STSJAD ANDORRA, a 04 de març del 2011 - ROJ: STSJAD 41/2011
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé4 mars 2011
Numéro15/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 41/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:41)
> Décision commentée : STSJAD 41/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:41, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 4 mars 2011 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Une assurée, Mme Pastor, a été victime d'un accident du travail survenu le 26 mai 2006. Elle a sollicité auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) une pension d'invalidité pour accident du travail correspondant à une incapacité permanente partielle (IPP). Par deux décisions des 13 mai et 29 juillet 2009, la CASS a reconnu une IPP de 5 %, sans retenir d'élément professionnel.
Saisie du recours, la Secció Administrativa de la Batllia a, par jugement du 11 mai 2010, rejeté la demande d'annulation des décisions de la CASS et de reconnaissance d'une IPP plus élevée. Une expertise judiciaire a été ordonnée en première instance, puis complétée à la demande du juge rapporteur.
Mme Pastor a interjeté appel. Elle soutenait que l'IPP devait être fixée à 12,1 %, pourcentage incluant l'élément professionnel. La CASS a conclu à la confirmation intégrale du jugement, en admettant une IPP de 5 % au titre de l'élément objectif et en contestant l'existence d'une perte de rémunération imputable à l'accident. Les parties ont été dispensées de plaidoirie au profit d'un échange de conclusions (« substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions »).
## Question de droit
La Sala Administrativa était saisie de deux questions distinctes.
La première portait sur l'évaluation de l'élément objectif de l'incapacité. Il s'agissait de déterminer si l'expertise, qui additionnait une rigidité légère du poignet droit (5 %) et une diminution de la force de la pince digitale (6 %), pouvait fonder une IPP de 11 %, ou si ces séquelles devaient être appréciées globalement, comme l'avait fait le premier juge.
La seconde concernait la reconnaissance de l'élément professionnel au sens de l'article 6 du Règlement d'application n° 18. Elle supposait de rechercher si une perte effective d'émoluments était démontrée et, dans l'affirmative, qui devait en apporter la preuve.
## Solution et dispositif
Sur le premier point, la Sala rappelle que les rapports d'expertise constituent un élément d'appréciation « especialment valuós », mais que le juge n'est pas lié par leur contenu, conformément à l'article 44 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. Elle relève que l'expertise présentait des « incongruències » : après une extension de la mission, les experts ont admis qu'aucun blocage de l'articulation métacarpo-phalangienne du pouce n'existait, et qu'une perte de force de la pince pouvait être « assimilée » à une amputation partielle de la phalange, assimilation que la Cour qualifie d'à tout le moins « forçada ». Elle estime « plenament raonable » que le premier juge n'ait pas suivi ces conclusions et retient que l'incapacité de 5 % comprend à la fois la rigidité du poignet et la perte de force qui en résulte.
Sur le second point, la Sala rappelle la jurisprudence constante selon laquelle l'élément professionnel « es valora en funció de la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir-se l'accident » (traduction : il s'évalue en fonction de la perte d'émoluments subie par l'assuré, en comparant le salaire perçu à la reprise du travail avec celui perçu avant l'accident). Elle ajoute que la production des éléments de fait fondant cet élément incombe, en principe, à l'assuré. Constatant l'absence de terme de comparaison et l'absence de tout autre élément probant, hormis un extrait des points de vieillesse ne révélant aucune baisse de revenus, elle écarte la demande. Elle souligne par ailleurs que le coefficient professionnel du barème de Padovani, mentionné par l'expert, ne se confond pas avec l'élément professionnel de l'article 6 : le premier renvoie à la situation personnelle, aux facultés physiques et mentales et aux aptitudes de l'intéressé, le second à la seule perte d
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 04 de març del 2011 - ROJ: STSJAD 41/2011
STSJAD 41/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:41)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 41/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:41, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 4 mars 2011 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Une assurée, Mme Pastor, a été victime d'un accident du travail survenu le 26 mai 2006. Elle a sollicité auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) une pension d'invalidité pour accident du travail correspondant à une incapacité permanente partielle (IPP). Par deux décisions des 13 mai et 29 juillet 2009, la CASS a reconnu une IPP de 5 %, sans retenir d'élément professionnel.
Saisie du recours, la Secció Administrativa de la Batllia a, par jugement du 11 mai 2010, rejeté la demande d'annulation des décisions de la CASS et de reconnaissance d'une IPP plus élevée. Une expertise judiciaire a été ordonnée en première instance, puis complétée à la demande du juge rapporteur.
Mme Pastor a interjeté appel. Elle soutenait que l'IPP devait être fixée à 12,1 %, pourcentage incluant l'élément professionnel. La CASS a conclu à la confirmation intégrale du jugement, en admettant une IPP de 5 % au titre de l'élément objectif et en contestant l'existence d'une perte de rémunération imputable à l'accident. Les parties ont été dispensées de plaidoirie au profit d'un échange de conclusions (« substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions »).
Question de droit
La Sala Administrativa était saisie de deux questions distinctes.
La première portait sur l'évaluation de l'élément objectif de l'incapacité. Il s'agissait de déterminer si l'expertise, qui additionnait une rigidité légère du poignet droit (5 %) et une diminution de la force de la pince digitale (6 %), pouvait fonder une IPP de 11 %, ou si ces séquelles devaient être appréciées globalement, comme l'avait fait le premier juge.
La seconde concernait la reconnaissance de l'élément professionnel au sens de l'article 6 du Règlement d'application n° 18. Elle supposait de rechercher si une perte effective d'émoluments était démontrée et, dans l'affirmative, qui devait en apporter la preuve.
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Sala rappelle que les rapports d'expertise constituent un élément d'appréciation « especialment valuós », mais que le juge n'est pas lié par leur contenu, conformément à l'article 44 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. Elle relève que l'expertise présentait des « incongruències » : après une extension de la mission, les experts ont admis qu'aucun blocage de l'articulation métacarpo-phalangienne du pouce n'existait, et qu'une perte de force de la pince pouvait être « assimilée » à une amputation partielle de la phalange, assimilation que la Cour qualifie d'à tout le moins « forçada ». Elle estime « plenament raonable » que le premier juge n'ait pas suivi ces conclusions et retient que l'incapacité de 5 % comprend à la fois la rigidité du poignet et la perte de force qui en résulte.
Sur le second point, la Sala rappelle la jurisprudence constante selon laquelle l'élément professionnel « es valora en funció de la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir-se l'accident » (traduction : il s'évalue en fonction de la perte d'émoluments subie par l'assuré, en comparant le salaire perçu à la reprise du travail avec celui perçu avant l'accident). Elle ajoute que la production des éléments de fait fondant cet élément incombe, en principe, à l'assuré. Constatant l'absence de terme de comparaison et l'absence de tout autre élément probant, hormis un extrait des points de vieillesse ne révélant aucune baisse de revenus, elle écarte la demande. Elle souligne par ailleurs que le coefficient professionnel du barème de Padovani, mentionné par l'expert, ne se confond pas avec l'élément professionnel de l'article 6 : le premier renvoie à la situation personnelle, aux facultés physiques et mentales et aux aptitudes de l'intéressé, le second à la seule perte d
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0047-2/09 TSA: 069/10
S E N T È N C I A NÚM. 15-2011
PARTS:
Apel·lant: Pastor Representant: Herrera Advocat: Palau
A la vila d'Andorra la Vella, el 4 de març de 2011
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0047-2/09.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 11 de maig de 2010 va desestimar la demanda formulada per la Sra. Pastor contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 13 de maig i 29 de juliol de 2009, i es reconegués a favor de la interessada una pensió d'invalidesa per accident de treball corresponent a la I.P.P. que determinés la prova pericial a practicar en les actuacions.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 15/11 — Décision commentée
2n.- La interessada va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en la discrepància amb la taxa d'I.P.P. que va reconèixer la sentència apel·lada, que sol·licita es fixi en un 12,1%, incloent el percentatge corresponent a l'element professional.
3r.- La representació de la CASS es va oposar al recurs i va sol·licitar que es confirmés íntegrament la sentència apel·lada. Pel que fa a l'element objectiu de la invalidesa per accident de treball, considera que procedeix una I.P.P. del 5%, que ja ha estat reconeguda per les resolucions impugnades. D'altra banda, quant a l'element professional, afirma que no s'ha acreditat una disminució de les retribucions de la interessada, que sigui conseqüència de l'accident de treball.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Mitjançant aquest recurs, l'apel·lant discuteix les conclusions a què arriba la sentència impugnada quant a la valoració de les seqüeles que va patir la interessada com a conseqüència de l'accident de treball que va tenir lloc el 26 de maig de 2006. Convé destacar el fet de què la recurrent recolza les seves pretensions en el contingut de l'informe pericial practicat en les actuacions, que va valorar una I.P.P. global del 12,1%, conclusió que no ha estat acceptada per la sentència del Tribunal a quo.
L'esmentat dictamen ha conclòs que l'agent pateix una rigidesa lleu amb moviments dins del sector favorable del canell dret en persona dretana, que valora en un 5% segons la pàgina 91 de la guia-barem de Padovani, i a més una disminució de la força de la pinça digital entre el polze i l'índex, que quantifica en un 6%, de manera que l'element objectiu quedaria fixat en un 11%, al qual caldria afegir un 1,1% corresponent a l'element professional.
Tanmateix, la sentència apel·lada ha considerat que la rigidesa lleu del canell dret ja inclou la pèrdua de força de la pinça entre el dit polze i l'índex, ja que així ho afirma el propi peritatge "en els moviments de flexió dorsal i flexió palmar d'un 50% comparativament amb els moviments efectuats amb la mà esquerra".
Tercer.- Com a punt de partida per a la resolució de les qüestions litigioses, convé recordar que els informes pericials constitueixen un element de judici especialment valuós, per bé que el tribunal no queda vinculat al seu contingut, com ho recorda l'article 44 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal i ha declarat una reiterada jurisprudència.
En aquest cas, pel que fa a l'element objectiu, no es pot deixar de banda que el dictamen dels experts presenta determinades incongruències. En un primer moment, es va equiparar la pèrdua de força de la pinça digital a un blocatge en extensió de l'articulació metacarpofalàngica del polze dret. Ara bé, un cop el Batlle ponent va disposar l'ampliació de la perícia, els informants van admetre que no existia un tal blocatge, però que la pèrdua de força abans esmentada es podia assimilar a una amputació parcial de la falange del polze.
En aquestes condicions, resulta plenament raonable que la sentència apel·lada no hagi compartit en aquest punt les conclusions a què arriben els experts, ja que no es pot equiparar la pèrdua de força derivada d'una rigidesa de caràcter lleu amb l'amputació parcial d'una falange, assimilació que s'ha de considerar almenys com a forçada. S'ha de compartir, doncs, el pronunciament del Tribunal a quo, en el sentit de què la incapacitat del 5% comprèn tant la rigidesa del canell dret com la pèrdua de força consegüent.
En conseqüència, és procedent desestimar el present motiu d'impugnació.
Quart.- Es sol·licita igualment que s'apliqui l'element professional, d'acord amb l'article 6 del Reglament d'aplicació nº 18.
Sobre aquesta qüestió, convé recordar que, segons ha declarat aquesta Sala de manera reiterada, "l'element professional es valora en funció de la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir- se l'accident i la valoració d'aquests elements requereix una activitat probatòria mínima".
D'altra banda, "l'aportació a l'expedient administratiu o a les actuacions judicials dels elements de fet en que se sustenta l'element professional correspon, en principi, a l'assegurat", ja que és aquest qui realment pot acreditar aquesta circumstància. En efecte, "segons un principi clàssic de contenciós administratiu, ha d'aportar els elements precisos que li permetin justificar la seva pròpia avaluació en la pèrdua d'emoluments".
Cinquè.- En el cas que ara s'examina, no es disposa del terme de comparació que permeti valorar que s'ha produït una disminució efectiva de les retribucions de l'agent, ni s'aporta cap altre element de judici que pugui portar a aquesta conclusió, excepte l'extracte de punts de vellesa de la interessada, del qual no resulta que s'hagi produït una disminució dels seus ingressos com a conseqüència de l'accident de treball.
És cert que l'informe pericial parla del coeficient professional que recull la guia barem de Padovani, però aquest és un concepte que no es correspon exactament amb el de l'element professional que contempla l'article 6 del Reglament d'aplicació núm. 18. Mentre que el primer fa referència a la situació personal de l'interessat, a les seves facultats físiques i mentals i a les aptituds i qualificació professional, el segon contempla exclusivament la pèrdua d'emoluments que pateix l'assalariat com a conseqüència de l'accident, mitjançant la comparació entre els sous percebuts abans i després de produir-se el mateix.
Cal concloure, doncs, que en no haver-se acreditat la concurrència de les circumstàncies que justifiquen l'aplicació de l'element professional, procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació, i confirmar la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la Sra. Pastor contra la sentència d'11 de maig de 2010 de la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.