SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de gener de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 3 de setembre del 2008 la representació processal de la societat "Pera" va formular demanda contra la societat "Vélez" (ENTITY_5) en reclamació de la suma de 3.307,82 euros, import de la mercaderia que la seva mandant va subministrar a la defenent i que aquesta no li havia pagat, més les despeses bancàries generades per l'impagament, juntament amb els interessos legals d'aquesta suma i les costes del procediment. II.- La representació processal de la societat "Vélez" va contestar la demanda en data 22 d'octubre del 2008 oposant-se a la mateixa amb l'argument que algunes de les mercaderies que constaven en les factures que recolzaven la demanda es van subministrar sense ajustar-se a les característiques que havia assenyalat el seu mandant, raó per la qual demanava que es dictés Sentència condemnant-la exclusivament al pagament de la suma de 1.416,97 euros, que consignava judicialment a favor de l'agent, i desestimant la demanda pel que fa a la resta de les quantitats reclamades, sense fer especial condemna en costes. III. L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 21 de juliol del 2010 estimant íntegrament la demanda interposada per la societat mercantil "Pera" contra la societat "Vélez" (ENTITY_5) i condemnant a aquesta darrera a pagar a la demandant la quantitat de 3.307,82 euros, més els interessos legals de la suma de 1.890,85 euros a comptar del dia 22 d'octubre del 2008 i fins a la seva total liquidació, així com al pagament de les costes generades pel procediment. IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Vélez" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es desestimi la demanda plantejada contra ella pel que fa a la suma de 1.890,85 euros, sense fer especial condemna en costes. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- No es discuteix en el present procediment que la societat "Pera" va subministrar a "Vélez" S.L. diverses mercaderies, admetent aquesta darrera societat ser deutora de la suma de 1.416,97 euros, raó per la qual la va consignar judicialment a favor de l'agent. Pel contrari, la recurrent s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància de condemnar-la igualment al pagament de la quantitat de 1.890,85 euros, ja que considera que aquest import es correspon amb unes mercaderies que se li van subministrar amb unes característiques que no eren les què ella havia sol·licitat. II.- Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal posar de relleu que, tal com aquesta afirma, en data 15 de maig del 2007 "Vélez" va enviar un fax al Sr. Sevillano, empleat de l'agent, en el què li comunicava que les mides dels filtres que tenia el seu client eren 397x498x24, demanant quins eren els preus de les diferents gravimetries i quin era el temps de lliurament de la comanda (foli 57) i també és cert que anteriorment el Sr. Vives, de l'empresa "Vélez", va telefonar al Sr. Sevillano en relació a aquesta comanda, ja que aquest ho reconeix al contestar les preguntes que se li fan (foli 91 en relació al 66). Ha quedat igualment acreditat que les mides dels filtres que finalment se li van subministrar a "Vélez", l'import dels quals ara se li reclama, eren 397x498x48, com es dedueix de la factura número 53030264 de 14 d'agost del 2007 (foli 31). No obstant, considerem que l'error que totes les parts admeten que es va produir no es pot imputar a la part agent, sinó a la defenent, ja que, malgrat la segona va informar a la primera de les mides dels filtres que precisava el seu client, el que es demanava en el citat fax era quins eren els preus dels diferents filtres segons la seva gravimetria i quin era el temps de lliurament de la comanda, sense que aquestes peticions es puguin entendre com una veritable comanda. Pel contrari, al foli 32 de les actuacions consta un altre fax de "Vélez" de 13 de juliol del 2007, és a dir dos mesos més tard, en el què clarament aquesta societat fa la comanda en ferm i amb urgència de 65 unitats de Marc metàl·lic FR SPRT G4 397x498x48 mm, de tal manera que la mercaderia lliurada es corresponia exactament amb la petició efectuada. III.- La recurrent afirma que aquest error, que admet va ser seu, el va provocar l'agent, ja que quan li va enviar la informació que ella havia sol·licitat al fax de data 15 de maig del 2007 va fer constar el preu dels filtres de mida 397x498x48, raó per la qual la seva secretaria no va detectar l'error i va fer una comanda equivocada. No obstant, aquesta versió dels fets no permet imputar l'error que es va produir a l'agent, ja que, en primer lloc, la recurrent no ha acreditat que la demandant li proporcionés els preus d'uns filtres que no eren de la mida que ella volia, induint-la així a error, i entenem que era ella a qui corresponia la prova d'aquest fet i qui podia fàcilment aportar-la. En tot cas, l'obligació de la persona que feia la comanda definitiva era comprovar quina era la mercaderia que sol·licitava i no se li podia exigir a l'entitat subministradora que s'assegurés que les mides de la mercaderia sol·licitada eren les mateixes que aquelles a les què es feia referència en un fax de caire informatiu enviat dos mesos abans, sinó que pel contrari havia de presumir que eren les que volia l'empresa sol·licitant. IV.- Estima la recurrent que allò procedent hagués estat que li retornessin els filtres amb una mida equivocada i li enviessin els que ella precisava. No obstant, l'agent afirma que els filtres en qüestió estaven fets a mida, de tal manera que ella no trauria cap profit d'ells si se li retornaven i la recurrent reconeix aquesta circumstància. Per aquesta raó considerem que no se li pot exigir a l'empresa subministradora que admeti el canvi d'una mercaderia que després no li seria de cap utilitat i, en tot cas, la decisió de canviar un determinat producte és una facultat de l'empresa subministradora i no pas una obligació quan l'error que s'ha produït no se li pot imputar a ella. V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Vélez" (ENTITY_5) contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 21 de juliol del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE