STSJAD ANDORRA, a 22 de juliol del 2010 - ROJ: STSJAD 208/2010
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 juillet 2010
Numéro53/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD, Sala Administrativa, 22 juillet 2010, n° 53-2010 (ROJ STSJAD 208/2010)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 22 juillet 2010, recours n° 53/10, ROJ STSJAD 208/2010, ECLI:AD:TSJADAD:2010:208 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le requérant, M. Viñas, était assuré auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Il sollicitait le bénéfice d'une pension d'invalidité pour maladie du groupe II. Il souffrait d'une sclérose en plaques affectant principalement les membres inférieurs, en particulier la jambe gauche, ainsi que d'un diabète qui, selon l'expertise, n'entraînait pas à ce jour d'altération de la vision.
La CASS avait rejeté sa demande par deux décisions des 18 novembre 2008 et 25 février 2009. Saisie par l'assuré, la Sección Administrativa de la Batllia, par jugement du 2 septembre 2009, avait rejeté la demande tendant à l'annulation de ces décisions et à la reconnaissance du droit à la pension.
L'assuré a interjeté appel. Il soutenait qu'en raison de sa pathologie, il ne pouvait exercer une activité professionnelle de manière régulière, ce qui justifiait le classement dans le groupe II. La CASS a conclu à la confirmation du jugement, estimant que les premiers juges avaient correctement apprécié les preuves et interprété les normes applicables. Les parties ayant été autorisées à remplacer l'audience orale par une procédure écrite, le Tribunal a statué sur la base de leurs conclusions (antécédent n° 4).
L'expertise médicale versée au dossier en première instance (folio 117) constitue l'élément déterminant de la décision. Elle relève que le requérant ne peut enfiler seul ses chaussettes, ses chaussures ni le bas de ses vêtements, qu'il marche avec une canne et présente une instabilité marquée avec des chutes récurrentes. Les experts concluent néanmoins à l'admissibilité d'une activité sédentaire, tout en précisant qu'il ne peut rester debout longtemps ni fournir d'efforts minimes ou modérés. Ils concluent que l'intéressé « est mérite d'une invalidité pour maladie du groupe II ».
## Question de droit
La Cour devait déterminer si une personne atteinte de sclérose en plaques, présentant une instabilité avec chutes fréquentes, une incapacité à fournir des efforts même minimes et une dépendance pour certains actes de la vie courante, peut être regardée comme incapable d'exercer une activité professionnelle régulière. Dans l'affirmative, la possibilité théorique d'un travail sédentaire ne ferait pas obstacle au classement dans le groupe II.
Plus précisément, la question portait sur l'articulation entre l'appréciation médicale de la capacité résiduelle et l'appréciation fonctionnelle de la capacité de travail, dans le cadre de l'article 1er du Règlement d'application n° 18, qui renvoie à l'article 28 du Règlement technique de la CASS.
## Solution et dispositif
Le Tribunal a fait droit à l'appel. Il s'est fondé sur les principes rappelés aux fondements 2 à 4 : la pension d'invalidité su
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 22 de juliol del 2010 - ROJ: STSJAD 208/2010
STSJAD, Sala Administrativa, 22 juillet 2010, n° 53-2010 (ROJ STSJAD 208/2010)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 22 juillet 2010, recours n° 53/10, ROJ STSJAD 208/2010, ECLI:AD:TSJADAD:2010:208 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Viñas, était assuré auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Il sollicitait le bénéfice d'une pension d'invalidité pour maladie du groupe II. Il souffrait d'une sclérose en plaques affectant principalement les membres inférieurs, en particulier la jambe gauche, ainsi que d'un diabète qui, selon l'expertise, n'entraînait pas à ce jour d'altération de la vision.
La CASS avait rejeté sa demande par deux décisions des 18 novembre 2008 et 25 février 2009. Saisie par l'assuré, la Sección Administrativa de la Batllia, par jugement du 2 septembre 2009, avait rejeté la demande tendant à l'annulation de ces décisions et à la reconnaissance du droit à la pension.
L'assuré a interjeté appel. Il soutenait qu'en raison de sa pathologie, il ne pouvait exercer une activité professionnelle de manière régulière, ce qui justifiait le classement dans le groupe II. La CASS a conclu à la confirmation du jugement, estimant que les premiers juges avaient correctement apprécié les preuves et interprété les normes applicables. Les parties ayant été autorisées à remplacer l'audience orale par une procédure écrite, le Tribunal a statué sur la base de leurs conclusions (antécédent n° 4).
L'expertise médicale versée au dossier en première instance (folio 117) constitue l'élément déterminant de la décision. Elle relève que le requérant ne peut enfiler seul ses chaussettes, ses chaussures ni le bas de ses vêtements, qu'il marche avec une canne et présente une instabilité marquée avec des chutes récurrentes. Les experts concluent néanmoins à l'admissibilité d'une activité sédentaire, tout en précisant qu'il ne peut rester debout longtemps ni fournir d'efforts minimes ou modérés. Ils concluent que l'intéressé « est mérite d'une invalidité pour maladie du groupe II ».
Question de droit
La Cour devait déterminer si une personne atteinte de sclérose en plaques, présentant une instabilité avec chutes fréquentes, une incapacité à fournir des efforts même minimes et une dépendance pour certains actes de la vie courante, peut être regardée comme incapable d'exercer une activité professionnelle régulière. Dans l'affirmative, la possibilité théorique d'un travail sédentaire ne ferait pas obstacle au classement dans le groupe II.
Plus précisément, la question portait sur l'articulation entre l'appréciation médicale de la capacité résiduelle et l'appréciation fonctionnelle de la capacité de travail, dans le cadre de l'article 1er du Règlement d'application n° 18, qui renvoie à l'article 28 du Règlement technique de la CASS.
Solution et dispositif
Le Tribunal a fait droit à l'appel. Il s'est fondé sur les principes rappelés aux fondements 2 à 4 : la pension d'invalidité su
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0016-3/2009 TSA: 001/10
S E N T È N C I A NÚM. 53-2010
PARTS:
Apel·lant: Viñas Representant: en nom propi Advocat: Ricart
A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de juliol de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0016-3/09.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de 2 de setembre de 2009 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada pel Sr. Viñas contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 18 de novembre de 2008 i 25 de febrer de 2009 i que es declarés que l'agent té dret a ésser beneficiari d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 53/10 — Décision commentée
2n.- Disconforme la part agent amb aquesta resolució, va interposar recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, el qual es fonamenta en l'argument de què l'agent no pot desenvolupar una activitat laboral de manera regular, degut a la esclerosi múltiple que pateix, la qual cosa justifica l'atorgament d'una pensió del grup II, com havia sol·licitat en la instància.
3r.- La representació de la CASS va impugnar el recurs, en considerar que la sentència recorreguda ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Tal com ja ha declarat aquesta Sala en diverses sentències relatives a supòsits anàlegs al que ara s'examina, la resolució del present recurs d'apel·lació ha de partir del contingut de l'article 1r. del Reglament d'aplicació nº 18, el qual disposa que la pensió d'invalidesa que resulti d'una malaltia en el sentit de l'article 28 del Reglament Tècnic es pagarà a l'assegurat que sofreixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys dos terços. La situació del malalt haurà de ser jutjada tenint en compte l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals.
D'altra banda, l'article 2n. del mateix Reglament estableix les tres categories en que poden ser classificats els invàlids, segons acord del control mèdic, en funció de si poden o no realitzar alguna activitat professional, o si requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la vida. Aquesta classificació s'ha de fer exclusivament en funció dels elements de caràcter mèdic, ja que les circumstàncies subjectives que presenta l'interessat ja s'han pres en compte per apreciar la disminució de la capacitat de guany d'almenys dos terços.
En darrer terme, la valoració de si l'interessat pot o no dur a terme alguna activitat professional comporta que pugui desenvolupar un treball de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat.
Tercer.- En el cas que ara s'examina, el dictamen pericial que ha estat emès en el període probatori de la primera instància posa de relleu que l'interessat pateix una esclerosi múltiple amb afectació principal a les extremitats inferiors i, de forma particular, a la cama esquerra. Això li provoca serioses dificultats al moment de doblar aquesta cama, per la qual cosa no pot posar-se els mitjons i les sabates ni la roba de la part inferior del cos, de manera que precisa sempre l'ajuda d'alguna persona per fer-ho. Al mateix temps, ha de caminar amb l'ajuda d'una crossa i té una important tendència a caure per la inestabilitat que presenta. Com posen de relleu els perits, es produeixen episodis recurrents de caigudes per canvis o irregularitats en el terreny, ja sigui per canvis de mullat a sec o per la presència d'obstacles. En segon lloc, pateix una diabetis que, actualment, no genera alteracions al nivell de la visió, cosa que suposaria un augment del risc de caigudes.
Encara que els perits afirmen que l'interessat pot realitzar algun tipus de treball sedentari, també posen de relleu que no estar dempeus molt de temps ni desenvolupar activitats que impliquin esforços mínims o moderats i conclouen que és mereixedor d'una invalidesa per malaltia del grup II (foli 117).
En aquestes condicions, cal considerar que una persona que pateix una esclerosi múltiple, la qual li produeix una situació de marcada inestabilitat, amb freqüents episodis de caigudes, i que al mateix temps no pot realitzar ni tan sols esforços mínims i tampoc es pot posar la roba de la part inferior del cos, ni els mitjons i les sabates, per a la qual cosa necessita ajuda, no es troba en condicions de desenvolupar una activitat laboral regular, en el sentit que ha precisat la jurisprudència d'aquesta Sala. Des d'aquesta perspectiva, s'ha de considerar que la possibilitat de dur a terme una activitat sedentària resulta merament hipotètica, de manera que resulta obligada la conclusió de què l'agent té dret a una invalidesa del grup II, tal i com ho sol·licita.
En conseqüència, s'ha d'estimar íntegrament el present recurs d'apel·lació, en els termes que resulten de la part dispositiva d'aquesta sentència, sense que procedeixi fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Viñas contra la sentència de 2 de setembre de 2009 de la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es revoca i deixa sense efecte.
2n.- Estimar la demanda interposada per l'agent contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social i anul·lar les resolucions d'aquest organisme de 18 de novembre de 2008 i 25 de febrer de 2009 i declarar que el Sr. Francesc Pujol Gratacòs té dret a ésser beneficiari d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.