SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de desembre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 13 de març del 2009 la representació processal de la societat "Martin" va formular demanda contra la Sra. Agullo i els Srs. Gomila i Machado, sol·licitant que es condemnés als defenents al pagament de la suma de 95.336,72 euros, import de diverses mercaderies que la seva mandant els hi havia subministrat i ells no havien abonat, més els interessos legals d'aquesta quantitat a comptar de la data dels talons que els demandats van lliurar en pagament d'aquest import i que no es van honorar, o, subsidiàriament, des de la data de la contesta a la demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment. II.- La representació processal dels Srs. Gomila i Machado va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció i es va oposar al fons de la demanda negant que els seus mandants fossin deutors de la suma que se'ls hi reclamava, ja que els talons es van lliurar en garantia del compliment d'una operació mercantil que finalment no es va portar a terme, raó per la qual sol·licitaven la desestimació de la demanda formulada contra els seus mandants i la imposició de les costes del procediment a l'adversa. III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 26 de març del 2010 desestimant íntegrament la demanda formulada per la representació processal de la societat "Martin" contra els Srs. Machado i Gomila i la Sra. Agullo i imposant a l'agent la totalitat de les costes generades pel procediment. V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Martin" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, l'estimació íntegra de la seva demanda i que li siguin imposades a l'adversa la totalitat de les costes judicials derivades del procediment. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que els Srs. Gomila i Machado i la Sra. Agullo van mantenir relacions comercials amb la societat "Martin" els anys 2004 i 2005 en el curs de les quals els primers van adquirir a aquesta darrera entitat diverses peces de recanvi de vehicles que després comercialitzaven al Principat a través del seu negoci, el "G.J.X.". No obstant, la discrepància entre les parts rau en el fet que, mentre "Martin" defensa que els litigants van arribar a un únic acord de compravenda de material i que els defenents no li va pagar part del preu acordat, en concret els 93.336,72 euros que reclama en la seva demanda, els Srs. Gomila i Machado defensen que les relacions entre les parts es van desenvolupar en dues fases: una primera, en la què ells van adquirir cert material i el van pagar, i una segona en la què els defenents es van obligar a adquirir i pagar l'estoc de mercaderia del qual es volia despendre l'agent per reestructurar el seu negoci, a canvi de que "Martin" obtingués a favor dels Srs. Gomila i Machado el dret a distribuir en exclusiva al Principat les marques del material que fins aquell moment distribuïa la citada societat i ells poguessin posar en marxa un negoci per vendre'l, sense que aquesta condició s'arribés a complir, raó per la qual ells no van pagar els xecs emesos en garantia del compliment de les seves obligacions per l'import dels 95.336,72 euros que ara se li reclamen, ni l'agent els hi va lliurar la citada mercaderia, versió que fa seva la Sentència recorreguda, posant de relleu que els albarans que acompanyen les factures reclamades no estan signats i les manifestacions dels testimonis que consten a les actuacions no proven tampoc que el material corresponent a aquest import es lliurés realment a la defenent. II.- La representació processal de la societat "Martin" s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància argumentant que el material al qual responen les factures que fonamenten la seva demanda es va lliurar efectivament a la defenent i que aquesta no el va pagar. En defensa d'aquesta tesi manifesta, en primer lloc, la recurrent que, si bé és cert que els albarans que va aportar a les actuacions no estan signats per l'adversa, aquest fet va ser degut exclusivament a la confiança existent entre les parts, ja que el Sr. Machado havia estat empleat seu durant anys. No obstant, resulta com a mínim poc habitual que en unes relacions de caire mercantil no es signi cap albarà de recepció, malgrat la confiança que pogués existir entre les parts, ja que aquest seria un element de prova de l'efectiva entrega de la mercaderia venuda que un comerciant diligent no pot oblidar, com a mínim totalment. La part recurrent fonamenta igualment aquesta conclusió en les manifestacions dels testimonis que han prestat declaració en el curs del procediment. No obstant, el Sr. Olmo (foli 241 en relació al 197) manifesta haver adquirit als Srs. Machado i Gomila un determinat material, sense que es pugui saber si aquest estava comprès en les factures pagades en el seu moment a l'agent per la defenent, o en aquelles que es reclamen en aquest procediment. El Sr. Águila (foli 242 en relació al 198) afirma també haver rebut mercaderies en dipòsit per part dels demandats, sense que tampoc es pugui saber a quina factura corresponien. Pel que fa al Sr. Narváez, empleat de la demandant, l'únic que reconeix és que el Sr. Machado va adquirir prop de l'agent diversos productes els anys 2004 i 2005 (foli 243 en relació al 199), cosa que no neguen els defenents, i el mateix cal dir de les declaracions del Sr. Recio (foli 244 en relació al 200), sense que en cap d'aquests casos es pugui saber si es refereixen a la mercaderia que els defenents van pagar, o a aquella l'import de la qual reclama l'agent. Pel que fa a la nota redactada presumiblement pel Sr. Sevillano (foli 210), l'únic que afirma és que va portar diversa mercaderia al local propietat dels defenents, però tampoc en aquest cas es pot saber si aquesta era la que consta a la factura que es reclama. III.- Reitera igualment la recurrent que, a diferència del que manifesta la Sentència d'instància, les parts no van efectuar dues vendes diferenciades, una primera que es va consumar amb el lliurament de mercaderia i el pagament del preu corresponent i una segona que va ser supeditada a la condició de que el seu mandant obtingués l'exclusivitat de distribució de les mercaderies que ella gestionava al Principat a favor dels defenents, com aquests afirmen, sinó diverses vendes que es van seguir dins el temps de manera esglaonada durant els anys 2004 i 2005, lliurant-se en tots els casos la mercaderia i deixant pendent de pagament la quantitat que ara es reclama, fet que ve corroborat, segons el seu parer, pel fet que la Sra. Izquierdo no va emetre els talons pel dit import fins el 13 d'abril i el 15 de juny del 2006, quan, segons l'adversa, aquest segon pacte es va acordar verbalment el mes d'abril del 2005. De les dades que consten a les actuacions es dedueix que tampoc aquest argument es pot estimar. En efecte, el Sr. Manso, directiu de la societat "Martin", admet al respondre a la pregunta onzena de la seva confessió en judici (foli 239 en relació al 214) que era cert que amb una segona compravenda tenien la intenció de liquidar la mercaderia que tenien en estoc i tancar la part del negoci dedicat als recanvis de vehicles. D'altra banda, com a document número 1 de la demanda la recurrent aporta un extracte del compte del "G.J.X.", gestionat pels defenents, del que es dedueix que en dates 17 de novembre del 2004, 10 de maig del 2005, 8 de juny del mateix any la defenent va abonar a l'agent la suma de 52.400 euros, que, junt amb la de 100.000 euros lliurada els dies 11 d'agost del 2004 i 7 de setembre del mateix any, deixava pendent de pagament exclusivament la quantitat de 93.336,72 que ara es reclama (folis 27 i 28), de tal manera que el mes de juny del 2005 es va acabar de pagar com a mínim una primera remesa de mercaderies, la qual calia saldar una vegada fet inventari el 30 d'octubre del 2004 (foli 144) i abonar mitjançant transferència la primera setmana de novembre d'aquell any, i sobre la què, segons els defenents, se li va fer un petit descompte. Pel que fa referència als talons que els defenents van lliurar a l'agent els mesos d'abril i juny del 2006, aquests tant podien respondre a un pagament endarrerit del deute del 2005, com ser conseqüència d'un nou pacte entre les parts, raó per la qual tampoc la data de lliurament resulta rellevant per recolzar els arguments de la recurrent. És més, resulta més versemblant que, com defensen els demandats, l'emissió dels xecs es fes en garantia de que, si la recurrent obtenia la citada exclusivitat a favor d'ells i es podia posar en marxa el negoci corresponent, ells adquiririen la mercaderia que "Martin" tenia en estoc, conclusió que ve reforçada pel fet que la recurrent sols va presentar els talons al cobrament el 18 d'octubre del 2007, quan ja es va ser evident que no es podia complir la condició pactada, mentre que si haguessin estat lliurats en pagament d'un deute de l'any 2005 cal presumir que s'haguessin intentat cobrar molt abans. De fet, aquesta conclusió es deriva igualment de la confessió en judici del Sr. Manso quan, al respondre a la pregunta dotzena (foli 239 en relació al 215), reconeix que l'adquisició de la mercaderia i el pagament de la mateixa es va condicionar a l'obtenció d'aquesta exclusivitat, ja que "el compareixent podia tancar un pacte amb les marques", manifestant que va arribar a parlar amb elles per tal de concedir l'exclusivitat al Sr. Machado (resposta a la catorzena pregunta) però sense aconseguir-ho, pel que sembla. És cert que el citat senyor manifesta que es va condicionar l'obtenció de l'exclusivitat a què es paguessin les factures corresponents a aquesta segona venda, però no es veu la raó per la qual es pogués dubtar de que, una vegada servida la mercaderia, aquesta seria pagada per les persones que l'havien adquirit i menys encara que per assegurar un pagament degut s'hagués d'aconseguir un benefici per l'adquirent, com era l'exclusivitat de la distribució de les dites mercaderies al Principat. IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la societat "Martin" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 26 de març del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE