SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Zapata va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat I.T. SL, en reclamació de les quantitats de 14.411,47 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament de forma injustificada i improcedent, i de 1.780 EUR en concepte de vacances, incrementades amb els interessos legals corresponents i cotitzacions prop de la CASS; així com en condemnació de l'adversa a pagar les despeses extrajudicials causades pels honoraris d'advocat i procurador. II.- La societat I.T. SL va oposar-se a les pretensions de la part actora, contestant que no s'ha produït cap acomiadament injustificat ni improcedent, i que no s'adeuta cap import en concepte de vacances al demandant. III.- Per sentència de data 10 de novembre del 2010, l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, desestimant íntegrament la demanda de la part actora, va absoldre lliurament a la societat I.T. SL de la pretensió condemnatòria exercitada en la seva contra, amb condemna en costes del demandant segons s'ha argumentat en el III Considerant. IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Zapata ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta: que son proves suficients per acreditar la seva versió dels fets, la denúncia que va interposar, l'àlbum fotogràfic en el qual es veu les lesions patides, l'informe d'atenció al servei d'urgències, l'inici d'un procediment de sol·licitud de justícia gratuïta per a interposar una demanda contra la defenent, i fins i tot, les mateixes filmacions aportades en autes per la part adversa; que era la sentència quan pren en consideració la carta d'acomiadament tramesa per l'empresari, ja que en el cas d'autes el que s'ha de considerar és que el treballador va desistir de la relació laboral per causa justificada, essent aquesta causa l'agressió per part de l'empresari; que respecte a les vacances, en el cas de l'anterior normativa s'havia de considerar que durant els primers 4 mesos de la suspensió del contracte de treball per causa de malaltia, el treballador generava vacances, per tant la normativa actual no pot comportar una disminució dels drets del treballador, sobretot quan en l'article 3 del Codi de les relacions Laborals el legislador indica que els conflictes que es puguin originar en aplicació de dues o més normes laborals, estatals o convencionals, es resolen mitjançant aplicació de la disposició més beneficiosa per al treballador apreciada en el seu conjunt i en còmput anyal respecte als conceptes que siguin quantificables; que la sentencia també haurà de ser revocada pel que fa a la imposició de les costes processals, tenint en compte el caràcter laboral de l'afer, el temps d'antiguitat en l'empresa d'aquesta part, el costum i la jurisprudència. II.- Són fets pacífics: que el Sr. Zapata va començar a treballar pel compte de la societat I.T. SL el dia 20 de maig del 2003, en qualitat de xofer i repartidor amb un salari mensual net de 1.260 EUR; que el dia 16 d'abril del 2008 va iniciar un atur de treball per malaltia, fins el dia 2 de setembre del 2009 en el qual li fou atorgada l'alta medica; que el mateix dia el Sr. Zapata va personar-se a l'empresa però no va reincorporar-se al seu lloc de treball, sinó que va anar a presentar una denuncia al servei de policia, contra l'empresari, el Sr. Montenegro, per agressió; que algunes hores més tard va tornar a l'empresa amb membres de la seva família per parlar amb l'empresari; que el dia 10 de setembre del 2009 l'empresa va enviar al treballador una carta comunicant-li el seu acomiadament disciplinari per: tres o mes faltes d'assistència a la feina sense justificar en el període d'un mes, i per maltractaments de paraula o d'obra, d'abús d'autoritat o falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa i també els altres treballadors i al públic en general, motius caracteritzats pels fets concrets següents: "...El seu període de baixa laboral...finalitzava per tot el dia 2 de setembre d'enguany, dia en que vostè a les 9h del mati es persona a la nostra empresa per començar a treballar. El Sr. Montenegro que en aquell moment es trobava distribuint les diferents feines a tots els repartidors, li demana d'esperar-se un moment, ja que li havia d'explicar quines tasques concretes hauria de realitzar vostè aquell dia. En lloc d'esperar-se, tal com se li va dir, vostè va marxar de l'empresa i va tornar a les 11h30 amb la seva família, cridant i insultant en diverses ocasions al Sr. Montenegro a qui vostè digué, reiteradament, que era un fill de puta. Després d'aquest trist comportament, i davant l'estupefacció de tots els presents, va abandonar les dependències de l'empresa i des d'aleshores no ha tornat més. Per tant, com sigui que vostè no s'ha presentat més a la feina d'ençà el dia 2 de setembre i transcorregut fins el dia d'avui mes de tres dies d'absència a l'empresa no justificada, i com sigui que d'altra banda va insultar i faltar al respecte al Sr. Montenegro, considerem que aquests fets són constitutius de dues faltes greus previstes a l'article 104...del Codi de les Relacions Laborals..". III.- S'ha prèviament de posar de manifest que el desistiment del treballador mai es presumeix. Per tant, si tal com ho pretén el Sr. Zapata el mateix es va desistir de la relació laboral per causa justificada, més concretament per haver estat agredit per l'empresari el dia 2 de setembre del 2009, havia de complir els requisits de forma establerts per l'article 97.2 del Codi de les Relacions Laborals, a saber: "El desistiment s'ha de fer amb exposició de la causa, mitjançant carta certificada amb avis de recepció o mitjançant l'entrega directa a l'empresari, que n'ha de signar la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presencia de testimonis, o per conducte notarial.". En el present cas força és de constatar que el Sr. Zapata mai ha notificat cap desistiment seu per escrit a l'empresari, ço que determina que no es pot considerar de cap manera que hi hagi hagut un desistiment justificat del treballador. IV.- En canvi, si que l'empresari va acomiadar el Sr. Zapata per carta certificada de data 10 de setembre del 2009, amb exposició de la causa del comiat. Respecte al primer motiu de comiat, el treballador no nega haver abandonat el seu lloc de treball a comptar del dia 2 de setembre, però explica que fou perquè va esser víctima d'una agressió per part de l'empresari. Per acreditar la seva versió el Sr. Zapata aporta en autes, fotografies en les quals es veu les lesions que hauria patit, l'informe d'atenció al servei d'urgència i l'inici d'un procediment de sol·licitud de justícia gratuïta per a interposar una demanda contra l'empresari. Cap d'aquests elements, ni tampoc el conjunt dels mateixos, no es suficient per acreditar que el Sr. Zapata fou agredit per l'empresari, ja que no existeix en autes la més mínima prova establint que l'erosió antera lateral dreta digitiforme i lineal que presentava el treballador quan va arribar al servei d'urgències mèdiques, sigui la conseqüència d'una agressió perpetrada per l'empresari. Quan a la sol·licitud de justícia gratuïta, això no prova res de significatiu. Al contrari, resulta dels testimoniatges dels Srs. Plana, Ferrer i Palau, que mai el Sr. Montenegro va agredir o insultar el Sr. Zapata el dia 2 de setembre del 2009, ni tampoc que aquest darrer tenia alguna lesió al coll, sinó que fou el treballador que va insultar l'encarregat de l'empresa. És cert que tractant-se d'assalariats de la societat ORG_0, s'ha d'acollir les declaracions dels referits testimonis amb cautela, però no es poden descartar quan tots estan concordants i que, a més a més, corresponen a l'anàlisi de les filmacions realitzades per les càmeres de vídeo vigilància, que, segons l'informe del servei de policia, s'adeqüen més a la versió donada pel Sr. Montenegro que no pas a la versió denunciada per part del Sr. Zapata, ja que se'n pot concloure que: "Zapata arriba a l'hora de treballar a l'inici de la jornada i molt poc temps marxa del lloc, semblant que no va donar temps a un incident verbal tant intens amb Montenegro com el descrit en la denúncia; i que tot i poder existir un incident a l'interior de l'oficina quan Zapata es presenta per segon cop a l'empresa, sense que existeixi enregistrament dels actes de maltractament presumptament realitzats per Montenegro, al moment en que el denunciant surt de l'oficina efectua diverses gesticulacions incorrectes o impròpies, tal com aixecar el dit cor de la ma de forma despectiva i fer un tall de manega, mentre realitza comentaris que no s'han pogut determinar (possiblement els insults referits per part d'en Montenegro, tal com fill de puta i avia'm si et morts o similar)". Sense anar fins als supòsits d'autolesió del Sr. Zapata per tal d'obtenir una posició de força en contra d'en Montenegro, i/o que el treballador hagi planificat prèviament els fets per tal de tenir justificació al moment de reclamar l'època per acomiadament de l'empresa, com ho manifesta el referit informe policial, força és de constatar que no consta en autes cap prova suficientment significativa que el Sr. Zapata hagi estat víctima d'una agressió per part del Sr. Montenegro, sinó que al contrari, si que existeixen proves de que no tant sol, no s'ha produït cap agressió contra el treballador, sinó que fou aquest darrer que va insultar l'encarregat de l'empresa. En conseqüència, atès que l'article 104 del Codi de les Relacions Laborals estableix que són faltes molt greus, 3 o més faltes d'assistència a la feina sense justificar en el període d'un mes, com és el cas en autes, i els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, s'ha de constatar que l'acomiadament del Sr. Zapata fou del tot justificat, ço que determina confirmar la desestimació de la demanda de l'agent en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent o injustificat. V.- Pel que fa a la reclamació del Sr. Zapata en concepte de vacances, s'ha igualment de confirmar la resolució recorreguda, ja que aquesta Sala comparteix totalment l'interpretacio encertada, feta pel primer jutge, de les disposicions de l'article 35 del Codi de les Relacions Laborals que estableixen que en el supòsit de baixa mèdica per causa de malaltia, no es computa cap període de baixa mèdica, a efectes de meritar vacances, que sigui superior a 4 mesos en una anualitat; és a dir que no es meriten vacances durant el període de baixa mèdica, si aquesta supera 4 mesos en una anualitat, el que correspon al cas d'autes. VI.- La desestimació del recurs determina condemnar en costes de segona instància, la part recurrent, en virtut del principi de venciment i de la mala fe de la part actora. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Hble Tribunal de Batlles de data 10 de novembre del 2010 en tots els seus extrems; Condemnar al Sr. Zapata al pagament de les costes judicials de segona instancia. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE