SENTÈNCIA Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat els recursos interposats per la Jover i el Sr. Querol contra la sentència del Tribunal de Batlles, de data 1-03-2010. La sentència original condemnava el Sr. Querol a pagar a la Jover les quantitats de 15.541,22 EUR (contracte de finançament) i 3.280,07 EUR (contracte de compte de crèdit), més interessos legals i despeses de devolució. El tribunal superior ha confirmat aquesta decisió i ha ordenat que el valor del vehicle Mercedes-Benz, matrícula XXXX, sigui determinat en fase d'execució de sentència. A més, ha imposat les costes processals derivades dels recursos desestimats a les parts recurrents. Sentència Magistrats Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC- 114/10 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de setembre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la Jover, va interposar demanda, de data 29-09-2008, envers el Sr. Querol, segons la qual i pels motius adduïts en la mateixa demana que es dicti sentència de condemna per les quantitats no abonades en el marc dels contractes de finançament i de compte de crèdit, que vinculen a les parts, així com els percentatges que reclama segons contracte, amb més els interessos legals i les costes processals. Per escrit de contesta, de data 23-03-2009, el defenent s'oposa a la demanda i demana que es dicti sentència, per la qual es condemni al defenent solament a satisfer la quantitat de 6.894,30 euros. II.- En data 1-03-2010, l'Hble. Tribunal de Batlles ha dictat sentència, essent la part decisòria de la mateixa la que segueix: "DECIDEIX: Que estimant parcialment la demanda formulada per la Jover contra el Sr. Querol, ha de condemnar i condemna aquest darrer a pagar a la primera les quantitats de 15.541,22.-EUR (corresponents al contracte de finançament), i de 3.280,07.-EUR (pel que respecta al contracte de compte de crèdit) més en relació a aquest darrer concepte l'1,5% sobre el rebut no satisfet en concepte de despeses de devolució en les condicions assenyalades en el IV considerant de la present Resolució. A aquestes quantitats haurà de deduir-se aquella suma que sigui fixada en període d'execució de la present Resolució i que correspongui al valor del vehicle Mercedes-Benz, model ML 3420 matrícula XXXX de conformitat amb les previsions realitzades en el III Considerant. Les indicades quantitats hauran d'incrementar-se dels interessos legals ocasionats des de la data de fermesa de la present Resolució i fins el dia del seu total pagament i sense que sigui procedent efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes". III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la sentència d'instància. Així, la part agent, per escrit de conclusions, de data 25-05-2010, sol·licita la revocació de la sentència, en els extrems que interessa, així com la imposició de les costes processals. La part defenent, en el seu escrit de conclusions, de data 10-05- 2010, també demana la revocació en part de la sentència, en consonància amb el contingut del seu escrit. Tanmateix, ambdues parts van presentar escrits de contesta a les conclusions, de dates 7 i 15 de juny de 2010 respectivament, en virtut dels quals demanen la desestimació dels recursos interposats de contrari. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- La resolució del present litigi exigeix l'anàlisi per separat dels dos recursos interposats per les parts agent i defenent. Així, si es comença l'estudi pel recurs de la part agent, aquesta entén que s'ha de discrepar amb la sentència en relació al deute pendent, quan aquest es declara vençut en data 30-04-2008. Afirma que en aquesta data el capital pendent era de 10.699,71 euros i aquest és l'únic import que es pot reclamar, sense que es puguin cobrar els interessos fins el 2011. Aquest motiu del recurs no pot ésser atès. En el present supòsit, acreditat l'incompliment del deutor, el creditor exercita una facultat prevista al contracte i als ordenaments jurídics de l'entorn que, en ares a la protecció del crèdit, permet donar per vençut anticipadament el crèdit i exigir el mateix. Així, en el contracte de finançament, de data 11 de juliol de 2006, es pacta (pacte dotze) que "Ambdues parts convenen expressament que, en cas d'impagament, total o parcial, dels càrrecs o ordres de pagament convinguts, al seu respectiu venciment, ORG_0 podrà, per pròpia autoritat i facultada expressament pel present PACTE: a) donar per resolt el present contracte i, en conseqüència, considerar vençuts els restants càrrecs pendents de venciment i exigir el pagament de la quantitat total, juntament amb les despeses originades com a conseqüència del retorn bancari, els interessos de demora de cadascun dels càrrecs vençuts...". I, per tant, el càlcul que ha efectuat el jutjador a quo esdevé adequat i correcte, tota vegada que aplica l'interès de l'operació sobre la quantia pendent de pagament, i en relació al temps que restava de termini, per a obtenir la suma de 3.857,50 euros. Si, com pretén el recurrent, no s'apliquessin els interessos i només es pogués reclamar l'import de capital pendent, el venciment avançat esdevindria perjudicial pel creditor, quan aquest expedient s'articula, precisament, com un mecanisme de protecció del creditor en ares a l'incompliment del deutor en una relació de tracte successiu, i en la que no garanteix el retorn de les quantitats pendents. II.- Pel que fa al recurs de la part defenent, aquesta discrepa, en primer terme, de la decisió d'instància, segons la qual el valor del vehicle s'ha d'obtenir en execució de sentència. Considera que es va portar a terme una cessió del vehicle, per tal que aquesta el vengués, mitjançant un contracte de compravenda. Afegeix que el destinatari final del vehicle va pagar una suma inferior a la taxació de 4.000 euros, ja que es va vendre per 3.800 euros al Sr. Vives, qui va adquirir dos vehicles, com ho acredita amb l'aportació de documents en aquesta alçada. La sentència d'instància ja ha valorat el fet que, en data 18-07-2008, es va signar per l'agent la carta groga del vehicle, i lliurada a la lletrada de la part defenent, així com es un contracte de compravenda a favor de la societat, per tal que es procedís al peritatge i posterior venda del vehicle, de forma que el valor obtingut es descompti del deute existent. I la sentència considera que la manera d'actuar de la defenent no pot ésser acceptada, tota vegada que la pericial es va efectuar per una empresa del grup, que no consta si els desperfectes existien o no, i en el cas d'existir si han estat reparats abans de la venda. Per tant, refusa la valoració atorgada unilateralment per la defenent i ordena que en fase d'execució de sentència es procedeixi a la valoració del vehicle. Aquesta Sala ha de compartir pels mateixos arguments exposats per la sentència d'instància, que el valor del vehicle es determini en fase d'execució de sentència. Ara, la part defenent i recurrent acompanya, en aquesta alçada, sense petició de prova conforme a l'article 73 LTPJ, una sèrie de documents, alguns d'ells de data posterior a la demanda, que acreditarien la valoració del vehicle segons l'any de fabricació i l'alienació a un tercer, pel preu de 3.800 euros. Nogensmenys, no s'ha acreditat si el vehicle presentava els desperfectes que es detallaven, l'import dels mateixos i si es va alienar reparat o no. Per tant, aquesta Sala considera adequat mantenir la decisió presa a la instància i que sigui en seu d'execució de sentència, amb la valoració dels referits documents i les demés dades que es troben a les actuacions, que es procedeixi a la valoració del vehicle Mercedes Bens ML 320 XXXX. III.- Per últim, la defenent també argumenta que s'ha de revocar la sentència d'instància i imposar a la part defenent les costes processals en atenció al venciment, a la temeritat i al fet que així es va pactar en els contractes. És evident que la sentència d'instància, confirmada per aquesta Sala, no ha acollit íntegrament ni substancialment les pretensions de la part defenent de manera que no es pot acollir el criteri del venciment objectiu per a efectuar la imposició de les costes processals. I tampoc el criteri de la temeritat, atès que la part defenent ha reconegut deure determinades quantitats i ha formulat oposició contra allò que entenia que no li era exigible, com els relatius als càlculs de les taules d'amortització o sobre la valoració del vehicle, que han estat acollits per la resolució d'instància, de forma que tampoc, des d'aquesta òptica d'idees, es pot estimar viable aquest motiu. I, per últim, argumenta que en els contractes de finançament i de compte de crèdit es va pactar l'assumpció de les costes processals pel defenent. Així, en el pacte tretzè del contracte de finançament es preveu que si la mercantil defenent ha de reclamar judicial o extrajudicialment el deute, les despeses i les costes processals aniran a càrrec de la prestatària. Aquesta Sala no pot accedir al present motiu de recurs. En efecte, ens trobem front a un contracte d'adhesió on el contingut ve predeterminat per una de les parts, de forma que l'altra part no pot negociar pràcticament el contingut del mateix, sinó que es veu obligada a signar i assumir la totalitat del mateix o refusar-ho en bloc. I en aquest sentit, una clàusula que estableixi que en cas de reclamació judicial o extrajudicial les costes processals aniran a càrrec del defenent xoca amb l'equilibri de les prestacions i la bona fe com a límits a les clàusules predeterminades dels contractes d'adhesió. Tant és així, que segons el contracte, fins i tot, en cas d'estimació parcial o pèrdua de les pretensions de la defenent, hauria d'abonar les costes, quan això implicaria un desplaçament del criteri legal i judicial del venciment objectiu (Codi 7,51,5), temperat per les circumstàncies contingudes a la Novel·la 82, cap. X, interpretades a la llum de la jurisprudència d'aquesta Sala, unilateralment per la defenent en els seus contractes d'adhesió. IV.- Les consideracions anteriors justifiquen el refús dels recursos interposats, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició de les costes derivades dels mateixos a les parts recurrents que els han vist desestimats (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR els recursos interposats per les parts agent i defenent contra la sentència, de data 1-03-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria, integrada amb les consideracions que s'efectuen en el fonament de dret II d'aquesta sentència quant a la valoració del vehicle matrícula XXXX. Imposar a les parts recurrents les costes derivades de la desestimació dels seus recursos. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE