STSJAD ANDORRA, a 23 de desembre del 2010 - ROJ: STSJAD 329/2010
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé23 décembre 2010
Numéro195/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 329/2010 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 décembre 2010)
> Décision commentée : STSJAD 329/2010, ECLI:AD:TSJADAD:2010:329 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société Yuste, promotrice d'un ensemble immobilier à Sant Pere del Tarter (Andorre), a conclu avec la société Mena, le 27 janvier 2004, un contrat d'ouvrage portant sur l'excavation et les mouvements de terres de la parcelle, préalables à la construction de six immeubles. Les travaux d'excavation, qui ont recouru à des voladures (tirs d'explosifs) et à un marteau hydraulique, ont débuté en février 2004. En septembre 2004, la société Amador, propriétaire de bâtiments voisins, s'est plainte de fissures et de désordres attribués aux vibrations.
Yuste a fait réaliser des travaux de consolidation sur les bâtiments 50 et 51 de la Pleta, puis a déduit du prix de l'ouvrage, à la liquidation finale, la somme de 286 629,05 EUR. Cette déduction comprenait, outre le coût de la consolidation, des prestations de topographie, de contrôle des vibrations et de l'excavation, une tanca de protection, un sismographe, ainsi que des frais d'excès d'excavation.
Mena a agi en paiement contre Yuste et, subsidiairement, contre la compagnie Barba (dont la qualité exacte n'est pas explicitée dans la décision). Par jugement du 18 mai 2010, le Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande. Il a condamné Yuste à réparer les désordres attribués aux vices cachés et aux patologies latentes, ainsi qu'à verser 43 956,48
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 23 de desembre del 2010 - ROJ: STSJAD 329/2010
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 329/2010 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 décembre 2010)
La société Yuste, promotrice d'un ensemble immobilier à Sant Pere del Tarter (Andorre), a conclu avec la société Mena, le 27 janvier 2004, un contrat d'ouvrage portant sur l'excavation et les mouvements de terres de la parcelle, préalables à la construction de six immeubles. Les travaux d'excavation, qui ont recouru à des voladures (tirs d'explosifs) et à un marteau hydraulique, ont débuté en février 2004. En septembre 2004, la société Amador, propriétaire de bâtiments voisins, s'est plainte de fissures et de désordres attribués aux vibrations.
Yuste a fait réaliser des travaux de consolidation sur les bâtiments 50 et 51 de la Pleta, puis a déduit du prix de l'ouvrage, à la liquidation finale, la somme de 286 629,05 EUR. Cette déduction comprenait, outre le coût de la consolidation, des prestations de topographie, de contrôle des vibrations et de l'excavation, une tanca de protection, un sismographe, ainsi que des frais d'excès d'excavation.
Mena a agi en paiement contre Yuste et, subsidiairement, contre la compagnie Barba (dont la qualité exacte n'est pas explicitée dans la décision). Par jugement du 18 mai 2010, le Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande. Il a condamné Yuste à réparer les désordres attribués aux vices cachés et aux patologies latentes, ainsi qu'à verser 43 956,48
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Plana, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 23 de desembre del 2010 - ROJ: STSJAD 329/2010 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- La societat Mena va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Yuste i subsidiàriament contra la companyia Barba, en reclamació de la quantitat de 286.629,05 EUR amb els interessos legals des del dia 8 de febrer del 2007, en concepte de quantia indegudament deduïda per la societat demandada, de la liquidació final del contracte d'obra que unia les parts. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 23 décembre 2010 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 195/10
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Plana, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La societat Mena va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Yuste i subsidiàriament contra la companyia Barba, en reclamació de la quantitat de 286.629,05 EUR amb els interessos legals des del dia 8 de febrer del 2007, en concepte de quantia indegudament deduïda per la societat demandada, de la liquidació final del contracte d'obra que unia les parts.
II.- La societat Yuste va oposar-se a la demanda de la part agent, contestant que l'import de 286.629,05 EUR, a més dels treballs estrictes de consolidació de les edificacions de XX, inclou altres conceptes que van a càrrec de Mena derivats de l'excavació del terreny com els estudis topogràfics que es van haver de realitzar, els estudis de vibracions i els controls de l'excavació realitzats per E., la tanca de protecció de la zona on es realitzava l'excavació o els increments de despeses que van suposar un excés d'excavació realitzat per Mena.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 195/10 — Décision commentée
III.- La companyia Barba va manifestar que no té cap obligació legal ni contractual de pagar per uns danys que no han estat reclamats abans i dins el termini d'un any a comptar de llur producció, ni cap obligació legal ni contractual de pagar una quantitat que no ha estat ni correctament fixada, ni mai abans discutida, ni mai abans tampoc reclamada.
IV.- Per sentència de data 18 de maig del 2010, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda inicial, va:
condemnar a la societat Yuste a pagar a la societat Mena el cost de reparació dels danys i desperfectes assenyalats pel pèrit únic judicial Sr. Campillo, en el seu informe de data 9 de març del 2010, amb les lletres i números D1, D3, D8 i D10 i que deriven de les patologies latents o vicis ocults consignats als apartats A1, A3, A5 i A8, endemés del cost de reparació dels eventuals danys i desperfectes que dimanen de les patologies latents o vicis ocults referenciats a l'apartat A8, a quantificar pel mateix expert en període d'execució de la present resolució judicial, en base a les factures i certificacions obrant als folis 254 i següents de les presents actuacions, així com a pagar-li altra suma de 43.956,48 EUR, juntament amb els interessos legals devengats des de la data en que la part codefenent sigui requerida de pagament pel que fa a les sumes quina determinació s'ha delegat en període executiu, i juntament amb els interessos legals devengats des de la data de fermesa de la present resolució judicial pel que fa a l'import de 43.956,48 EUR;
condemnar a la companyia Barba a pagar a la societat Mena el cost de reparació dels danys i desperfectes referits pel pèrit de constant referència amb les lletres i números D4, D5, D6 i D9 i que no deriven de patologies latents o vicis ocults, i aquelles altres assenyalats amb les lletres i números D2, D7 i D11 i que davallen de les patologies latents o vicis ocults ressenyats als apartats A2, A4 i A7, els quals s'hauran de quantificar igualment en període d'execució de sentència per part del Sr. Campillo i en base als mateixos criteris suara establerts, amb unió dels interessos legals devengats des del dia en que la part co-demandada sigui requerida de pagament. Tot plegat tenint en compte que el cost de la reparació de la totalitat dels danys i desperfectes referits en els dos primers apartats de la part dispositiva d'aquesta nostra sentència i que hauran de sufragar sia la societat Yuste, sia la companyia Barba, ha d'ascendir a la quantitat total de 220.993,77 EUR, i que la part de dita suma que es correspon als honoraris haurà d'ésser abonada per cadascuna de les parts en judici condemnades de forma proporcional al repartiment que a llur càrrec s'efectuï en quant al rescabalament del preu dels treballs;
no fer especial imposició de les costes processals ocasionades, havent de fer-se càrrec de les seves cadascuna de les parts litigants i les comunes per meitat.
V.- Contra aquesta resolució totes les parts han interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Plana.
FONAMENTS DE DRET
I.- La societat Mena manifesta: que resulta certament il·lògic que la societat Yuste pretengui deduir una quelcom quantitat en concepte d'un presumpte excés d'excavació a la vista que aquells treballs foren projectats, dirigits i supervisats per l'arquitecte que ella mateixa va contractar; que l'enginyer tècnic contractat per la propietat reconeix que en la majoria dels casos, dits presumptes excessos d'excavació es degueren i foren realitzats per necessitat de l'obra; que l'estudi de vibracions a càrrec de Mena fou realitzat i pagat per aquesta societat, en canvi la factura reclamada per Yuste per un import de 3.750 EUR correspon a un control de vibracions encomanat directament i unilateral per Yuste al Sr. Roda durant el mes d'octubre del 2004, amb l'objectiu de tranquil·litzar i d'evitar que la societat Amador presentés una acció interdictal i sol·licités l'atur dels treballs; que difícilment es pot pretendre de contrari que la societat Mena assumeixi l'import de 11.394 EUR corresponent al cost d'instal·lació d'una tanca de protecció per l'Ermita de Sant Pere del Tarter, quan no existeix en autes cap document o factura acreditativa de l'existència de dita despesa, i de l'assumpció o liquidació de la mateixa per part de la societat Yuste, i a més a més no s'entén perquè Mena hauria d'assumir aquesta despesa, ja que va instal·lar una tanca que protegia el perímetre d'excavació; que no considera que concorri en els presents autes cap mena de justa causa litigandi que pugui excepcionar la regla general d'imposició de costes als litigants vençuts, puix la gran majoria de les pretensions formulades per aquesta part han estat estimades pel Tribunal.
II.- La societat Yuste pretén: que en relació a les despeses de reparació de les edificacions de la pleta de XX (A1, A3, A5, A6 i A8), resulta de l'informe de data 9 de març del 2010 del pèrit Campillo que la relació de causa a efecte entre el desmunt efectuat per Mena i la reparació que va haver d'efectuar Yuste existeix en tots els danys apareguts objecte de discussió en el present cas; que la responsabilitat de Mena en la causació dels danys apareguts a la propietat Amador queda també corroborada per les mancances constatades en la realització dels treballs de desmunt fins al setembre del 2004 i que la sentència recorreguda no té en compte; que respecte a les despeses per import de 18.585 EUR per l'ús del sismògraf i de 18.164,02 EUR pel control i estudi de vibracions, cap prova ha aportat Mena acreditant haver realitzat els controls de vibracions pels seus propis mitjans, únic cas en que es podria concloure que els mitjans aportats i pagats per Yuste eren superflus o innecessaris.
III.- La companyia Barba sosté que: Yuste va fer-se càrrec dels danys ocasionats a Amador, per desprès reclamar- los a Mena per la via de deducció en la liquidació final de l'obra; que actuant així Yuste va barrejar les conseqüències d'una presumpta responsabilitat extracontractual amb una liquidació d'una relació contractual, subrogada en la posició del tercer, és a dir en reclamació d'una responsabilitat extracontractual, i per tant quan ho va fer ja no podia fer si és té en compte el termini de la lex aquília; que a més a més tampoc ha quedat provada en autes una quelcom responsabilitat de Mena en la producció dels danys a Amador.
IV.- Són fets pacífics: que el dia 27 de gener del 2004 les societats Yuste i Mena van signar un contracte d'obra per a l'execució de l'excavació i moviments de terres d'una parcel·la de terreny situada al TARTER, prèviament a la construcció de 6 edificis d'habitatges, locals comercials i aparcaments; que l'excavació va començar al mes de febrer del 2004, i durant el mes de setembre la societat Amador, propietària d'algunes de les edificacions col.lindants a l'obra, es va queixar que les voladures i l'excavació esmentada havien originat danys i esquerdes a diferents cases de l'urbanització i va fer realitzar un informe al seu arquitecte Sr. ENTITY_9; que la societat Mena va comunicar a la seva companyia Barba les queixes de la societat Amador, la qual companyia va fer realitzar un informe pel seu pèrit; que la societat Yuste va sufragar els treballs de consolidació de l'estructura de les edificacions 50 i 51 de la Pleta Sant Pere del Tarter, propietat de Amador i va demanar a la societat Mena assumir la meitat del cost de realització d'aquells treballs de consolidació, descomptant d'algunes certificacions les quantitats sufragades; que els pèrits de la companyia Barba varen concloure que no es podia imputar a la societat Mena els problemes estructurals apareguts en els edificis 50 i 51 de la Pleta Sant Pere del Tarter; que finalitzades les obres d'excavació la societat Yuste va descomptar del preu de l'obra, la quantitat de 286.629,05 EUR en concepte: de les quanties abonades a la societat Amador pels treballs de consolidació de les edificacions 50 i 51 de la Pleta Sant Pere del Tarter, dels estudis topogràfics que es van haver de realitzar, dels estudis de vibracions i els controls de l'excavació realitzat per E., de la tanca de protecció de la zona on es realitzava l'excavació i els increments de despeses que van suposar un excés d'excavació realitzat per Mena.
V.- S'ha de diferenciar entre les quantitats descomptades per Yuste, les que són relatives al pagament dels treballs de consolidació dels edificis de l'urbanització Pleta de Sant Pere del Tarter, i les altres, ja que el fonament jurídic de llur reclamació és totalment diferent. En efecte, si els estudis topogràfics que es van haver de realitzar, els estudis de vibracions i els controls de l'excavació realitzats per E., la tanca de protecció de la zona on es realitzava l'excavació i els increments de despeses que van suposar un excés d'excavació realitzat per Mena, corresponen a prestacions contractuals, i per tant estan regulades per les normes de la responsabilitat contractual, en canvi el rescabalament dels danys ocasionats a la societat Amador, i doncs a un tercer, està regulat per les normes de la responsabilitat extracontractual, ja que els danys no afecten la relació contractual entre Mena i Yuste, i que aquesta darrera societat només actua en qualitat de subrogada del perjudicat, Amador.
VI.- Respecte als danys i desperfectes constatats a les edificacions de Amador, tractant-se d'una responsabilitat extracontractual s'ha d'establir per a que sigui legitimada la deducció feta per Yuste en les certificacions presentades per Mena, uns danys, una culpa i un nexe causal entre la culpa i els danys. Atès que l'existència dels danys soferts pels edificis de Amador no està negada, s'ha doncs de determinar si la causa dels referits danys resulta de l'obra d'excavació, o té un altre origen; i en cas que aquesta causa deriva dels treballs d'excavació, s'ha igualment de determinar qui n'és el responsable: sia la societat Yuste per haver fet executar les obres sense prendre totes les mesures adients per tal d'evitar danys i perjudicis als edificis col.lindants, sia la societat Mena per haver executat malament les obres d'excavació.
Nogensmenys, prèviament, s'ha de resoldre la qüestió de la prescripció que en les accions derivades de la Lex Aquília, és d'un any. La societat Mena no va al·legar la prescripció aquiliana, però si que la companyia Barba la va invocar. En matèria de prescripció de la responsabilitat extracontractual, el termini és comptador des del moment en que l'acció pot exercitar-se. En el present cas s'ha de posar de relleu que l'acció no fou exercitada per la part perjudicada contra l'autor dels danys solidàriament amb la seva companyia d'assegurances, sinó per l'assegurat contra la seva companyia d'assegurances. Com que els danys foren assenyalats a la companyia d'assegurances per Mena, l'any 2004 quan es van produir, la societat Mena no podia instar la seva acció abans que la companyia d'assegurances li hagués comunicat si acceptava de cobrir el risc o no. Per tant, s'ha de computar el termini anyal de prescripció de la Llei Aquília a comptar de la conclusió dels pèrits de la companyia d'assegurances segons la qual no es podia imputar a la societat Mena els problemes estructurals apareguts als edificis 50 i 51 de la Pleta Sant Pere del Tarter, el que va originar el refús de la companyia ORG_0 de garantir el sinistre. En conseqüència, essent el darrer informe pericial del mes de juliol del 2006, i la demanda de la societat Mena contra la seva companyia ORG_0 formulada el dia 30 d'abril del 2007, l'acció no ha prescrit.
VII.- Pel que fa a la causa dels danys i desperfectes constatats en els edificis de la Pleta Sant Pere del Tarter, consten en autes 4 informes pericials. L'informe del pèrit Querol conclou: la patologia afectant els blocs 50 i 51 sembla imputable als sobre esforços que van provocar les vibracions verticals associades als treballs de voladures que es van realitzar la primavera del 2004, on no va haver-hi cap tipus de control de l'intensitat de les barrinades que, segons els veïns de la zona, eren de molt forta percepció; s'han observat en els blocs 48 i 49 un cert nombre d'unions jassera-jassera i pilar-jassera que han sofert moviments vinculats al guerxament que al llarg del temps té el propi element estructural de fusta fins que s'estabilitza, però creu que els treballs de desmunt a la parcel·la veïna no tenen cap relació amb aquest tipus de patologia, que també s'han observat fissures en envans que es consideren com patologia lleu, que poden ser degudes a moviments de la pròpia estructura fins que s'estabilitza durant els primers anys de la seva entrada en servei, o també en aquest cas, poden ser provocades per les vibracions vinculades als treballs de desmunt amb voladures o martell hidràulic a la parcel·la veïna; que existeix una patologia molt evident als pisos 52A i 52B, a la zona d'estar i llar de foc, molt anterior a la data d'inici dels treballs d'excavació al solar veí, malgrat això, pot haver-se accentuat durant aquest darrer any degut a les alteracions que pot produir el desmunt a una zona tant propera; en els blocs 45, 46 i 47 s'han observat de manera generalitzada fendes d'assecament, amb fendes a les bigues del sostre dels apartaments 47B, 47D i 47H d'important rellevància, i amb una recent accentuació del procés de fendat. Com el bloc 47 és el més pròxim a la parcel·la a on s'estan realitzant els treballs d'excavació, es obvi pensar que les vibracions vinculades a voladures i al treball amb martell hidràulic han influït en l'agreujament de la patologia dels elements estructurals; s'han observat igualment dos biguetes trencades, una al sostre de l'apartament 45C i una altra al sostre de l'apartament 47D, i les vibracions vinculades a voladures i al treball amb martell hidràulic, al solar veí, han pogut influir en el trencament dels elements estructurals, també s'han observat fissures en envans que es consideren com patologia lleu, que poden ser degudes a moviments de la pròpia estructura fins que s'estabilitza durant els primers anys de la seva entrada en servei, o també en aquest cas, poden ser provocades per les vibracions vinculades als treballs de desmunt amb voladures o martell hidràulic a la parcel·la veïna; una biga de coberta que forma el voladís que cobreix el balcó de l'apartament 55D s'ha desplaçat i s'ha trencat l'encastrament al mur de pedra i s'ha desencaixat del pilaret de fusta que la suportava a l'altre extrem; atès que el perímetre exterior del bloc 55 llinda amb la parcel·la veïna en la que s'està treballant, és obvi que les vibracions provocades per voladures han estat el desencadenant dels desperfectes abans comentats; en l'apartament 55C al sostre del lavabo del passadís del segon nivell, s'ha trencat una bigueta a flexotracció, com que el trencament ha estat recent, és obvi que les vibracions vinculades a voladures i al treball amb martell hidràulic al solar veí, han influït en el trencament de l'element estructural.
L'informe realitzat pel gabinet Plaza SL considera que : "la mayor parte de las hendiduras que aparecen en la madera estructural del edificio n° 50 y 51, así como las hay en los demás edificios de la urbanización, son fendas de secado antiguas, es decir de origen de la construcción", en conseqüència estima: "que no tiene fundamento alguno atribuir a las voladuras el coste de unos trabajos destinados a consolidar una estructura defectuosa de por si antes de las explosiones; que los trabajos para reforzar la estructura de madera y corregir sus defectos, eran de actuación necesaria en el bloque n° 50/51, incluso antes de haber ocurrido las referidas explosiones; que hay que dar por ciertos los resultados del fisurometro al comprobar que en posteriores voladuras no se detectaron nuevos movimientos dentro del edificio, lo cual da a entender que los efectos de las voladuras no trascendieron a la estructura de madera del bloque formado por los edificios n° 50 y 51; que en el supuesto de que estos edificios n° 50 y 51 hubiesen sido construidos con una estructura semejante a la de las restantes edificaciones vecinas, sin tanto defectos constructivos y de proyecto, los efectos de las voladuras habrían sido de nula consideración".
El dictamen pericial del Sr. Pera constata que: "El edificio de los bloques n° 50 y n° 51 no era de los más próximos a la zona del rebaje realizado con explosivos; resulta que en edificios situados a mayor proximidad con la zona de rebaje no se han producido patologías estructurales que hayan precisado de refuerzo, pese a que habían fendas ya existentes con anterioridad a los trabajos de excavación, y sobre las cuales no ha sido necesaria practicar ninguna actuación; que la estructura de los bloques n° 50 y 51 presentaba defectos en las uniones entre columnas y vigas, que también fueron responsables de los danos aparecidos; así pues los problemas aparecidos en la estructura del edificio de los bloques n° 50 y 51, coincidiendo con la excavación con explosivos, lo fueron porque dicha estructura tenia graves defectos de diseño y de construcción." i conclou que: " durante los trabajos de excavación con explosivos no se causaron danos a la estructura del edificio n° 50 y n° 51 de la Pleta de Sant Pere del Tarter, solo aumentaron los defectos ya existentes con anterioridad; en ninguna de las estructuras de otros edificios aparecieron las mismas patologías, pese a estar mas próximos a la excavación; que las reparaciones realizadas en la estructura del edificio n° 50 y n° 51 no hubieran sido necesarias de no existir los defectos estructurales de diseño y de construcción que ya existen antes de los trabajos de excavación; que las actuaciones realizadas sobre la estructura del edificio n° 50 y n° 51 han consistido en rectificar los defectos de diseño y de construcción en ella existentes; en consecuencia no se puede imputar la consolidación estructural realizada en el edificio n° 50 y n° 51 a las voladuras realizadas por Zurita, no pudiéndose imputar los problemas acaecidos a ninguna mala actuación de esta empresa, la cual ha actuado correctamente en todo momento".
En front de les conclusions d'aquests tres informes pericials, l'Hble. Batlle ponent va designar un tercer pèrit independent de totes les parts, la societat Espada SL. Aquest pèrit confirma que els blocs 50 i 51 així com els apartaments 45C, 47D, 55C, 55D de la Pleta Sant Pere del Tarter, presentaven ja patologies diverses abans d'iniciar el desmunt de la parcel·la, però que aquestes haurien augmentat com a conseqüència del desmunt efectuat per Mena fins a motivar la seva reparació, nogensmenys subratlla que si els vicis i/o patologies latents, com a conseqüència del desmunt efectuat per Mena han terminat per manifestar-se en patologies més o menys greus en funció de la gravetat dels defectes preexistents, essent aquestes motiu de reparació, en canvi, existeixen certs danys que no tenen origen en patologies latents ni vicis ocults que són producte directe de les vibracions inclòs en el període de control extern. Queda doncs clar que l'execució de l'obra ha produït dos tipus de danys: d'una part les vibracions del martell hidràulic i les voladures han accelerat el procés de debilitació estructural de les edificis de la Pleta de Sant Pere del Tarter, preexistent a l'obra, motivant així una reparació anticipada, i d'altra banda, les mateixes vibracions del martell hidràulic i voladures han produït directament alguns danys. Aquestes conclusions que no són contraries a les dels pèrits precedents, han de ser valorades, per correspondre a la situació ja constatada anteriorment.
VIII.- Determinat l'origen dels danys i desperfectes, s'ha ara de recercar el responsable dels mateixos, per ésser-ne l'autor. S'ha prèviament de posar de manifest que en els casos on es tracta únicament d'un agreujament dels vicis ocults i/o patologies latents, no pertoca a cap de les parts reparar el perjudici sencer, sinó únicament la part que li podria eventualment correspondre. En el cas contrari en resultaria per Amador, un enriquiment injust per fer reparar els danys estructurals dels edificis derivant d'una mala construcció dels mateixos, per un tercer que només va accelerar-los, aleshores que de tota manera s'haguessin produït un dia o l'altre i no es podia evitar de reparar-los. Per tant, pel que fa als danys esmentats, en cap manera Yuste pot reclamar el reembossament del preu de la reparació integral dels mateixos a Mena.
Dit això, pel que fa als danys directament derivats de l'execució de l'obra de desmunt, la societat Yuste és la promotora de l'obra i per tant ha d'assegurar-se que els treballs de tot tipus que s'han de dur a terme per a la realització de la mateixa, no puguin perjudicar als tercers, i prendre per això, totes les mesures escaients, estudis preliminar, control i direcció dels treballs perillós, etc, i només pot exonerar-se de la seva responsabilitat de promotora, en front dels tercers, si, llevat de cas fortuït o força major, prova que els danys que s'han produït deriven d'una culpa d'un dels seus contractistes. L'entitat Expósito Expósito, consultada per la Batllia, va constatar que: no es va realitzar un acta notarial de l'estat de les vivendes veïnes abans de començar l'excavació; que l'excavació va començar al gener del 2004 i fins al setembre del 2004 no es contracta a un tècnic especialista per controlar i dirigir els treballs amb voladures; que les vibracions controlades a partir de setembre del 2004 es troben dintre de la normativa, i va concloure que la societat Mena va cometre irregularitats o mancances al no realitzar un seguiment de les voladures des del començament de les obres. Nogensmenys, el pèrit Espada SL considera que aquestes irregularitats i/o mancances no haurien estat condició suficient per provocar danys a tercers. Segons aquell expert, Mena, complint amb les especificacions del projecte de voladures de febrer 2004, sense intervenció alguna del tècnic que va concebre les edificacions danyades i que era l'únic coneixedor dels vicis ocults que aquestes podien contenir, no hauria pogut evitar que els vicis ocults dels edificis més problemàtics es manifestessin en forma de patologia; causa i efecte haurien estat el mateix amb o sense la presència d'un tècnic especialista per controlar i dirigir els treballs de voladures abans del setembre 2004, ja que un cop intervé el tècnic especialista continuen haver queixes dels veïns i encara es detecten moviments en les estructures, fins i tot danys en elements estructurals. El mateix pèrit afegeix que tot i que sigui recomanable, tampoc se sustenta l'afirmació que era necessari el control tècnic per part d'algú aliè a l'empresa constructora, ja que ni el reglament vigent, ni el projecte de voladures inicial ho requereixen. Per tant el referit pèrit va dictaminar que Mena en cas d'haver seguit les especificacions del projecte de voladures inicial no hauria evitat que els vicis ocults dels edificis més problemàtics es manifestessin en forma de patologia, i així doncs no es pot afirmar que la societat Mena hagi executat malament l'obra abans de setembre del 2004 atenent exclusivament a raons de causa-efecte. En canvi, respecte a l'absència d'aixecament d'un acta notarial de l'estat de les edificacions veïnes, l'expert Espada SL manifesta que: "vistes les descripcions de les patologies dels edificis més problemàtics per part dels tècnics que han intervingut, sembla evident que part de les patologies latents haurien quedat documentades si Mena hagués efectuat l'acta notarial sol·licitada pel tècnic Sr. Calderón abans d'iniciar les voladures, però difícilment els vicis ocults; aquest acta notarial hauria hagut de fer-se juntament amb el tècnic que va concebre l'obra dels edificis més afectats, ja que d'aquesta forma s'hauria pogut determinar la totalitat dels vicis ocults i estimar les patologies que derivarien de l'acció de Mena en el moment d'executar el desmunt de la propietat de Yuste. Des del punt de vista de la seguretat, l'existència de patologies latents i vicis ocults en l'estructura dels edificis més problemàtics hauria estat un element suficient com per considerar l'estructura d'aquests edificis propera a una de tipologia III de la norma DIN 4150 que permet, en relació a la càrrega d'explosiu i la distància a la qual s'executa, una velocitat de partícula doblement més elevada per un edifici de tipus II que per un edifici de tipus III. Aquest fet té unes incidències dramàtiques per al rendiment d'un desmunt en roca, ja que si els edificis es consideren que són de tipus III i no de tipus II, la distància del front d'excavació amb explosius respecte a les edificacions hauria estat pràcticament el doble i les càrregues d'explosiu de la meitat. De tot el que s'ha exposat el pèrit conclou que els danys i desperfectes que són directament producte de l'excavació deriven d'una relació càrrega d'explosiu/distància superior a la que els edificis més problemàtics podien suportar, situació que s'hagués pogut evitar amb un clar coneixement de les patologies latents, mitjançant una acta notarial, cosa que no va fer Mena, malgrat que aquesta formalitat sigui al seu càrrec contractualment. Aquesta culpa, encara que sigui lleu, és suficient per declarar la societat Mena responsable al sentit de la Lex Aquíla de les conseqüències de les voladures i vibracions derivades de l'obra de desmunt de la promoció de Yuste. En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució recorreguda que va declarar la responsabilitat de la societat Mena únicament respecte a la reparació dels danys i desperfectes referits pel pèrit judicial amb les lletres i números D4, D5, D6 i D9 i aquells altres assenyalats amb les lletres i números D2, D7 i D11, derivant directament de les vibracions i voladures en l'obra de desmunt, deixant els altres a càrrec de la societat Yuste per ésser aquests relatius a vicis ocults i patologies latents que s'haguessin de tota manera hagut de reparar en els edificis danyats de Amador, independentment de l'execució de l'obra de desmunt. Atès que la societat Mena va contractar amb la companyia ORG_0 una pòlissa que cobreix la seva responsabilitat civil en front de tercers, s'ha de condemnar aquesta companyia a reembossar a la societat Mena les quantitats degudament retingudes per Yuste en concepte de reparació dels danys soferts per Amador a conseqüència de l'obra de desmunt.
IX.- Ara bé, la societat Yuste també va deduir de les certificacions de la societat Mena, algunes quantitats relatives a obligacions contractuals i que són: 5.715,40 EUR en concepte d'estudis topogràfics, 14.035,20 EUR en concepte de controls de l'excavació, 8.026,86 EUR en concepte d'excés d'excavació, 4.128,82 EUR en concepte de seguiment de les fissures, 3.750 EUR en concepte del cost de l'estudi de vibracions realitzada pel Sr. Roda, 11.394 EUR en concepte del cost d'una tanca de protecció, 18.585 EUR en concepte del cost del sismògraf. La sentència apel·lada va condemnar la societat Yuste a pagar a la societat Mena els imports de: 1.492,06 EUR per excés d'excavació, 5.715,40 EUR per treballs de topografia, 18.585 EUR de la partida del sismògraf i 18.164,02 EUR pel control i estudi de vibracions. En tràmit d'apel·lació la societat Yuste no impugna la seva condemna per excés d'excavació i per treballs de topografia, en canvi la societat Mena sol·licita que es condemnés a la societat Yuste a pagar- li les quantitats de 6.534,80 EUR en concepte d'excés d'excavació, de 3.750 EUR en concepte del cost de l'estudi de vibracions, 11.394 EUR en concepte de tanca de protecció per a l'Ermita de Sant Pere del Tarter.
X.- Pel que fa a la reclamació en concepte d'excés d'excavació, és cert com ho diu la societat Mena en el seu escrit de conclusions, que la mateixa va excavar tot allò que la direcció facultativa contractada per la propietat, així com l'enginyer tècnic, igualment contractat per la propietat li ordenaren d'excavar-hi, i que l'arquitecte i l'enginyer varen signar totes i cadascuna de les certificacions relacionades a la dita excavació. Nogensmenys, resulta del testimoniatge del Sr. Roda que l'excés d'excavació obeïa al motiu que no existia un topògraf i que s'havien succeït diferents encarregats, si bé a vegades, els excessos en l'excavació havien estat realitzats per necessitats en l'obra; i això ho confirma i ho explicita el pèrit Espada SL quan manifesta en el seu informe que l'excés d'excavació ha de ser assumit parcialment pel promotor i pel sot-contractista donat que una part és inherent al mètode d'excavació (1.492,06 EUR) i l'altre a la forma d'execució (6.534,80EUR).
Per tant no hi ha cap raó de reformar la resolució apel·lada sobre aquest punt del litigi.
Respecte a la quantitat de 18.164,02 EUR en concepte de control i estudi de vibracions, així com de seguidament de les fissures, el pèrit Espada SL explica de manera molt detallada que: el seguidament de les fissures no pot ser d'obligat compliment per part del sot- contractista, ja que la documentació tècnica de la promotora, en particular l'estudi geològic i geotècnic, no especifica que sigui necessari cap sistema d'auscultació per a realitzar l'excavació; que l'estudi de vibracions efectuat pel Sr. Roda (3.750 EUR), ha de ser assumit per l'empresa sot-contractada, donat que Mena inclou dins de la partida 01.1.2 el projecte de voladures en el supòsit de que aquestes siguin necessàries; que s'ha de considerar com voluntari per part de Yuste el control de vibracions efectuat per E., sobretot perquè aquest no comença fins gener del 2005, i que el sot- contractant ja assumeix en els preus unitaris el seu propi control de vibracions, complint amb el que especifica l'article 1 del contracte d'obra entre les parts. Contra aquest raonament molt ben motivat, la societat Yuste manifesta que cap prova ha aportat Mena acreditant haver realitzat els controls de vibracions pels seus propis mitjans, únic cas en que es podria concloure que els mitjans aportats i pagats per Yuste eren superflus o innecessàries. Nogensmenys, amb aquest argument, Yuste fa una inversió de la càrrega de la prova. En efecte, si aquesta societat vol deduir el cost del control i estudi de vibracions, del preu de l'obra, li pertoca provar que aquesta deducció estava legitimada per la necessitat en la qual estava Yuste de suplir a la carència de Mena en aquesta matèria, i doncs de provar aquesta carència, cosa que no ho fa en autes. A més a més, Yuste al·lega que l'informe de Expósito Expósito conclou que totes les costes de control derivats de l'excavació han d'anar a càrrec de l'empresa constructora, que és qui executa els treballs i el primer interessat en controlar- ne els efectes, quan aquest pèrit només fa que manifestar un principi genèric, sense conèixer el contingut del contracte d'obra signat entre les parts, i recercar si el control ja s'havia realitzat per part de Mena, fent innecessari un control suplementari per part de Yuste. Tampoc Mena no aporta en autes arguments suficients per desvirtuar les conclusions del pèrit Espada SL, ja que no prova que hagi realitzat i pagat l'estudi de vibracions que li pertanyia contractualment d'efectuar i que l'estudi per un import de 3.750 EUR fou un control encomanat directament i unilateralment per Yuste al Sr. Roda amb l'objectiu de tranquil·litzar i d'evitar que Amador presentés una acció interdictal. Per tant, no es pot estimar els recursos sobre aquest tema.
En relació amb el cost del sismògraf, s'ha de constatar que contra el raonament de la sentència de primera instància, particularment encertat i molt bé motivat al qual no hi ha res a afegir, la societat Yuste no desenvolupa en tràmit d'apel·lació cap argument decisiu, ni critica seriosa de natura a revocar la resolució impugnada sobre aquesta qüestió litigiosa.
Respecte al cost de la tanca de protecció per l'Ermita de Sant Pere del Tarter, és cert que el contracte d'obra preveu en el seu article 8-1 que serà a càrrec del sot-contractista, totes les proteccions individuals i col·lectives relatives a la seguretat en l'obra. Nogensmenys, es tracta d'una clàusula genèrica que correspon a les proteccions habituals en la matèria. En cas d'autes, la societat Yuste no pot dir que cap relació existeix entre la tanca de seguritat per un import de 11.394 EUR que va deduir del cost de l'obra, i l'Ermita de Sant Pere del tarter, quan en el document en relació de partides executades fora de pressupost que va comunicar a Mena (foli 296) costa expressament la menció: "tanca d'obra al c de l'Ermita, no prevista en cap pressupost". Si s'hagués tractat de la tanca contractual convinguda en l'article 8 del contracte d'obra, la mateixa era prevista en el pressupost i no hi havia cap raó per facturar-la a la societat Mena. Doncs la societat Mena va instal·lar una tanca que protegia el perímetre d'excavació i la societat Yuste va instal·lar una altra tanca de protecció per l'Ermita de Sant Pere del Tarter. El fet d'estar l'obra dins del entorn de protecció de Sant Pere del Tarter constitueix una circumstància excepcional que necessita mesures excepcionals. Si dites mesures no han estat previstes en els documents contractuals lligant les parts, és a la societat promotora de fer-se càrrec del cost de les mateixes d'acord amb el dictamen del pèrit Espada SL. A més a més, no consta en autes la factura relativa a la referida tanca de protecció, ni tampoc la prova que la societat Yuste hagi abonat la quantitat que reclama a Mena. S'ha per tant d'estimar el recurs de la societat Mena per aquest concepte i condemnar a la societat Yuste a retornar a la societat Mena l'import de 11.394 EUR.
XI.- Atès que les pretensions de cada part van triomfar parcialment en primera instància, és de manera encertada i equitativa que el primer jutge no ha fet cap imposició de costes. De la mateixa manera, l'estimació molt parcial del recurs de la societat Mena i la desestimació dels recursos de les altres parts, determina no fer especial condemna en costes de segona instància.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar en part el recurs de la societat ENTITY_4;
Desestimar els recurs tant de la societat Yuste que de la companyia ENTITY_6;
Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18 de maig del 2010 en el sentit de:
Espadamnar a la societat Yuste a pagar a la societat Mena, la quantitat de 32.562,48 EUR, en lloc de 43.956,48EUR, amb els interessos legals a comptar de la present resolució.
Confirmar-la per la resta de les seves disposicions; sense fer especial condemna en costes de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar en part el recurs de la societat ENTITY_4;
Desestimar els recurs tant de la societat Yuste que de la companyia ENTITY_6;
Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18 de maig del 2010 en el sentit de:
Espadamnar a la societat Yuste a pagar a la societat Mena, la quantitat de 32.562,48 EUR, en lloc de 43.956,48EUR, amb els interessos legals a comptar de la present resolució.
Confirmar-la per la resta de les seves disposicions; sense fer especial condemna en costes de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.