SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el dia 28 d'octubre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Cano va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Narváez, el Sr. Marti i el Sr. Vendrell, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència condemnant solidàriament a les parts defenents a practicar o fer practicar a les seves costes, sota el control d'un perit designat per la Batllia, la destrucció i la reconstrucció a l'idèntic i de conformitat amb el pressupost de data 3 de juny de 1999 del xalet propietat seva, en el termini de 3 mesos a comptar de la fermesa de la sentència, i a satisfer els danys i perjudicis causats per aquestes obres, tal com despeses d'hotel etc; i en cas de no complir en el termini indicat amb aquest pronunciament, condemnar solidàriament a les dites parts a indemnitzar-lo mitjançant el pagament de les quantitats corresponents a aquesta destrucció o reconstrucció; i encara més subsidiàriament, condemnar als defenents de forma solidaria a efectuar o fer efectuar, a les seves costes, totes les obres de reparació corresponents als defectes constructius constatats i que van ésser objecte dels informes estesos per Morillo en el termini abans esmentat i a satisfer els danys i perjudicis causats per aquestes obres, tal com despeses d'hotel etc, i en cas de no complir amb l'esmentat termini, a satisfer solidàriament l'indemnització corresponent a les dites obres de reparació, les quals seran objecte de prova en el moment processal oportú, amb aplicació dels interessos legals a totes les quantitats dineràries a satisfer, des de la contesta a la demanda. II.- El Sr. Marti va plantejar les excepcions dilatòries de manca de legitimació passiva i de manca de litisconsorci passiu necessari, les quals foren resoltes per Aute de data 13 d'octubre del 2004 en el sentit de desestimar ambdues excepcions. III.- El Sr. Vendrell va plantejar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, i sobre el fons es va oposar a les pretensions de la part actora, contestant que el despatx d'arquitectura S2 SL únicament fou contractat per a dur a terme la direcció d'obra en quant a la construcció sòlida del xalet i treballs efectuats per la constructora Moliner, i de fet s'encarrega de l'exposat per amistat amb la part demandant, havent únicament percebut els honoraris de direcció d'obra per la construcció sòlida. IV.- La societat Narváez va igualment formular l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, i subsidiàriament es va oposar a la demanda, manifestant que el Sr. Marti a títol personal, va adquirir la casa de fusta prefabricada a una empresa d'Estonia, que després va ésser venuda a la part agent; que la societat Narváez no va executar l'obra ni tampoc la va vendre; que si el Sr. Cano no té una casa en condicions, un dels responsable és el Sr. Marti que ha actuat de manera negligent. V.- Per sentència de data 20 de gener del 2010, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant majoritàriament la demanda principal, va condemnar solidàriament a tots els defenents a: Practicar o fer practicar a les seves costes -si decidissin que ho fes un tercer o bé en el supòsit de que s'hagi de produir l'execució forçosa per no complir aquells amb la mateixa de forma voluntària- sota el control i supervisió d'un o varis pèrits designats pel Ponent d'aquest Tribunal col·legiat, la destrucció i subsegüent construcció a l'idèntic segons allò pressupostat als 3 de juny de 1999, del xalet de fusta prefabricat, nomenat B.R., propietat del demandant i situat a la parcel·la de terreny d'aquest ubicada al XXXX -sense que això afecti als fonaments i la base de formigó on es troba bastit l'actual xalet de fusta que ha estat considerat, segons s'ha raonat i motivat, d'inservible per no ésser útil i conforme a la seva naturalesa i destí; Executar dita obligació de fer en el termini improrrogable de 3 mesos a comptar de la data de fermesa de la resolució, i de no fer-ho voluntàriament, el termini al·ludit es sometrà a allò que estipulin els pèrits designats judicialment; Que tanmateix i durant el període en que s'hagi d'executar l'obligació de fer, els defenents hauran de fer-se càrrec dels danys i perjudicis que això comporti al demandant com són manifestament els derivats de l'allotjament del referit i la seva família amb la qual conviu i els produïts del transport i custòdia dels mobles i altres pertinences que actualment es troben en el domicili habitual i permanent del demandant, tot el que serà degudament descrit i quantificat en període d'execució de sentència; Sense que hi hagi lloc als interessos legals sol·licitats, si bé, prosperant la condemna en costes solidària dels defenents, incloent en aquestes els honoraris d'advocat, procurador i pèrit judicial intervingut en el present plet. VI.- Contra aquesta resolució els Srs. Vendrell i Marti han interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- El Sr. Marti manifesta: que el nivell de resistència al foc no pot ser qualificat de vici o defecte perquè no formava part de les obligacions contretes per les parts; que la responsabilitat per vicis ocults deriva de l'incompliment contractual i, en el present cas, no ha existit dit incompliment; que el nivell de resistència al foc no té l'entitat que es pretén, no fa que la casa sigui inhabitable, i és exclusivament imputable al propietari del xalet, doncs era una qüestió que pertanyia a la seva lliure elecció; que s'ha provat que en la construcció del xalet litigiós van intervenir altres empreses i industrials que necessàriament també havien de ser part demandada en el present plet; que el Sr. Marti no és responsable del nivell de resistència al foc i s'ha provat que els defectes del xalet litigiós que li són imputables ascendeixen només a 4.686,74 EUR. II.- El Sr. Vendrell exposa com a motius del seu recurs: que ha quedat abastament acreditat que fou contractat pel Sr. Cano per a la realització d'un projecte de vivenda unifamiliar a efectuar en formigó, i aquesta contractació sols prengué efecte en relació a la construcció de la planta baixa, consistent en el garatge construït en sòlit, havent pres fi un cop el Sr. Cano, a títol personal, contracta els serveis d'una tercera persona per a l'adquisició i muntatge del xalet de fusta; que és evident que aquesta part no pot ésser considerada responsable pels defectes o mancances que pugui presentar el xalet del Sr. Cano per quan ha quedat abastament acreditat que el Sr. Vendrell no va actuar com a director de l'obra ni d'execució de la construcció del xalet de fusta; que els pèrits han indicat que el xalet de fusta, objecte de controvèrsia compleix la normativa vigent en relació a la seva resistència al foc i/o a les regles de l'art i varen convenir que no existeix cap mena de perill imminent per al Sr. Cano i/o la seva família; que no existeix a ANDORRA cap normativa en relació a la seguretat contra incendis i el Tribunal no pot anar més enllà de les obligacions que imposa la llei; que la decisió del Tribunal és completament contrària a aquella que ha pres el M.I. Govern a l'ocasió del lliurament de la cèl·lula d'habitabilitat lliurada al Sr. Cano al mes de gener del 2007; que aquesta part no es pot veure condemnada a refer el xalet de fusta segons el pressupost al·ludit per la sentència sense abans comprovar si aquest ha estat efectuat en la seva integritat, ja que el pressupost de data 3 de juny de 1999 i sobre el qual es pronuncia la sentència impugnada no contempla les bigues conflictives; que d'igual forma convé posar de manifest que no tots els conceptes fixats en el pressupost han estat executats; que la resolució dictada en primera instància és totalment desproporcionada segons és veu per les proves obrant en autes; que de l'informe del Sr. Téllez se'n desprèn que les partides que figuren en les certificacions n° 1 i 2 que foren aquelles conformades pel Sr. Vendrell i pagades pel Sr. Cano han estat executades en la seva totalitat i han estat efectuades ensems de forma que no presenten cap defecte constructiu, a excepció de la porta tallafocs quina valoració de reparació ha estat quantificada en la suma de 1.834,72 EUR. III.- A l'any 1999 el Sr. Cano va contractar amb el Sr. Marti de la societat Narváez la construcció d'un xalet de fusta sobre una base de formigó, segons pressupost de 841.679FF. El plànol topogràfic el va fer el Sr. Vendrell, arquitecte. Al mes de juny del 2000, el Sr. Cano va demanar a l'entitat Morillo de realitzar una inspecció de l'estat del xalet, la qual va evidenciar mancances en l'execució i/o mala qualitat dels materials emprats. A més a més, una comprovació enfront d'incendi de la secció dels tirants de fusta que suporten la teulada del xalet, també realitzada per Morillo va revelar que aquesta secció no compleix l'article 14 de la NBE- CPI/96 referent a l'estabilitat davant el foc exigible a l'estructura. IV.- S'ha prèviament de posar de manifest que encara que la societat Narváez no hagi interposat cap recurs, la resolució impugnada no queda ferma i definitiva per la mateixa, atès que tractant-se d'una condemna solidària, la modificació de la resolució que afecta una de les parts solidàries afecta igualment les altres parts en virtut del principi mateix de solidaritat. Respecte al recurs del Sr. Marti, és cert que fou la seva societat Narváez que va realitzar la construcció del xalet de fusta sobre la base de formigó construïda anteriorment; per tant, si el dit xalet pateix de vicis ocults, el Sr. Marti ha de suportar la responsabilitat dels dits vicis, llevat força major o intervenció d'un tercer, ja que el pressupost de la construcció del xalet de fusta fou firmat només entre el Sr. Cano i el Sr. Marti en nom de la societat Narváez. La principal patologia que segons el Sr. Cano, afectaria el xalet de fusta, és un defecte de resistència al foc que amenaçaria la seguretat de l'edifici. En el seu article 2, el Reglament de Seguretat contra incendi en edificis de vivenda i d'oficines, exclou de la seva aplicació els edificis destinats a vivenda unifamiliar, i no existeix al Principat, cap norma que reguli la resistència al foc de les construccions d'aquest darrer tipus, sense que els Tribunals puguin omplir aquest buit, atès que seria afegir a la reglamentació legal, una obligació que no existeix en el dret andorrà, i substituir-se al poder legislatiu. Tampoc el pressupost no fa cap referència a una obligació particular relacionada a la resistència al foc de la vivenda. Essent la norma NBE-CPI/96 a la qual es refereix l'entitat Morillo en el seu informe de data 17 de juny del 2003, una norma estrangera que no té cap força obligatòria ni fins i tot indicativa a ANDORRA, no es pot imputar a les parts defenents, cap mancament a les obligacions legals o contractuals aplicables pel que fa a la resistència al foc del xalet d'autes. Ara bé, tot constructor ha de lliurar al seu client un producte conforme al seu destí i que no presenti un perill per qui l'utilitza o per la seva família. El peritatge de Morillo del 2003 conclou que una vegada aplicada la reducció de la secció per l'acció del foc, la secció residual de fusta estudiada obtinguda es quasi inexistent, però sense expressar, dit peritatge, de manera clara, quin seria el temps de resistència al foc amb una tal secció. En canvi l'informe pericial del Sr. Téllez, a la qüestió si aquest xalet presenta un perill imminent per a les persones que l'ocupen en el cas d'incendi, va contestar que és evident que no hi ha cap amenaça ni en aquest edifici ni en qualsevol altre on es dur una activitat normal com la de l'habitatge, i que el xalet no presenta cap perill. De la mateixa manera en el seu annex informe, Morillo reconeix que la causa certa i imminent d'un incendi no es troba en els materials estructurals, inclosa la fusta, i que tot i l'escassa escairada (secció transversal) constatada en els tirants de fusta de suport de la teulada, no és possible que es produeixi un col·lapse estructural de la totalitat de l'estructura que impedeixi la evacuació dels ocupants. A més a més, el Ministeri d'Urbanisme i d'Ordenament territorial ha lliurat el certificat d'habitabilitat el dia 15 de gener del 2007, prova suplementària que el xalet no presenta cap perill imminent pels qui l'ocupen. Per conseqüent, no existint cap perill anormal pels ocupants del xalet, i no existint cap incompliment legal o contractual relatiu a la resistència al foc de la vivenda, no es pot reprotxar res als defenents respecte a aquest punt del litigi. V.- Pel que fa als altres desperfectes del xalet, que no són vicis ocults, els mateixos s'evidencien dels informes pericials realitzats per Morillo i pel Sr. Téllez. És cert que en la construcció del xalet va intervenir la societat Moliner, però únicament respecte a la base de formigó del xalet contra la qual el Sr. Cano no es queixa. Atès que els desperfectes constatats estan produïts per una dolenta execució de l'obra per part de la constructora del xalet prefabricat, la responsabilitat incumbeix al Sr. Marti i a la societat Narváez. Per tant, s'ha de donar lloc a la demanda del Sr. Cano de condemnar al Sr. Marti i a la societat Narváez, solidàriament a efectuar o fer efectuar a les seves costes, totes les obres de reparació corresponents als defectes constructius constatats, objecte de l'informe de Morillo, més complet que l'informe del Sr. Téllez, sota la vigilància i el control d'un pèrit. VI.- Respecte al recurs del Sr. Vendrell, el mateix pretén que no va actuar com director de l'obra ni d'execució de la construcció del xalet de fusta, sinó que fou únicament contractat per la construcció de la planta soterrani realitzada en formigó. Aquest argument no pot prosperar pels motius següents. Resulta dels documents que consten en autes, que el Sr. Vendrell, en la seva qualitat d'arquitecte, no tant sol va portar l'assistència tècnica de l'obra pel que fa als treballs realitzats en formigó en la planta soterrani de la vivenda, per Moliner, mitjançant uns honoraris del 3,5% de les factures presentades per aquesta empresa constructora, sinó que va realitzar la memòria descriptiva del projecte de xalet i tots els plànols, així com l'informe sobre els principis bàsics de seguretat i higiene en el treball en la realització de l'obra. El Sr. Vendrell no pot pretendre que només fou contractat per a l'elaboració d'un projecte per bastir un xalet en sòlit, o sia en formigó, i que aquesta contractació finalment sols prengué efecte en relació a la construcció de la planta baixa, consistent en el garatge construït en sòlit, havent pres fi un cop el Sr. Cano, a títol personal, contracta els serveis d'una tercera empresa per a l'adquisició i muntatge del xalet, quan va escriure en el seu informe sobre els principis bàsics de seguretat que la construcció del xalet, parets, sostre de la planta i la coberta es farà amb estructura de fusta de pi del Nord, tipus Flandes. A més a més, el Sr. Vendrell va declarar al Ministeri d'Ordenament Territorial que assumiria la direcció tècnica de l'obra, sense manifestar de cap tipus de limitació o reserva, el dia 16 de juny de 1999, és a dir posteriorment a la signatura el dia 3 de juny de 1999, del pressupost entre el Sr. Cano d'una part i el Sr. Marti i Narváez d'altre part. De la mateixa manera, en la renúncia a la direcció facultativa de l'obra del dia 21 de març del 2005, el Sr. Vendrell va manifestar que el xalet unifamiliar era en fase d'acabats d'obra i acondicionament d'exteriors, i que renunciava a la direcció facultativa de l'obra per falta d'entesa i falta de motivació del propietari per acabar l'obra, quan la part construïda en formigó ja era acabada de feia temps i no podia ésser afectada per aquests motius de renúncia. Un arquitecte no pot realitzar integralment un projecte de construcció d'un xalet, declarar que assumirà la direcció tècnica de l'obra que va concebre amb l'acord del client, percebre honoraris, i després pretendre que la seva contractació només es limitava a la part construïda en sòlit de l'edifici. La Direcció tècnica de l'obra suposa per part de l'arquitecte que l'assumeix, supervisar tots els treballs i controlar que aquests siguin realitzats de conformitat amb els plànols, les regles de l'art i sense desperfectes. La profusió dels defectes que afecten el xalet del Sr. Cano demostra de manera evident que el Sr. Vendrell no ha complert la seva obligació d'arquitecte director tècnic de l'obra, ço que determina la seva condemna solidària amb el Sr. Marti i la societat Narváez a reparar els defectes existents en el xalet de fusta del Sr. Cano. VI.- L'estimació parcial del recurs determina no fer especial condemna en costes de segona instància. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Estimar en part el recurs del Sr. Marti i del Sr. ENTITY_7; Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 20 de gener del 2010 en el sentit de: Condemnar solidàriament al Sr. Marti, al Sr. Vendrell, i a la societat Narváez a executar o fer executar a les seves costes, totes les obres de reparació corresponents als defectes constructius constatats en l'informe de Morillo de data 5 de maig del 2008, sota el control i la supervisió d'un pèrit que serà designat en període d'execució de sentència, en el termini de 6 mesos, i a pagar al Sr. Cano els danys i perjudicis derivats dels dits treballs, degudament acreditats. En el cas de no complir amb l'esmentat termini, a satisfer al Sr. Cano el cost de les obres de reparació determinat pel referit pèrit més els danys i perjudicis com s'ha dit més amunt. Sense fer especial condemna en costes de segona instància, amb la precisió que els honoraris del pèrit anomenat pel Batlle, seran a càrrec de les parts condemnades solidàriament. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE