STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2010 - ROJ: STSJAD 322/2010
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé17 décembre 2010
Numéro93/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 322/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:322)
> Décision commentée : STSJAD 322/2010, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 17 décembre 2010, recours n° 93/10 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:322) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 4 juillet 2008, un accident frontal est survenu entre deux véhicules circulant en sens opposés sur la voie centrale d'un carril reversible (voie réversible). Selon le rapport de police, les deux conducteurs affirmaient avoir eu le feu de la voie allumé en vert dans leur sens de marche. Le rapport relève toutefois que les témoignages recueillis ne concordent pas et que l'état des signalisations lumineuses au moment des faits ne peut être établi.
M. Vilar a présenté, le 20 octobre 2009, une demande de responsabilité administrative auprès du Gouvernement d'Andorre. Il soutenait que la méthode employée par l'Agence de mobilité, dépendant du Gouvernement, pour modifier le sens de circulation de ce carril reversible n'avait pas permis d'écarter le risque de circulation de véhicules en sens inverse. Le Gouvernement a rejeté cette demande par la résolution n° 85594/2009 du 16 décembre 2009.
Par jugement du 30 avril 2010, le Tribunal des batlles a rejeté la demande formée par M. Vilar. Celui-ci a interjeté appel le 18 juin 2010, en sollicitant la mise en œuvre de mesures probatoires et la condamnation de la partie adverse aux dépens. Le Gouvernement a conclu au rejet de l'appel. La Sala Administrativa, composée des magistrats Lluís Saura Lluivia (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et Albert Andrés Pereira, a statué le 17 décembre 2010.
## Question de droit
La question posée à la Cour était de savoir si la responsabilité de l'administration était engagée à raison de l'accident, au regard de l'article 59 du Code de l'administration. Cette disposition subordonne la responsabilité à la démonstration, principalement, d'une faute de service, ainsi qu'à l'existence d'un lien de causalité entre cette faute et le dommage.
Une question procédurale accessoire portait sur l'opportunité d'ordonner des mesures d'instruction en appel, la partie appelante ayant demandé la production de preuves nouvelles.
## Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel. Elle commence par écarter la demande d'administration de preuves en rappelant que « la pràctica de proves és excepcional en segona instància » et qu'elle n'est pas nécessaire pour trancher le litige (fondement troisième).
Sur le fond, la Cour rappelle que la responsabilité ne peut être retenue que si est démontrée une « falta de servei ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho » (fondement quatrième, citant l'article 59 du Code de l'administration). Elle exige en outre un lien de causalité entre cette éventuelle défaillance et l'accident.
Elle constate que les éléments du dossier ne permettent pas d'établir ces conditions. Les témoignages ne concordent pas sur les causes de l'accident, certains se rapportent à des incidents survenus à d'autres dates et ne peuvent être retenus, et le rapport de police indique qu'il est « impossible » de déterminer l'état des feux de la voie au moment des faits.
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2010 - ROJ: STSJAD 322/2010
STSJAD 322/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:322)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 322/2010, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 17 décembre 2010, recours n° 93/10 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:322) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 4 juillet 2008, un accident frontal est survenu entre deux véhicules circulant en sens opposés sur la voie centrale d'un carril reversible (voie réversible). Selon le rapport de police, les deux conducteurs affirmaient avoir eu le feu de la voie allumé en vert dans leur sens de marche. Le rapport relève toutefois que les témoignages recueillis ne concordent pas et que l'état des signalisations lumineuses au moment des faits ne peut être établi.
M. Vilar a présenté, le 20 octobre 2009, une demande de responsabilité administrative auprès du Gouvernement d'Andorre. Il soutenait que la méthode employée par l'Agence de mobilité, dépendant du Gouvernement, pour modifier le sens de circulation de ce carril reversible n'avait pas permis d'écarter le risque de circulation de véhicules en sens inverse. Le Gouvernement a rejeté cette demande par la résolution n° 85594/2009 du 16 décembre 2009.
Par jugement du 30 avril 2010, le Tribunal des batlles a rejeté la demande formée par M. Vilar. Celui-ci a interjeté appel le 18 juin 2010, en sollicitant la mise en œuvre de mesures probatoires et la condamnation de la partie adverse aux dépens. Le Gouvernement a conclu au rejet de l'appel. La Sala Administrativa, composée des magistrats Lluís Saura Lluivia (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et Albert Andrés Pereira, a statué le 17 décembre 2010.
Question de droit
La question posée à la Cour était de savoir si la responsabilité de l'administration était engagée à raison de l'accident, au regard de l'article 59 du Code de l'administration. Cette disposition subordonne la responsabilité à la démonstration, principalement, d'une faute de service, ainsi qu'à l'existence d'un lien de causalité entre cette faute et le dommage.
Une question procédurale accessoire portait sur l'opportunité d'ordonner des mesures d'instruction en appel, la partie appelante ayant demandé la production de preuves nouvelles.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel. Elle commence par écarter la demande d'administration de preuves en rappelant que « la pràctica de proves és excepcional en segona instància » et qu'elle n'est pas nécessaire pour trancher le litige (fondement troisième).
Sur le fond, la Cour rappelle que la responsabilité ne peut être retenue que si est démontrée une « falta de servei ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho » (fondement quatrième, citant l'article 59 du Code de l'administration). Elle exige en outre un lien de causalité entre cette éventuelle défaillance et l'accident.
Elle constate que les éléments du dossier ne permettent pas d'établir ces conditions. Les témoignages ne concordent pas sur les causes de l'accident, certains se rapportent à des incidents survenus à d'autres dates et ne peuvent être retenus, et le rapport de police indique qu'il est « impossible » de déterminer l'état des feux de la voie au moment des faits.
Sentència
Núm. de Protocol: AD-004-2/10 TSA: 64/10
S E N T È N C I A NÚM. 93-2010
PARTS:
Apel·lant: Vilar Representant: Salas Advocat: Palomo
Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Villalba Advocat : Pombo
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-004-2/10.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Vilar va interposar recurs contra la desestimació per Resolució 85594/2009 de data 16 de desembre del 2009 de la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada el dia 20 d'octubre del 2009.
2.- En la sentencia del 30 d'abril del 2010, el Tribunal des Batlles ha desestimat la demanda formulada pel Sr. Vilar .
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 93/10 — Décision commentée
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 18 de juny del 2010, el Sr. Vilar manifesta principalment que:
-el mètode emprat pels responsables de l'Agencia de Mobilitat depenent del MI Govern d'Andorra per a canviar el sentit de circulació d'aquest carril reversible no es va fer de manera que s'evités tot risc de circulació de vehicles en sentit contrari per l'interior d'aquest carril.
-demana la practica de proves
-demana la condemna de l'adversa a les costes judicials
L'interessat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 15 de setembre del 2010 i precisa, « Es obvi que el conjunt de la prova practicada crea com a mínim una presumpció de veracitat a favor de la versió dels fets ocorreguts donada per aquesta representació ».
4.- En la seva contesta de data 21 de juliol de 2010, el MI Govern manifesta principalment que:
-resulta evident que la circulació pel carril reversible quan aquest està en procés de tancament és completament segura,
-demana la condemna de l'adversa a les costes judicials.
En el seu escrit de conclusions de data 16 de setembre del 2010, el MI Govern precisa que « un dels dos vehicles devia de circular pel carril reversible tancat en la seva direcció i obert per la contraria, i semblaria ser, per mitjà de les manifestacions de dos testimonis que varen presenciar els fets, que perquè el Sr. Canals conduïa pel carril reversible tancat en la seva direcció ».
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'accident de circulació es va produir el dia 4 de juliol del 2008.
Els fets segons l'informe de la Policia són els següents, (veure foli 18):
« tots els dos conductors circulaven pel carril de circulació central, un, fent- ho vers Sant Julia de Loria i l'altre, en sentit contrari. Segons van manifestar tots dos tenien el semàfor del pòrtic corresponent d'aquest carril amb la fletxa de color verd encesa en el seu sentit. Lògicament, pròxim al punt d'impacte, es van trobar frontalment en sentits oposats, a una distancia indeterminada...Tot i la reacció no van poder evitar xocar frontalment... »
El Sr. Vilar demana que es declari la responsabilitat del MI Govern ja que estima que «el mètode emprat pels responsables de l'Agencia de Mobilitat depenent del MI Govern d'Andorra per a canviar el sentit de circulació d'aquest carril reversible no es va fer de manera que s'evités tot risc de circulació de vehicles en sentit contrari per l'interior d'aquest carril ».
Tercer.- La practica de proves és excepcional en segona instància i en aquest cas, aquesta no és necessària per resoldre el litigi.
Per tant, aquesta demanda s'ha de rebutjar.
Quart.- Resulta de les disposicions de l'article 59 del Codi de l'administració, que la responsabilitat de l'Estat no queda compromesa sinó s'ha demostrat, principalment, que s'ha produït « una falta de servei ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquelles supòsits en què estava obligat a fer- ho ».
A més, ha de quedar acreditat el lligam de casualitat entre una eventual falta de servei i l'accident que ha estat l'origen dels danys.
Convé per tant d'examinar les circumstàncies per les quals es produeix l'accident, en funció dels elements que figuren en l'expedient.
Podem remarcar que s'han produït diversos testimoniatges, però cap d'ells aporten certeses quan a les causes de l'accident.
Podem notar per exemple que els testimoniatges recollits per la Policia no coincideixen (veure foli 18). D'altra banda, altres testimoniatges fan referència a incidents succeïts en altres dates (veure folis 98 i 99) i per tant no es poden prendre en consideració per a solucionar el present litigi. Podem notar igualment un testimoniatge que ha intervingut mes tard, (carta de data 19 d'octubre de 2009): el Sr. Amorós fa referència a un incident esdevingut el 10 de juliol del 2008 (per tant, no a la data de l'accident):
« vaig comprovar com les senyals lluminoses verticals estaven oberts, en verd, en els dos sentits de la marxa.. » (veure foli 160). Però com ja s'ha dit, aquest testimoni es referia a un incident esdevingut en una data diferent d'aquella de l'accident objecte del present litigi.
En realitat, el servei de la Policia ha constatat que les causes de l'accident són incertes:
« Per tot el relatat fins ara, ens és impossible determinar com es trobaven els semàfors del carril en qüestió en el moment dels fets. Per tant, no podem determinar si algun dels dos conductors implicats, circulava incorrectament .
Tampoc podem determinar si hi va haver alguna mala gestió del funcionament del sistema o un error del mateix. No podem descartar tampoc la possibilitat de que el carril estigués obert en els dos sentits, tot i haver estat informats pel Sr. Valverde, que el sistema informàtic que ho gestiona, actualment, no ho permet » (veure foli 20)
Per tant podem concloure que, d'una part, la falta de servei no queda demostrada i per altra part, el lligam de casualitat no queda establert.
En conseqüència, les condicions requerides per comprometre la responsabilitat de l'Estat no es compleixen i el recurs d'apel·lació s'ha de rebutjar.
Cinquè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Vilar.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució del M.I. Govern núm. 85594/2009 de data 16 de desembre del 2009 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.