüència, encara que la Sra. Ferrer hagi pogut recuperar el seu vehicle arreglat solament el dia 4 de maig del 2009, això no l'autoritzava a faltar a la feina durant tots els dies en que el dit vehicle va romandre al taller. Ara bé, la Sra. Ferrer pretén que va avisar l'empresa d'aquestes circumstàncies, tenint-la assabentada de l'evolució de la reparació del vehicle, sense que en cap moment l'empresa oposes res en absolut, dient-li al contrari, que no es preocupés, que quan el vehicle fos reparat ja aniria a treballar. Malgrat que sigui acreditat en autes que la Sra. Ferrer hagi trucat l'empresa els dies 29 i 30 d'abril i 4 de maig, resulta del testimoniatge del Sr. Manzanares que quan la treballadora va trucar el gerent de l'empresa va contestar que havia d'incorporar-se a la feina immediatament perquè faltava personal i l'hotel estava ple. Per tant, s'ha de considerar que l'absència de la Sra. Ferrer al seu lloc de treball durant 5 dies laborables consecutius no fou justificada; ço que legitima l'acomiadament disciplinari de la mateixa.
IV.- Pel que fa als dies recuperables, no tan sol la Sra. Ferrer no aporta la més mínima prova dels 27 dies que pretén que li pertoquen, sinó que no precisa a quins dies concrets corresponen. És cert que l'empresa no aporta el llibre de treball obligatori, però això no vol dir que el treballador sigui exempt de provar les seves pretensions. Per tant s'ha de confirmar la resolució apel·lada sobre aquest punt del litigi.
V.- Quant a l'import del salari de la Sra. Ferrer, força és de constatar que l'empresa no comunica cap butlletí de salari de la treballadora, malgrat la seva obligació d'entregar a cada treballador un butlletí de salari especificant individualment els diferents conceptes retribuïts, tal com ho exigeix l'article 60 de la Llei sobre el contracte de treball. A més a més, és pacífic que el salari pagat a la Sra. Ferrer no correspon amb el salari declarat a la CASS. Nogensmenys, en la llista de preguntes que l'empresa va demanar que siguin formulades al seu testimoni el Sr. Puig, la mateixa reconeix que el salari global que percebia la Sra. Ferrer ascendia aproximadament a 1.350 EUR mensuals nets. Essent aquesta quantitat la que la part recurrent considera com corresponent al seu salari base mensual, s'ha d'estimar el recurs per aquest concepte i considerar que la Sra. Ferrer gaudia d'un salari base mensual darrerament de 1.350 EUR. Partint d'aquest element, el salari per dia és de 62,32 EUR, segons la formula continguda en el article 82.2 del Codi de relacions laborals, i per tant, la quantitat deguda a la treballadora pels 7 dies recuperables correspon a l'import de 436,17 EUR. Pel que fa als 2,5 dies de vacances deguts a la treballadora, s'ha d'aplicar el mètode de càlcul establert a l'article 82.3 del mateix Codi, ço que dóna un resultat de 127,12 EUR, en lloc de 122,55 EUR. Respecte al salari dels 4 dies del mes de maig del 2009, l'import que ha de percebre la treballadora correspon a 249,28 EUR (62,32 x 4). En conseqüència, tenint compte que l'empresa ja ha abonat a la treballadora la quantitat de 735,34 EUR en concepte de quitança, correspon a la Sra. Ferrer percebre una diferència de 77,23 EUR.
VI.- L'estimació encara que sigui molt parcial del recurs, així com la matèria laboral del litigi determinen la condemna en costes judicials de segona instància de la part recorreguda.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar molt parcialment el recurs de la Sra. ENTITY_4;
Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 26 de febrer del 2009 en el sentit de condemnar al Sr. Bueno a satisfer a la Sra. Ferrer la quantitat de 77,23 EUR;
Confirmar-la pel que fa a la resta de les seves disposicions;
Condemnar al Sr. Bueno al pagament de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.