SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 13 d'octubre del 2009 la representació processal del Sr. Zurita va formular demanda de modificació de mesures paterno-filials contra la Sra. Sancho, sol·licitant que es modifiqués l'import de la pensió que, d'acord amb la Sentència d'adopció de mesures paterno-filials de data 31 de gener del 2001, havia de satisfer el seu mandant en concepte d'aliments a favor de la filla comú dels litigants, reduint-la a 150 euros mensuals a comptar de la interposició de la citació que la seva mandant va presentar. Sol·licitava igualment que es modifiqués també la mesura estipulada per la mateixa Sentència en el sentit que les despeses de viatge de la menor les hauran d'assumir els dos progenitors per meitat, requerint a la Sra. Sancho per tal que complís amb el règim de visites pactat, li notifiqués el lloc a on es trobava la menor, li entregués la seva documentació a fi de que el seu mandant pogués renovar-li el passaport, es posés en contacte amb ell una vegada a la setmana, o agafés el telèfon amb aquesta periodicitat i li entregués tota la informació relativa a la nena, imposant a l'adversa les costes del procediment. II.- La representació processal de la Sra. Sancho va contestar a la demanda en data 27 d'octubre del 2009 oposant-se a la mateixa per considerar que no s'havia acreditat que la situació econòmica del Sr. Zurita fos la que aquest defensava i per tant que no hi havia motiu per modificar els pactes als quals es va arribar en el seu moment. III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 de maig del 2010 va decidir estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Zurita contra la Sra. Sancho, modificant l'import de la pensió d'aliments a pagar pel citat senyor en favor de la seva filla i fixant-la en 250 euros i disposant que les despeses de desplaçament de la menor al domicili del seu pare les haurien de suportar els dos progenitors per meitat i que si es desplaçava en avió aquestes les hauria d'abonar aquell dels dos progenitors que així ho decidís, establint l'obligació de la mare de posar-se en contacte, o agafar el telèfon quan trucava l'agent, una vegada a la setmana als efectes de que aquest es pogués comunicar amb la nena i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment. IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Sancho i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de mantenir l'import de la pensió fixada en el seu dia i no donant lloc a la petició de que la seva mandant s'hagi de posar en contacte, o atendre les trucades del Sr. Zurita, una vegada a la setmana. V.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Zurita i, pel arguments que exposa, demana la seva revocació, en el sentit de rebaixar la pensió que ha de pagar a favor de la seva filla a 150 euros mensuals, ateses les necessitats de la nena y les possibilitats econòmiques dels seus progenitors. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- La representació processal de la Sra. Sancho s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància de rebaixar la pensió de la què s'ha de fer càrrec el Sr. Zurita a 250 euros, entenent que la situació econòmica del citat senyor no és la que aquest afirma i, per tant, cal mantenir l'import de la mateixa en 300 euros mensuals, tal com va establir la Sentència de separació dels esposos homologant el conveni al qual aquests havien arribat i aquesta petició s'ha d'estimar. La jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en estimar que, per tal de fixar l'import de la pensió d'aliments de la qual s'ha de fer càrrec aquell progenitor que no conviu amb els seus fills depèn de dos paràmetres: les necessitats del fill i les possibilitats econòmiques dels seus progenitors. En el cas present, al conveni signat per les parts el 17 de gener del 2001 les parts varen pactar que el Sr. Zurita es faria càrrec d'una pensió mensual de 300,50 euros mensuals a favor de la seva filla, conveni homologat per la Sentència de data 31 de gener del 2001 que resolia la demanda de mesures provisionals presentada per la Sra. Sancho. Per tal de sol·licitar la modificació de les dites mesures el Sr. Zurita al·lega que la seva situació econòmica s'ha modificat des d'aquell moment, ja que els seus ingressos són menors perquè el seu salari ha disminuït, mentre que les seves despeses han augmentat, ja que ha tingut un altre fill amb la seva nova parella i deu diverses quantitats als Bancs. II.- En relació a les necessitats de la menor Alcalá que, pel que sembla té en l'actualitat tretze anys, cal considerar que, atesa la seva edat, com a mínim precisa la suma de sis-cents euros per satisfer les seves necessitats vitals, sense que sigui precís que la seva mare acrediti unes despeses que s'han de presumir. III.- Pel que fa als ingressos del Sr. Zurita, aquest manifesta que l'any 2001 guanyava 1.983 euros i en l'actualitat de l'extracte de punts de vellesa que consta al foli 85 de les actuacions es dedueix que en cobra 1.052,63 i, com posa de relleu l'Hble. Batlle, ha de satisfer a l'entitat "X." els imports mensuals de 259,28 i 10,55 euros en concepte de quotes d'amortització de dos préstecs (folis 134 a 139 i 175 a 185) i així mateix té subscrit un préstec al "Y." (folis 140 a 144 i 186), sent el seu saldo negatiu a la primera entitat i positiu sols pel que fa a 144,47 euros en la segona i en mèrits de dues providències d'execució se'l requereix de pagament solidari de les sumes de 23.450,98 i 23.829,34 euros. D'altra banda, afirma que les seves despeses han augmentat perquè, tot i que viu en parella, ha tingut un altre fill les necessitats del qual ha d'atendre. Malgrat aquestes manifestacions, cal entendre, per un cantó, que el fet de que d'acord amb l'extracte de punts de vellesa de la CASS consti un determinat salari no és per si sol una prova concloent de que aquest sigui real, o de que l'assalariat no cobri altres tipus de complements, tenint en compte que, en aquest cas, el titular del negoci "E.D.B." a on treballa el Sr. Zurita és el pare de la seva parella sentimental actual (folis 91 i 194) i aquesta n'és la gerent, de tal manera que les declaracions del Sr. Bermudez en el sentit que aquest és el sou que cobra el Sr. Zurita (foli 228 en relació al 147) s'han de valorar amb molta cautela. D'altra banda, és estrany que una persona que té una llarga experiència en els negocis esportius (com demostra l'extracte de punts de vellesa folis 82 a 85) cobri per una jornada de vuit hores poc més que el salari mínim, quan a més la família de la seva parella i ella mateixa gestionen el negoci a on treballa el Sr. Zurita. Cal tenir igualment en compte que, d'acord amb les dades que consten al Registre de Societats, el Sr. Zurita és propietari dels negocis anomenats "B.T.T.S." i "T.S." des dels anys 2004 i 2005 i consta com a titular dels negocis anomenats "A.T.M.", "L.O.", "S.B.M.", "E.D.B." i "E.D.B. 2" des de l'any 2005 fins a l'actualitat i del negoci denominat "E.D.B. III" des de l'any 2006 (folis 190 i 193) i cal presumir, en contra de les seves al·legacions, que cobra algun tipus de compensació pel fet de prestar el seu nom, ja que la gratuïtat no és habitual. D'altra banda, no s'ha provat que els citats negocis no funcionin o ho facin amb pèrdues a l'actualitat, tenint en compte a més que no han estat donats de baixa i en un d'ells hi treballa el Sr. Zurita en l'actualitat. Per aquestes raons valorades globalment, considerem que els ingressos del recurrent són clarament superiors als que aquest defensa i no s'aprecia que hagin disminuït des del moment en què es va acordar el pagament d'una determinada quantitat en concepte de pensió d'aliments en favor de la seva filla, que per tant s'ha de mantenir. Altrament, pel que fa al seu augment de despeses aquest no acredita de quines s'ha de fer càrrec i quines comparteix amb la seva nova parella i en relació a les que li pot haver ocasionat el naixement d'un altre fill, cal posar de relleu que aquest fet no és en cap cas excusa per no satisfer les necessitats del primer en la mesura precisa, de tal manera que, tenint en compte que la paternitat ha de ser responsable, si el que ingressa en concepte de salari en l'actualitat no és suficient per atendre les necessitats dels seus dos fills és precís que cerqui noves fonts d'ingressos encara que sigui acceptant treballs suplementaris. IV.- Pel que fa als ingressos i despeses de la Sra. Sancho, aquesta acredita que té un compte a la Z. saldo 22,05 (folis 151 i 202) i no cobra subsidi d'atur (foli 152 i 224) fent-se càrrec de diverses factures de llum, aigua i de despeses de la seva filla i de la casa (folis 154 a 167 i 212 a 223) i, malgrat és evident que alguns revinguts ha de tenir encara que sigui com a conseqüència d'un patrimoni familiar perquè no es pot creure que amb els 150 euros mensuals que li fa arribar el Sr. Zurita pels aliments de la seva filla es puguin mantenir totes dues i hagin pogut comprar un apartament, no s'ha acreditat que tingui uns ingressos superiors als del Sr. Zurita. Cal tenir en compte, a més a més, que al residir a Espanya s'ha de fer càrrec de mantenir a la nena tots els dies de l'any, raó per la qual s'ha de presumir que com a mínim abona una suma igual a aquella de la que s'ha de fer càrrec el pare de la nena i tant si ho fa amb els diners que li arriben de la seva família, com si són fruit del seu treball això no pot eximir al progenitor de la menor de fer-se càrrec de la part que a ell li correspon. V.- S'oposa igualment la recurrent a la decisió de la Sentència d'instància d'establir que les despeses de desplaçament de la nena des de Granada al Principat hauran de ser sufragades pels dos progenitors i en el supòsit de que es facin amb avió les pagarà aquell que així ho decideixi, mentre que al conveni signat pels esposos s'acordava que si la nena viatjava en avió les despeses serien a càrrec del seu pare si així ho decidia aquest, mentre que res es manifestava respecte del cas que la nena es desplaçava per un altre mitjà de transport, considerant que el Tribunal no pot precisar el pacte, sinó en tot cas modificar-lo i també aquest motiu s'ha d'estimar, ja que el canvi que admet la Sentència d'instància no respon a una modificació de les circumstàncies econòmiques del progenitor de la menor que fonamentava la demanda, i que a més no s'ha estimat, sent en tot cas procedent examinar aquest punt en el marc d'un incident d'execució de Sentència. Pel que fa al seu argument exposat per la recurrent en el sentit que no resulta procedent imposar-li l'obligació de posar-se en contacte amb el Sr. Zurita, o agafar el telèfon quan aquest truca, una vegada a la setmana, a saber cada dimecres a les 20.30 hores als efectes de que el seu pare pugui conversar amb la seva filla, s'ha d'arribar a la mateixa conclusió, ja que aquest pronunciament s'ha de prendre, en el seu cas, en un incident d'execució de Sentència, perquè el canvi en les circumstàncies econòmiques de l'agent, que a més aquest no acredita, no justifica una modificació de les mesures relatives a les relacions personals entre pare i filla que es van homologar per Sentència. VI.- Contra la mateixa resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Zurita, sol·licitant que es fixi la seva obligació d'abonar una pensió d'aliments a favor de la seva filla en 150 euros mensuals i que es faci amb caràcter retroactiu a partir de l'escrit de citació a demanda presentat per la seva representació processal, peticions que no poden ser admeses atesa l'estimació del recurs plantejat per la Sra. Sancho. V.- Atesa l'estimació del recurs formulat per la representació processal de la Sra. Sancho i la naturalesa del procediment, no es fa expressa imposició de les costes de cap dels dos recursos formulats, en virtut d'allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Sancho contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 de maig del 2010, que REVOQUEM íntegrament, mantenint les mesures paternofilials aprovades en mèrits de la Sentència de data 31 de gener del 2001, en el marc dels autes del judici civil registrat amb el número B-1709-6/2000 subsegüent al conveni regulador subscrit per les parts litigants el dia 17 de gener del 2001, sense fer especial pronunciament sobre les costes dels dos recursos formulats contra ella. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE