I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 février 2011, n° 112/10 (ROJ : STSJAD 49/2011 ; ECLI:AD:TSJADAD:2011:49)
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 février 2011, recours n° 112/10, ROJ STSJAD 49/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:49 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Carranza a consenti à M. Castrillo, le 7 février 2003, un contrat de financement pour l'achat d'un véhicule automobile, d'un montant de 13 845,07 EUR, remboursable en 60 mensualités de 350,83 EUR. Dans le même acte, l'emprunteur a souscrit une adhésion à un contrat d'assurance dit « grup DII », couvrant le risque décès, l'invalidité et l'incapacité temporaire.
M. Castrillo a été placé en arrêt maladie du 7 avril 2006 au 31 janvier 2008, arrêt transformé en pension d'invalidité « malaladia grup 2 » à compter du 1er février 2008. Les mensualités ont cessé d'être payées à compter de juillet 2006 (la décision mentionne par ailleurs des paiements jusqu'en juillet 2007, sans qu'il soit possible de trancher cette divergence interne au texte). Après avoir demandé des informations médicales complémentaires, l'assureur a refusé sa garantie.
Carranza a saisi le Tribunal de Batllia d'une demande en paiement de 8 559,72 EUR, majorée des intérêts contractuels, selon la procédure abrégée. Par jugement du 1er mars 2010, le Tribunal unipersonnel des Batlles a condamné M. Castrillo à verser 993,83 EUR, assortis des intérêts légaux à compter du caractère définitif de la décision, sans statuer sur les dépens. Les motifs retenus pour réduire la somme réclamée ne sont pas exposés dans le texte fourni (non précisé dans la décision).
Toutes les parties ont interjeté appel. M. Castrillo contestait uniquement la répartition des dépens. Carranza soutenait notamment que la garantie d'assurance ne pouvait être invoquée en raison d'un manquement antérieur de l'emprunteur, et que la relation entre celui-ci et l'assureur était étrangère au contrat de financement.
Question de droit
La Sala Civil était saisie de deux questions. La première tenait au fond : un emprunteur peut-il opposer à son prêteur l'existence d'une garantie d'assurance souscrite par son intermédiaire, pour s'exonérer du paiement des échéances impayées pendant une incapacité de travail ? Cette question suppos
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de febrer de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 22 de febrer del 2011 - ROJ: STSJAD 49/2011 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« I.- La societat Carranza va presentar, davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment abreujat contra el Sr. Castrillo en reclamació de la quantitat de 8.559,72 EUR, més els interessos pactats contractualment, en concepte de quotes impagades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 22 février 2011 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.-112/10
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de febrer de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La societat Carranza va presentar, davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment abreujat contra el Sr. Castrillo en reclamació de la quantitat de 8.559,72 EUR, més els interessos pactats contractualment, en concepte de quotes impagades.
II.- El Sr. Castrillo va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que no va satisfer el pagament de les quotes de finançament del vehicle per incapacitat per malaltia i posterior invalidesa, amb la conseqüència que les quotes havien de ser pagades per la companyia asseguradora en mèrits de l'adhesió al contracte grup DII prevista al contracte de finançament.
III.- Per sentència de data 1 de març del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda interposada per la part agent, va condemnar al Sr. Castrillo a satisfer a la societat Carranza la suma de 993,83 EUR, més els interessos legals meritats per aquesta des del dia de fermesa de la resolució, i sense que escaigui efectuar un qualsevol pronunciament en relació a les despeses processals.
IV.- Contra aquesta resolució totes les parts han interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- El Sr. Castrillo limita el seu recurs a la qüestió de les costes judicials, manifestant que havent la part demandant perdut la gran majoria de la demanda, no és just que no s'hagin imposat les costes a Carranza, i que subsidiàriament s'hauria de modular les costes a imposar a Carranza proporcionalment al percentatge que li fou desestimat, a saber condemnar- la a pagar el 80% de les costes suportades per aquesta part.
II.- Els motius de l'apel·lació de la societat Carranza són en essència els següents: no ha mai infringit els drets del demandat en qualitat de consumidor; el Sr. Castrillo el mes de juny de 2005, és a dir molt abans de la data en que manifesta que va caure malalt, havia deixat impagada la quota corresponent, i per tant ja havia incomplert el mateix, i per aquest motiu ja no s'hauria pogut accionar la clàusula d'assegurança; en cap moment resta acreditat que el demandant no conegués l'assegurança que ell contractava des de la signatura del contracte de finançament; en cap moment es fa constar en el contracte de finançament que seria Carranza que es faria càrrec de cobrir els riscos derivats del contracte d'assegurança subscrit; la relació entre el demandat i la companyia d'assegurança respecte a l'aplicació o no de l'assegurança al seu cas, era una qüestió a dirimir entre ells, ja que entre demandat i companyia es va establir una comunicació directa; el demandat pot dirigir-se perfectament contra la companyia per discutir si els criteris mèdics seguits per la mateixa són o no correctes, i en el seu cas, per reclamar-li aquelles quotes que durant la seva baixa s'hagués vist obligat a pagar; no es pot dir de cap manera que l'actitud de Carranza ha estat poc diligent i ha impedit l'aplicació de la cobertura de l'assegurança quan no és així, al contrari va complir amb cadascuna de les seves obligacions contractuals i el fet que per una qüestió d'interpretació o criteris mèdics sobre la malaltia del demandat, aquest no hagi pogut gaudir de la cobertura no és una qüestió que sigui de responsabilitat de Carranza.
III.- El dia 7 de febrer del 2003 el Sr. Castrillo va signar amb la societat Carranza un contracte de finançament per la compra d'un vehicle automòbil per un import de 13.845,07 EUR a reembossar mitjançant el pagament de 60 quotes mensuals de 350,83 EUR cadascuna. En el mateix contracte el Sr. Castrillo va subscriure l'adhesió a un contracte d'assegurança "grup DII" cobrint el risc vida, invalidesa i incapacitat temporal. El Sr. Castrillo va constar de baixa per malaltia des del 7 d'abril del 2006 fins el 31 de gener del 2008, i aquesta baixa es va transformar en pensió d'invalidesa malaltia grup 2 el dia 1 de febrer del 2008. A comptar del mes de juliol del 2006 el Sr. Castrillo va deixar les quotes impagades i va demanar l'aplicació de la garantia subscrita. Desprès d'haver demanat informacions complementàries sobre la malaltia que patia el Sr. Castrillo, la companyia d'assegurança va negar la seva cobertura.
IV.- És cert que es va produir un incident de pagament al mes de juny del 2005, ja que el Sr. Castrillo no va pagar tot l'import que li corresponia, sinó una part, sol·licitant un ajornament per la resta. Nogensmenys sembla que totes les altres quotes que han seguit han estat satisfetes fins al mes de juliol del 2007 i que Carranza no va iniciar cap acció contra el Sr. Castrillo.. En tot supòsit, havent la societat Carranza renunciat a la resolució del contracte en el seu temps, el referit incident de pagament no pot haver cap conseqüència jurídica concreta, i en tot cas impedir el Sr. Castrillo accionar la clàusula d'assegurança.
V.- No pot el Sr. Castrillo negar haver tingut coneixement de la subscripció a una pòlissa d'assegurança, ja que va firmar el contracte en el qual s'ha expressament afegit la menció: "El prestatari certifica tenir menys de 65 anys, trobar-se en bon estat de salut i exercir de manera continuada les seves activitats. Declara que no es troba en tractament mèdic i que no ha sofert cap intervenció quirúrgica des de fa com a mínim 5 anys". Nogensmenys força és de constatar que no tan sol no consta en el contracte de finançament cap referència a una companyia d'assegurança aliena de Carranza, sinó àdhuc que no fou entregat al Sr. Castrillo cap exemplar d'una pòlissa d'assegurança emanant d'una companyia particular, o de les condicions generals i particulars d'una tal pòlissa, de tal manera que el Sr. Castrillo, que ha contractat únicament amb Carranza, podia legítimament suposar que era aquesta societat que es feia igualment càrrec de la cobertura del risc subscrit. Per tant, no es pot reprotxar al Sr. Castrillo d'haver directament oposat a la reclamació de quotes impagades de la societat Carranza, els seus mitjans de defensa relacionats a l'existència d'una pòlissa d'assegurança cobrint el risc malaltia invalidesa, en lloc de dirigir la seva reclamació contra una companyia d'assegurança amb la qual mai ha pactat directament i que només en va conèixer el nom i l'existència en el moment on aquesta va demanar-li complements d'informacions mèdiques sobre el seu estat de salut.
VI.- Respecte a l'aplicació de l'assegurança, s'ha de posar de manifest que quan les parts varen pactar, l'assegurador es va limitar a demanar al Sr. Castrillo certificar que tenia menys de 65 anys, que era en bon estat de salut, i que no havia sofert cap intervenció quirúrgica des de fa com a mínim 5 anys, sense que s'hagi precisat en que corresponia un bon estat de salut en el sentit de la pòlissa d'assegurança. És cert que de les proves mèdiques que consten en autes, en resulta que el Sr. Castrillo tenia com antecedent una probable hepatopatia no filiada des de l'any 1990 amb varius esofàgiques grau III, que mai havia donat efectes secundaris. Nogensmenys, no tant sol el Sr. Castrillo es trobava totalment asimptomàtic de la seva malaltia de base en el moment de la seva baixa mèdica d'abril del 2006, sinó que les declaracions dels metges Sra. Pastor i Sr. Vendrell estableixen que era impossible que l'any 2003 quan el Sr. Castrillo va contractar amb Carranza, el mateix tingués coneixement que era portador de la malaltia trombosi portal diagnosticada l'any 2006, ja que la persona que pateix tal malaltia pot treballar i sentir-se en bon estat de salut. En conseqüència, no es pot imputar al Sr. Castrillo haver efectuat una omissió o una falsa declaració de mala fe quan va contractar l'any 2003, el que determina la confirmació de la resolució recorreguda.
VII.- Pel que fa al recurs del Sr. Castrillo s'ha també de desestimar-lo, atès que l'acció de la societat Carranza era justificada per la quantitat deguda reconeguda per la sentència, i que seria molt injust que la part actora hagi de satisfer totes les costes processals d'una demanda que ha prosperat, encara que sigui molt parcialment.
VIII.- El desestiment d'ambdós recursos determina igualment de no fer especial condemna en costes de segona instància.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat Carranza i el recurs del Sr. ENTITY_4;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, de data 1 de març del 2010, en tots els seus extrems, sense fer especial condemna en costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE