ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 26 de febrer del 2010 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem d'absoldre i absolem Eduardo Ramon G.N. dels delictes majors de Blanqueig de diners provinent del narcotràfic i d'associació il·lícita dels quals venia acusat; ordenant l'aixecament de l'embargament dels seu pis i plaça d'aparcament formant part de l'edifici l'Acàcia a La Massana així com el desbloqueig del compte bancari obert al seu nom a l'entitat ORG_1 número AB XXXX. Que hem de condemnar i condemnem Almansa com a responsable penalment en concepte d'autora, dels delictes majors de blanqueig de diners provinents del narcotràfic amb ànim de lucre o formant part d'una associació per a delinquir o per blanquejar diners o valors procedents de delictes comesos a l'estranger i d'associació il·lícita o de malfactors, a la pena de CINC (5) ANYS DE PRESÓ dels quals UN (1) ANY FERM i la RESTA CONDICIONAL, MULTA DE QUARANTA MIL (40.000) EUROS i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERÍODE DE DEU ANYS. Acordem els comis dels diners intervinguts en els comptes bancaris oberts a l'entitat Banca Mora al seu nom amb número 007050, al seu nom i conjuntament amb Plana amb número 00XXXX, i al seu nom i conjuntament amb Eduardo N.G. amb número 00XXXX. Criadomnem Almansa al pagament de les despeses processals causades". II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que durant els mesos de març i maig de l'any 2002, els serveis de policia espanyols van procedir a la desarticulació d'una banda organitzada que traficava amb quantitats importants de haixix procedents del Marroc i introduïdes a Espanya a través de les costes de Cadis, amagats en dobles fons d'embarcacions de lleure. Aquesta operació batejada com "Operació Cantaro", va finalitzar, a principis del 2002, amb el segrest de 1.000 quilograms de resina de cànnabis, varies embarcacions, altres instruments de navegació i comunicacions i la detenció de sis persones: Pla Aguilar Herrera Seco i Gutierrez Un dels principals integrants de la xarxa, Azorin va poder escapar del setge policial amb un vehicle BMW 320 amb matricula andorrana XXXX a nom d'Eduardo Ramon N.G. , nascut el 12 de novembre de 1964 a Terrassa (Espanya), de nacionalitat espanyola, sense antecedents penals al Principat però conegut en els arxius de la policia espanyola per tenir antecedents per receptació, tràfic de drogues, amenaces i baralla tumultuària (f.46) i que constava com a resident al Principat d'Andorra i que estava complint a Itàlia des del 21 de febrer del 1999 una pena de vuit anys de PRESÓ (sentencia del 2000) de la qual va complir en realitat cinc anys (fins a 2004). Que entre molts d' altres vehicles es va retenir dos vehicles matriculats a Andorra, un tot terreny Nissan Patrol matricula andorrana B6275 i una motocicleta Honda matricula andorrana B0509 i un tercer vehicle que era el BMW mes amunt citat, essent tots tres vehicles donats d'alta a nom d'Eduardo N.G. . Aquest darrer vehicle BMW a nom d'Eduardo N.G. , amb el qual va fugir el cap de l'organització, va ser donat de baixa del registre del Govern el 05/09/2005, després de donar conformitat a la sol·licitud d'exportació presentada pel seu propietari el 03/05/2005, essent necessari subratllar que aquesta suplica va ser presentada per Almansa en apoderament o representació d'Eduardo N.G. Que Almansa , nascuda el 20 de febrer de 1962 a Girona (Espanya), de nacionalitat espanyola, i sense antecedents penals al Principat, apareixent però en un expedient relatiu a un tràfic de drogues (180 quilograms d'haixix) l'any 1991 a Manresa en el qual es trobava també implicat Azorin (f.46), era la companya sentimental d'aquest darrer amb el qual té una filla i apareix com a propietari al febrer del 2002, juntament amb Criado , d'una nau industrial radicada al polígon "rematacaudales" de Sanlucar de Barrameda, Espanya, que va ser utilitzat per al tràfic d'estupefaents investigat a l'operació "Cantaro". També s'estableix que a finals del mes de desembre del 2001 i principis de gener del 2002, s'allotjaren a la residència Rimag d'Escaldes-Engordany vàries persones, entre les quals Pla i Suárez , fill de Azorin . Són igualment fets provats que, al mes de desembre de 1998, el grup d'operacions de carrabiners de Brescia (Itàlia), amb la coordinació de la Direcció de districte antimàfia de Brescia, va iniciar una investigació que es va concloure parcialment el 21.02.1999 a Brescia amb la recuperació de 10 quilograms de substància estupefaent de tipus Cocaïna en estat pur i l'arrest de 9 persones, entre les quals el "correu" espanyol identificat en la persona de Eduardo Ramon N.G. . Aquesta operació batejada "Titànic" va permetre constatar l'existència d'una organització delictiva dedicada al tràfic internacional d'estupefaents (aproximadament 61 quilograms de cocaïna des de novembre de 1998) entre Espanya i Itàlia, passant pel Principat d'Andorra, el promotor i organitzador de la qual a Itàlia ha estat identificat en les persones de Miró , Salamanca i Tejera El mateix Miró , per aconseguir la substància estupefaent i la importà posteriorment a Itàlia, feia servir entre altres, diverses persones de nacionalitat espanyola, entre les quals hi havia ciutadans espanyols trànsfugues quan residien a Andorra i a Barcelona, citats amb els noms de "Rafa", quina identitat real és desconeixia, però que podria tractar-se de Azorin , coincidint la descripció física i el fet que el tal "Rafa" apareixia conduint un vehicle matriculat a Andorra, així com "Sequi", "Tomas", i "Edu" identificat com a Eduardo Ramon N.G. . És així que aquest darrer i l'anomenada Angeles S.R. foren detinguts el dia 21 de febrer del 1999 quan transportaven de manera il·lícita d'Andorra a Itàlia la quantitat de 5 quilograms bruts de cocaïna subdividida en quatre paquets amagats en un doble fons existent entre el panell interior i la carrosseria, a la banda esquerra dels seients posteriors del vehicle Toyota Land Cruiser, matricula andorrana XXXX. Per raó d'aquesta causa, N.G. va ser condemnat, tal com s'ha precisat més amunt, a la pena de 8 anys de presó per sentencia dictada el 18/02/2000 per les Autoritats Judicials de Brescia. De les investigacions realitzades a Itàlia incorporades en autes, i mes especialment de les escoltes telefòniques que es van dur a terme, es va despendre la intervenció en la operativa de transport d'Eduardo Ramon N.G. i de l'anomenat "Rafa", comprovant-se que tots els subministradors espanyols utilitzaven pseudònims per identificar-se en les seves comunicacions. Consta en autes (foli 849) que un dels números de telèfon andorrans utilitzats a l'operació d'Itàlia pel tel "Rafa" per a contactar amb als Italians, era el núm. 336.054 que anava al nom de Almansa . Davant la necessitat de donar sortida als importants beneficis que obtenien amb aquest tràfic de drogues, els processats obriren comptes corrents a entitats bancàries del Principat d'Andorra, realitzant ingressos importants de quantitats en metàl·lic, i concretament: al Crèdit Andorrà: Eduardo N.G. és titular del compte ABXXXX obert el 04/08/1994 amb la co-titular Alvarado Z.A. (germana de Plaza el qual té antecedents penals a Espanya per delictes contra la salut publica, tràfic d'estupefaents, amenaces, receptació i baralla tumultuària) fins al 16/09/98 i amb Gibert a partir del 16/10/98. Entre diversos moviments del dit compte, consten ingressos efectuats en divises estrangeres (francs belgues, francs francesos i majoritàriament en Lires Italianes). Entre el 17/09/98 i el 18/02/99 s'ingressaren en efectiu 9.125.271 Ptes. (54.843,98 EUR). Entre el 02/03/99 i el 31/03/00, es fan tres nous ingressos per un import global de 2.295.442 Ptes. (13.795,88 EUR). És a dir un total d'ingressos de 68.639,86 EUR. (folis 168 i ss.). Banca Mora S.A.: -Compte núm. 007XXX: obert en data 14/09/96 sota la titularitat de Almansa va ser utilitzat per canvi de divisa i també es nodria amb aportacions provinents del compte X del mateix titular. Entre el 14/09/96 i el 15/12/98 s'efectuen ingressos en diferents divises (Marcs alemanys, Francs suïssos i Lires Italianes) per un import global de 26.200,18 EUR (folis 238 i 239). Compte núm. X: (folis 243 i ss.) obert en data 11/08/97 sota la titularitat de Almansa i Plana, essent aquesta darrera filla d'en Azorin . Sobre aquest compte es pot constatar la gran quantitat d'ingressos en efectiu detectats: en concret entre el 11/08/97 i el 16/11/98 s"efectuen 10 ingressos en efectiu per un import global de 195.328,93 EUR. La major part del capital és reintegrat majoritàriament en efectiu i en transferències bancàries destinades a cobrir comptes al seu nom dins de la mateixa entitat. Entre el 02/09/97 i el 01/12/99, es detecta la retirada de 185.652,63 EUR. Compte núm. X: (folis 223 i ss.) obert en 1998 sota la titularitat de Almansa i Eduardo N.G. . Es noten ingressos en efectiu, provenint però, segons declaracions de la processada a la vista oral, de l'explotació del Bar que gestionaven junts els processats a Andorra. al Banc Internacional d'Andorra: (folis 201 i ss.) Compte núm. X obert el 23/12/96 sota la titularitat de Eduardo G.N. i Alvarado Entre el 18/03/97 i el 18/08/98 apareixen ingressos en efectiu per un import global de 1.223.570 Ptes. (7.353,80 EUR), tres d'ells essent efectuats en Lires Italianes per un import global de 7.800.000 ITL (4.028,36EUR). L'estudi del dit compte mostra que, globalment, els diners són utilitzats pel pagament de despeses domèstiques i factures. A partir del 25.08.98 en G. es dona de baixa quedant com a titulars na Alvarado i Coll Consta igualment que Eduardo N.G. és titular dels drets sobre un pis i una plaça d'aparcament formant part de l'edifici l'Acàcia, situat a La Massana, segons es posa de manifest en escriptura de promesa de compravenda atorgada al seu favor de data 12 de novembre de 1998". III.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal va interposar recurs d'apel·lació contra dita sentència pel que fa a l'absolució de l'acusat Eduardo N.G. , tant pel delicte de blanqueig de diners com pel delicte d'associació il·lícita o de malfactors, discrepant del Tribunal de Corts quan fonamenta l'absolució pel delicte de blanqueig en què els fets imputats a dit acusat integren una conducta d'auto- blanqueig que no és punible, d'acord amb el vigent Codi Penal, doncs el Tribunal de Corts relaciona els ingressos de diner en metàl·lic en els comptes corrent del Principat d'Andorra amb l'operació anomenada "Titànic" a Itàlia, en la que aquest acusat fou condemnat per sentència de data 18 de febrer del 2000 a la pena de vuit anys de presó, del que en va complir finalment cinc anys. Però el Ministeri Fiscal assenyala que l'acusat reconegué en el judici oral que els diners incautats al Principat provenien del tràfic de drogues, que ha estat detingut per la policia espanyola per delictes de receptació i tràfic de drogues, que té reconeguda la seva relació amb Miró i un tal "Rafa", traficants de drogues també implicats en l'operació "Titànic", i que consten acreditats diversos moviments de capitals al Principat que no hauria pogut justificar, com són ingressos en efectiu: 1r) en el c/c núm. AB X de ORG_1, entre els dies 17 de setembre de 1998 i 18 de febrer de 1999 en Lires italianes pel total de 9.125.271 pessetes (54.843,98 euros i entre els dies 2 de març de 1999 i 31 de març del 2000 pel total de 2.294.442 pessetes (13.795,88 euros); 2n) en el c/c núm. 00 X de Banca Mora, del que és cotitular conjunt amb l'acusada Almansa , ingressos en efectiu per total de 2.835.126 pessetes i 4.567,16 francs francesos; 3r)en el c/c núm. 0 X de ORG_2, entre els dies 18 de març de 1997 i 18 d'agost de 1998 ingressos en efectiu pel total de 1.223.570 pessetes (7.353,80 euros), tres d'ells en lires italianes per un total al canvi en euros de 4.028,36; i, 4t) la compra en data 12 de novembre de 1998 d'un pis i una plaça d'aparcament a l'XXXX. En el seu escrit del recurs el Ministeri Fiscal al·lega que és evident que els diners ingressats en els esmentats comptes corrents del Principat i els utilitzats per la compra del pis i la plaça d'aparcament a La Massana no podien provenir de l'operació de tràfic de cocaïna per la qual Eduardo N.G. va ser detingut, empresonat i condemnat a Itàlia ja que la cocaïna de dita operació fou intervinguda i comissada per les autoritats judicials italianes i, per tant, d'aquesta operació de tràfic de cocaïna l'acusat Eduardo N.G. no n'hauria obtingut cap profit econòmic. I, en quan al delicte d'associació il·lícita, el Ministeri Fiscal recorre la sentència perquè no fonamenta perquè s'absol a l'acusat Eduardo N.G. quan en la sentència, en el seu Considerant V, s'exposa encertadament els motius pels quals es condemna per dit delicte d'associació il·lícita a l'acusada Almansa , però no indica perquè s'absol a Eduardo N.G. quan els motius són bàsicament els mateixos per condemnar tant l'un com l'altre per aquest delicte. Per tot això, el Ministeri Fiscal demana la revocació de la sentència dictada pel Tribunal de Corts pel que fa a l'absolució de l'acusat Eduardo N.G. dels delictes de blanqueig de diners i d'associació il·lícita i, subsidiàriament i pel cas de que no fos condemnat pel delicte de blanqueig, demana que aquest Tribunal decreti el comís dels comptes bancaris i béns immobles de l'acusat Eduardo N.G. en aplicació de l'article 99 del Codi Penal. IV.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusada Almansa H.A. ha formulat recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Corts, recurs que fonamenta en una indeguda valoració de la prova i en la vulneració del dret a la presumpció d'innocència doncs entén que, a manca de prova directa, la prova indiciària és insuficient per fer decaure la presumpció d'innocència. Al·lega que els diners que consten ingressats en els comptes corrents de diversos bancs del Principat creia que provenien d'operacions de contraban que efectuava el pare de la seva filla, Azorin H.S. amb qui ni es casà ni hi convisqué. També al·lega que l'únic antecedent que té per tràfic de drogues és de l'any 1991, que Azorin no va estar condemnat en l'operació "CÁNTARO" i que ella no li va proporcionar el vehicle en que va fugir. Així mateix, al·lega que, tot i ser copropietària de la nau industrial a Sanlucar de Barrameda utilitzada per condicionar una embarcació utilitzada en l'operació "CÁNTARO", mai fou imputada en dit delicte, que no s'ha pogut acreditar que l'anomenat "Rafa", que va utilitzar el telèfon mòbil de l'acusada, fos Azorin i que els diners al seu c/c núm. 00 X de Banca Mora, són fruit de la venda de una casa de la seva propietat a Monistrol (Espanya), i que ho va justificar davant de l'entitat bancària que va ingressar els diners. Finalment, que els ingressos en efectiu en el c/c núm. 00 X, conjunt amb Eduardo N.G. , provenien de l'explotació d'un Bar a Andorra. V.-RESULTANT: que la Defensa dels acusats Eduardo N.G. i Almansa ha impugnat el recurs formulat pel Ministeri Fiscal, mentre que aquest ha impugnat el recurs formulat per la Defensa de l'acusada Almansa . VI.-RESULTANT: que no s'accepten en la seva totalitat els fets declarats provats en la sentència apel·lada, que se substitueixen pels següents: Primer. Durant els mesos de març i maig de l'any 2002, els Serveis de policia espanyols van procedir a la desarticulació d'una banda organitzada que traficava amb quantitats importants d'haixix procedents del Marroc i introduïdes a Espanya a través de les costes de Cadis, amagats en dobles fons d'embarcacions de lleure. Aquesta operació batejada com "Operació Cantaro", va finalitzar, a principis del 2002, amb el segrest de 1.000 quilograms de resina de cànnabis, vàries embarcacions, altres instruments de navegació i comunicacions i la detenció de sis persones: Pla , Aguilar Herrera Seco i Gutierrez Un dels principals integrants de la xarxa, Azorin , va poder escapar del setge policial amb un vehicle BMW 320 amb matricula andorrana AND-B62 X a nom d'Eduardo Ramon N.G. , nascut el 12 de novembre de 1964 a Terrassa (Espanya), de nacionalitat espanyola, sense antecedents penals al Principat però conegut en els arxius de la policia espanyola per tenir antecedents per receptació, tràfic de drogues, amenaces i baralla tumultuària i que constava com a resident al Principat d'Andorra i que estava complint a Itàlia des del 21 de febrer del 1999 una pena de vuit anys de PRESÓ (sentència del 2000) de la qual va complir en realitat cinc anys (fins a 2004). Que entre molts d'altres vehicles es va retenir dos vehicles matriculats a Andorra, un tot terreny Nissan Patrol matrícula andorrana XXXX i una motocicleta Honda matrícula andorrana XXXX i un tercer vehicle que era el BMW més amunt citat, essent tots tres vehicles donats d'alta a nom d'Eduardo N.G. . Aquest darrer vehicle BMW a nom d'Eduardo N.G. , amb el qual va fugir el cap de l'organització, va ser donat de baixa del registre del Govern el 05/09/2005, després de donar conformitat a la sol·licitud d'exportació presentada pel seu propietari el 03/05/2005, essent necessari subratllar que aquesta súplica va ser presentada per Almansa en apoderament o representació d'Eduardo N.G. . Que Almansa , nascuda el 20 de febrer de 1962 a Girona (Espanya), de nacionalitat espanyola, i sense antecedents penals al Principat, apareixent però en un expedient relatiu a un tràfic de drogues (180 quilograms d'haixix) en 1991 a Manresa en el qual es trobava també implicat Azorin , era la companya sentimental de Azorin amb el qual té una filla i apareix com a propietari al febrer del 2002, juntament amb Criado , d'una nau industrial radicada al polígon "rematacaudales" de Sanlucar de Barrameda, Espanya, que va ser utilitzat per al tràfics d'estupefaents investigat a l'operació "Cantaro". A final del mes de desembre del 2001 i principis de gener del 2002, s'allotjaren a la residència Rimag d'Escaldes-Engordany vàries persones, entre les quals Pla i Suárez , fill de Azorin . Al mes de desembre de 1998, el grup d'operacions de carrabiners de Brescia (Itàlia), amb la coordinació de la Direcció de districte antimàfia de Brescia, va iniciar una investigació que es va concloure parcialment el 21.02.1999 a Brescia amb la recuperació de 10 quilograms de substància estupefaent de tipus Cocaïna en estat pur i l'arrest de 9 persones, entre les quals el "correu" espanyol identificat en la persona de Eduardo Ramon N.G. . Aquesta operació batejada "Titànic" va permetre constatar l'existència d'una organització delictiva dedicada al tràfic internacional d'estupefaents (aproximadament 61 quilograms de cocaïna des de novembre de 1998) entre Espanya i Itàlia, passant pel Principat d'Andorra, el promotor i organitzador de la qual a Itàlia ha estat identificat en les persones de Miró , Salamanca i Tejera El mateix Miró , per aconseguir la substància estupefaent i importar-la posteriorment a Itàlia, feia servir entre altres, diverses persones de nacionalitat espanyola, entre les quals hi havia ciutadans espanyols trànsfugues quan residien a Andorra i a Barcelona, citats amb els noms de "Rafa", quina identitat real és desconeixia, però que podria tractar-se de Azorin H.S. , coincidint la descripció física i el fet que el tal "Rafa" apareixia conduint un vehicle matriculat a Andorra, així com "Sequi", "Tomas", i "Edu" identificat com a Eduardo Ramon N.G. . És així que aquest darrer i l'anomenada Angeles S.R. foren detinguts el dia 21 de febrer del 1999 quan transportaven de manera il·lícita d'Andorra a Itàlia la quantitat de 5 quilograms bruts de cocaïna subdividida en quatre paquets amagats en un doble fons existent entre el panell interior i la carrosseria, a la banda esquerra dels seients posteriors del vehicle Toyota Land Cruiser, matrícula andorrana XXXX. Per raó d'aquesta causa, N.G. va ser condemnat, tal com s'ha precisat més amunt, a la pena de 8 anys de presó per sentència dictada el 18/02/2000 per les Autoritats Judicials de Brescia. En aquesta operació "TITÀNIC" l'individu esmentat anomenat "Rafa" per contactar amb els altres individus italians implicats va utilitzar el telèfon mòbil andorrà núm. 336.0 X quina titular era l'acusada Almansa . Segon. Davant la necessitat de donar sortida als importants beneficis que obtenien amb aquest tràfic de drogues, els processats obriren comptes corrents a entitats bancàries del Principat d'Andorra, realitzant ingressos importants de quantitats en metàl·lic, en les entitats següents: Crèdit Andorrà: en el c/c AB X, obert el dia 04/08/1994 de quin l'acusat Eduardo N.G. n'era titular conjunt amb Alvarado (germana de Plaza el qual té antecedents penals a Espanya per delictes contra la salut publica, tràfic d'estupefaents, amenaces, receptació i baralla tumultuària) fins al 16/09/98 i amb Gibert a partir del 16/10/98. Entre diverses moviments del dit compte, consten ingressos efectuats en divises estrangeres (francs belgues, francs francesos i majoritàriament en Lires Italianes). Entre el 17/09/98 i el 18/02/99 s'ingressaren en efectiu 9.125.271 Ptes. (54.843,98 EUR). Entre el 02/03/99 al 31/03/00, es fan tres nous ingressos per un import global de 2.295.442 Ptes. (13.795,88 EUR). És a dir un total dels ingressos de 68.639,86 EUR. Banca Mora S.A.: Compte núm. 007 X, obert en data 14/09/96 sota la titularitat de Almansa va ser utilitzat per canvi de divisa i també es nodria amb aportacions provinents del compte 07584 del mateix titular. Entre el 14/09/96 i el 15/12/98 s'efectuen ingressos en diferents divises (Marcs alemanys, Francs suïssos i Lires Italianes) per un import global de 26.200,18 EUR. Banca Mora S.A.: Compte núm. 007 X, obert en data 11/08/97 sota la titularitat de Almansa i Plana essent aquesta darrera filla d'en Azorin . Sobre aquest compte es pot constatar la gran quantitat d'ingressos en efectiu detectats: en concret entre el 11/08/97 i el 16/11/98 s'efectuen 10 ingressos en efectiu per un import global de 195.328,93 EUR. La major part del capital d'aquest c/c és majoritàriament reintegrat en efectiu i en transferències bancàries destinades a cobrir comptes al seu nom dins de la mateixa entitat. Entre el 02/09/97 i el 01/12/99, es detecta la retirada de 185.652,63EUR. Banca Mora S.A.: Compte núm. 007 X, obert en 1998 sota la titularitat de Almansa i Eduardo N.G. , en el que des de la seva obertura fins el 26 de març de 1999 es fan abonaments per total de 2.835.126 pessetes i 4.567,16 francs francesos, sempre en efectiu, lo que suposa una suma total al canvi d'euros de 17.588,43. Banc Internacional d'Andorra: Compte núm. 03 X, obert el 23/12/96 sota la titularitat de Eduardo G.N. i Alvarado . Entre el 18/03/97 i el 18/08/98 apareixen ingressos en efectiu per un import global de 1.223.570 Ptes. (7.353,80EUR), tres d'ells essent efectuats en Lires Italianes per un import global de 7.800.000 ITL (4.028,36EUR). L'estudi del dit compte mostra que, globalment, els diners són utilitzats pel pagament de despeses domèstiques i factures. A partir del 25.08.98 en GARCIA es dona de baixa quedant com a titulars na Alvarado Z.A. i Coll Tercer. Ha quedat igualment provat que l'acusat Eduardo N.G. en data 12 de novembre de 1998 va comprar l'apartament Lletra H Planta Segona i la plaça d'aparcament núm. 22 a l'XXXX, pel preu de 5.800.000 pessetes, preu que va abonar en la quantitat de 3.960.000 pessetes provenint d'un préstec hipotecari de 4.000.000 de pessetes de capital, que ORG_1 que s'abonà el mateix dia 12 de novembre del 1998 al c/c núm. AB2 X, descomptada la quantitat de 40.000 pessetes en concepte de comissió. S'ingressà, així, a dit c/c la suma de 3.960.000 pessetes. La restant quantitat de 1.840.000 pessetes era provinent dels guanys obtinguts amb el tràfic de substància estupefaent cocaïna. FONAMENTS DE DRET FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que el blanqueig de diner és, en general, tota activitat dirigida a donar aparença de lícits als guanys procedents de fets delictius. Blanquejar equival a encobrir o emmascarar l'origen il·lícit dels béns mitjançat la seva incorporació al tràfic econòmic legal per tal de poder-los fruir de manera pacíficament jurídica. La regulació penal del blanqueig passa per la inicial tipificació en l'article 145 del Codi Penal de 1990 on, des del punt de vista objectiu, venia limitat als diners o valors provinents dels delictes de tràfic de drogues, proxenetisme o terrorisme, posteriorment ampliat als delictes de segrest i venda il·legal d'armes, i des del punt de vista subjectiu, exigia que el subjecte actiu tingués coneixement de l'origen dels diners o béns, dol, o hagués de tenir-ne coneixement, culpa. En el Codi Penal del 2005 s'amplia l'àmbit objectiu per quan que, d'una banda, també comprèn els béns adquirits amb els diners o valors de procedència il·lícita els diners i, d'altra, l'origen pot ser qualsevol delicte major castigat amb una pena de presó amb un límit màxim superior a tres anys, a més a més dels delictes menors de proxenetisme o tràfic de drogues. I, en l'aspecte subjectiu, el delicte sols admet la forma dolosa, "coneixent-ne la procedència" (l'article 409), per tant quedava despenalitzada la forma culposa prevista en l'article 145 del Codi Penal de 1990, "havent de conèixer- ne la procedència". El vigent Codi Penal, segons la redacció donada pel Decret legislatiu del 17 de desembre del 2008, amplia novament l'àmbit objectiu, doncs l'estén a qualsevol delicte major castigat amb una pena de presó amb un límit mínim superior a sis mesos o de qualsevol delicte relatiu a la prostitució, a la concussió i a les exaccions il·legals, a la corrupció i tràfic d'influències o al tràfic il·legal de drogues tòxiques. II.-CONSIDERANT: que, pel que fa a l'element subjectiu del coneixement de l'origen il·lícit dels diners o valors, no cal exigir el coneixement exacte del delicte del que provenen sinó que ni ha prou amb la sospita fonamentada que permet tenir la consciència de la anormal procedència dels diners o valors amb la raonable inferència de que provenen d'un delicte, essent admissible el dol eventual, quan un es posa en una situació de deliberada ignorància amb absolut menyspreu de qualsevol indici que aporta sospites de la procedència il·lícita dels diners o valors. Encara que arran de la nova redacció del Codi Penal del 2005 segons el text refós aprovat per Decret legislatiu del 17 de desembre del 2008 el delicte de blanqueig també s'incrimina en la seva forma culposa, sempre que sigui per imprudència greu (article 409.2), aquesta forma culposa mai seria aplicable al cas d'autes en virtut del principi d'aplicació retroactiva de la llei penal favorable, ja que la forma culposa no fou penalitzada en el text original del Codi Penal del 2005, i essent els fets jutjats dels anys 1997, 1998 i 1999, en virtut del principi de la irretroactivitat de la llei penal desfavorable, en aquest cas de la llei penal intermèdia, mai podria aplicar-se als fets d'autes la forma culposa prevista en l'article 409.2 del text vigent del Codi Penal del 2005. III.-CONSIDERANT: que, en quan a l'element objectiu, no s'exigeix prova directa del delicte origen dels diners o valors, podent-se acreditar la seva existència per indicis, i molt menys s'exigeix que dit delicte hagi estat jutjat, ni que se'n hagi determinat el seu autor o autors per sentència. El delicte de blanqueig no exigeix la prèvia condemna pel delicte del que provenen els diners o valors que són objecte del blanqueig, encara que l'existència d'una anterior condemna sí que serveix per no castigar pel delicte de blanqueig a l'autor o al còmplice del delicte del que provenen els diners o valors ja que, com s'ha dit, l'anomenat auto-blanqueig no és punible des de la publicació del Codi Penal del 2005 ja que l'article 409 exigeix que l'autor no hagi estat condemnat com autor o còmplice del delicte del que provenen els diners o valors, no criminalització que es manté en el vigent text del Codi Penal aprovat per Decret legislatiu del 17 de desembre del 2008. La no criminalització de l'auto-blanqueig és conforme al Conveni d'Estrasbourg de 8 de novembre del 1990 on es diu que és possible establir que els delictes previstos en dit Conveni, el blanqueig de capitals, no siguin d'aplicació a les persones responsables criminalment del delicte principal perquè s'entendria que el blanqueig dels productes del delicte principal és una conseqüència o prolongació d'aquest delicte per tal de poder disposar dels beneficis de l'activitat il·lícita. Seria una acció pertanyent a la fase de esgotament del delicte principal, que tindria per objecte consolidar els beneficis obtinguts del delicte en el patrimoni del responsable criminal al convertir els bens provinents del delicte en altres béns per tal de confondre'ls amb els béns i guanys obtinguts lícitament, fent-los jurídica i pràcticament irrecuperables. L'article 6.2 apartat b) del Conveni diu que, als efectes de l'execució o aplicació de les conductes delictives de blanqueig, es pot establir que no siguin d'aplicació a les persones que varen cometre el delicte principal. Ara bé, en tot cas l'auto-blanqueig queda limitat als diners o valors procedents dels fets delictius pels quals ha estat condemnat com a autor o com a còmplice, diners o valors que han de ser degudament determinats i acreditats de manera fefaent, corresponent la càrrega de la prova a la Defensa ja que opera no com un element del tipus penal del delicte de blanqueig sinó com una exclusió de la punibilitat. IV CONSIDERANT: que en el cas d'autes, i pel que fa al recurs interposat pel Ministeri Fiscal, s'ha d'examinar si en l'acusat Eduardo N.G. concorren tots els elements integrants del delicte de blanqueig dels articles 409.1, 410.1.a) i 412 del vigent Codi Penal doncs, en primer lloc, cal dir que aquesta Sala Penal estima que el Codi Penal aplicable no és el de 1990 (articles 145, 146 i 147) sinó el Codi Penal de l'any 2005 per ser més favorable al reu, doncs castiga el blanqueig dolós amb pena de 1 a 5 anys de presó i multa fins al triple del seu valor (article 409.1) o amb pena de 3 a 8 anys de presó i multa pel import en el cas del tipus qualificat de comissió mitjançant grup organitzat (art. 410.1.a), penes que en tot cas resulten inferiors a les previstes en el Codi Penal de 1990 que castigava el delicte amb pena de fins a vuit anys de presó (article 145) i amb pena de fins a deu anys de presó en el cas de que el seu autor formi part d'una associació per delinquir o blanquejar diner procedent de delictes (article 146). Per a la prova dels elements objectiu i subjectiu la Jurisprudència ja té abastament declarat que, davant de la més que probable impossibilitat d'obtenir prova directa, la prova vindrà donada per indicis, prova indiciària o indirecta que serà eficaç per a desvirtuar la presumpció d' innocència sempre que es fonamenti en indicis plenament provats i que tinguin una relació material i directa amb el fet criminal i el seu autor. Abona la idoneïtat de la prova indiciària la Convenció de Nacions Unides contra el tràfic il·lícit de estupefaents i substàncies psicotròpiques de 20 de desembre del 1988, que en el seu article 3 apartat 3r, preveu la legalitat de la prova indiciària per la obtenció del judici de certesa sobre el coneixement, intenció o finalitat requerits com element dels que es descriuen en l'apartat primer del mateix article, entre els que hi s'inclou el delicte de blanqueig de diners o valors, concretament en l'epígraf b) de l'esmentat apartat 1r. I també abona la idoneïtat de la prova indiciària el propi Conveni d'Estrasbourg de 8 de novembre del 1990 sobre el blanqueig, seguiment, embarg i comís dels productes del delicte, que en el seu article 6,2.c)al tractar dels delictes de blanqueig, disposa que el coneixement, la intenció o el propòsit exigits com a elements del delicte de blanqueig es podrà deduir de circumstàncies fàctiques objectives. D'acord amb la Jurisprudència, són indicis apropiats per fonamentar la prova indiciària els següents: l'acreditació d'una concreta operació de tràfic de drogues; la vinculació o connexió de l'acusat, bé amb activitats de tràfic de drogues, bé amb persones o grups organitzats que les realitzen, bé amb les persones que intervenen en els actes encaminats a l'ocultació de l'origen il·lícit dels diners; una certa coincidència temporal entre els actes encaminats a l'ocultació de l'origen il·lícit dels diners i la concreta operació de narcotràfic; la no acreditació de relacions comercials o d'una activitat laboral o mercantil que justifiqui els ingressos, transferències de diners i increments patrimonials; la utilització de comptes o dipòsits bancaris amb titulars aparents o la intermediació mitjançant societats fictícies o sense cap activitat econòmica; les falsificacions en els suports documentals de les transferències dineràries; la realització d'operacions que, per la seva atipicitat i raresa, puguin ser considerades com a irregulars. Podem dir que els indicis més rellevants i determinants són, essencialment, disposar d'importants quantitats de diners, principalment en efectiu, la inexistència de negocis lícits o d'una activitat professional que justifiqui l'origen d'aquests diners, i alguna connexió amb el món del tràfic il·legal de drogues. V.-CONSIDERANT: que l'acusat Eduardo N.G. és penalment responsable del delicte major de blanqueig de diners formant part d'una associació per delinquir o blanquejar diners procedents de delictes comesos a l'estranger dels articles 409.1, 410.1. a) i 412 del Codi Penal del 2005, ja que concorren tots els elements objectiu i subjectiu de l'esmentat delicte, segons la prova practicada en l'acte del judici oral celebrat davant del Tribunal de Corts, sent dit acusat penalment responsable en el concepte d'autor per haver realitzat personalment el fet punible, de conformitat amb allò que disposen els articles 14 i 15 paràgraf primer del mateix Codi. Està plenament acreditada la realització de moviments de diners en efectiu, com són els ingressos al c/c núm. AB22 X de ORG_1, obert al nom de l'acusat Eduardo N.G. en data 4 d'agost de 1994 junt amb una altra persona, de un total de 9.125.271 pessetes (54.843,98 euros) en efectiu, majoritàriament en Lires italianes, entre el 17 de setembre de 1998 i el 18 de febrer de 1999, i altres tres ingressos en efectiu pel total de 2.294.442 pessetes (13.795,88 euros) entre els dies 2 de març de 1999 i 31 de març del 2000, ascendint el total ingressat en aquests compte entre 17 de setembre de 1998 i 31 de març del 2000 a la quantitat de 68.639,86 euros. Així consta als folis 168 i següents. També està plenament acreditat que es varen efectuar diversos ingressos de diners en efectiu al c/c núm. 031 X de ORG_2, obert en data 23 de desembre de 1996 i del que l'acusat Eduardo N.G. també n'era cotitular, entre els dies 18 de març de 1997 i 18 d'agost de 1998 en que l'acusat Eduardo N.G. es va donar de baixa en dit c/c, ingressos en efectiu pel total de 1.223.570 pessetes (7.353,80 euros), tres d'ells en lires italianes per un total al canvi en euros de 4.028,36, com consta als folis 200 i següents. Tot i que l'acusat Eduardo N.G. en la seva declaració a la Batllia manifestà que desconeixia l'origen tant dels diners en efectiu ingressats al c/c núm. AB2 X de ORG_1 com dels ingressats al c/c núm. 031 X del ORG_2, i que els ingressos els efectuava Sònia Z.A. , que llavors era la seva parella amb qui va conviure uns anys al Principat i que també era cotitular de dits comptes corrents (folis 837 i838), en l'acte del judici oral sí va confessar que coneixia l'origen dels diners ingressats en dits comptes corrents. En efecte, aquest acusat en l'acte del judici oral celebrat davant del Tribunal de Corts té expressament reconegut que aquest diners provenien del tràfic de drogues, concretament de substància estupefaent cocaïna, ja que va reconèixer que els diners incautats a Andorra provenien del tràfic de droga. És cert que va afegir "en part", però va confessar que els diners al compte corrent de ORG_1 "provenien del seu treball com a transportista de cocaïna". I també confessà que els ingressos al c/c núm. 031 X del ORG_2 provenien de la venda de cocaïna que transportava (folis 1192 i 1193). En relació a altres moviments de capitals que també són objecte de l'acusació formulada pel Ministeri Fiscal, hi trobem els ingressos en efectiu a Banca Mora, al c/c núm. 007 X obert en data 9 de juny de 1998 conjunt amb la també acusada Almansa , en el que des de la seva obertura fins el 26 de març de 1999 es fan abonaments per total de 2.835.126 pessetes i 4.567,16 francs francesos, sempre en efectiu, la qual cosa suposa una suma total al canvi d'euros de 17.588,43. Així consta als folis 223 i següents. En relació a aquests ingressos en efectiu, l'acusat Eduardo N.G. té declarat a la Batllia que durant poc més d'un any, del 1997 al 1999, va explotar el bar "Pont de la Vila" a La Massana junt amb Almansa , i que els ingressos al c/c núm. 007 X de Banca Mora provenien de l'explotació de dita bar (folis 837 i 838), versió que reiterà en l'acte del judici oral i que està avalada per les manifestacions en el mateix sentit de l'acusada Almansa . Però no s'ha acreditat degudament aquesta activitat d'explotació d'un bar que justificaria la licitud dels ingressos en efectiu realitzats en aquest c/c núm. 007 X de Banca Mora. No s'ha aportat ni contracte de lloguer ni cap altre document que justifiqui l'explotació del bar per part d'aquests dos acusats, ni una sola factura de proveïdors. L'acusat Eduardo N.G. , consta en el judici oral, manifestà que ell no surt de titular del bar perquè el mateix propietari no els hi digué de canviar el nom. La Defensa de l'acusat hauria pogut sol·licitar la declaració testifical del propietari del negoci per tal d'acreditar l'explotació del bar per part dels acusats Eduardo N.G. i Almansa , i no ho va fer. A aquest respecte sols consta un document aportat amb el núm. 17 per la Defensa de l'acusada Almansa en que apareix l'acusat Eduardo N.G. relacionat amb el "BAR DEL PONT" de La Massana, però es tracta d'un document per a la importació al Principat d'un vehicle BMW. Res més hi ha que acrediti la relació dels acusats amb l'explotació del Bar del Pont de La Massana, per la qual cosa entenem que els ingressos en efectiu al c/c núm. 031 X de Banca Mora també provenien de la activitat il·lícita del tràfic de cocaïna. I consta acreditat que l'acusat Eduardo N.G. en data 12 de novembre de 1998 va comprar l'apartament Lletra H Planta Segona i la plaça d'aparcament núm. 22 a l'XXXX, i que per a dita compra va obtenir un préstec de 4.000.000 de pessetes de ORG_1 que s'abonà el mateix dia 12 de novembre del 1998 al c/c núm. AB2 X (foli 148), descomptada la quantitat de 40.000 pessetes en concepte de comissió. S'ingressà, així, a dit c/c la suma de 3.960.000 pessetes. Als folis 1097 a 1118 consta copia autèntica de l'escriptura de compravenda. Sembla que el preu de la venda fou de 5.800.000 pessetes, doncs consta al foli 178 que amb càrrec al mateix c/c aquest dia 12 de novembre del 1998 s'emeté un xec per aquest import de 5.800.000 pessetes nominatiu a favor de la Sra. Bonet apoderada del venedor de dits immobles. El preu pagat per dita compravenda és, doncs, superior al import del préstec, no havent-se tampoc justificat per l'acusat l'acusat Eduardo N.G. la procedència lícita de la quantitat de 1.840.000 pessetes, diferència entre el preu de compra i la quantitat neta obtinguda amb el préstec i que equival a un 31,75 per cent del valor d'adquisició dels immobles, per la qual cosa s'ha de considerar que aquest 31,75 per cent del valor ha estat objecte del delicte de blanqueig i, en conseqüència, procedirà el comís d'aquesta part proporcional dels abans esmentats immobles. I la vinculació o connexió de l'acusat Eduardo N.G. amb el món del tràfic il·legal de drogues està plenament acreditada i resulta dels següents indicis, tots ells plenament provats per prova directa: 1r) Al foli 114 consta que ha estat detingut a Espanya pels delictes de receptació i tràfic de drogues, entre d'altres delictes. 2n) Consta acreditada la seva relació amb Azorin , un dels dirigents de l'organització que es dedicava a introduir haixix a Espanya des del Marroc, a través de les costes de Cadis, Desmantellada en una operació policial anomenada "CÁNTARO" que acabà el dia 15 de febrer del 2002 amb la detenció de sis persones implicades en dit tràfic i amb la intervenció de 1.000 quilograms d'haixix, varies embarcacions i vehicles automòbils. La Guàrdia Civil no va poder detenir a Azorin , que fugí en el vehicle BMW 320 matrícula XXXX, vehicle que també estava a nom de l'acusat Eduardo N.G. i que en data 8 d'agost del 2005 aquest va vendre a l'acusada Almansa , segons consta al document núm. 19 dels que foren aportats per la Defensa de l'acusada Almansa . I al domicili de Azorin , a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), es varen intervenir el vehicle tot terreny Nissan Patrol GR matrícula AND- D X i la Motocicleta Honda VT 600 matrícula XXXX, vehicles que eren donats d'alta a nom de l'acusat Eduardo N.G. . Les sis persones detingudes foren condemnades per un delicte contra la salut pública per tràfic d'haixix per sentència de data 24 de març del 2003 del Jutjat Penal núm. 4 de Cadis, mentre que a Azorin no se'l va poder jutjar perquè estava en rebel·lia, com resulta dels folis 108 a 111 i dels folis 569 a 573 on consta testimoni de la sentència dictada pel Jutjat Penal núm. 4 de Cadis. Azorin H.S. era l'espòs de la també l'acusada en la present causa Almansa . 3r)L'acusat Eduardo N.G. té reconegut haver mantingut relació amb Miró i un tal "Rafa", que són dos acreditats traficants de drogues, implicats com l'acusat en l'operació "Titànic". 4t) I el mateix acusat Eduardo N.G. va estar implicat en l'anomenada operació "TITANIC" duta a terme a Itàlia per la policia italiana, en que es desmantellà una organització dedicada a la introducció de cocaïna a Itàlia des d'Espanya, passant per Andorra, i que des de novembre de 1998 hauria introduït uns 61 quilograms de cocaïna. Es varen detenir a 9 persones, entre elles a l'acusat Eduardo N.G. el dia 21 de febrer del 1999 a Brescia quan transportava 5 quilograms de cocaïna en el vehicle Toyota Land Cruiser matrícula AND-D0 X. Per aquests fets, l'acusat Eduardo N.G. fou condemnat a Itàlia per sentència de data 18 de febrer del 2000 a la pena de vuit anys de presó dels quals en va complir cinc. Així consta acreditat als folis 114 i 588 a 717. VI.-CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts ha absolt a l'acusat Eduardo N.G. , no obstant estimar plenament que els diners en efectiu ingressats en el c/c AB X de ORG_1 provenien del tràfic de cocaïna, per considerar que es tractava d'una conducta d'autoblanqueig. Així ho raona en el Considerant sisè de la sentència "no es pot declarar penalment responsable l'acusat Eduardo Ramon N.G. doncs si bé aquest darrer ha reconegut que els diners aportats en el seu compte al ORG_1 provenien del tràfic de cocaïna, no ha quedat provat en autes que aquests diners podien tenir origen diferent del tràfic de cocaïna pel qual el mateix fou jutjat a Itàlia i condemnat per sentència de data 18/02/2000", i que "Per tant, i si bé la noció de "auto blanqueig" no existia en l'antic Codi Penal, si que avui, el blanqueig de diners s'ha despenalitzat quan aquest blanqueig de diners és lligat a un tràfic o un delicte pel qual l'autor ja es condemnat, com és en el present cas". I afegeix en altre paràgraf d'aquest mateix Considerant que "Endemés, no s'ha reunit en el sumari, ni a la vista oral, ni en el escrit de qualificació, cap element de prova que permet de lligar els diners ingressats pel processat a un altre tipus de tràfic diferent del pel qual aquest darrer ha estat condemnat en Itàlia". Però, com bé diu el Ministeri Fiscal, de l'operació de tràfic de cocaïna per la qual l'acusat Eduardo N.G. va ser detingut, empresonat i condemnat a Itàlia no en podien provenir guanys per a dit acusat ja que la policia intervingué la totalitat de la cocaïna que transportava en el vehicle Toyota Land Cruiser matrícula AND-D0 X, 5 quilograms, per tant, d'aquesta operació de tràfic de cocaïna l'acusat Eduardo N.G. no n'hauria obtingut cap profit econòmic que li reportés els diners que consten ingressats als comptes corrents i els que va fer servir per pagar una part del preu de compra del pis i de la plaça d'aparcament a l'XXXX. Com ja hem raonat, l'auto-blanqueig ha de quedar limitat, sempre i en tot cas, als diners o valors procedents dels fets delictius pels quals ha estat condemnat com a autor o com a còmplice, diners o valors que han de ser degudament determinats i acreditats de manera fefaent, corresponent la càrrega de la prova a la Defensa ja que opera no com un element del tipus penal del delicte de blanqueig sinó com una exclusió de la punibilitat. I l'acusat fou condemnat per aquest tràfic de 5 quilograms de cocaïna, no havent provat la seva Defensa que els diners objecte de blanqueig provinguessin d'aquests concrets fets delictius pels quals l'acusat Eduardo N.G. va estar condemnat i va complir condemna a Itàlia. El que mai es pot pretendre és que d'una operació fallida de tràfic de substàncies estupefaents se'n puguin presumir uns guanys econòmics que es volen amagar introduint-los al tràfic lícit, i que aquesta conducta no sigui punible al considerar-la auto-blanqueig. VII.-CONSIDERANT: que, com ja té declarat la Jurisprudència, el tràfic il·lícit de drogues i el blanqueig de diner procedent de dit tràfic són dues activitats íntimament relacionades ja que els grups criminals organitzats dedicats al tràfic d'estupefaents necessiten introduir en els circuits financers els grans beneficis que genera aquell tràfic. Així, el blanqueig de diner procedent del tràfic de drogues és un graó dins l'activitat criminal, el darrer i essencial per donar aparença de lícits als guanys obtinguts, aconseguint així potenciar i engrandir l'organització criminal, per la qual cosa és indubtable que tota organització criminal dedicada al tràfic de drogues disposa d'una infraestructura financera encarregada del blanqueig dels guanys procedents de la seva activitat criminal. D'això també en resulta que les activitats pròpies de blanqueig ordinàriament són realitzades per grups criminals organitzats. Per això, l'acusat Eduardo N.G. també és criminalment responsable en concepte d'autor d'un delicte major d'associació il·lícita dels articles 359 i 360 del Codi Penal del 2005. El Tribunal entén que en el cas d'aquest delicte d'associació il·lícita és més favorable el Codi Penal de 2005, que castiga a les persones que exerceixen un poder de fet en l'associació, com és el cas de l'acusat Eduardo N.G. , una pena de presó d'un a quatre anys, mentre que el Codi Penal de 1990 castigava el delicte amb la pena de fins a cinc anys de presó. Tots els elements del delicte hi són constituïts, doncs ha quedat acreditada la concurrència d'un grup de persones per a la comissió d'un delicte com és el blanqueig de diners, amb una certa permanència en el temps, ja que procediren a l'obertura de distints comptes corrents en diferents entitats bancàries del Principat on ingressaven els diners en efectiu procedents del tràfic de cocaïna, sense que sigui obstacle a apreciar el delicte d'associació il·lícita el fet d'haver apreciat en el delicte major de blanqueig l'agreujant de pertànyer els autors a una associació per a delinquir o per a blanquejar diners, doncs la Jurisprudència ja té resolt en casos semblats que no hi ha un cúmul ideal d'infraccions en ser diferent el valor protegit. VIII.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra la sentència del Tribunal de Corts pel que fa a l'absolució de l'acusat Eduardo N.G. i revocar parcialment dita sentència en el sentit de condemnar a l'esmentat acusat com a criminalment responsable en concepte d'autor d'un delicte major de blanqueig de diners formant part d'una associació per delinquir o blanquejar diners procedents de delictes comesos a l'estranger dels articles 409.1, 410.1. a) i 412 i d'un delicte major d'associació il·lícita dels articles 359 i 360, tots ells del Codi Penal del 2005, no havent-hi lloc a apreciar la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, per la qual cosa se li imposa la pena de cinc anys de presó, dels quals dos anys ferms i la resta condicional, multa de 120.000 euros , quantitat que en cap cas és superior al triple del valor dels diners objecte de blanqueig (article 409.1 del Codi Penal) i expulsió del Principat per un període de deu anys. Tanmateix se li imposen la meitat de les despeses processals causades en la primera instància i, d'acord amb l'article 411.1 del Codi Penal, acordem el comís dels saldos intervinguts als comptes c/c núm. AB2 X de ORG_1, c/c núm. 031 X de ORG_2, c/c núm. 007 X de Banca Mora, així com decretem el comís d'un 31,75 per cent del valor actual dels immobles apartament Lletra H Planta Segona i plaça d'aparcament núm. 22 de l'XXXX. IX.-CONSIDERANT: que pel que fa al recurs de l'acusada Almansa , la seva Defensa denuncia la infracció del principi de la presumpció d'innocència proclamat en l'article 10.2 de la Constitució doncs entén que, a manca prova directa, la prova indiciària és insuficient per fer decaure la presumpció d'innocència. Al·lega que l'acusada creia que els diners ingressats en els comptes corrents dels diversos bancs del Principat provenien d'operacions de contraban que efectuava el pare de la seva filla, Azorin H.S. amb el qual l'acusada Almansa ni s'hi casà ni hi convisqué. També al·lega que l'únic antecedent que té per tràfic de drogues és de l'any 1991, que Azorin no va estar condemnat en l'operació "CÁNTARO" i que ella no li va proporcionar el vehicle en que va fugir. Pel que fa a la nau industrial a Sanlucar de Barrameda diu que aquesta acusada mai fou imputada en el delicte de tràfic d'haixix de l'operació "CÁNTARO" que tampoc s'ha pogut acreditar que l'anomenat "Rafa", que va utilitzar el telèfon mòbil de l'acusada, fos Azorin i que els diners al seu c/c núm. 007050 de Banca Mora, són fruit de la venda de una casa de la seva propietat a Monistrol (Espanya), i que ho va justificar davant de l'entitat bancària que va ingressar els diners. Finalment, en quan als ingressos en efectiu en el c/c núm. 007774, conjunt amb Eduardo N.G. , al·lega que provenien de l'explotació del bar "Pont de la Vila" de La Massana. El principi de la presumpció d'innocència significa que ningú no pot ser condemnat sense prova de càrrec vàlidament obtinguda i produïda amb totes les garanties que exigeix el dret a la defensa, garantit en el mateix article 10.2 de la Constitució. I, contràriament a allò que manifesta aquesta part apel·lant en el seu escrit del recurs, de l'examen dels autes resulta que en la primera instància es va practicar prova de càrrec, prova que certament no és directa però sí indiciària i ja tenim raonat, seguint constant Jurisprudència, que la prova indiciària és apta per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d'innocència, especialment en el cas del delicte de blanqueig de diners. El Tribunal de Corts en la seva sentència fa una detallada exposició de tots els indicis que porten a la plena convicció de que els diners ingressats per l'acusada Almansa en els comptes corrents dels bancs del Principat, segons es detallen en els fets provats, provenien del tràfic de substàncies estupefaents. Consta que l'acusada Almansa fou detinguda l'any 1991 a Manresa per drogues, conjuntament amb el seu marit Azorin (folis 118 i 127). Encara que negui haver estat casada amb Azorin , és fet incontrovertible que durant un temps fou la seva parella, tenint una filla en comú, i ambdós apareixen implicats en una operació de tràfic d'haixix, en data 8 de novembre de 1991, a Manresa i Màlaga on s'intervingueren 180 quilograms d'haixix. Era perfectament coneixedora que Azorin es dedicava al tràfic de substàncies estupefaents, essent impossible admetre que hagués pogut ignorar que els diners que ingressava als comptes corrents provenien del tràfic de drogues, per la qual cosa la seva al·legació de que es pensava que els diners ingressats en el c/c núm. 007 X, del que l'acusada n'era co-titular amb Maria Antònia H.V. filla comuna amb Azorin , provenien del contraban. També consta acreditat que en l' operació "TITÀNIC", un dels individus que hi intervingué que és identificat com "Rafa", espanyol, va utilitzar el telèfon mòbil andorrà núm. 3360 X per contactar amb altres implicats Italians, telèfon del quin n'era titular l'acusada Almansa (foli 849). Encara que no s'hagi pogut acreditar plenament que el tal "Rafa" sigui Azorin , el que sí queda acreditat és que dit individu estava implicat en l'operació de tràfic de cocaïna i utilitzava el telèfon mòbil de l'acusada Almansa . En quan a l'element objectiu del delicte de blanqueig, pel que fa al c/c núm. 007 X i al c/c núm. 007 X de Banca Mora, al·lega que els diners eren fruit de la venda de una casa de la seva propietat a Calders (Espanya), dient que ja ho va justificar davant de l'entitat bancària que va ingressar els diners. En el c/c núm. 007 X, consta que entre el 11/08/97 i el 16/11/98 s'efectuen 10 ingressos en efectiu per un import global de 195.328,93 EUR, dient l'acusada que eren diners provinents de la cancel·lació del c/c núm. 007 X. Consta, efectivament, que l'acusada Almansa per escriptura de data 30 d'octubre del 1997 va vendre una casa radicada a la urbanització La Guàrdia al municipi de Calders pel preu confessat de 102.172,06 euros (17.000.000 pessetes), com queda acreditat als folis 564 a 567. Però, en tot cas, l' import de la venda és inferior als diners en efectiu ingressats en el c/c núm. 007 X i, a més a més, l'acusada té declarat a la Batllia que sols va ingressar a dit c/c una part dels diners rebuts com a preu de la venda, "la part que va percebre en metàl·lic" (foli 557), encara que no detalla a quina quantitat ascendí aquesta part del preu que va rebre en metàl·lic. En quan al c/c núm. 007 X, obert en data 9 de juny de 1998 conjunt amb Eduardo N.G. , on consten ingressos en efectiu (folis 223 ss), que l'acusada Almansa diu provenien de l'explotació d'un Bar a Andorra, donem per reproduït el que s'ha exposat més amunt al respecte de la manca de prova que acrediti l'explotació del Bar del Pont de La Massana per part dels acusats Almansa i Eduardo N.G. . X.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusada Almansa i la plena confirmació, pel que fa a dita acusada, de la sentència dictada pel Tribunal de Corts. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M D E C I D I M 1.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra la sentència de data 26 de febrer del 2010 dictada pel Tribunal de Corts i revocar parcialment dita sentència en el sentit de CONDEMNAR a l'acusat Eduardo N.G. com a criminalment responsable en concepte d'autor d'un delicte major de blanqueig de diners formant part d'una associació per delinquir o blanquejar diners procedents de delictes comesos a l'estranger i d'un delicte major d'associació il·lícita, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de CINC (5) ANYS DE PRESÓ dels quals DOS (2) ANYS FERMS i la resta CONDICIONAL, MULTA DE CENT VINT MIL (120.000) EUROS i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERÍODE DE DEU ANYS. Criadomnem a l'acusat Eduardo N.G. al pagament de la meitat de les despeses processals causades en la primera instància. Acordem el comís dels saldos intervinguts als comptes c/c núm. AB2 X de ORG_1, c/c núm. 031 X de ORG_2, c/c núm. 007 X de Banca Mora, així com del 31,75 per cent del valor actual dels immobles apartament Lletra H Planta Segona i plaça d'aparcament núm. 22 de l'XXXX. 2.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusada Almansa contra la esmentada sentència del Tribunal de Corts, que es confirma íntegrament en tots els pronunciaments referits a dita acusada. 3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE