STSJAD ANDORRA, a 03 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 306/2010
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé3 novembre 2010
Numéro77/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 306/2010)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 3 novembre 2010, recours n° 77/10 (ROJ STSJAD 306/2010 ; ECLI:AD:TSJADAD:2010:306). Ponent : Lluís Saura Lluvia.*
## Faits et procédure
Le requérant, M. Calatayud, de nationalité étrangère et titulaire d'un permis de résidence, fait l'objet d'une mesure d'expulsion du territoire national pour une durée de deux ans. Le ministre de la Justice et de l'Intérieur l'a prononcée le 9 juin 2008, et le Gouvernement a rejeté le recours d'alzada formé contre cette décision le 30 juillet 2008. La motivation retenue est que la présence de l'intéressé sur le territoire constitue un risque grave pour la sécurité de l'État, des personnes ou des biens, ou pour l'ordre public.
La Section administrative du Tribunal de Batlles a rejeté la demande par une sentence du 24 novembre 2008 (n° 2008-180), en déclarant les décisions administratives conformes au droit. Les faits retenus à l'appui de l'expulsion sont des infractions commises peu après l'obtention du permis de résidence (date précise non précisée dans la décision) : des délits mineurs de menaces non conditionnelles, un port illégal d'arme et une contravention de vexations légères (fondement deuxième). Le fondement septième mentionne en outre un délit majeur de lésions dolosives commises à l'aide d'objets dangereux et un délit majeur de menaces conditionnelles. La décision ne concilie pas expressément ces deux énumérations.
Devant la Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice, l'appelant conteste l'appréciation de la dangerosité, produit des éléments relatifs à sa situation familiale et professionnelle, et sollicite l'administration d'une expertise psychiatrique et de deux témoignages qui lui avaient été refusés en première
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 03 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 306/2010
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 3 novembre 2010, recours n° 77/10 (ROJ STSJAD 306/2010 ; ECLI:AD:TSJADAD:2010:306). Ponent : Lluís Saura Lluvia.
Faits et procédure
Le requérant, M. Calatayud, de nationalité étrangère et titulaire d'un permis de résidence, fait l'objet d'une mesure d'expulsion du territoire national pour une durée de deux ans. Le ministre de la Justice et de l'Intérieur l'a prononcée le 9 juin 2008, et le Gouvernement a rejeté le recours d'alzada formé contre cette décision le 30 juillet 2008. La motivation retenue est que la présence de l'intéressé sur le territoire constitue un risque grave pour la sécurité de l'État, des personnes ou des biens, ou pour l'ordre public.
La Section administrative du Tribunal de Batlles a rejeté la demande par une sentence du 24 novembre 2008 (n° 2008-180), en déclarant les décisions administratives conformes au droit. Les faits retenus à l'appui de l'expulsion sont des infractions commises peu après l'obtention du permis de résidence (date précise non précisée dans la décision) : des délits mineurs de menaces non conditionnelles, un port illégal d'arme et une contravention de vexations légères (fondement deuxième). Le fondement septième mentionne en outre un délit majeur de lésions dolosives commises à l'aide d'objets dangereux et un délit majeur de menaces conditionnelles. La décision ne concilie pas expressément ces deux énumérations.
Devant la Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice, l'appelant conteste l'appréciation de la dangerosité, produit des éléments relatifs à sa situation familiale et professionnelle, et sollicite l'administration d'une expertise psychiatrique et de deux témoignages qui lui avaient été refusés en première
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0271-3/08. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 03 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 306/2010 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 03 novembre 2010 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0271-3/08 TSA: IM:01/09 (nova)
S E N T È N C I A NÚM. 77-2010
PARTS:
Apel·lant: Calatayud
Representant: en nom propi
Advocat: Ayuso
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Gomila
Advocat: Bonet
A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de novembre de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0271-3/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 77/10 — Décision commentée
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-180, de 24 de novembre de 2008, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Calatayud i va declarar ajustades al Dret tant la resolució del Ministre de Justícia i Interior de 9 de juny de 2008 com la del Govern de 30 de juliol de 2008 que desestimava el recurs d'alçada interposat contra la primera.
Les resolucions esmentades declaraven l'expulsió del Sr. Calatayud del territori nacional durant un període de dos anys per considerar la seva presència al Principat com un risc greu per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.
2.- En el recurs d'apel·lació contra la sentència el Sr. Calatayud va demanar que es practiquin en aquesta instància les proves pericial i testifical que li van ser denegades en la primera argumentant que la denegació pot violar el dret constitucional a la jurisdicció i defensa; pel que fa al fons, considerava que el Tribunal no ha valorat correctament el informe mèdic que obra a les actuacions ni si el risc que representa és suficientment greu com per justificar la manca d'advertiment previ. Finalment exposa les seves condicions familiars a Andorra així com les laborals actuals i demana la revocació de la sentència.
3.- La representació del Govern va contestar l'escrit d'apel·lació argumentant que la valoració de la prova realitzada per la sentència apel·lada és correcta i que la condemna penal de que fou objecte l'apel·lant revela que constitueix un perill per la seguretat de les persones, per la qual cosa demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.
4.- Aquesta Sala va dictar la sentència 15-2009, de 2 de març, desestimant el recurs d'apel·lació, confirmant la sentència del Tribunal de Batlles i denegant les proves demanades i que havien estat també denegades en la primera instància en raó a que no és procedent acordar-ne la pràctica per què sigui quin sigui el seu resultat en res afecten el nucli de la decisió, com és que els fets, declarats provats en la sentència penal, ja revelen per sí sols una conducta que avala l'expulsió administrativa recorreguda.
5.- Formulat incident de nul·litat per la part agent per considerar que amb aquest argument es vulnerava el seu dret a la jurisdicció, aquesta Sala el va resoldre per aute de 27 de juliol de 2009 reiterant els arguments de la sentència..
6.- Presentat recurs d'empara, el Tribunal Constitucional, en la sentència d'1 de febrer de 2010 l'ha estimat parcialment; considera que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció del recurrent i anul·lant la sentència de 2 de març de 2009 retrotrau les actuacions al moment anterior per tal que aquesta Sala dicti una nova sentència.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat amb el que disposa l'article 141 de la Llei Qualificada d'immigració de 14 de maig de 2002 i 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La sentència que va dictar la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles declara ajustades les resolucions recorregudes, que van basar l'expulsió del Sr. Calatayud en la realització, poc després d'haver obtingut permís de residència, de fets constitutius de delictes menors d'amenaces no condicionals i de port il·legal d'arma, i una contravenció penal de vexacions lleus.
L'apel·lant va centrar el seu recurs d'apel·lació davant aquesta Sala en què els metges que van informar en la causa penal i segons consta en informes, van acreditar que no te cap personalitat agressiva i això justificaria que no constitueix un perill per la seguretat de les persones o per a l'ordre públic, i d'altra banda argumentava que la seva vida familiar se centra al Principat exclusivament, on resideix amb una germana, havent-se rehabilitat ja que recentment disposa d'un contracte de treball.
Amb independència de la situació personal actual del Sr. Calatayud el que cal analitzar en aquesta causa és si les resolucions recorregudes s'ajustaven al Dret quan van ser dictades, i en aquells moments el fet que justificava l'expulsió no era altra que la seva conducta, que les resolucions administratives consideraven constitutiva d'un risc per a la seguretat de les persones, per les que fins i tot van ser considerades delictives i van ser objecte de condemna penal.
Tercer.- En el recurs d'apel·lació indica que abans d'acordar l'expulsió, i compte tingut que el Sr. Calatayud era estranger amb la condició de resident, calia fer-li l'advertiment previ al que es refereix l'article 119.4 de la Llei Qualificada d'immigració, i la seva manca constitueix una infracció greu del procediment determinant de la anul·lació de la resolució que li posà fi.
Tanmateix, i de conformitat a l'article esmentat, l'advertència d'expulsió no opera quan s'aplica en cas de risc greu per a la seguretat de les persones, i tot i que en el recurs d'apel·lació es formula el greuge de que la sentència no justifica que el risc, en el cas analitzat, fos greu, el cert és que ho era, i a l'efecte només cal llegir els fets que la sentència del Tribunal de Corts declara provats.
Convindrà afegir que el fallo de la sentència el condemna com autor d'un delicte major de lesions doloses fent ús d'objectes perillosos: un delicte major d'amenaces condicionals; dos delictes menors d'amenaces no condicionals i una contravenció penal de vexacions lleus.
Quart.- En relació a la sol·licitud de que en aquesta segona instància es practiquin les proves pericials i testificals demanades en la primera i denegades, en la nostra sentència anterior vem dir que "no és procedent acordar-ne la pràctica perquè sigui quin sigui el seu resultat en res afecten el nucli de la decisió, com és que els fets, declarats provats en sentència penal, revelen una conducta que avala l'expulsió administrativa com a mesura de prevenció de l'ordre públic prevista en l'article 107 de la Llei Qualificada d'immigració" i en els mateixos termes ens vàrem pronunciar en l'aute que resolia l'incident de nul·litat plantejat contra la sentència als arguments de la qual afegíem "que amb l'incident no s'aporta cap element que permeti determinar que si s'haguessin practicat les proves demanades el resultat de la sentència hauria pogut ser, versemblantment, un altre, reiterant que per la resolució d'aquesta causa la relació de fets provats i per tant incontrovertibles que conté la sentència penal és determinant".
El Tribunal Constitucional que ha estimat l'empara indica que la forma en que tes denega la prova practicada "no permet saber si la pràctica de proves pericials i testificals va ser denegada per causa de la seva absència de lligam cronològic amb la decisió d'expulsió o, com es pot interpretar del redactat "en res afecten el nucli de la decisió" per causa d'un a priori de principi, el qual no permetria una correcta apreciació concreta del principi de proporcionalitat".
La prova pericial que la representació de l'agent havia proposat en la primera instància te per objecte que un perit emeti un dictamen sobre el caràcter del Sr. Calatayud sobre si es pot considerar una persona perillosa, si representa un risc per a la seguretat de les persones, dels béns o de l'ordre públic, qüestions que són precisament el supòsit de fet que conté el precepte legal que han d'aplicar els Tribunals; per tant la valoració que se li demana al perit és precisament la que han de fer els tribunals, no el perit. També demana que el perit dictamini sobre si les circumstàncies personals i familiars del Sr. Calatayud fan aconsellable que romangui a Andorra, si te algun consum de begudes alcohòliques i sobre quines poden ser les conseqüències emocionals que li produeixi l'expulsió. En similars termes es proposa la prova testifical de dos testimonis (S.D. i T.M.).
A la vista de la documentació que forma part de l'expedient, que consisteix no solament en els antecedents de les causes penals que aquesta Sala ha considerat determinats per valorar les resolucions recorregudes, sinó també els informes mèdics i policials es va considerar i es considera ara, que la pràctica de les proves demanades és improcedent perquè existeixen suficients motius de convicció per formar la decisió d'aquest Tribunal en el sentit que ho va fer i ho fa novament.
En el primer paràgraf del fonament de Dret Tercer, el Tribunal Constitucional indica que la jurisdicció administrativa ha d'apreciar la proporcionalitat de la mesura d'expulsió, i cita com exemple la durada de l'expulsió, que ha de ser, segons indica, proporcionada als elements de l'expedient i a la situació del expulsat, per la qual cosa "cal tenir en compte el conjunt de les circumstàncies susceptibles d'influenciar la durada de l'expulsió, en particular el comportament de la persona o els seus lligams familiars".
Amb independència de que és a aquesta jurisdicció a qui li correspon determinar els elements de prova que cal portar a la causa per avaluar els fets i que també correspon a aquesta jurisdicció determinar en què consisteix la proporcionalitat de la mesura administrativa adoptada en els actes que se li han sotmès a consideració, el cert és que els elements de fet que es contenen en la sentència permeten considerar la mesura d'expulsió, que va ser de dos anys, proporcionada i per ratificar l'encert de la mesura, la prova demanada, amb el contingut i abast que conté, no afecta en absolut la decisió d'aquest Tribunal.
Procedeix, en funció de tot el que s'ha exposat, la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència.
Cinquè.- No hi ha mèrits per a un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Calatayud contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-180, de 24 de novembre de 2008, que es confirma, sense fer cap pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.