STSJAD ANDORRA, a 24 de març del 2011 - ROJ: STSJAD 81/2011
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé24 mars 2011
Numéro353/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 81/2011
> Décision commentée : STSJAD 81/2011, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 24 mars 2011, recurs n° 353/10, ECLI:AD:TSJADAD:2011:81 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La salariée, engagée le 13 avril 2005 comme sous-gouvernante puis gouvernante d'un hôtel, a fait l'objet d'un licenciement disciplinaire notifié le 15 décembre 2009. L'employeur fondait ce licenciement sur l'article 103.5 du Codi de Relacions Laborals (loi n° 35/2008 du 18 décembre 2008), au motif d'un « incompliment de les ordres i les instruccions de l'empresa ». Il reprochait à la salariée de ne pas avoir consigné, dans le planning hebdomadaire, les retards répétés d'une femme de chambre, sa propre fille, pour la période du 16 novembre au 6 décembre 2009. Ces retards étaient établis par des photographies et par les plannings hebdomadaires.
Quelques jours plus tôt, le 27 octobre 2009, la salariée avait été suspendue cinq jours avec privation de salaire, sanction qu'elle n'avait pas contestée.
Saisi par la salariée, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a, par jugement du 16 novembre 2010, condamné la société employeur à lui verser 13 502,98 EUR au titre de l'indemnité pour licenciement injustifié et du solde de salaire impayé de novembre 2009, avec dépens.
L'employeur a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée du magistrat rapporteur Jean Louis Vuillemin et des magistrats Joan Manel Abril Campoy et Eulàlia Amat Llari, a statué le 24 mars 2011.
## Question de droit
La Cour devait trancher deux questions :
1. Le fait, pour une gouvernante, de ne pas consigner dans le planning hebdomadaire les retards d'un subordonné constitue-t-il un « incompliment de les ordres i les instruccions de l'empresa » au sens de l'article 103.5 du Codi de Relacions Laborals, justifiant un licenciement pour faute très grave ?
2. La retenue opérée sur le salaire de novembre 2009 au titre de la suspension de cinq jours est-elle régulière au regard de la méthode de calcul de l'article 82.2 du même code ?
##
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 24 de març del 2011 - ROJ: STSJAD 81/2011
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 81/2011
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 81/2011, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 24 mars 2011, recurs n° 353/10, ECLI:AD:TSJADAD:2011:81 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La salariée, engagée le 13 avril 2005 comme sous-gouvernante puis gouvernante d'un hôtel, a fait l'objet d'un licenciement disciplinaire notifié le 15 décembre 2009. L'employeur fondait ce licenciement sur l'article 103.5 du Codi de Relacions Laborals (loi n° 35/2008 du 18 décembre 2008), au motif d'un « incompliment de les ordres i les instruccions de l'empresa ». Il reprochait à la salariée de ne pas avoir consigné, dans le planning hebdomadaire, les retards répétés d'une femme de chambre, sa propre fille, pour la période du 16 novembre au 6 décembre 2009. Ces retards étaient établis par des photographies et par les plannings hebdomadaires.
Quelques jours plus tôt, le 27 octobre 2009, la salariée avait été suspendue cinq jours avec privation de salaire, sanction qu'elle n'avait pas contestée.
Saisi par la salariée, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a, par jugement du 16 novembre 2010, condamné la société employeur à lui verser 13 502,98 EUR au titre de l'indemnité pour licenciement injustifié et du solde de salaire impayé de novembre 2009, avec dépens.
L'employeur a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée du magistrat rapporteur Jean Louis Vuillemin et des magistrats Joan Manel Abril Campoy et Eulàlia Amat Llari, a statué le 24 mars 2011.
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions :
Le fait, pour une gouvernante, de ne pas consigner dans le planning hebdomadaire les retards d'un subordonné constitue-t-il un « incompliment de les ordres i les instruccions de l'empresa » au sens de l'article 103.5 du Codi de Relacions Laborals, justifiant un licenciement pour faute très grave ?
La retenue opérée sur le salaire de novembre 2009 au titre de la suspension de cinq jours est-elle régulière au regard de la méthode de calcul de l'article 82.2 du même code ?
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 24 de març del 2011 - ROJ: STSJAD 81/2011 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- La Sra. Vendrell va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral, contra la societat ORG_0, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència: declarant el comiat com injustificat i condemnant a la part demandada a complir amb el redactat de l'article 98 del Codi de Relacions Laborals i a pagar, si mai decidís de no reintegrar-la a la feina, la quantitat de 13.421,36 EUR en concepte d'indemnització de conformitat amb l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, i la quantitat de 218 EUR en concepte de salari o el que es consideri just abonar, i finalm… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 24 mars 2011 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TSJC- 353/10
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Vendrell va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral, contra la societat ORG_0, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència: declarant el comiat com injustificat i condemnant a la part demandada a complir amb el redactat de l'article 98 del Codi de Relacions Laborals i a pagar, si mai decidís de no reintegrar-la a la feina, la quantitat de 13.421,36 EUR en concepte d'indemnització de conformitat amb l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, i la quantitat de 218 EUR en concepte de salari o el que es consideri just abonar, i finalment el pagament de les despeses processals causades.
II.- La societat ORG_1 va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que atesa l'acceptació per part de la treballadora de tots els fets explicitats en el cos de la carta de 15 de desembre del 2009, la Sra. Vendrell no pot ara pretendre una indemnització econòmica o fins i tot reintegrar-se al seu lloc de treball a l'hotel com si no hagués passat res perquè altrament es conculcaria el principi venire contra factum proprium; que quant al salari de 218 EUR reclamat, resulta improcedent en tant que no impugna la sanció notificada per carta de 27 d'octubre de 2009 en la qual se li imposava la suspensió de feina i sou per un termini de 5 dies, motiu pel qual aquella esdevingué ferma i executiva;.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 353/10 — Décision commentée
III.- Per sentència de data 16 de novembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda formulada per la part agent, va condemnar a la societat ORG_1 a pagar a la Sra. Vendrell la quantitat total de 13.502,98 EUR, en concepte d'indemnització corresponent per acomiadament injustificat i del romanent impagat corresponent al salari del mes de novembre del 2009, fent imposició de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat a acreditar en període d'execució de sentència.
IV.- Contra aquesta resolució la societat ORG_1 ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que la Sra. Vendrell mai va comunicar ni deixar constància en cap de les formes al seu abast de les reiterades faltes de puntualitat de la seva filla en la incorporació al seu lloc de treball, i aquesta manca de constància i/o comunicació si que comporta clarament l'incompliment de les ordres i les instruccions de l'empresa, no essent forçós en cap cas que aquestes ordres o instruccions hagin de ser comunicades de forma verbal a tots i cadascun dels treballadors; que l'interpretació jurídica que l'Hble. Tribunal fa del contingut de l'article 103.5 es tan restrictiva que impedeix a l'empresari sancionar la falta disciplinaria comesa de forma reiterada per la Sra. Vendrell i la deixa en clara indefensió; que cal considerar que la resolució adoptada pel jutge de primera instància, en no encabir dins l'apartat 5 de l'article 103 del Codi de Relacions Laborals l'evident compliment de les obligacions contractuals assumides per la governanta de pisos de l'hotel, esdevé incongruent, no sols perquè mai ha estat objecte de discussió per les parts que la conducta de la Sra. Vendrell pugui ser sancionada en virtut de l'article 103.5, en relació a l'article 105 c de la mencionada llei, sinó també per raó d'una interpretació excessivament restrictiva del primer dels dits preceptes; que l'anotació de les faltes de puntualitat de les cambreres de pisos formava part de les obligacions laborals contractualment assumides per la Sra. Vendrell d'ençà fou ascendida a governanta de l'hotel, i la dita obligació correspon igualment a aquesta per disposició legal, en ocurrència l'article 63 del Codi de Relacions Laborals que és d'obligat compliment en ser un manament imperatiu a tenor del que disposa l'article 4 in fine del mateix text; que queda bastament acreditat que el salari base brut mensual de la Sra. Vendrell era de 1.347,33 EUR, essent aixi la suspensió del salari corresponent als 5 dies fixats en la carta datada del 27 d'octubre del 2009 comptabilitza un total de 310,92 EUR a tenor de la regla establerta per l'article 82.2 del Codi de Relacions Laborals.
II.- La Sra. Vendrell va començar a treballar pel compte de la societat ORG_0 el dia 13 d'abril del 2005 en qualitat de sotsgovernanta i després de governanta de l'H.C.P. Per carta de data 15 de desembre del 2009 l'empresa va notificar a la treballadora el seu acomiadament disciplinari de conformitat amb l'article 103.5 del Codi de Relacions Laborals per haver comés una falta greu que és l'incompliment de les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives, més concretament: " El dia 10 de desembre en curs, la direcció de l'empresa ha constatat que la Sra. Guerrero, cambrera de pisos ha incomplert de forma molt reiterada l'horari d'incorporació al seu lloc de treball, a l'ensems s'ha procedit a verificar si les esmentades faltes injustificades de puntualitat de la referida treballadora consten degudament consignades en el Planning setmanal, resultant que en el ressenyat document no s'ha deixat testimoni de cap incidència al respecte. Els fets descrits anteriorment resten abastament acreditats amb el conjunt de 12 fotografies de la seva filla entrant per les escales de l'hotel, on apareixen consignats la data i l'horari i igualment amb les 3 fulls de planning setmanal entre els dies 16 de novembre i 6 de desembre de 2009....Per tant, vostè ha incomplert de forma reiterada els ordres i instruccions donats per l'empresa en tant que no ha deixat constància de cap falta injustificada de puntualitat de la Sra. Guerrero, essent en tot cas la pròpia direcció de l'hotel qui ha constatat aquelles reiterades faltes de la Sra. Guerrero i, en conseqüència, aquelles altres comeses per vostè també de forma reiterada".
La Sra. Vendrell no nega els fets concrets reprotxats en la carta d'acomiadament, sinó que considera que no constitueixen un motiu de comiat justificat.
III.- S'ha prèviament de posar de manifest, que d'una banda, pertoca sempre als Tribunals interpretar la Llei, independentment de l'interpretació que en fan les parts, i que d'altra banda, les normes disciplinaris, tal com les normes de caràcter penal han de ser interpretades de manera restrictiva a favor de les persones que sancionen.
Dit això, l'empresa fonamentat l'acomiadament de la Sra. Vendrell en les disposicions de l'article 103.5 del Codi de Relacions Laborals que estableixen que "son faltes greus: incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives. Si l'incompliment es reiterat, si implica pèrdua evident per al treball o si provoca perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors, pot ser qualificada com a falta molt greu", per no haver la treballadora fet constar les faltes de puntualitat de la filla de la Sra. Vendrell en el planning setmanal. Per " incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa o del personal delegat", s'ha d'entendre directives determinades donades específicament al treballador en un cas precís, i no les obligacions genèriques derivades del compliment normal de la feina convinguda en el contracte de treball, ja que la referida norma legal precisa que es tracta d'ordres i instruccions donades per l'empresa o el seu delegat en l'exercici regular de les seves facultats directives, el que suposa ordres i instruccions comunicades directament, personalment i específicament al treballador, i, per tant, no aquelles resultant de les obligacions normals i habituals de la feina que no s'han de comunicar ni oralment ni per escrit, ja que constitueixen l'essència del contracte de treball. En conseqüència, els fets imputats a la Sra. Vendrell no son adequats a les disposicions de l'article 103.5 del Codi de Relacions Laborals, sinó que corresponen a les faltes lleus contemplades en el article 102.1 i 102.13 del mateix Codi, mes concretament: 1) La descurança o la demora en l'execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació important en el servei encomanat...13) no complir les instruccions de l'empresa en matèria de servei, manera d'efectuar-lo, si escau, no fer els informes de treball. S'ha per tant de constatar que els fets imputats a la Sra. Vendrell no poden justificar un acomiadament disciplinari per no correspondre a una de les faltes greus del treballador exigides pel Codi de Relacions Laborals.
IV.- A més a més, i sobreabundantment, l'article 101 del Codi de les Relacions Laborals disposa que tota falta comesa per una persona treballadora s'ha de qualificar com a lleu, greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, aixi com les circumstàncies concurrents. Es desprèn d'aquesta norma que la persona que no denúncia una falta no pot ser sancionada amb més severitat que la persona que ha comés la dita falta. En cas d'autes, la Sra. Guerrero es va incorporar a la seva feina amb un retard que mai va superar 13 minuts, 11 vegades, durant el període compres entre el 16 de novembre i 6 de desembre del 2009, ço que correspon a la falta lleu prevista en l'article 102.2 del Codi de Relacions Laborals: " Més d'una falta de puntualitat injustificada en la incorporació a la feina, inferior a 30 minuts, durant el període d'un mes, sempre que d'aquests retards no se'n derivin perjudicis greus per al treball o per a les obligacions que l'empresa li hagi encomanant, cas en que es qualifica com a falta greu.". Per tant, en el pitjor dels casos, només es podria imputar a la Sra. Guerrero una falta greu. Conseqüentment, seria del tot contrari al principi de proporcionalitat establert per l'article 101 del Codi de Relacions Laborals, sancionar per falta molt greu una treballadora, per no haver denunciat la mateixa a l'empresa, una falta lleu, o fins i tot greu, comesa per una altra treballadora, malgrat que tenia obligació de fer-ho.
V.- Respecte a la reclamació de la treballadora en concepte de salari del mes de novembre del 2009, s'ha d'estimar el recurs. En efecte, l'article 82.2 del Codi de Relacions Laborals estipula que en els supòsits que s'ha pactat un salari mensual, el salari per hora efectiva de treball correspon a l'import resultant de multiplicar el salari mensual per 12 mesos i dividir el resultat entre 52 setmanes i entre 40 hores. Per tant, tenint compte d'un salari base mensual de 1.347,33 EUR, el salari diari correspon a 62.18 EUR ( 1.347,33 x 12 / 52 / 40 = 7.77 x 8 ), ço que fa, per 5 dies, un import de 310.90 EUR, corresponent a la quantitat deduïda per l'empresa del salari mensual de novembre a conseqüència dels 5 dies de suspensió de sou.
VII.- En conseqüència, s'ha de reformar parcialment la resolució apel·lada tot confirmant l'imposició de les costes de primera i segona instància a l'empresari, en raó de l'estimació de la majoria de les pretensions de la part agent, i del caràcter laboral del litigi.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar en part el recurs de la societat P.S.H. SAU; Reformar la sentència de l' Hble. Tribunal de Batlles de data 16 de novembre del 2010 en el sentit de condemnar a la societat ORG_0 a pagar a la Sra. Vendrell la quantitat de 13.421,36 EUR
Condemnar a la societat ORG_0 a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-