SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de gener de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 11 de maig del 2010 la representació processal del Sr. Recio, en tant que delegat de la companyia "X.", va formular demanda contra el Sr. Sandoval sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la defenent a pagar a la seva mandant la suma de 935,20 euros, import de la prima corresponent de la pòlissa núm. AC441908 relativa al vehicle marca Jeep model Wrangler 2.8 amb matricula andorrana XXXX, un cop afegides les despeses de retorn del rebut impagat, import que hauria de ser majorat en l'interès legal generat a comptar de la data de venciment del rebut emès en el seu moment o, subsidiàriament, a comptar de l'oposició a l'ordre judicial de pagament formulada per l'adversa o, encara més subsidiàriament, i pel cas que aquesta tingui lloc, a comptar de la data de la contesta a la demanda. II.- La representació processal del Sr. Sandoval va plantejar les excepcions de manca de legitimació activa i passiva, atès que la companyia "X." no havia acreditat la seva condició de persona ni física, ni jurídica, raó per la qual no tenia acció directa contra el seu mandant, ni aquest era deutor envers aquesta de cap suma, i de defecte en la forma de proposar la demanda, ja que els documents que aportava no estaven redactats en llegua catalana. Respecte del fons, argumentava que no existia cap document contractual vàlid que li impedís renunciar unilateralment al contracte d'assegurança signat entre les parts i que el seu mandant havia manifestat telefònicament a l'agent la seva voluntat de no renovar-lo, motius tots ells que la portaven a sol·licitar que s'acordés la desestimació de la demanda, condemnant a l'adversa al pagament de les costes del procediment. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 8 de juny del 2010 estimant la demanda formulada per la representació processal del Sr. Recio, delegat de la companyia "X.", contra el Sr. Sandoval i condemnant a aquest darrer a pagar al primer la quantitat de 935,20 euros, juntament amb els interessos generats per aquesta suma des de la data de la contesta a la demanda, imposant a la defenent les costes del procediment, més aquelles ocasionades arran dels autes registrats amb el número OJ-0364-2/2010. IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Sandoval i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, la desestimació integra de la demanda formulada contra el seu mandant i la imposició de les costes processals tant de la primera com de la segona instància a l'adversa. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 18 de febrer del 2009 el Sr. Sandoval va subscriure una pòlissa d'assegurances amb la companyia "X." en relació al vehicle marca Jeep, model Wrangler 2.8, amb matrícula andorrana XXXX, signant la mateixa el delegat d'aquesta entitat (foli 7), i no es discuteix tampoc que el Sr. Sandoval no va abonar l'import de la prima corresponent a la pòlissa contractada pel període del 15 de febrer del 2010 al 14 de febrer del 2011, sent retornat el rebut impagat, fet que va portar a la part agent a formular la demanda que dóna origen al present procediment reclamant la suma de 935,95 euros, que incloïa l'import de la prima i les despeses bancàries, i que va ser estimada per l'Hble. Tribunal Unipersonal. II.- Com a primer motiu de greuge contra l'esmentada resolució argumenta el recurrent que no hi havia cap document contractual vàlid que els impedís renunciar unilateralment al contracte d'assegurança, com tampoc no n'hi havia cap que els obligués a fer-ho en el termini d'un mes abans del venciment de la pòlissa, ja que els documents en els quals estava recollida aquesta obligació no estaven redactats en llengua catalana, com era preceptiu, sinó en una llengua estrangera que ell no entenia Per tal de donar resposta als arguments de la part recurrent cal posar de relleu que, efectivament, aquell que contracta una assegurança pot renunciar al contracte, sempre que ho faci en unes determinades condicions per tal de no perjudicar a l'altre part contractant, sempre abans que venci el termini fixat i aquest es prorrogui per tàcita reconducció i sempre que aquesta manifestació de voluntat reuneixi els requisits fixats a la pòlissa. En el cas present, és cert que el document en el què es fixen les condicions que permeten resoldre el contracte està redactat en llengua francesa, que el Sr. Sandoval no té perquè conèixer, però, per un cantó, si aquell a qui se li proposa un determinat contracte no entén quines són les obligacions que assumeix el que ha de fer és no signar-lo, ja que en altre cas la seva actuació és totalment irresponsable, de tal manera que si ho fa cal entendre que les accepta, sense perjudici de l'obligació que afecta a les entitats que operen al Principat de proporcionar als seus clients la documentació en català, que pot tenir conseqüències en altres àmbits. Per un altre, el Sr. Sandoval manifesta per primera vegada en aquesta alçada que no se li pot imputar que no respectés les condicions de resolució pactades al contracte, ja que aquest estava redactat en llengua francesa que ell no entenia, mentre que al contestar a la demanda es queixava exclusivament de que aquest fet comportava un defecte formal en la presentació de la demanda per vulnerar una norma de caire administratiu, raó per la qual aquest argument no ha estat objecte de debat en les actuacions. Cal tenir en compte, a més a més, que la claredat en que es fa referència a aquest punt en la citada documentació (foli 40) permet presumir que, encara que no s'entengui del tot el document, tampoc es pugui ignorar el seu contingut bàsic, raons totes elles que valorades conjuntament són suficients per desestimar aquest recurs. En tot cas, allò determinant per tal de confirmar la Sentència d'instància és que el Sr. Sandoval no ha acreditat haver manifestat la seva voluntat de resoldre el contracte ni tant sols abans del venciment del primer termini establert, ja que, malgrat consta al foli 66 de les actuacions que en data 9 de febrer del 2010 va trucar dues vegades al número de telèfon de la delegació de la companyia asseguradora, el que no ha provat és quin era el contingut de les dites trucades i, encara que és possible que anessin dirigides a deixar sense efecte el contracte, no hi ha a les actuacions cap altre element que reforci aquesta interpretació. III.- Defensa igualment la part recurrent que s'ha de tenir present l'article 21 de la llei de data 31 de juliol del 1985 dels drets dels consumidors i la seva protecció i entén que la part demandant no ha assegurat l'equilibri normal de les prestacions contractuals amb la imposició al seu mandant de l'obligació de rescindir el contracte amb un mes d'antelació respecte de la data d'expiració del contracte. No obstant tampoc aquest argument es pot estimar. Per un cantó, el que fonamenta la decisió d'aquesta Sala de confirmar la Sentència d'instància no és l'incompliment dels terminis fixats al contracte que vinculava a les parts, sinó la manca de prova de la manifestació de voluntat de resoldre'l i, per un altre, no es pot considerar que establir que l'assegurat ha de comunicar aquesta decisió a la companyia asseguradora un mes abans del compliment del termini sigui un pacte que trenqui la igualtat entre les parts, ja que també el que presta un servei té dret a conèixer amb certa antelació que el que els rep no ho vol continuar fent a fi de planificar la seva actuació. IV.- En el segon dels motius que fonamenten el recurs formulat per la representació processal del Sr. Sandoval es reitera igualment l'argument que ja s'exposava al contestar a la demanda en el sentit de que la part agent estava mancada de legitimació activa, en quan ni era una persona física, ni es podia entendre que fos una persona jurídica, ja que no s'afegia a la seva denominació les lletres que portessin a esbrinar de quin tipus de societat es tractava, com disposa l'article 2.1 de la llei 20/2007 de 18 d'octubre de Societats Anònimes i de Responsabilitat Limitada, raó per la qual la seva mandant estava mancada igualment de legitimació passiva. Atès que aquests arguments van ser examinats i rebutjats amb uns raonaments exhaustius per l'Hble. Batlle, aquest motiu es podria donar per desestimat sense més, ja que no es pot admetre que en aquest recurs es limiti a reproduir-los sense manifestar quin és el motiu pel qual discrepa de la decisió que en ella es va prendre. Malgrat tot, a fi de donar al recurrent una satisfacció més complerta si això és possible és procedent assenyalar que, com posa de relleu l'Hble. Batlle, qui presenta la demanda no és una determinada societat, sinó el delegat d'aquesta al Principat d'Andorra, tractant-se d'una persona física i tenint en compte especialment que la manca de consignació d'unes determinades sigles al costat de la denominació de la companyia d'assegurances a la què aquest representa no ha pogut comportar cap mena d'inseguretat o indefensió a la defenent. Tampoc es poden admetre les al·legacions del recurrent en el sentit que l'actuació de la part agent va ser abusiva, ja que va voler cobrar l'import de una prima sabent que el defenent no volia continuar la seva vinculació, ja que no s'ha acreditat que ho sabés. V.- Per últim, la recurrent s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància d'imposar a la seva mandant les costes del procediment, però, d'acord amb el criteri de venciment objectiu que recull el Codi 7,51,5., les costes s'han d'imposar a aquella de les parts que hagi vist totalment rebutjades les seves pretensions, com és el cas, de tal manera que és procedent mantenir la decisió en aquest sentit de la Sentència recorreguda, ja que no s'aprecien en aquest cas circumstàncies que portin a modificar-lo. VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Sandoval contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 8 de juny del 2010 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE