STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 279/2010
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 novembre 2010
Numéro276/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# STSJAD 279/2010 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 novembre 2010)
> Décision commentée : STSJAD 279/2010, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 novembre 2010, recours n° 276/10, ECLI:AD:TSJADAD:2010:279 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par acte du 30 mars 2010, la représentation de Mme Talavera a assigné M. Daza en expulsion et en paiement d'une somme d'argent, relativement à un local faisant l'objet d'un contrat de bail conclu le 1er août 2005. Le 20 mai 2010, le défendeur a comparu et a déclaré verbalement qu'il acquiesçait à la demande (*aplanament*).
Par jugement du 6 juillet 2010, le Batlle a estimé partiellement la demande. Il a prononcé la résolution du contrat de bail avec effet au 30 mars 2010 et a condamné le défendeur au paiement des loyers impayés, pour un montant de 2 112 euros, assorti des intérêts légaux à compter du 20 mai 2010, ainsi qu'à une indemnité d'occupation indue. En revanche, il a refusé de faire droit à la demande de condamnation aux d
Par cette d??cision rendue par **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** (AD) sous la r??f??rence **STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 279/2010**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11524559"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Civil"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11524559"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><input t??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? UPERIOR DE JUSTÍCIA</p> <p id="encab-2">Sala Civil</p> <p id="encab-3">TSJC-276/10</p> <p id="encab-4">SENTÈNCIA</p> <p id="encab-5">En nom del Poble Andorrà.-</p> <p id="encab-6">A la vila d’Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:</p> </div> <span class="h2">ANTECEDEN??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="STSJAD 279/2010"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 279/2010**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 279/2010
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 30 novembre 2010 (n° 276/10), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« A la vila d’Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 279/2010 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- La representació processal de la Sra. Talavera va interposar demanda de desnonament i de reclamació de quantitat, de data 30-03-2010, envers el Sr. Daza. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 30 novembre 2010 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-276/10
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d’Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la Sra. Talavera va interposar demanda de desnonament i de reclamació de quantitat, de data 30-03-2010, envers el Sr. Daza.
En data 20-05-2010, el Sr. Daza va comparèixer i, de forma verbal, va manifestar que s’aplanava a la demanda.
II.- En data 6-07-2010, l’Hble. Batlle va dictar sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: “DECIDEIX: Primer.- Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Talavera contra el Sr. Daza.
Segon.- Declarar la resolució del contracte celebrat entre les parts el dia 1 d’agost de 2005, relatiu al local situat a l’XXXX, amb efectes a partir del dia 30 de març de 2010.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 276/10 — Décision commentée
A pagar a l’agent en concepte de rendes degudes i impagades del local d’autes, l’import total de 2.112 euros, incrementat amb els interessos legals comptadors a partir del dia 20 de maig de 2010, i fins al total pagament del deute.
A pagar a l’agent en concepte d’indemnització per ocupació indeguda del local d’autes, la quantitat diària equivalent a la trentena part del lloguer mensual actualitzat, si s’escau, a comptar del dia 1 d’abril de 2010, i fins el dia 24 de maig de 2010, ambdós inclosos, import que serà incrementat amb els interessos legals comptadors a partir del dia 24 de maig de 2010 i fins al pagament total del deute.
Quart.- No donar lloc a la petició de condemna en costes processals demanada per l’agent.”
III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència d’instància i, en data 26-07-2010, va articular en el seu escrit de recurs les al·legacions que, en defensa dels seus interessos, va tenir per convenient.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- El recurs de la part agent contra la sentència d’instància es fonamenta en els següents motius o greuges. Considera que procedeix impugnar la sentència d’instància, atès que la mateixa no imposa a la part defenent les costes processals. Assevera que la sentència d’instància aplica els criteris de dret comparat i, en particular, els previstos a la doctrina espanyola. En canvi, afirma que el Tribunal Superior de Justícia en les seves sentències de 19-11-1998 i 23-07- 2009, així com l’Aute de 23-10-2003, manté una doctrina diversa que faria al defenent creditor a la imposició de les costes processals.
Tanmateix, entén que l’arrendatari va deixar de pagar el lloguer durant 22 mesos, sense que pugui emparar-se en causes econòmiques (el lloguer és de 100 euros mensuals) i després dels requeriments verbals o telefònics, es va haver de demanar l’auxili judicial. Afegeix que tampoc va tornar les claus fins que va existir un requeriment judicial, de manera que no pot ésser considerat un deutor de bona fe.
II.- Aquesta Sala ja ha tingut ocasió d’establir en les seves resolucions una doctrina relativa a l’aplanament i les conseqüències que el mateix desplega en l’àmbit processal. En aquest ordre d’idees, per una banda no es pot titllar la resolució del tribunal a quo com una resolució que resol la temàtica de les costes processals des de l’òptica del dret comparat i d’acord amb la doctrina espanyola. En efecte, la sentència analitza les tesis d’insignes processalistes, com Águila, i esmenta la solució legal de la LEC de 7-01- 2000 (art. 395), però també analitza el text del Codi 7,51,5, conegut com la Constitució de Zenó i una aportació doctrinal referent a “Les costes processals al dret andorrà”. I, per altra part, la sentència analitza, en primer terme, que no existeix cap reclamació extrajudicial del deute que ressurti de les actuacions, de manera que la seva conducta no pot ésser qualificada com de mala fe, atès que no se’l va requerir extrajudicialment ni se li va atribuir l’oportunitat de liquidar el deute, la qual cosa hagués pogut evitar la pendència del present procés.
I aquesta doctrina s’adequa amb el criteri que ha mantingut respecte de les costes processals aquesta Sala. Així, recentment, hem tingut ocasió de posar de manifest (sentència de 28 octubre de 2010) que esdevé doctrina d’aquesta Sala, entre altres, sentència del Tribunal Superior de 19-11-1998 i Aute de 23-10-2003, que en l’ordenament jurídic andorrà no existeix, a diferència del que es preveu en altres ordenaments jurídics de l’entorn (cfr. Art. 395 LEC 1/2000, de 7 de gener), una disposició específica en matèria d’aplanament i determinació de les costes processals. Així, aquesta Sala, a diferència del que succeeix en dret comparat, i tota vegada que l’ordenament jurídic andorrà es nodreix de les seves font pròpies i esdevé un sistema que es caracteritza, com a ordenament jurídic, per la completesa i la coherència, ha considerat que en aquells supòsits en els quals l’aplanament es produeix i que l’actuació de la defenent de no complir la prestació és la que ha originat la pendència del procés, s’ha d’efectuar imposició de les costes processals.
I si s’apliquen les consideracions anteriors al cas concret, es pot extreure que no s’ha acreditat que l’auxili judicial s’hagi hagut d’impetrar davant la conducta del defenent de fer cas omís als requeriments de la part agent en ares a donar satisfacció al seu dret de crèdit, atès que com s’ha esmentat en la sentència d’instància no consta acreditat el requeriment de compliment al deutor, amb anterioritat a la interposició de la demanda, a la vegada que el deutor no procedeix a oposar-se a la demanda, sinó que compareix a la Batllia i declarar reconèixer el deute que se li reclama. Afegir també que la mala fe que s’atribueix per no lliurar les claus a la Batllia i només fer-ho quan mediava el requeriment judicial no pot fonamentar les costes processals de les presents actuacions, atès que el que s’està valorant és la conducta prèvia del defenent a la interposició de la demanda i si consta provat que la seva actitud reàcia als requeriments i peticions de compliment del seu deute hagin motivat la incoació del present procediment judicial.
III.- La desestimació del present recurs s’ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició al recurrent de les costes d’aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Talavera contra la sentència, de data 6-07-2010, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S’escau imposar a la part recurrent les costes d’aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.