SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Roda va interposar demanda, de data 26-01-2005, envers el Sr. Palomo i l'Hble. COMÚ DE CANILLO, segons la qual sol·licitava que es dictés sentència, per la qual es declarés la conformitat de la situació física de superfície i de forma de la parcel·la de terreny propietat de l'agent i anomenada Prat del X., segons el plànol topogràfic que acompanya, amb imposició de les costes processals. En data 2-03-2005 les representacions processals de l'Hble. COMÚ DE CANILLO i del Sr. Palomo van oposar-se a la demanda i van sol·licitar que es dictés sentència absolutòria, amb imposició a la part agent de les costes processals. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 21-07-2005, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que ha de desestimar i desestima íntegrament l'acció d'atermenament interessada pel Sr. Roda contra el Sr. Palomo i l'Hble. Comú de Canillo, amb imposició al primer de les costes del present plet segons disposa el darrer Considerant". III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 25-11-2010 va articular llur escrit de conclusions en virtut del qual, en funció dels arguments continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, les representacions processals de les parts recorregudes, per escrits de 17- 12-2010, en consonància amb els arguments que justifiquen les seves pretensions, van demanar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.-El recurs de la part agent es fonamenta en els següents motius o greuges. En primer terme, entén que la sentència d'instància no reconeix legitimació activa per a la interposició de la demanda d'atermenament, mentre que sustenta que es vulnera el principi de la "presumtio iuris tantum" (sic) dels instruments públics i vulnera el dret a la jurisdicció, per quant inverteix l'onus probandi. En segon terme, i una volta acreditat que el seu representat és el veritable propietari de la finca manifesta que s'ha exercitat una acció declarativa de domini contra els defenents, però afegeix que es reuneixen totes les exigències necessàries per a l'exercici de l'acció d'atermenament i, subsidiàriament, que es compleixen els requisits de la situació de contigüitat entre les finques i una confusió entre les línees de separació o divisió. I, en darrer terme, entén que la condemna al pagament de les costes processals és injusta, ja que les seves pretensions són legítimes i no existeix cap mala fe. II.- La jurisprudència d'aquesta Sala ha tingut ocasió de pronunciar-se respecte de l'acció d'atermenament i de les seves diferències amb l'acció reivindicatòria i declarativa de domini. En efecte, en l'acció declarativa de domini es persegueix una declaració de l'òrgan judicial de la titularitat dominical de la part agent, de manera que ha d'acreditar l'existència del seu domini i la perfecta identificació del bé. En canvi, en l'acció reivindicatòria no es tracta de l'exercici d'una acció declarativa, sinó restitutòria o de condemna, de manera que el propietari del bé que es troba posseït indegudament per un tercer sol·licita la restitució del mateix, i ha d'acreditar el seu domini, la identificació perfecta del bé i la possessió contrària del demandat. Així, esdevé freqüent que ambdues accions s'exercitin de manera acumulada: primer la declarativa i, una volta declarat el domini de l'agent, la reivindicatòria per a obtenir la condemna a la restitució. Per el contrari, en l'acció d'atermenament l'objecte del procediment judicial no és la discussió sobre el domini de cadascun dels propietaris o titulars dels drets reals, sinó que es requereix una situació de confrontació entre diferents finques i en la qual un o més dels propietaris s'adreça envers els altres per tal de fixar els límits del seu dret de domini (cfr. Codi 3,39,5). D'aquí que, en perfecta sintonia amb el que s'acaba d'indicar, la STSJA de 19-09-1996 establís que "En el judici d'atermenament no es discuteix però el dret de propietat de cadascun dels litigants, sinó que es demana a l'òrgan jurisdiccional un pronunciament sobre una qüestió de fet, ja que existeix un desconeixement per part de l'actor respecte de l'àmbit o superfície del seu dret de propietat", la de 10-07-1997, en la mateixa línia afirma que "L'acció d'atermenament té com a finalitat obtenir la individualització dels terrenys amb els límits que es confonen amb els de les finques amb els quals confronten, per atribuir-se els respectius propietaris confrontats unes mateixes porcions de terreny" i la de 19-12-2002, requereix la confusió en la zona de tangència de les finques, atès que cerca la identificació exacta dels béns: "La confusió o el dubte sobre els límits és el pressupòsit indispensable per a l'acció d'atermenament, de manera que aquesta acció no serà mai viable quan les finques es trobin perfectament identificades i delimitades i no sigui per tant necessari eliminar la incertesa sobre la seva identificació exacta". En el supòsit que ara ens ocupa, la part agent va instar una acció d'atermenament i la va fonamentar en el seu domini sobre la finca, que anomena Prat del X., en virtut de sengles escriptures d'insolutumdació de 26-05- 1994 i 26-07-1996, per demanar que es declarés que la situació física de la parcel·la coincideix amb el plànol que annexava com a document número 3. El defenent Sr. Palomo s'oposa a la demanda, tot argumentant que la propietat de la finca que descriu l'agent li pertany, en funció de l'escriptura pública de 11-09-1985. Així mateix, cal posar de manifest que el defenent ha efectuat al·legacions al POUP de Canillo (folis 140 i 141) i que l'agent també les va efectuar i on afirma que el defenent Sr. Palomo apareix com a propietari d'aquesta finca en la llista dels propietaris de la Vall d'Incles, quan ell és propietari d'una altra finca que situa erròniament en el lloc de la finca anomenada Prat del X. (foli 162). Tanmateix el defenent aporta documents que acrediten la inscripció de la referida finca en el Cadastre de Canillo (cfr. Folis 383 i 384). De les anteriors dades s'extreu clarament que en el present litigi no s'està discutint la confusió de llindars entre finques confrontants, de manera que esdevé adequat l'exercici de l'acció d'atermenament per a determinar la superfície i els límits exactes que envolten aquella superfície, sinó que es discuteix a qui pertany el terreny que l'agent identifica com a seu i la defenent també. Per consegüent, no existeix cap vulneració de la força probatòria que cal atribuir als documents públics, tota vegada que tant l'agent com la defenent justifiquen el seu domini en sengles títols públics, a la vegada que ambdues parts han efectuat al·legacions al POUP de Canillo respecte de la finca objecte del litigi i la defenent l'ha inscrit des de l'any 1991 al Cadastre de Canillo. Aleshores, i establert el debat en aquests termes, de manera que el que es qüestiona és l'atribució del dret de propietat de la finca i essent aquesta propietat un prius imprescindible per a l'exercici de l'acció d'atermenament, s'ha d'entendre, de conformitat amb el resultat probatori que ofereixen les actuacions que no esdevé possible entrar a l'examen del fons de l'acció exercitada per quant no consta acreditat el domini o titularitat d'un dret real de la finca respecte de la qual s'exerceix l'atermenament. En efecte, amb les dades fàctiques que es troben a les actuacions i el resultat que ofereixen els medis probatoris, corresponia a l'agent acreditar de manera indiscutible el seu dret de domini o bé articular, prèviament a l'acció d'atermenament, una acció declarativa de domini; ço que no ha fet i ha decidit plantejar en un altre procediment. Per tant, des d'aquesta òptica, cap vulneració existeix de les regles que regulen l'onus probandi, per quant com s'ha argumentat corresponia a l'agent la prova dels fets constitutius de la seva pretensió, entre els quals es trobava la prova del domini de la finca respecte de la qual es pretén la delimitació amb les confrontants i aquest extrem no es pot considerar acreditat. D'acord amb els anteriors raonaments s'ha d'entendre que l'agent no gaudeix de legitimació activa per a l'exercici de l'acció d'atermenament i s'escau confirmar la sentència d'instància en aquest punt, esdevenint innecessari l'examen del segon motiu o greuge, atès que el mateix parteix de l'acreditació del domini de la finca d'autes. III.- Pel que fa al tercer dels motius o greuges, el mateix tampoc pot prosperar. Encara que l'agent manifesta que no ha actuat amb mala fe i que les seves pretensions són legítimes, ressurt que aquest darrer extrem s'haurà d'analitzar, una volta finalitzat el procediment en el qual es declari la propietat de l'agent sobre la referida finca, mentre que en aquest procediment els defenents s'han vist obligats a comparèixer al procés per a defensar-se de les pretensions de la part demandant i aquesta ha vist refusada la seva demanda, per la qual cosa, i d'acord amb el criteri del venciment objectiu (Codi 7,51,5), sense que existeixen circumstàncies excepcionals, derivades de la complexitat de l'afer, o dels dubtes fàctics o jurídics que el supòsit a resoldre podria plantejar (cfr. Novel·la 82, cap. X), que justifiquin la no imposició de les costes processal, de manera que també aquest extrem ha de ser mantingut. IV.- Les anteriors consideracions donen lloc a la total desestimació del recurs i, en virtut del principi del venciment objectiu, a la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Roda contra la sentència, de data 21- 07-2010, i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE