ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 20 de juliol del 2010 amb la següent part dispositiva: "Fallem: Que hem de condemnar i condemnem Ricart com a responsable penal en concepte d'autor dels delictes majors de creació i ús de document públic inautèntic, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'un any de presó, a l'expulsió del Principat per un període de cinc anys, així com al pagament de les despeses processals causades". II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que en data 14 de desembre del 2007, durant la vista oral celebrada davant de la sala penal del MI. Tribunal Superior de Justícia, en el marc de l'apel·lació de la causa núm. TC-117-2/06, la representació lletrada del processat que deia anomenar-se Hoyos , ésser nascut el dia 20 de març de 1980 i gaudir de la nacionalitat italiana, lliurà, sense ésser coneixedora de la seva falsedat, com a document acreditatiu de la identitat del seu defensat, la carta d'identitat emesa per la República Italiana amb núm. AM1874904. Sol·licitat via Interpol, les autoritats italianes confirmaren la falsedat d'aquest document, tractant-se d'una carta d'identitat verge robada el dia 13 de novembre del 2006 a la Comuna de Montefusco (Itàlia), a la quina s'havia adherit una fotografia de l'acusat Ricart , nascut el dia 25 de maig de 1981 a Peshkopi, Albània, fill d'Hamit i de Selvije, de nacionalitat albanesa i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència per raó de la present causa. Aquest document havia estat creat a instància del processat per una tercera persona i havia estat adreçat a la seva representació lletrada mitjançant carta, a fi d'ésser presentat per davant dels organismes jurisdiccionals andorrans als efectes d'aportar prova en relació a la seva falsa identitat Hoyos . III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Sr. Ricart ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en les al·legacions de que l'acusat no hauria participat en la falsificació del document i en la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat penal d'haver actuat en estat de necessitat, per la qual cosa demana al Tribunal que revoqui la sentència dictada pel Tribunal de Corts, declarant que l'acusat Sr. Ricart va actuar en estat de necessitat per evitar un mal propi i, per tant, quedi absolt dels delictes pels quals fou condemnat pel Tribunal de Corts i, subsidiàriament en el cas que no s'apreciés la circumstància excloent de l'estat de necessitat, l'acusat sigui únicament condemnat pel delicte major d'ús de document públic inautèntic i se'l condemni a la pena de tres mesos de presó i expulsió del Principat per cinc anys. IV.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal, oposant-se al recurs per considerar que l'acusat Sr. Ricart no va dubtar en presentar davant de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia un passaport fals pretenent acreditar una falsa identitat, la de Hoyos , utilitzant un passaport verge que s'havia robat en data 13 de novembre del 2006 a la comuna de Montefusco (Itàlia) i al qual s'havia adherit la fotografia de l'acusat Ricart . Assenyala el Ministeri Fiscal en el seu escrit d'oposició al recurs que Ricart té vinculacions pròximes i eficients amb la criminalitat organitzada transnacional per haver aconseguit dit passaport tot i trobant-se a la presó al Principat, i nega la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat penal al·legada per la part apel·lant ja que entén que les actuacions culpables de l'acusat no poden ser, de forma evident, justificades per un estat de necessitat ja que la veritable explicació del fet d'utilitzar una falsa identitat rau en el fet de dissimular antecedents penals, i per tot això, el Ministeri Fiscal interessà la confirmació de la sentència apel·lada per ésser ajustada a Dret. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que el recurs es fonamenta en dos motius, el principal és la concurrència en l'acusat Sr. Ricart de la circumstància excloent de la responsabilitat penal d'haver actuat en estat de necessitat. El segon motiu, al·legat amb caràcter subsidiari, és que l'acusat sigui únicament condemnat pel delicte major d'ús de document públic inautèntic i se'l condemni a la pena de tres mesos de presó i expulsió del Principat. Les al·legacions de l'escrit del recurs comencen fent referència a què, si bé l'acusat Sr. Ricart era coneixedor de la falsedat del passaport que fou presentat pel seu advocat en la vista del recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala Penal, en cap cas l'acusat havia demanat el passaport fals a la seva família. El que es diu és que fou la família de l'acusat la que va decidir facilitar-li el passaport amb la falsa identitat per tal d'encobrir la seva veritable identitat, i el motiu era, segons també es diu en l'escrit del recurs, el fet que l'acusat Sr. Ricart havia de ser protegit perquè havia estat testimoni de l'assassinat a Torino (Itàlia) del seu germà Vara per la màfia albanesa. Per aquest motiu fou un cosí de l'acusat qui va obtenir i falsificar el passaport a nom de Hoyos , i que l'acusat "va deixar que el seu cosí li aportés un document fals, tal com ho havia fet en d'altres ocasions anteriors". En base a dites al·legacions, la Defensa de l'acusat entén que aquest hauria actuat dins d'un estat de necessitat ja que la seva situació s'emmarca en l'article 27.3 del Codi Penal i, per això, aquest Tribunal hauria d'estimar el recurs i absoldre a l'acusat Sr. Ricart dels delictes pels que ha estat condemnat pel Tribunal de Corts. II.-CONSIDERANT: D'acord amb l'article 27.3 del Codi Penal, és circumstància excloent de la responsabilitat criminal la d'actuar en estat de necessitat per evitar un mal propi sempre que concorrin els requisits de que el mal causat sigui menor que el que es tracti d'evitar, que la situació de necessitat no hagi estat provocada intencionadament pel subjecte i que la persona necessitada no tingui, pel seu ofici o pel seu càrrec, l'obligació de sacrificar-se. En tot cas, el que s'exigeix és que hi hagi una situació de necessitat degudament acreditada. Són fets declarats provats pel Tribunal de Corts que no són discutits per la part apel·lant que a la vista oral celebrada en data 14 de desembre del 2007 davant d'aquesta Sala Penal, en el marc de la causa núm. TC-117-2/06, l'advocat de l'acusat apel·lant, que deia anomenar-se Hoyos , va presentar al Tribunal per tal d'acreditar la identitat del seu defensat, la carta d'identitat italiana núm. AM1874904 expedida a nom a Hoyos . tractant-se d'un document d'identitat verge que havia estat robat en data 13 de novembre del 2006 a la Comuna de Montefusco (Itàlia) i en la que s'havia adherit la fotografia de l'acusat Sr. Ricart . Aquesta carta d'identitat falsa li havia estat facilitada a l'advocat pel mateix Ricart i l'advocat la va presentar al Tribunal, òbviament en la creença de que es tractava d'un document autèntic. La part apel·lant discuteix la participació de l'acusat Sr. Ricart en la falsificació de la carta d'identitat i, altrament, la culpabilitat de l'acusat perquè al seu entendre hauria actuat en un estat de necessitat que exclouria la seva responsabilitat penal. Pel que fa a la participació de l'acusat Sr. Ricart en la falsificació de la carta d'identitat hem de dir que hi ha dos fets incontrovertibles. L'un que quan la carta d'identitat verge es va robar a Itàlia, l'acusat Sr. Ricart es trobava a la presó al Principat i que, és obvi, que no va participar ni en l'obtenció de dita carta ni en la seva confecció. Però el Tribunal de Corts no l'ha condemnat com autor material de la falsificació, ni tampoc com a còmplice pel fet d'haver proporcionat la seva fotografia, sinó com autor per inducció de la falsificació, imputació que entenem correcta doncs no hi ha res que pertorbi la creença lògica de que fou l'acusat qui va demanar a un altre individu, quina identitat es desconeix, que li procurés una carta d'identitat falsa. Al contrari, és absolutament inversemblant que fos un familiar de l'acusat Sr. Ricart qui, per pròpia iniciativa i sense demanda de l'acusat, falsifiqués la carta d'identitat. En tot cas, no es discuteix el delicte major d'utilització de document fals, que és castigat en el mateix article 435 del Codi Penal amb la mateixa pena que la falsificació del document, havent imposat el Tribunal de Corts a l'acusat una única pena de presó d'un any. En quan a l'al·legació de la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de l'estat de necessitat, la pretesa situació de necessitat es trobaria en uns fets que sembla ser que haurien ocorregut l'any 1998 a la ciutat de Torino (Itàlia) on, també pel que sembla, el Sr. Ricart hauria estat testimoni de l'assassinat del seu germà Vara per la màfia albanesa. Així, semblaria que la situació de necessitat vindria donada per evitar que Ricart fos localitzat per membres de la mateixa màfia que hauria matat al seu germà. Consta a la causa informació facilitada per Interpol Roma de què en data 20 de setembre del 1998 Vara , nascut a Albània el dia 14 de maig del 1981, va ser assassinat a trets a Torino (Itàlia) i que el presumpte responsable de dit assassinat fou Pulido , nascut el dia 20 de juliol del 1976 a Albània, qui era integrant d'un grup criminal altament perillós i que l'assassinat de Vara estava relacionat amb l'explotació de la prostitució. S'informa també que Ricart havia arribat a Torino tres o quatre dies abans de l'homicidi i que Pulido fou detingut a Londres en data 25 de novembre del 2000 (folis 238 i 239). Però el cert és que no consta acreditat que l'acusat Ricart hagués intervingut en el judici, ni identificat prèviament als autors de l'assassinat del seu germà. Al contrari, el que sí consta és que a l'ordre de detenció de Pulido no fou mencionat Ricart com a persona que hagués proporcionat informacions útils per a resoldre el delicte (foli 239). Així, doncs, no podem considerar que hagi estat degudament acreditat el fet del que se'n desprendria la situació de necessitat: que Ricart hagués estat testimoni de càrrec de l'assassinat del seu germà. Però, a més a més, hi ha una absoluta manca de connexió entre els fets pels quals el Tribunal de Corts ha condemnat a Ricart en la present causa, la falsificació i ús de la carta d'identitat italiana expedida a nom a Hoyos , i les suposades amenaces de mort de que Ricart semblaria ser víctima per la seva condició de testimoni de l'assassinat del seu germà, condició que no consta degudament acreditada en la present causa, como ja s'ha exposat. Cal recordar que l'acusat Ricart , sota la falsa identitat de Hoyos , va ser jutjat i condemnat com autor penalment responsable de tretze delictes de furt amb accés il·lícit a casa habitada comesos entre els dies 12 i 16 d'octubre del 2006, per la qual cosa sembla lògica la conclusió que la falsificació del passaport i el seu posterior ús davant de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia en la vista del recurs d'apel·lació, en definitiva, l'acció d'amagar la seva veritable identitat, guardava relació no tan amb aquelles suposades amenaces sinó amb la seva actuació delictiva al Principat, doncs també consta que té antecedents penals per robatori a Albània (foli 169). Per tot el que s'ha exposat, procedeix la desestimació del recurs i la confirmació íntegra de la sentència apel·lada. III.-CONSIDERANT: que, havent estat íntegrament desestimat el recurs d'apel·lació, procedeix imposar a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta segona instància. IV.-CONSIDERANT: Donat que es compleixen els requisits del recent Indult decretat pels Excms. Srs. Coprínceps d'Andorra en data 8 de setembre del 2010, s'ha d'aplicar al cas els beneficis del mateix. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M. Il·ltre. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Sr. Ricart contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 20 de juliol del 2010 en la causa TC-048-4/09. 2.- Confirmar íntegrament dita sentència. 3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs. 4.- Dir que és d'aplicació al cas els beneficis de l'indult atorgat pels Excms. Srs. Coprínceps d'Andorra en data 8 de setembre del 2010. 5.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE