STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 255/2010
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 novembre 2010
Numéro120/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 255/2010 (TSJ Andorre, Sala Civil, 30 novembre 2010)
> Décision commentée : STSJAD 255/2010, 30 novembre 2010, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, recurs 120/10 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:255) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les époux Cano et Macias ont été séparés par un jugement du 22 septembre 2008. Ce jugement fixait une pension d'aliments à la charge du père, M. Cano, au profit de leur fils mineur. Le montant retenu était de 600 euros par mois, conformément à la proposition du Ministère public (*Ministeri Fiscal*). La décision se fonde sur une providence du 9 septembre 2008 (f° 149), dont il résulte que les représentants processuels des deux parties s'étaient rangés à cette proposition.
Le 11 février 2009, M. Cano a introduit une demande de modification des mesures de séparation. Il sollicitait la réduction de la pension à 360 euros mensuels, en invoquant une modification substantielle de sa situation économique. La mère, Mme Macias, a répondu le 1er avril 2009. Elle acceptait la réduction, sous conditions : indexation annuelle sur l'IPC, prise en charge de 50 % des dépenses extraordinaires du mineur, et condamnation de l'adverse partie aux dépens.
Par jugement du 18 mars 2010, le Tribunal unipersonnel, Section civile, a rejeté intégralement la demande, sans statuer sur les dépens. M. Cano a interjeté appel, en demandant la révocation du jugement et l'accueil intégral de sa demande. Le magistrat rapporteur était Mme Eulàlia Amat Llari. La formation était présidée par M. Jean Louis Vuillemin, avec M. Joan Manel Abril Campoy.
## Question de droit
Deux questions étaient soumises à la Sala civil.
La première portait sur la force obligatoire de l'assentiment donné par les représentants processuels à une proposition du Ministère public. Il s'agissait de savoir si cet assentiment lie la partie, alors même que celle-ci soutient ne l'avoir jamais ratifié personnellement.
La seconde concernait la preuve d'un changement de circonstances justifiant la modification d'une pension d'aliments. Plus précisément, il fallait déterminer si la diminution alléguée des revenus du débiteur, survenue dans un délai de moins de cinq mois après la décision initiale, constituait une modification substantielle au sens requis.
Le texte ne précise pas explicitement le fondement légal de la modification des mesures. Il ne cite pas non plus les dispositions relatives au principe de congruence, dont la Sala se borne à relever la portée particulière en matière d'aliments d'un mineur.
## Solution et dispositif
La Sala civil rejette l'appel. Elle confirme le jugement de première instance et ne prononce aucune condamnation aux dépens d'appel. Le dispositif est ainsi rédigé :
> « DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Cano contra la Sentència dictada en data 18 de març del 2010 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada. »
*Traduction fidèle :* « REJETTE l'appel interjeté par le représentant processuel de M. Cano contre le jugement rendu le 18 mars 2010
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 255/2010
STSJAD 255/2010 (TSJ Andorre, Sala Civil, 30 novembre 2010)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 255/2010, 30 novembre 2010, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, recurs 120/10 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:255) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les époux Cano et Macias ont été séparés par un jugement du 22 septembre 2008. Ce jugement fixait une pension d'aliments à la charge du père, M. Cano, au profit de leur fils mineur. Le montant retenu était de 600 euros par mois, conformément à la proposition du Ministère public (Ministeri Fiscal). La décision se fonde sur une providence du 9 septembre 2008 (f° 149), dont il résulte que les représentants processuels des deux parties s'étaient rangés à cette proposition.
Le 11 février 2009, M. Cano a introduit une demande de modification des mesures de séparation. Il sollicitait la réduction de la pension à 360 euros mensuels, en invoquant une modification substantielle de sa situation économique. La mère, Mme Macias, a répondu le 1er avril 2009. Elle acceptait la réduction, sous conditions : indexation annuelle sur l'IPC, prise en charge de 50 % des dépenses extraordinaires du mineur, et condamnation de l'adverse partie aux dépens.
Par jugement du 18 mars 2010, le Tribunal unipersonnel, Section civile, a rejeté intégralement la demande, sans statuer sur les dépens. M. Cano a interjeté appel, en demandant la révocation du jugement et l'accueil intégral de sa demande. Le magistrat rapporteur était Mme Eulàlia Amat Llari. La formation était présidée par M. Jean Louis Vuillemin, avec M. Joan Manel Abril Campoy.
Question de droit
Deux questions étaient soumises à la Sala civil.
La première portait sur la force obligatoire de l'assentiment donné par les représentants processuels à une proposition du Ministère public. Il s'agissait de savoir si cet assentiment lie la partie, alors même que celle-ci soutient ne l'avoir jamais ratifié personnellement.
La seconde concernait la preuve d'un changement de circonstances justifiant la modification d'une pension d'aliments. Plus précisément, il fallait déterminer si la diminution alléguée des revenus du débiteur, survenue dans un délai de moins de cinq mois après la décision initiale, constituait une modification substantielle au sens requis.
Le texte ne précise pas explicitement le fondement légal de la modification des mesures. Il ne cite pas non plus les dispositions relatives au principe de congruence, dont la Sala se borne à relever la portée particulière en matière d'aliments d'un mineur.
Solution et dispositif
La Sala civil rejette l'appel. Elle confirme le jugement de première instance et ne prononce aucune condamnation aux dépens d'appel. Le dispositif est ainsi rédigé :
Reproduction verbatim
« DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Cano contra la Sentència dictada en data 18 de març del 2010 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada. »
Traduction fidèle : « REJETTE l'appel interjeté par le représentant processuel de M. Cano contre le jugement rendu le 18 mars 2010
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-120/10
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 11 de febrer del 2009 la representació processal del Sr. Cano va formular demanda de modificació de mesures de separació contra la Sra. Macias, sol·licitant que es modifiqués l'import de la pensió d'aliments a prestar pel seu mandant en favor del seu fill menor Benitez, fixant-la en 360 euros.
II.- La representació processal de la Sra. Macias va contestar a la demanda en data 1 d'abril del 2009 acceptant la modificació proposada sempre que ho considerés oportú el Mgfc. Ministeri Fiscal i el Tribunal d'Instància i sempre que l'import de 360 euros es veiés incrementat cada mes de gener d'acord amb l'IPC fixat pel M.I. Govern i el Sr. Cano es fes càrrec del 50% de les despeses extraordinàries del menor, que demanava que fossin establertes expressament, i sol·licitant que li fossin imposades a l'adversa les costes del procediment.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 120/10 — Décision commentée
III.- La Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 18 de març del 2010, va decidir desestimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Cano contra la Sra. Macias,
absolent a aquesta darrera de les pretensions del demandant i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Cano i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- El recurs formulat pel Sr. Cano es fonamenta en un únic greuge i és que la proposta del Mgfc. Ministeri Fiscal en el sentit d'establir una pensió a favor del seu fill de 600 euros mensuals no havia estat mai ratificada per les parts, ni ell la va acceptar mai, malgrat el seu representant processal hi va assentir i que, en tot cas, entre el moment en que es va dictar la Sentència de separació i aquell en el què es va presentar la demanda de modificació de mesures s'havia produït un canvi substancial en les seva situació econòmica que li impedia abonar un import superior als 360 euros en concepte de pensió d'aliments a favor del seu fill menor.
II.- Pel que fa al primer dels arguments esmentats, cal posar de relleu, per un cantó, que de la Providència de data 9 de setembre del 2008 (foli 149) es dedueix clarament que la representació processal dels Srs. Cano i Macias es va aplanar a la proposta del Mgfc. Ministeri Fiscal de que la pensió de la què s'hauria de fer càrrec el primer a favor del seu fill menor es fixés en 600 euros i, la representació processal de les parts està legitimada per actuar dins del procediment en nom d'elles, de tal manera que el seu assentiment a una determinada proposta vinculava al recurrent.
Per un altre cantó, l'obligació del Sr. Cano de pagar una pensió d'aliments amb el citat import deriva de la decisió de la Sentència que va declarar separats els esposos en data 22 de setembre del 2008, sense que la manca de conformitat dels progenitors sobre l'import de la pensió que proposa el Mgfc. Ministeri Fiscal en favor d'un menor pugui vincular en qualsevol cas al Tribunal que l'havia de fixar, ja que el principi de congruència no juga amb la mateixa força quan es tracta d'establir una pensió d'aliments a favor d'un menor, com aquesta Sala ha destacat reiteradament. Per últim, cal destacar que l'agent no va formular recurs contra aquesta decisió, de tal manera que cal entendre que la va acceptar.
II.- En relació al segon motiu del recurs, cal destacar que els arguments que el recurrent exposa respecte de la minva que han patit els seus ingressos des del moment en que es va fixar la pensió que està obligat a pagar han estat examinats de manera minuciosa i rebutjats totalment per la Sentència recorreguda, sense que el recurrent argumenti ni provi quin és l'error en el què, segons el seu parer, aquesta ha incorregut, raó que és més que suficient per desestimar el present recurs. D'altra banda, entre la data de la Sentència que fixava l'import de la pensió a càrrec de l'agent, 22 de setembre del 2008, i la de la demanda,
11 de febrer del 2009, han transcorregut encara no cinc mesos i, en el mateix sentit que la Sentència d'instància, cal entendre que no s'ha acreditat que en tant breu termini de temps hagi canviat substancialment la situació econòmica del Sr. Cano com ell afirma.
En efecte, ha quedat acreditat a les actuacions que l'any en el què es va dictar la Sentència de separació dels esposos el Sr. Cano va treballar pel M.I. Govern els mesos de novembre i abril i així ho va continuar fent del 15 de novembre del 2008 al 30 d'abril del 2009, d'acord amb el certificat que consta al foli 106 de les actuacions, amb un salari mensual que oscil·lava entre 2.189,81 i 2.242,60 euros (foli 101 i ss), sense que s'hagi acreditat que ho deixés de fer a partir d'aquella data, ja que aquest document és va lliurar el dia 2 de juliol del 2009, sent raonable entendre que va continuar sent contractat com havia succeït els anys precedents.
S'ha provat igualment que a partir del dia 4 de maig del 2009 el Sr. Cano va començar a treballar per l'Hble. Comú d'Ordino amb un salari de 1.013,99 euros mensuals, sense que s'hagi demostrat que aquest treball fos incompatible amb l'anterior, de tal manera que els seus ingressos fins i tot van augmentar respecte del període anterior.
Pel que fa al treball que el recurrent portava a terme a l'empresa "T.V.M.", consta a les actuacions que el Sr. Cano va ser donat de baixa de la mateixa en data 4 de juliol del 2008 (foli 66), però en tot cas aquest fet es va produir abans de que el recurrent s'aplanés a la proposta del Mgfc. Ministeri Fiscal de fixar la pensió en l'import que ara es vol modificar (foli 149). D'altra banda, de l'extracte de punts de vellesa del Sr. Cano que consta al foli 101 i ss de les actuacions es dedueix que a partir d'aquella data, concretament el mes d'octubre del 2008, el recurrent va cobrar encara un salari de la citada empresa i posteriorment, malgrat no consta l'import, va continuar com assalariat seu quan a la baixa com assegurat consta el segell de la CASS (foli 66), raó per la qual s'ha de presumir que va tornar a ser donat d'alta i no és factible creure que constant con treballador no cobrés un salari.
Pel que fa als ingressos que el Sr. Cano rep de la seva activitat agrícola, malgrat en determinats moments aquests puguin haver-se reduït, cal presumir que aquest balanç no és permanent, sinó que varia segons les collites i les circumstàncies de cada any i, en tot cas, aquesta minva d'ingressos es veuria compensada pel salari que el recurrent percep en l'actualitat de l'Hble. Comú d'Ordino. D'altra banda, com posa de relleu la defenent, el Sr. Cano va pagar l'any 2009 les taxes corresponents a sis vehicles (foli 99) i aquest fet no es correspon a la precària situació en la què segons ell es troba que suposa que les seves despeses siguin fins i tot superiors als seus ingressos (foli 29 a 41)
Decisio
III.- Malgrat desestimar-se el recurs, atesa la naturalesa del procediment, no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Cano contra la Sentència dictada en data 18 de març del 2010 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.