SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la Sra. Galan va interposar demanda, de data 16-10-2007, envers el Sr. Tamarit, segons la qual demanava es determinés la pàtria potestat conjunta, l'atribució de la guarda i custòdia a l'agent, la fixació d'un règim de visites a favor del defenent i l'abonament d'una pensió d'aliments a càrrec del mateix i a favor de la filla comuna. La part defenent fou declarada en situació de rebel·lia processal. II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 11- 03-2007, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Primer.- Que estimant la demanda formulada per la Sra. Galan contra el Sr. Tamarit ha d'adoptar i adopta les mesures paternofilials que segueixen: Mantenir la pàtria potestat compartida per part de sengles progenitors pel que fa a la filla menor d'edat ENTITY_6; atribuir la seva guarda i custòdia a la Sra. ENTITY_4; establir un règim de visites del Sr. Tamarit en relació amb la seva filla consistent en un cap de setmana altern, sense que el pare es pugui endur la menor del territori del Principat d'Andorra, sense perjudici que els contactes esmentats puguin ésser ampliats fins a assolir els caps de setmana alterns, la meitat de les vacances escolars i la meitat dels aniversaris, onomàstiques i dates assenyalades del pare i de la filla, o fins i tot que siguin ampliats en major mesura o es puguin modular, si la mare s'hi mostra d'acord, sempre i quan el demandat acrediti per davant d'aquesta Batllia que compleix en forma deguda les seves obligacions consistents en el règim de visites previst i el pagament de la pensió per aliments i les despeses extraordinàries, havent de facilitar ensems la seva adreça exacta a l'estranger i un número de telèfon de contacte, així com acreditar un lloc de treball estable, tot plegat durant com a mínim un període de sis mesos. Fixar a càrrec del Sr. Tamarit el pagament de la suma mensual de 450,00 euros, en concepte de pensió per aliments per a la menor, pagadora a la bestreta i dins els deu primers dies de cada mes a la Sra. Galan, fins per tot el moment en què la filla comuna esdevingui major d'edat o, malgrat ésser major d'edat, continuï estudiant o formant-se amb un aprofitament normal, i actualitzable anyalment en funció de l'índex de preus al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra a partir del mes següent a dita publicació. Establir l'obligació a càrrec de la Sra. Galan i del Sr. Tamarit de satisfer per meitat les despeses extraordinàries de la filla comuna menor d'edat. Segon.- No fer especial imposició de les costes ocasionades de resultes de la tramitació del present judici". III.- La representació processal del Sr. Tamarit va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 1-06-2010, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència dictada. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de data 21-06-2010, sol·licita la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals. Per escrit de 11 de juny de 2010, el Mgfic. Ministeri Fiscal va sol·licitar també la confirmació de la resolució d'instància. IV.- En data 23-12-2010 es va dictar Aute per part de la Sala, segons el qual s'incorporaven determinats documents aportats per la part recurrent; es desestimava la petició de prova de la part recorreguda i, com a diligència per a millor proveir, s'acordava requerir als litigants, per tal que acreditessin els seus ingressos des del mes de gener de 2007 i fins a l'actualitat, així com les despeses que els afectaven. Consta a les actuacions, el resultat de la prova practicada i les al·legacions que van realitzar la part recorreguda i el Ministeri Fiscal. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els que la part recurrent fonamenta la seva impugnació contra la resolució d'instància són els següents. En primer terme, entén que de conformitat amb l'article 49 de la Llei Qualificada del matrimoni, aplicable per analogia a les parelles de fet, quan es va presentar la demanda de mesures paterno-filials, la part agent ja coneixia que el defenent residia a l'estranger. Afegeix que tot el procediment s'ha seguit mitjançant la notificació per edictes, de manera que s'han conculcat els seus drets de defensa. En segon terme, i de forma subsidiària, manifesta que la pensió d'aliments es va establir sense que s'acredités el nivell d'ingressos, de forma que amb els recursos econòmics dels quals gaudeix no pot fer front a una pensió superior als 300 euros. El primer dels motius no pot prosperar pels següents motius. En primer terme, encara que es pogués admetre, en seu de jurisdicció, que esdevenen aplicables les regles que l'article 49 de la Llei qualificada del matrimoni estableix per a la determinació d'aquells supòsits en els quals els tribunals andorrans esdevenen competents per a conèixer de les causes matrimonials o bé, en altre cas, fos necessari recórrer al criteri general del domicili del demandat, recollit en el Digest de Justinià, el cert és que, si s'analitza la prova practicada no es pot admetre, amb el recurrent, que en el moment d'interposició de la demanda no residia a les Valls d'Andorra. Així, si bé consta que el recurrent es va empadronar al municipi de La Muela, província de Saragossa, com consta en el document que es trobi al foli 12 del present Rotlle, segons certificació del Secretari del Consistori, de data 22 de juny de 2007 i que es va inscriure en el Registre Central d'estrangers a Espanya, segons certificat de data 10 de juliol de 2007, en canvi, no s'ha desvirtuat que en el moment de la crisi de la parella, el mes de març de 2007, el defenent residia a les Valls d'Andorra. És més de la prova que es troba a les actuacions ressurt que la baixa als arxius de la CASS es produeix al mes de març de 2007 i la baixa al Comú d'Escaldes-Engordany té lloc al maig del 2007. Aquesta Sala ha tingut ja ocasió de pronunciar-se sobre el moment en el qual es produeix la pèrdua de la jurisdicció pels Tribunals andorrans. Així, l'article 49.2 Llei Qualificada del matrimoni ha estat interpretat per aquesta Sala en el sentit que si en el moment de cessament de la convivència, els consorts tenien el domicili a Andorra, encara que després el defenent es trobi en parador desconegut, procedeix declarar-se competent i analitzar la demanda de divorci interposada. I aquesta interpretació es conté a la sentència d'aquesta Sala de 22-09-2000, en la qual s'assevera que "Sent així, és clar que segons els paràgrafs 2 i 3 de l'art. 49 de la Llei Qualificada del Matrimoni, els Tribunals del Principat són competents per a conèixer de la demanda de separació instada per la Sra. M.M., i cal revocar per tant la sentència apel·lada la qual havia declarat el contrari; sense que l'actual parador desconegut del Sr. P. Pugui fer alterar aquesta conclusió, car no és suficient que el demandat es col·loqui en parador desconegut en presentar-se la demanda de separació per fer perdre la competència als tribunals andorrans quan el matrimoni, i per tant el demandat, tenia el seu domicili i residència al Principat, com és el cas". Per tant, la doctrina de la Sala, aplicable al supòsit del cessament de la convivència d'una parella de fet, impedeix negar el coneixement als Tribunals andorrans, tota vegada que en el moment de la crisi el domicili familiar es trobava a Andorra. Insisteix la part recurrent que, en tot cas, el defenent s'ha trobat en situació d'indefensió, per quant no ha pogut oposar-se a la demanda ni presentar proves de contrari. Aquest motiu tampoc pot prosperar, atès que consta a les actuacions que en els moments en els quals es procedeix a emetre les cèdules de citacions, de data 26 de juny de 2007, el Sr. Tamarit havia marxat a Espanya sense indicar l'existència de cap domicili a efectes de notificacions o de comunicació en el qual pogués ésser localitzable. I encara més, quan va esdevenir infructuosa la citació personal al Sr. Tamarit, es va procedir, en data 16 de juliol de 2007, a intentar notificar la pendència del procediment a través de la citació en el domicili d'un germà del defenent. D'acord amb aquests fets i esdevenint imputable al defenent, el fet de no poder ser trobat personalment als efectes del lliurament de la cèdula de citació que l'afectava, s'ha de concloure que el mitjà subsidiari de la citació edictal resultava adequat, en ares de donar noticia de la pendència del procediment, a fi que el defenent pogués tenir coneixement del mateix. En aquestes coordenades, aquesta Sala entén que no s'ha produït cap vulneració dels drets de defensa que es contenen a l'article 10 de la Carta Magna i, per tant, procedeix la desestimació d'aquest motiu o greuge articulat contra la sentencia d'instància. II.- En segon terme, la part recurrent impugna el quantum de la pensió d'aliments establerta a la instància. Així, la resolució d'instància fixa en l'import de 450 euros mensuals la pensió d'aliments a favor de la menor Vilar, però ho fa tot i admetent que no ha estat possible conèixer el nivell d'ingressos del pare i que l'any 2006 els seus ingressos eren de l'ordre de 1.650,72 euros. Ara, en aquesta alçada, manifesta el defenent i recurrent que solament pot fer front a una pensió d'aliments de 300 euros. El Ministeri Fiscal, en el seu informe de data 7-02-2011, avala la reducció de la pensió alimentícia de 450 euros a 300 euros, degut a les eventualitats produïdes en els seus recursos econòmics. Aquesta Sala considera acreditat que el defenent va començar a treballar al mes d'agost de 2007 a l'empresa espanyola M. SL, com consta a les nòmines que presenta en aquesta alçada, i va decidir no sufragar les despeses d'aliments en sentit ampli que afectaven a la seva filla Vilar, malgrat disposés de treball remunerat i tot això, sense perjudici que es pugui ventilar en el procés civil escaient, com ho sol·licita la part recorreguda, atès que aquest no esdevé el canal processal adequat, les conseqüències de la manca de comunicació personal amb la menor i el no compliment amb el deure d'aliments que se li imposava, respecte de la titularitat i exercici de la potestat parental. Des del mes d'agost de 2007 fins el mes d'abril de 2010 va percebre uns ingressos superiors als 1150 euros, als qual calia afegir la prorrata de les pagues extres i consta també que va treballar a Suïssa percebent el mes de juny de 2010 uns emoluments de 2474,60 francs suïssos. Segons el document que es troba al foli 65 s'acredita que es troba a l'atur i el mes de gener de 2011 ha percebut l'import de 666,90 francs suïssos. D'acord amb els anteriors fets, aquesta Sala aprecia que el defenent va gaudir de recursos necessaris per a fer front a la pensió alimentícia de la seva filla fins, segons consta acreditat, el mes de desembre de 2010, de manera que procedeix mantenir el pronunciament de la sentència d'instància respecte del quantum de la pensió d'aliments de la menor Vilar i rebaixar la seva quantia a 300 euros d'ençà el mes de gener de 2011, estimant, per tant, en part el recurs interposat. III.- L'especial natura dels interessos en joc i l'estimació parcial del recurs justifiquen la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMEM EN PART el recurs interposat per la representació processal del Sr. Tamarit i declarem que s'escau rebaixar la pensió d'aliment a abonar pel recurrent a favor de la seva filla Vilar a l'import de 300 euros des del mes de gener de 2011. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE