ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el MI. Tribunal de Corts dictà sentència de data dos de juny del 2010, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem Mena , com a responsable penal en concepte d'autor, amb la circumstància d'atenuant de col·laboració, pels delictes major de difusió de droga tòxica en centre d'esbarjo i menor continuat de consum de cocaïna a la pena de QUATRE ANYS DE PRESÓ, dels quals UN ANY FERM i la RESTA CONDICIONAL SIMPLE i per la contravenció penal de possessió i consum de producte estupefaent haixix la pena de MULTA DE TRES-CENTS EUROS (300 EUR). Que hem de condemnar i condemnem Mena , com a responsable penal en concepte d'autor, amb l'agreujant de reincidència, pel delicte menor de conducció de vehicle automòbil en estat d'embriaguesa, a la pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL qualificat al seguiment d'un tractament mèdic i SUSPENSIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR per un termini de VUIT MESOS. Es fixa el termini de suspensió de la pena imposada amb caràcter condicional de tres anys. Imposem la pena complementaria d'EXPULSIÓ del territori andorrà durant CINC ANYS, i al pagament de les despeses processals causades". II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que, en data 21 de febrer de 2010, vers les 05.30 hores, el processat Mena , nascut el dia 21 d'agost del 1983, de nacionalitat portuguesa i condemnat per ordenança penal de data 29 de setembre de 2008, com autor responsable del delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota la influència de begudes alcohòliques, circulava conduint el seu vehicle, Seat Ibiza, matrícula AND E-0487, sortint de l'estació de servei "ESSO", radicada a l'XXXX, de la vila de XXXX, portant els llums del vehicle apagats; per aquest motiu, els Agents del Servei de Policia, titulars dels carnets professionals núms. 258 i 364, que circulaven per aquell indret, es decidiren a seguir-lo a fi d'advertir-lo, adonant-se aleshores el processat Mena de què el vehicle oficial del Servei de Policia l'estava seguint, raó per la qual el processat llençà per la finestra del vehicle un embolcall contenint 0,7 grams de cocaïna, essent però finalment controlat al Camí Ral de la referida vila. El processat Mena , que es dirigia vers el seu domicili, venia de la discoteca "Buda Espai Andorra", on durant la nit havia venut dues paperines de 0,8 grams de cocaïna, cadascuna pel preu de 60 EUR, efectuant les vendes a l'interior de la pista de ball de la referida discoteca. Practicat un registre al vehicle del processat, - previ consentiment del mateix -, els Agents de Policia incautaren una porció de 0,13 grams d'haixix. El processat Mena és consumidor regular dels productes estupefaents cocaïna i haixix des de fa 1 any i mig, fent-ho els caps de setmana pel que fa la cocaïna; droga que consumí per darrera vegada el vespre anterior al seu control, trobant-se tot sol a la seva cambra del domicili on resideix, a XXXX. Practicada una perquisició al domicili del processat Mena , -prèvia autorització del mateix-, radicat a l'Av. XXXX, els Agents de Policia incautaren una bàscula de precisió, un cúter, un embolcall, contenint 4,90 gram de cocaïna en roca, una porció de 0,88 grams de haixix, -que havia portat de la vila de la Seu d'Urgell pel seu propi consum-, i 3 embolcalls de plàstic retallats en forma de rodona. La totalitat de la cocaïna incautada era la resta dels deu grams de cocaïna que el processat Mena havia adquirit per 450 EUR a la vila de la Seu d'Urgell, una setmana abans, i que havia portat al Principat destinats en gran part a la venda. Practicada la prova d'alcoholèmia al processat, aquesta donà un resultat positiu de 0,90 g/l sang". III.-RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació l'advocat defensor de Mena , sol·licitant que aquesta Sala dicti sentència que: -revoqui parcialment la recorreguda en el sentit d'absoldre al processat com a responsable penal en concepte d'autor del delicte major de difusió de droga tòxica en centre d'esbarjo, i declarar la responsabilitat penal en concepte d'autor d'un delicte major de venda o cessió de petita quantitat de droga tòxica, imposant-li una pena de presó pel temps que porta privat de llibertat. - apliqui en qualsevol cas la reducció de pena prevista a l'article 287.2 del Codi Penal en atenció als esforços exterioritzats per a tractar la seva addicció a la droga, reduint la pena ferma d'un any imposada fins al temps que porta privat de llibertat. -en tots els supòsits, que es deixi sense efecte la pena d'expulsió del Principat imposada. Considera que es tracta, en el present supòsit, d'una venda de molt poca quantitat de droga tòxica a la discoteca Buda, que constitueix el tipus específic contemplat a l'article 284.3 del codi Penal sense que pugui ser d'aplicació l'article 282.1 del mateix Codi, d'acord amb el principi d'especialitat de la norma penal, i que, conseqüentment, no es pot considerar realitzat el delicte tipificat a l'article 283, el qual necessita la prèvia perfecció del tipus contingut a l'article 282.1 CP. Sosté que l'acció de vendre o cedir una petita quantitat de droga en un centre d'esbarjo no es pot assimilar a l'acció de difondre, i que doncs, el Tribunal de Corts ha fet una interpretació extensiva de la llei penal que contravé el principi de legalitat. Manifesta a més a més que l'esforç i voluntat de Mena de voler tractar-se la seva addicció queden plenament acreditats, i que s'hauria d'haver tingut en compte la reducció de pena prevista a l'article 287.2CP. Fa valer que les penes privatives de llibertat i d'expulsió imposades no estan adaptades a la situació personal i familiar del processat. IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs en base als següents raonaments: -l'acció de difondre s'ha d'entendre de l'acció de transmissió material de la droga, sigui quina sigui la quantitat així transmesa. -no es pot admetre la concurrència de la reducció de pena de l'article 287.2 del Codi Penal tota vegada que l'abandó per part del condemnat de l'activitat delictiva i del consum de droga tòxica no fou fruit de cap acte voluntari. -la pena imposada és proporcionada en relació amb els fets objecte de la condemna i amb les circumstàncies personals del condemnat. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que el processat no nega la materialitat dels fets que li són reprotxats sinó solament la seva qualificació, estimant que la venta, que ha reconegut almenys de dues paperines de cocaïna a l'interior de la discoteca "Buda Espai Andorra" constitueix el delicte major tipificat a l'article 284.3 del Codi Penal. En primer lloc convé posar de relleu que el tipus bàsic definit a l'article 282 del Codi Penal no fa cap referència a les quantitats concernides per la producció, el transport, la venda o la possessió de droga tòxica que castiga, i que el tipus qualificat de l'article 283.c s'aplica a la difusió de la droga en centres d'esbarjo, tal com és en aquest cas concret, sense consideracions de la quantitat, que no fa part de la definició de l'acció de difondre. Per altre costat, el principi d'especialitat de la norma penal que disposa l'article 9.2 del Codi Penal i invocada pel processat s'oposa precisament que s'acullin les seves pretensions que tendeixen a la requalificació del delicte major. En efecte aquest principi s'aplica "en el cas que un fet pugui ser qualificat amb dues o més normes penals, si no hi ha concurs d'infraccions" i en tal cas "la norma especial s'aplica amb preferència a la norma general". En aquest cas concret la norma especial és l'article 283.c del Codi Penal que preveu la circumstància de transmissió de la droga tòxica en els llocs precisament enumerats la qual circumstància no està prevista per l'article 284.3. Finalment l'article 283 del Codi Penal enuncia entre les circumstàncies que comporten l'agreujament de les penes que castiguen les conductes previstes per l'article 282 "que es tracti de gran quantitat de droga", se n'ha de deduir aquesta condició que no està represa a l'article 283.1.c. que la difusió en centres d'esbarjo comporta l'aplicació del tipus qualificat, sigui quina sigui la quantitat de producte difós. La sentència recorreguda que condemna Mena en concepte d'autor del delicte major de difusió de droga tòxica en centre d'esbarjo ha de ser confirmada. II.-CONSIDERANT: Que el Tribunal de primera instància ha descartat amb bon criteri l'aplicació de l'article 287 del Codi Penal posant de relleu d'una part que el processat ha abandonat la seva activitat delictiva, no voluntàriament, sinó com a conseqüència de la seva detenció i del seu ingrés en el Centre Penitenciari. D'altra part que la obtenció d'una visita prop dels Serveis de la Unitat de Conductes Additives, el seguiment de la qual es desconeix, no equival a "la submissió voluntària a un tractament de desintoxicació i a la rehabilitació" prevista per l'article 287.2. III.-CONSIDERANT: Que les penes pronunciades són conformes a les previsions i marges legalment establerts, i adaptats a la gravetat dels fets comesos i a la personalitat del processat, ja condemnat per ordenança penal de data 29 de setembre del 2008 pel delicte de conducció de vehicle automòbil en estat d'embriaguesa. Que convé dissuadir de tenir conductes perilloses per la salut i la seguretat pública. Tractant-se de la pena complementària d'expulsió temporal del Principat durant 5 anys, la sentència recorreguda igualment ha de ser confirmada. En efecte, Mena no té lligams familiars al Principat, lloc on resideix des de fa solament 3 anys, temps que ha aprofitat per cometre delictes d'una certa gravetat. IV.-CONSIDERANT: En aquestes condicions la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició al recorrent de les despeses processals causades pel recurs. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Mena . 2.- Confirmar en la seva totalitat la sentència dictada en data 2 de juny del 2010 en la causa núm. TC- 021-3/10. 3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE